Dissabte passat, el grup de joves van anar d’escalada a la Foixarda, un rocòdrom urbà a Barcelona. Com que era la primera vegada que escalaven van necessitar ajuda del David, un antic monitor de l’esplai, que és tot un expert. Els hi va ensenyar a fer el nusos necessaris i a ajustar-se el material perfectament. Finalment van aconseguir pujar i ho van fer d’allò mes bé! Estan desitjant tornar un altre cop.
Núria i Maria.
Ja feia molt de temps que no teníem noticies de les aventures que els Guineus i Isards estaven visquen amb la tortuga Bubuzel·la i és que els ha tingut molt però que molt ocupats però finalment aquí tenim nova informació!!
Sabem que tots esteu molt interessats en saber que li va passar i us he de dir que finalment la tortuga va recuperar totes les closques i va poder marxar de nou al món d’Azumba però com això és una història molt llarga ja l’explicarem en un altre ocasió. Per ara tenim novetats i és que el llibre va començar a fer coses rares, ens vam adonar que a part d’escriure les coses que passen també hi ha fragments que no tenim ni idea de que són. Vam estar indagant i finalment hem vist que es tracta de somnis que han tingut persones relacionades amb l’esplai.
Per això vam contractar una doctora especialitzada en somniologia per a que ens ajudés a esbrinar que fer i descobrir coses sobre els somnis, segur que ja l’heu vist algun cap de setmana per l’esplai. El problema és que sempre està mig adormida i és una mica despistada per això el cap de setmana vam ajudar-la a recuperar uns trossos de cançons que havia perdut pel parc de l’Escorxador.
Dissabte vam quedar tots al parc de l’Escorxador davant de l’estàtua de la Dona i l’Ocell i primer de tot vam estar parlant dels somnis premonitoris i del nou somni que havia aparegut al llibre, parlava d’un nan que volia ser barrufet o follet o alguna cosa semblant i es menjava un bolet i es convertia en nan o li deien que era un nan… una cosa molt rara la veritat.
No ho vam entendre gaire (mireu la cara de la Sandra tots estàvem igual) però després vam començar a buscar els trossos de cançó que la doctora havia perdut. No va ser gens fàcil ja que vam tindre que fer proves molt difícils i cansades com pujar fins a dalt de la teranyina o contar totes les palmeres del parc, però finalment els vam trobar gairebé tots i vam quedar que la setmana següent intentaríem construir les cançons al tren d’anada cap a Llinars del Vallès.
AQUÍ TENIU TOT EL QUE US CAL SABER:
LLOC DE SORTIDA: dissabte 2 a les 15:30h.( súper puntuals!) a la Farmàcia de l’Estació de Sants (a la banda de les màquines).
LLOC D’ARRIBADA: diumenge 3 a les 19h. al mateix lloc.
PREU: 24 € (intenteu portar-ho just, si us plau).
QUÈ CAL PORTAR:
– Motxilla gran de dues nanses
– Sac de dormir
– Pijama
– Necesser amb raspall i pasta de dents, tovalloleta i mocadors
– Lot (llanterna)
– Foulard
– Cantimplora
– Gorra
– Roba de recanvi
– Calçat còmode i resistent
– Roba d’abric (encara pot fer fred)
– Bossa per la roba bruta
– Capelina (impermeable que també cobreix la motxilla) o cangur + funda de motxilla
– Plat, got i coberts (forquilla, cullera i ganivet)(de plàstic o metall). I tovalló!
– Sopar del primer dia (ni llaunes, ni entrepans, ni menjar per fer o precalentar)
– Embotits per dinar cadascun i per compartir amb la resta (també amb els monitors)
QUÈ NO S’HA DE PORTAR: diners, llaminadures, menjar extra, aparells de música, mòbils, consoles, objectes de valor…
L’ESPLAI PORTA: berenar del primer i del segon dia i esmorzar, pa pel dinar i fruita del segon dia.
OBSERVACIONS: haurem de caminar una mica, per tant la motxilla ha de ser d’una mida adequada per a qui la porta i només hi hem de posar el necessari i indispensable, perquè ningú ens durà la nostra motxilla, l’hem de poder portar nosaltres. Cadascú ha de saber què porta a la motxilla i a on. No estrenarem calçat el dia de l’excursió. Hem de portar la quantitat de menjar que puguem menjar, no més, perquè ens menjarem tot el que portem.
