Les aventures del 2n trimestre dels Esquirols

Ja fa uns quants mesos, el grup d’Esquirols vam començar a viure una aventura molt rara.

El primer dia ens va venir a visitar un ésser mig humà mig unicorn, quan es va presentar, ens va dir que es deia Akira i que no tenia gènere. Després ens va dir que no sabia per què havia aparegut al nostre planeta, i que per tornar al seu món necessitava la nostra ajuda. Tot i insistir-li molt en què volíem anar al seu món, l’Akira ens va dir que ara mateix era impossible però que si resolíem el seu problema podriem intentar anar-hi.

IMG_20190112_170247

El segon dia que va venir l’Akira, vam anar a visitar a en Ronny, un vell amic seu, perquè ens expliqués més coses sobre els portals. Un cop ens va explicar tot el que necessitàvem saber sobre els portals, vam decidir començar a buscar les pedres dels portals que havien estat robades per un tal Ishvala segons ens havia dit en Ronny.

Sin título

Quan vam travessar el portal, vam arribar al món dels samurais. Allà després d’haver de mentir una mica per poder entrar, no vam trobar cap pedra de portals, només vam trobar una pedra normal i corrent. El que sí que ens vam endur, va ser una lliçó de què si mentim, mai aconseguirem coses bones.

Els següents dies però, sí que vam tenir més sort, vam anar al planeta de l’alegria, on allà la gent sempre reia i per fer-ho jugaven, cantaven i ballaven.

IMG_20190126_172529

Després de passar-nos tota la tarda allà, en Brand, una persona d’aquell planeta, ens va dir que l’altre dia s’havia trobat una pedra molt estranya i com no sabia per què servia, ens la regalava, quan la vam veure vam descobrir que es tractava ni més ni menys que una pedra de portals.

També, vam viatjar molt a prop de l’Himàlaia, allà ens vam trobar un excursionista, que se li havia desfet la motxilla, després d’ajudar-lo, ens va explicar que tenia un problema molt gran, resulta que al seu poble la gent no reciclava i ens va explicar tot el que ell en sabia (que era molt). Després de la seva petita classe sobre reciclatge,

Sin título

Sin título

el vam acompanyar una estona pel camí i allà ens vam trobar una altra pedra, quan ja es feia fosc, ens vam acomiadar i cadascú va seguir el seu camí.

Tot i fer alguns dies que no rebíem la visita de l’Akira. L’Akira ens va tornar a visitar, aquell dia vam anar a veure en Zeus. Exacte a en Zeus, quan ens el vam trobar estava molt avorrit, i per distreure’s una mica ens va dir si volíem participar en una idea que havia tingut ell, resultava que havia pensat a fer uns Jocs Olímpics, però com encara no sabia si agradarien a la gent o no, no ho havia dit a ningú. Després de passar una gran estona provant les seves proves, i dir-li que estaven molt ben pensades, ens va dir que feia poc a la seva gran piscina havia caigut un “meteorit” i quan l’havia tret de la piscina, havia descobert que aquell “meteorit”, tenia algun poder amagat. Després d’intentar durant molts dies saber per a què servia, no ho havia aconseguit i com per ell allò no servia per a res, ens ho volia donar, ja que li havíem fet companyia durant aquella tarda. Aquell estrany “meteorit” resultava ser una altra pedra de portals.

La següent setmana, vam anar amb l’Akira a un planeta una mica rar, resulta que en aquell planeta, hi havia una societat una mica patriarcal, resultava que els homes treballaven en grans empreses i les dones s’havien de quedar tancades a casa cuidant dels fills, netejant la casa i cuinant. A més a més els homes podien parlar tan malament com volguessin a les seves dones i aquestes només podien assentir i callar. Després d’estar una bona estona parlant amb una parella, vam aconseguir fer entrar en raó a l’home i explicar-li que les dones eren iguals que ells, que no es mereixien que les tractessin com éssers inferiors. Tampoc havien de ser les úniques en fer les tasques de casa, que ell també podia ajudar a la seva dona a netejar, cuinar i cuidar dels fills. Finalment ell ho va entendre i ens va dir que parlaria amb tothom perquè aquell planeta canviés i ja no fos un planeta patriarcal. Gràcies al fet que havíem ajudat aquella parella, aquesta va decidir obsequiar-nos amb una pedra molt rara que havien comprat a una fira de minerals. Però allò no era cap mineral, sinó una altra pedra de portals!!

Ja arribant al final de l’aventura, vam arribar a un planeta on tothom que veiem era siamès.

Sin título

Sin título

Allà vam fer molts jocs en parelles i tot. Quan vam acabar de jugar, aquells dos germans ens van dir que feia un dia, havia vingut un tal Ishvala, a portar una pedra de colors, però com només en tenia una i allà tot anava per parelles no l’havien volgut per tant no tenien res. Però ara almenys ja sabíem que només ens quedava una pedra per recuperar-les totes i enxampar a l’Ishvala.

El següent dia, quan anàvem a travessar el portal, d’aquest en va emergir una persona molt rara. Ens va dir que tenia una cosa per nosaltres, però que primer l’havíem d’ajudar.
IMG_20190330_174717
Després d’estar jugant una bona estona, ens va dir que tenia preparada una última activitat per a nosaltres abans de donar-nos el seu regal. Aquesta activitat va resultar ser un joc de pistes. Després d’aconseguir resoldre la pista final, vam poder llegir una carta codificada que hi deia: Heu superat totes les proves com a recompensa us he deixat l’última pedra màgica amagada en aquesta escola. Firmat: Ishvala. Quan vam descobrir qui era, ja era massa tard això si almenys vam aconseguir trobar l’última pedra. Finalment després de fracassar en un intent d’obrir tots els portals amb les pedres juntes, l’Akira ens va dir que aniria a visitar al seu vell amic Ronny durant la setmana perquè li expliqués del tot bé com funcionaven les pedres dels portals.

L’últim dia, va arribar l’Akira molt content/a, ens va explicar que ja sabia com funcionaven les pedres de portals i que ara també podíem anar directament a veure l’Ishvala, però abans havíem de preparar una estratègia perquè quan arribéssim a l’Ishvala, aquest no s’escapés. Quan ja teníem tota l’estratègia preparada, vam anar a buscar-lo. Quan el vam trobar i el vam capturar, aquest ens va explicar el perquè d’amagar les pedres de portals. Resultava que la seva família era una familia de comerciants intergal·làctics i que per culpa d’uns pirates intergal·làctics, ara li costava molt fer la seva feina. Per tant havia decidit que robaria les pedres de portals perquè els portals ja no funcionessin mai més bé i així ell podria tornar a treballar tranquil, ja que ell sí que sabia crear portals. Després d’escoltar-lo i fer-li veure que el que havia fet no estava gens bé, vam explicar-li que volíem anar al planeta dels unicorns però que sense semblar unicorns no podríem entrar. Ell ens va obsequiar amb un material molt guai que ens serviria per poder-nos fer una banya d’unicorns.
IMG_20190406_175926
Quan vam acabar, vam anar a visitar el que havíem estat esperant des del primer dia, anar al planeta dels unicorns. Malauradament no vam veure’n cap, ja que estava molt núvol i com hi havia risc de pluja els unicorns s’havien resguardat, però el que sí que vam trobar va ser, el germanastre de l’Akira. Finalment aquest ens va dir que tot i no poder entrar al món, ja que érem humans, com ara no hi havia cap unicorn, podríem jugar una estona. Quan vam acabar ens vam acomiadar de l’Akira i el seu germanastre i vam tornar al nostre món.

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s