Tot som cavallers

Desprès de carnaval toca seguir ajudant al nostre amic i company Pere de Mataplana del regne de Murdrundrain, però qui és aquest home?

Doncs vet aquí la història d’en Pere: El Pere de Mataplana era una gran cavaller de la cort de Murdrundrain, era conegut com un home ferotge en la batalla, lleial al seu regne, generós amb els seus súbdits, en fi una home poderós i respectat. Però també era ben sabut que no tots els de la cort el miraven amb bons ulls, en Jaume de Ull de Bona li tenia una forta enveja. Un bon dia aquest va deixar córrer un rumors sobre la deslleialtat d’en Pere cap al seu regne. Els rumors van córrer i córrer fins arribar a les orelles de rei Transitorium Primer, aquest sense escoltar el Pere i sense jutjar-lo ni res, va decidir desterrar-lo.

És per això que el nostre amic va decidir anar al regne veí Outland, fins que el temps passes i ell aconseguís de nou armes, armadures i un cavall per tal de tornar al seu tan estimat regne i recuperar l’honor perdut tot demostrant la seva innocència. Tot vagant per Outland va trobar un grup de nois i noies molt eixerits i eixerides que és feien dir Guineus, ell sense dubtar-ho els hi va demanar ajuda, aquests van acceptar de bon grat.

Esplai Natzaret

Esplai Natzaret

Gràcies a ells, el Pere ha pogut aconseguir el seu cavall i les seves armes però amb un gran esforç ja que han hagut de passar incomptables proves cada una més difícil que l’anterior.

Però a tot això on és ara mateix el Pere?

Doncs ja està al seu regne, però clar ara ha d’aconseguir entrar a la ciutat d’incògnit ja que els guàrdies no el deixen passar, és per això que s’ha refugiat al poble de Vellong, al costat de la ciutat, a l’espera d’una bona idea per poder entrar.

Com s’ho farà?

kj

El tractat blanc

Fa unes setmanes us vam explicar que els Esquirols i Dofins estaven ajudant als habitants del planeta Cromàtic a recuperar el colors. Entre el carnaval, l’excursió a la neu i més coses no hem pogut saber com avança la cosa però fa un parell de setmanes el Blauet i la Lila van tornar per a ensenyar-nos una part de la història dels colors, us la deixem aquí, ja veureu que és molt interessant.

Esquirols i Dofins

Esquirols i Dofins

———————————————–

Aquesta és la història de com van aparèixer els colors:

Fa molt i molt de temps l’univers no tenia colors. Tothom vivia en blanc i negre, color que representaven la llum i la foscor, la barreja d’aquests donava pas a una gran gama de grissos amb els quals els habitants de tots els planetes tenien prou per viure de forma tranquil·la i relaxada.
Però un dia, aquesta tranquil·litat va canviar. Va aparèixer una petita taca negra que en un principi no va preocupar als habitants dels planetes però que poc a poc es va anar fent gran.

Els habitants i governants dels diferents mons es van reunir per parlar d’aquell nou objecte celeste que ocupava part de la seva galàxia i van decidir enviar naus per investigar de que es tractava però va passar una cosa terrible, cap de les naus que va anar va tornar doncs resulta que el forat negre xuclava tot allò que es trobava al seu abast.

Dia a dia el forat s’anava fent més gran i cada cop tenia més força fins arribar al punt de xuclar els astres més petits del sistema.
Tothom pensava que allò seria la fi de l’univers així que entristits i resignats van migrar al planeta que es trobava més lluny del forat amb l’esperança de poder viure una mica més de temps mentre veien desolats com aquella cosa s’empasava tot allò que estimaven.

Però va passar una cosa sorprenent. Quan el forat va començar a xuclar l’estrella més gran del sistema aquesta es va quedar encallada a la seva boca. El forat continuava fent força per empassar-se l’estrella i quan ja semblava que estava a punt d’aconseguir-ho va haver-hi una gran explosió que va fer que el forat s’invertis escupint tots els planetes que s’havia empassat i creant una pluja d’alguna cosa que ningú havia vist mai que al caure al terra feia que el gris es transformés en altres colors.