IMPORTANTÍÍÍSSIM!!!: confirmar l’assistència aquesta setmana els que encara no ho heu fet. Qui no confirmi l’assistència no podrà venir.
VENIU!! Ens ho passarem rebé!!!!
L’altre dia, el 5 de març, va ser Carnaval. I evidentment, l’Esplai va anar a la rua de Les Corts, els nens van anar disfressats de pallassos, i els monitors de mims. Eren uns pallassos una mica extranys amb una capa i un barret i…bé, això sí, amb moltíssims colors. I els mims estaven una mica pàlids però molt animats. Tot i que era pont i no érem gaires, ens ho vam passar molt i molt bé. La rua va començar als Jardins Barcardí i després de fer un recorregut pel barri fent una mica de xerinola, vam acabar a la plaça Rosés. Hi havia un grup d’animació que ens ho va fer pasar bé. I a més…xocolatada! Mmmm…boníssima.
Ja sabeu que a l’esplai no parem de fer coses, tan podem ajudar a tortugues com descobrir terres misterioses i aquest cap de setmana no va ser diferent! Aquí teniu una petita mostra del que va passar dissabte:
JOVES:
Segur que algun cop heu vist un pot ple del que sembla sorra de colors decorant alguna estanteria d’alguna casa. Doncs això és el que va fer el grup de joves, un taller fàcil però molt divertit.
GUINEUS I ISARS:
La tortuga Bubuzel·la ja està gairebé recuperada i aquest últims dies el que el grup ha estat fent és intentar que confii en ells aprenent coses sobre la gent d’Azumba. Aquest cap de setmana però, es van dedicar a lluitar contra la contaminació fent curses de relleus i jugant a jocs.
I finalment això és el que ens han dit els ESQUIROLS I DOFINS:
Cada cop estem més a prop del nostre objectiu: La muntanya de foc. Aquest cop, els Esquirols i els Dofins vam anar a Lórien, acompanyats per la Dama Galadriel, per poder descansar i agafar forces per seguir el viatge. Lórien és un lloc màgic, és un bosc molt i molt antic con hi viuen els elfs. I realment vam descansar molt, aquest dissabte tocava una activitat més tranquil·la, després d’explicar el conte d’en Tres Botons, vam començar amb el nostre taller. Vam fer un marc de fotos genial (que per cert us el donarem dissabte que ve!) amb només una mica de cartró, pega blanca i trossets de papers de colors. En vam fer de grans i petits, en forma de tele i d’ovella, blaus, vermells i verds. On serà la nostra propera destinació en el difícil camí de la Nova Companyia de l’Anell?
Aixecar-se a les 6:00 del matí per estar a les 6:30 a l’estació és molt dur però s’ha de dir que val la pena.
Tot i que al arribar a l’estació semblava que tots estàvem molt adormits la son va passar en el moment en que vam entrar al tren, tot eren riures i converses, acudits i històries per tal de fer més curtes les hores de viatge que ens separaven de la Molina. A mesura que ens apropàvem el paisatge anava canviant entre crits de hi ha neu!!
I efectivament, al arribar hi havia neu!! Després del curt trajecte fins al refugi ens vam enfundar la roba de la neu i vam anar a jugar!! Alguns es van dedicar a tirar-se boles, d’altres a fer ninots i la majoria a gaudir dels trineus, pales i plàstics per a baixar per la muntanya mentre el sol ens acompanyava en tot moment!!
I així va passar el dia, entre pujades i baixades calor i humitat i després d’una sopa calenta per sopar i el joc de nit tots vam anar a dormir cansats però contents.
El dia següent després d’esmorzar vam tornar a la neu i tot i que ja estava un xic desfeta encara vam poder jugar molta estona fins a l’hora de dinar quan vam acabar de recollir-ho tot i cap a casa…
Aquest any visitarem la comarca de la Cerdanya. Anirem a La Molina, al Refugi que allà trobarem. Sortirem d’hora (molt d’hora…!) cap a la neu i ens instal·larem a l’alberg, diumenge després de dinar tornarem cap a Barcelona.
