LA BELLE VERTE

Hola! Com esteu? Jo molt contenta perquè l’altre dia el grup de Joves de l’Esplai va veure una peli i no va tenir temps de comentar-la i el David, la Sílvia i jo hem trobat una solució fantàstica: farem un fòrum de la peli aquí mateix, al bloc! No us sembla màgia això de les noves tecnologies? A mi no sempre, què vols que et digui! I la peli en part parla d’això…

Així que podeu començar a deixar comentaris, sí, sí, aquest serà el nostre fòrum. Joves: que comenci el joc! Si algú més ha vist la peli també pot dir la seva i la resta podeu fer preguntes si voleu. Jo intentaré anar fent una comparació amb el Bosc de Brocelaina (perquè trobo que hi ha força semblances entre el planeta de la peli i el bosc on visc), però els que hi heu estat em podríeu donar un cop de mà…

Per començar, un membre del grup de Joves ha fet una crítica de la pel·lícula, aquí la teniu (sota aquest cartell gegant, però verd!!):

LA BELLE VERTE


La Belle verte (en català, El planeta lliure) és una pel·lícula en què es fa una dura crítica a la societat que nosaltres anomenem “civilitzada”.

Tot comença en un llunyà planeta, cap a l’any 6000. Els habitants d’aquest, són éssers molt avançats, però no en tecnologia, sinó en humanitat: han prescindit dels objectes materials i han après a conviure en harmonia amb la natura. Gràcies a la pau que hi regna, els habitants viuen 250 anys i han après a comunicar-se telepàticament. Un cop l’any, els habitants fan una reunió en què es fa intercanvi de menjar (només de verdures i fruites, no d’animals) i es decideix on anar de viatge. Després d’una bona estona, la Mila s’ofereix voluntària per anar de viatge a un planeta molt perillós i primitiu, on encara s’utilitzen els cotxes i la gent aparenta ser el que no és. El viatge es fa a la Terra. Quan la Mila hi arriba li passen tot de coses extraordinàries que canviaran la seva vida i la de la gent que l’envolta.

Thoron.

Vincent Lindon

Philippine Leroy-Beaulieu

Ai, ai, ai, quina emoció!!! L’Esplai Natzaret m’ha contractat!

Sí, sí! Sóc la corresponsal en cap del Bosc de Brocelaina, al Regne de Murdundrain! Però ja us aviso que les notícies arribaran “de uvas a peras” que diuen al Regne de Perroflauta, perquè aquí la connexió wifi no funciona gaire bé, que diguem! I és per això que avui el Mag Fistandàntilus m’ha fet usuària i autora del blog de l’Esplai Natzaret! Mira tu, quina gràcia! Abans només podia escriure comentaris i ara ja puc escriure textos llargs, llargs, eh! I moltes coses més, ja ho veureu!! Apali! Fins ben aviat! Fada Molsosa, Bosc de Brocelaina, Regne de Murdundrain per a Esplai Natzaret. Ai, quina il·lusió!



Bosc de Brocelaina

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 33 other followers