Mag Fistandàntilus
Som Els Millors!!!
Avi Guineu
Fada Molsosa
Reina Guàriön
Esplai Natzaret
Estimats i estimades, després del meravellós conte que ens va explicar la Reina Guàriön he buscat i rebuscat dins els meus records per regalar-vos avui un parell d’historietes que segur que us faran pensar.
La meva memòria ja falla però crec que la primera començava així:
– Hola, bon dia – digué el petit príncep.
– Bon dia – digué el guardaagulles.
– Què fas? – digué el petit príncep.
– Trio els viatgers en paquets de mil – digué el guardaagulles –. Envio els trens que els porten, tan aviat cap a la dreta, tan aviat cap a l’esquerra.
Un ràpid il·luminat va fer tremolar la caseta de les agulles com el retruny d’un tro.
– Tenen molta pressa – digué el petit príncep –. Què cerquen?
– Ni l’home de la màquina ho sap – digué el guardaagulles.
I passà rabent, en direcció contrària, un segon ràpid il·luminat.
– Ja tornen? – preguntà el petit príncep…
– No són pas els mateixos – digué el guardaagulles –. És un canvi.
– Que no estaven contents on eren?
– Mai no estem contents allà on som – digué el guardaagulles.
I retrunyí un tercer ràpid il·luminat.
– Empaiten els primers que han passat? – preguntà el petit príncep.
– No empaiten res de res – digué el guardaagulles –. Dormen allà dintre o bé badallen. Només els infants aixafen els nassos als vidres.
– Només els infants saben el que cerquen – digué el petit príncep –. Perden el temps per una nina de parracs i la nina resulta important, i si els la prenen, ploren…
– Tenen sort – digué el guardaagulles.
I l’altra que recordo, crec que començava de la mateixa manera:
– Hola, bon dia – digué el petit príncep.
– Bon dia – digué el marxant.
Era un marxant de píndoles perfeccionades que maten la set. En preneu una cada setmana i mai més no tindreu ganes de beure.
– Per què ho veneu, això? – digué el petit príncep.
– És una gran economia de temps – digué el marxant –. Els experts han fet càlculs. S’arriben a estalviar cinquanta-tres minuts cada setmana.
– I què en fa la gent, dels cinquanta-tres minuts?
– El que vol…
– El que és jo, si tingués cinquanta-tres minuts – digué el petit príncep – aniria poc a poquet cap a una font…
Filed under: Contes i llegendes | 1 comentari »