Lloc i hora de sortida: A les 6:30 a la Farmàcia de l’Estació de Sants (a la banda de les màquines) Lloc i hora d’arribada: mateix lloc a les 19:50 hores.
Preu: 23€ Què cal portar: Aquí teniu una llista de tot el que cal portar, penseu que és imprescindible gairebé tot!!!
Esmorzar, dinar i sopar (només segon plat) de dissabte i embotits i formatges pel dinar de diumenge. Nosaltres portarem el berenar de dissabte i de diumenge, el primer plat del sopar de dissabte, l’esmorzar de diumenge i el pa, l’oli i els tomàquets pel dinar de diumenge.
Foulard. Imprescindible totalment!!! Qui no el porti preparà els berenars del que queda de febrer i de tot el març!!! De veritat, és molt important que tothom vingui amb el foulard, serem molts i ens anirà molt bé per identificar-nos! I que no és broma això del berenar…
Material hivernal. Heu de portar els trineus o plàstics que tingueu per casa. Penseu que anem a jugar i passar-nos-ho bé i per tant és imprescindible portar els trineus!!!
És molt important portar roba de recanvi, i que no sigui poca… Això vol dir que per aquesta excursió no ens conformem en posar la típica roba de recanvi, sinó que pensem que ens mullarem i molt i per tant hem de tenir roba seca per canviar-nos. Si teniu roba d’esquí porteu-la ja que no es mullarà per dins i se la podran posar tant cops com vulguin.
Material normal: Lo de sempre, motxilla gran de nanses, sac de dormir, necesser, pijama…
QUÈ CAL PORTAR A LA NEU:
Esmorzar, dinar i sopar (només segon plat) de dissabte.
Embotits i/o formatges per diumenge.
Plat, got i coberts.
Pantalons d’esquí.*
Anorac.
Botes impermeables o descansos.
Guants per la neu. I dels de llana també.
Ulleres de sol i crema protectora.
Gorro, bufanda, buff…
Roba d’abric: forros polars, jerseis, el que faci falta. I si voleu també, polaines i altres sofisticacions…
Roba de recanvi de tot, de sobres.
Trineus, plàstics, etc.
Foulard.
Llanterna.
Cantimplora.
Motxilla gran de nanses.
Sac de dormir.
Pijama.
Necesser i tovalloleta.
Bosses de plàstic.
Mocadors i tovalló.
* Pantalons d’esquí. Si no en teniu, fora bo que portéssiu pantalons d’aquests impermeables que es poden posar per sobre, però penseu que aquest pantalons no són infalibles ni molt menys i per tant s’ha de compensar portant més pantalons de recanvi.
Queden prohibits els aparells electrònics (mp3, mp4, mòbils, etc…)
No cal que vinguin vestits ja per la neu a l’estació, doncs primer de tot haurem d’anar a l’alberg a deixar les motxilles i instal·lar-nos.
El dissabte 22 de gener esquirols, dofins i joves vam anar d’excursió a Collserola.
A l’estació de Vallvidrera va començar la nostra aventura. Vam arribar a Vil·la Joana per a dinar i agafar forces per l’excursió. Tot caminant sota la neu vam arribar a Rivendell on va aparèixer l’elf Elrond. Aquesta criatura màgica ens va explicar que una antiga companyia va portar l’anell maligne però va fracassar i va amagar la joia. Ara l’anell és a les nostres mans i junts formem la nova companyia. Elrond ens va explicar que per destruir l’anell havíem de dur-lo a la muntanya de foc, el regne de Sauron. Havíem aconseguit el nostre objectiu així que vam aprofitar per observar les fantàstiques vistes de Barcelona des de la torre de Collserola.
Ja fa uns dies el grup de Joves va anar d’excursió al Castell de Montesquiu i això és el que ens expliquen:
Dissabte 9 de Desembre, un quart de nou del matí, Estació de Sants (Barcelona), era la data, l’hora i el lloc establerts per reunir tot el grup de joves amb l’objectiu de fer la creuada, peregrinació, excursió, sortida, passeig, anada… etc, al Parc del Castell de Montesquiu. La missió era clara, agafar el primer tren en direcció a Puigcerdà i baixar a l’estació de Sant Quirze-Montesquiu. Varen ser 2 hores de viatge, que es van passar volant entre cartes i rialles. Tot semblava perfecte menys quan els nervis i la por van brollar al creuar una Plana de Vic coberta de boira i amb unes temperatures realment baixes. Però totes aquelles males sensacions van desaparèixer al baixar del vagó i palpar l’omnipotent sol que il·luminava el preciós Parc Natural de Montesquiu. Des de l’estació, un camí perfectament senyalitzat t’acompanya fins als peus d’aquest castell documentat per primer cop l’any 1285.
