Ja fa uns quants dies que ha començat l’esplai i han passat coses molt i molt interessants, en primer lloc els guineus i isards han trobat un llibre molt curiós que es va escrivint sol, per ara hi ha els dos primers dies d’esplai així i diu així:
Hi havia nens de totes les edats, més grans i més petits, més cridaners i callats, més moguts i més tranquils però tots van fer cas als monitors en sentir que els cridaven i van seure al terra formant un cercle. Era l’hora de les presentacions; hem dic Manel i m’agraden els macarrons, hem dic Laia i m’agrada parlar, al Nicolas li agradava jugar a futbol, al Martí l’esplai, a algun li agradava tirar-se pets… total un grup ben variat, però tots tenien ganes de començar a jugar.
Primer de tot però, van escoltar un conte, parlava d’un noiet a qui van anomenar el petit Príncep i explicava que en un dels seus viatges havia conegut un home que es dedicava a contar estrelles.
Els nens van escoltar la història fins a la fi però diria jo que no els va quedar gaire clar el que volia dir, el que si que sabien era que aquell home era una mica avariciós i que volia posseir totes les estrelles.
Després d’aquesta veu reflexió els nens estaven impacients per començar a jugar però faltava alguna cosa: encara no sabien a quin grup anaven, (per si no ho sabeu, els esplai separen els nens en grups, en aquest n’hi havia tres: els esquirols i dofins, els guineus i isards i els joves) ni quins monitors tenien així que per fer les coses ben fetes van proposar-se trobar els seus monitors.
Així va començar aquell primer joc del nou curs, es van separar en equips i van començar a buscar uns sobres que hi havia escampats pel pati, aquells sobres estaven marcats amb un número, un número que feia referència a un proba i si aconseguien passar la proba aconseguien una pista. Era ben fàcil!
Un cop van haver aconseguit totes les pistes els nens i nenes es van ajuntar i van posar en comú les seves pistes:
Hi havia un monitor de guineus i isards que es desplaçava en bicicleta per Barcelona, un de joves que volia anar al Kilimanjaro, a un li agradava l’Shrek… un total de 33 pistes que els van ajudar a descobrir a quin grup anava cada monitor.
La Leyre, la Maria, el Lluís i el Bernat eren del grup d’esquirols i dofins. La Carla, el Víctor, el Marcel, el Martí i l’Andreu els monitors del grup de guineus i isards i el Manel i l’Aleix els del grup de joves.
Un cop més tranquils van jugar a un joc conegut per tots i totes, el mocador.
Va ser una gran partida que va acabar en empat, ja us he dit que aquests nens són invencibles, i per descansar una mica els nens es van separar en els grups.
Podríeu pensar que es complicat continuar la nostra història si hi ha tres grups diferents però he de dir estimats amics que tot i que els tres grups estan destinats a fer coses molt importants són els mitjans, guineus i isards, els que seran els protagonistes d’aquesta.
Que podem dir d’aquest grup, doncs bé començarem per dir que són una vintena, (si, si n’hi ha molts però no us preocupeu ben segur que els coneixerem a tots) d’entre 9 i 14 anys, molts macos tots, està clar i amb moltes ganes de divertir-se. Però bet aquí que per aconseguir complir la missió que els ha estat imposada potser hauran de canviar algunes coses, potser ser una mica més pacients, una mica més callats o més tolerants els uns amb els altres.
Per ara ells no saben el que faran, ni tan sols saben de l’existència d’aquest llibre però no us preocupeu perquè d’aquí poc seran uns experts en resoldre enigmes, memoritzar dades i desxifrar claus.
El temps d’esplai es va acabant, ja gairebé són les 19 de la tarda i el grup està ansiós per poder jugar una mica a basquet, a futbol o simplement berenar. Però setmana rere setmana anirem veient que fan els nostres protagonistes.
El segon dia d’esplai comença més d’hora del que seria habitual, a les 10 del matí els guineus i isards ja estan llestos per començar a jugar. Els han citat als jardins de Campo amor entre mig de l’Illa diagonal i el Corte Ingles (pels qui no ho sapigueu) són les festes de les corts i les diferents entitats del barri s’han ajuntat per fer una gran gimcana, hi ha moltes cares noves ja que hi ha dos esplais més que participen: l’Olivera Rodona i el Pi de les Corts.
Tot comença com sempre, formant grups, i sempre acompanyats pels monitors els nois i noies van voltant pel barri de les Corts per aconseguir informació sobre les entitats que formen el barri. No se si ho sabeu però el que volen aconseguir és que hi hagi nous espais de joc arreu de les Corts.
Tots s’ho passen molt bé, hi ha alguns que pinten, d’altres que fan no se que amb una pilota i finalment es troben un altre vegada a Campo Amor per a fer una xocolatada que acompanya la fi del segon dia d’esplai.
Però el que fan els monitors tampoc és tant important ja que la veritable història d’aquest llibre comença un cop acabades les festes.
És dimecres 13 d’octubre i el Marcel, un dels monitors de guineus i isards està a la biblioteca de la seva universitat buscant informació sobre les pedres i volcans i coses així, quan de sobte un llibre li crida l’atenció. És un llibre que sembla molt antic, té la coberta ratllada i es tanca per mitjà d’uns imants, les pàgines estan una mica socarrimades i desgastades pel pas del temps i fa una olor que li recorda a una especie de te.
El Marcel intrigat mira la portada del llibre però no hi ha res escrit, tampoc hi ha res al darrere així que l’obre encuriosit per la informació que deu contindre. La primera pàgina és la que més li sorprèn, hi ha un segell que li sona molt, una mena d’arc iris amb tres cors on hi ha escrit esplai Natzaret.
El Marcel es pregunta que deu fer un llibre de l’esplai a la biblioteca, no coneix ningú que hagi estudiat geologia, així que encuriosit passa a la següent pàgina i comença a llegir l’inici de la història que tots vosaltres ja coneixeu. A les imatges reconeix les cares dels nens del seu grup i cada cop més espantat passa les diferents pàgines fins a arribar al moment culminant en el que ell mateix troba el llibre.
- És un llibre màgic – pensa el Marcel, – l’he de portar a l’esplai i ensenyar-lo als altres monitors- i això és el que fa.
Els cinc monitors del grup de mitjans estan molt sorpresos, mai no havien vist un llibre igual, cap d’ells no l’ha escrit ni li ha explicat a ningú tan detalladament els dos primers dies d’esplai. Veuen que la història del llibre parla sobre ells, sobre ells i els nois i noies del seu grup així que decideixen portar-lo dissabte per a ensenyar-lis a tots la seva gran troballa.
El llibre ja està on havia de ser, la màgia que el regeix ha fet la seva feina i ara és el moment idoni per a aconseguir que el grup de guineus i isards compleixi la seva missió.
Ja veieu la cosa està interessant, a mesura que passin els dies anirem escrivint tot allò que digui la llibreta, aquesta setmana de moment hem trobat un radar però tranquils ja us informarem
Filed under: Activitats a l'esplai, Contes i llegendes, Notícies esplai | Deixa un Comentari »
Mag Fistandàntilus
Som Els Millors!!!
Avi Guineu
Fada Molsosa
Reina Guàriön
Esplai Natzaret
