Monitors i monitores « Esplai Natzaret

Monitors i monitores

Els monitors i les monitores de l’Esplai Natzaret són gent bona i afable que s’ho passen rebé compartint un projecte comú, que té com a objectiu l’educació en el lleure i pel qual es requereixen sobretot nens i nenes i quatre coses més. Bé, tot plegat pot ser que sigui una mica més complicadot, però en el fons és tan senzill com això. Ara bé, com que els monitors i monitores en general són també gent humil i modesta, sempre deixen que siguin els altres els que parlin sobre aquest projecte seu tan curiós. És per això que us enganxem aquí un article de Carles Capdevila, que es força bonic (monitorilment parlant) i a més explica una mica què són els Monitors/es:

Entusiasme sospitós.

Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d’estar desmotivats. Que alguns d’ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d’entusiasme és molt sospitós.

Són uns éssers estranys d’entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d’esplai, o caps d’agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.

La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d’uns quants milers. S’ha procurat fer burla d’ells com a xirucaires idiotitzats, se’ls ha fet saber que s’han acabat les utopies i que la gràcia d’avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no.

Són especialment pesadets amb la idea d’anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se’ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d’estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.

L’administració els dóna l’esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s’ofeguin en petits locals d’entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.

Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d’un mètode estranyíssim anomenat seguir l’exemple (oi que sona carca?), molts nens d’esplai s’acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d’oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s’adapten als nous temps.

Si almenys tant d’esforç fos al servei d’una secta destructiva, s’entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d’aturar abans que se’ls acudeixi canviar el món de veritat.

Carles Capdevila.

Ara, fetes les presentacions és quan es poden posar algunes fotografies dels monitors i monitores. Ara bé, heu de saber que obtindre una foto de grup de monitors/es digna, no és una tasca fàcil. A continuació us posem tot de fotos dels monitors/es del curs passat, des dels seus inicis fins a la consolidació final de la foto de grup, acabant amb algunes fotos de campaments i els nous fitxatges d’estiu.

Fotos de Monis Curs 2008-2009

N’hi ha unes poques, les primeres, de la Matinal Infantil i Juvenil de Les Corts, és a dir, del cercavila de les festes del barri. Fixeu-vos que en aquestes no hi són ni la Pilar ni el Carlos, que no van poder venir.

La resta són de l’excursió de monitors/es, del cap de setmana de Tots Sants a Sant Pere de Torelló. Aquí hi havien de ser tots/es però la baixa d’última hora de la Núria va comfirmar aquesta maledicció. I mira que normalment els dissabtes hi són tots i totes, però en les ocasions especials, de moment, sempre n’ha falla algun/a. O el que falta és una càmera!

Això és el Wandanxú! I aquest pas és el Isquen piloten boten!

Mireu que macos i maques! Quin posat, quina empenta, quins colors!!!

Les monitores, sempre amb un somriure a la boca…

Això ja és a l’excursió de monis a la muntanya, en un moment que no plovia.

Estones tranquiles.

I moments de disbauxa (beneïnt la taula).

Moments de treball.

I no sempre de fàcil concentració.

Moments de riure.

I moments de reflexió.

Moments dispersos.

I moments de pau.

Les que vénen ara són més agosarades… Són del 16 de maig de 2009 a la Mostra d’Entitats, en la qual els monitors i les monitores van participar en un concurs per parelles de ganyotes i postures:

Com que el Manel i la Íngrid amb això de les ganyotes no van tenir el seu dia, us poso unes fotos seves del mateix dia, perquè veigueu lo guapus que estaven. Així és difícil sortir lleig…

I ja qui som posen unes fotos de monitors del mateix dia, perquè quedin per la posteritat. I perquè sé que aquesta pàgina us la mireu molt més que no pas les entrades del bloc…

Aquests de groc i negre són Bocs de Can Rosés. Aquests concretament són els tabalers, tot i que els diables també corrien per aquí. El del foulard és el Manel i la noia de l’esquerra és la Núria, la monitora de colònies d’Esquirols i Dofins. I el noi que és a l’esquerra de la Núria, és el Dani Pereira, exmonitor de l’esplai i actual màxim responsable de la colla de diables més natzaril del barri. Per cert, si no heu visitat mai l’article de la Viquipèdia dels Bocs, ho podeu fer ara i aquí.

- · – · – · – · – · – · – · – · – · – · – · – · – · – · – · – · – · – · – · – · – · – · – · – · – · – · – · – ·

I finalment, després de tot un curs d’esplai ple d’aventures de tota mena.
A falta tan sols de l’última activitat del curs, el dinar familiar, també conegut com…
“la costellada”…

Arriba la foto tan esperada i desitjada.
Ha costat però ara ja podem dir que tenim la foto de l’equip que aquest any farà el triplet:
curs, colònies i campaments!!!

Un fort aplaudiment pel Dream Team:

Última foto que ens ha arribat dels monitors, abans de marxar de campaments. És al cim del Bony Manyer, en el dia més bonic de juny (el dia 20, per ser exactes), amb vistes a la Tossa Plana de Lles i molts d’altres cims:

I aquí teniu les fotos dels monis dels campaments a Meranges,
de la segona quinzena de juliol d’aquest 2009:

A continuació teniu unes fotos de l’excursió de monis del mes de juny, en la qual es van fer els cims del Bony Manyer i la Carbassa, sortint de Campllong riu amunt fins als estanys dels Engorgs, pujant al cim del Bony Manyer per la portella d’Engorgs i carenant fins a la La Carbassa i després fins al Turó de Clots, per baixar de nou fins al pla de Campllong, passant pel pla de Matons:

Per veure una presentació de les fotos a pantalla completa, cliqueu aquí:

Excursió de monitors/es al Bony Manyer i la Carbassa