Tots van estar molt contents ja que a part de salvar-se havien aconseguit els colors.

Tot i això tenien un altre problema i és que no tots els colors havien anat a parar a tots els planetes sino que mentre alguns tenien quatre o cinc d’altres només en tenien un. Els governant van començar a barallar-se per aconseguir els colors que els hi faltaven. Cada cop hi havia més crits i van estar a punt de fer esclatar una guerra però finalment van fer un tractat en el qual es comprometien a repartir els colors perquè tots els planetes els tinguessin tots.
Aquest tracta es va anomenar el consili blanc ja que aquest últim és la barreja de tots els colors.

Per intercanviar-se els colors van crear el cercle cromàtic que els permetia portar-los d’un lloc a un altre i d’aquesta manera tots van tenir tots els colors i el cercle cromàtic va passar a ser el símbol més important de la galàxia.

———————————————–

Què us ha semblat? Una història molt maca oi?
Doncs nosaltres seguirem intentant recuperar els colors, a veure si podem aconseguir-ho!!

kj

EL SENYOR DELS ANELLS

L’últim dia del primer trimestre els esquirols i dofins vam trobar un text màgic en una llengua molt rara que no enteníem. Els monitors durant les vacances de nadal hem estat investigant. Primer en les biblioteques cercant textos semblants en aquesta llengua però sense gaire èxit. El que sí que vam trobar en els llibres antics era el nom d’un lloc ja oblidat per nosaltres la Terra Mitjana, perdut molt llunyà a la muntanya, el Bosc Vell . Els monitors vam decidir fer una excursió i marxar cap al Bosc Vell per continuar amb la nostra recerca i finalment allà després de preguntar als pocs habitants que ens vam trobar sense obtenir cap resposta i creient que ja no teníem res a fer, una nit quan ja havíem plantat les tendes i ens disposàvem a dormir vam sentir uns cants…

De sobte aparegué un home que semblava molt simpàtic xiulant i fent saltironets que en veure’ns va somriure i es va presentar. Era en Tom Bombadill un homenet que ja feia molts i molts anys que vivia en aquell bosc i deia que aquell bosc era casa seva perquè el coneixia de punta a punta i de racó a racó. Ens va convidar a casa seva i allà va ser quan nosaltres li vam ensenyar el text i ell ens va donar totes les respostes que necessitàvem.
El text:

 

el senyor del anells

 

Ash Nazg durbatulûk,
ash Nazg gimbatul,
ash Nazg thrakatulûk
agh burzum-ishi krimpatul.

 

Ens va dir en Tom Bombadill que era molt antic, més vell que ell i ell tenia molt anys més dels que una persona normal pot viure. Aquest text està escrit en llengua de Mordor que és un indret en el qual no ens agradaria mai estar-hi, és el lloc més perillós de tota la terra mitjana. El text en la nostra llengua vol dir:

 

Un Anell per manar-los a tots, un per trobar-los
Un Anell per reunir-los a tots i a les tenebres lligar-los
a la terra de Mórdor, on s’estenen les ombres.

 

Després d’això els monitors ja vam aconseguir traduir a la nostra llengua aquell text màgic però ara hem d’interpretar-ho perquè no entenem què volen dir aquestes paraules…De quin anell està parlant? Per què Mordor és tant perillós? Quin és el poder que te? I quines són les persones que vol lligar a les tenebres?

Encara tenim moltes coses per resoldre, en Tom Bombadill ens va dir que Hobbiton seria un bon lloc per començar a trobar les respostes sobre aquest anell que sembla tant poderós. Ell no podia dir-nos res més ja que encara que no ho sembli, parlar massa estona sobre aquest anell era perillós per ell i per qualsevol altre persona de la Terra Mitjana així que haurem d’anar amb compte i trobar les respostes poc a poc. Tot i així ell intentarà comunicar-se amb nosaltres a través de cartes que ens anirà enviant.

Els monitors un cop vam tornar d’aquell indret que ens va semblar realment fantàstic vam decidir gaudir una mica del Nadal i deixar tot aquest misteri per quan comencem d’esplai i parlar-ho amb els Esquirols i Dofins.

 

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 46 other followers