És un castell petit però amb uns jardins impressionants pintats d’una suau gespa verda que et convida just després de dinar a realitzar una satisfactòria becaina. A l’arribar al Castell vam visitar el seu petit i escàs interior i amb més ganes i forces després d’esmorzar vam decidir posar-nos a caminar sense direcció pels voltants d’aquest. En acabar l’exploració el nostre cos ja ens demanava el dinar i una plana del castell va ser el lloc perfecte per saciar la gana acumulada després de l’esforç realitzat. Ja arribada la tarda i després d’una sessió de fotos van sorgir més ganes de fer turisme i amb poc temps varem visitar un pessic del poble de Sant Quirze de Montesquiu. El sol ja s’acomiadava i el fred començava a governar aquelles terres, per tant el grup de joves com sempre hàbils i prudents vam agafar el tren de les cinc de la tarda i varem arribar a les set en punt a Barcelona i amb ganes d’explicar l’aventura ens vam dirigir a l’esplai on tots van quedar bocabadats de la nostra valentia!
L’últim dia del primer trimestre els esquirols i dofins vam trobar un text màgic en una llengua molt rara que no enteníem. Els monitors durant les vacances de nadal hem estat investigant. Primer en les biblioteques cercant textos semblants en aquesta llengua però sense gaire èxit. El que sí que vam trobar en els llibres antics era el nom d’un lloc ja oblidat per nosaltres la Terra Mitjana, perdut molt llunyà a la muntanya, el Bosc Vell . Els monitors vam decidir fer una excursió i marxar cap al Bosc Vell per continuar amb la nostra recerca i finalment allà després de preguntar als pocs habitants que ens vam trobar sense obtenir cap resposta i creient que ja no teníem res a fer, una nit quan ja havíem plantat les tendes i ens disposàvem a dormir vam sentir uns cants…
De sobte aparegué un home que semblava molt simpàtic xiulant i fent saltironets que en veure’ns va somriure i es va presentar. Era en Tom Bombadill un homenet que ja feia molts i molts anys que vivia en aquell bosc i deia que aquell bosc era casa seva perquè el coneixia de punta a punta i de racó a racó. Ens va convidar a casa seva i allà va ser quan nosaltres li vam ensenyar el text i ell ens va donar totes les respostes que necessitàvem.
El text:
Ens va dir en Tom Bombadill que era molt antic, més vell que ell i ell tenia molt anys més dels que una persona normal pot viure. Aquest text està escrit en llengua de Mordor que és un indret en el qual no ens agradaria mai estar-hi, és el lloc més perillós de tota la terra mitjana. El text en la nostra llengua vol dir:
Després d’això els monitors ja vam aconseguir traduir a la nostra llengua aquell text màgic però ara hem d’interpretar-ho perquè no entenem què volen dir aquestes paraules…De quin anell està parlant? Per què Mordor és tant perillós? Quin és el poder que te? I quines són les persones que vol lligar a les tenebres?
Encara tenim moltes coses per resoldre, en Tom Bombadill ens va dir que Hobbiton seria un bon lloc per començar a trobar les respostes sobre aquest anell que sembla tant poderós. Ell no podia dir-nos res més ja que encara que no ho sembli, parlar massa estona sobre aquest anell era perillós per ell i per qualsevol altre persona de la Terra Mitjana així que haurem d’anar amb compte i trobar les respostes poc a poc. Tot i així ell intentarà comunicar-se amb nosaltres a través de cartes que ens anirà enviant.
Els monitors un cop vam tornar d’aquell indret que ens va semblar realment fantàstic vam decidir gaudir una mica del Nadal i deixar tot aquest misteri per quan comencem d’esplai i parlar-ho amb els Esquirols i Dofins.
Esplai Natzaret 