Ja s’han acabat les vacances, però sembla que va ser ahir quan tornàvem de les colònies de Setmana Santa amb mil històries per explicar, tot de contes nous dins del cap i un somriure d’orella a orella.
Com ja sabeu, tot va començar el dissabte 28 de març. Els monitors i monitores, nens i nenes, pares i mares i fins i tot germans i germanes es van reunir al parc del costat del Pare Manyanet, els petits i petites s’embarcaven en una nova aventura (potser la primera d’alguns) i l’emoció i els nervis eren tan palpables com les lots dins de les motxilles.
Van agafar l’autobús i després d’una hora i mitja de cançons i xerrameca van arribar a la casa de colònies on el Víctor, el Lluís i la Carla els esperaven per carregar, desempaquetar i conèixer una mica la casa i l’indret on és trobaven.
Tot va anar molt ràpid i en un moment ja tenien les motxilles a les habitacions i estaven llestos per començar a jugar i conèixer la gent amb qui passarien els quatre dies de les colònies.



I entre jocs i riures el temps va passar volant, ja era l’hora de dinar així que tots van sortir disparats per agafar les carmanyoles i coberts i van seure fent rotllana a un dels camps de la la casa per gaudir del primer dinar conjunt. A més, la Martina havia portat un pastís molt maco que havia fet ella per compartir, tots el van tastar i van acabar amb la panxa ben plena.
Després tots tenien ganes d’anar a explorar però, va passar una cosa, els monitors van trobar un llibre que hi havia per allà tirat que es titulava Les mil i una nits i com som una mica tafaners es van dedicar a mirar-lo i van trobar que era un llibre de contes! Com ja tenien tothom reunit van decidir que era el moment de llegir-ne un.


Va ser un conte molt maco, però va durar tant que ja era l’hora de començar l’activitat de tarda quan de sobte va aparèixer una noia. Anava vestida amb una túnica blava i lila i un pantaló blau cel.
Ens va explicar que era la Sherazade, una noia noble que va créixer en un palau envoltada de luxe i comoditats. És filla d’una de les famílies més importants del califat, els seus pares són membres de la cort i, sovint, el califa els hi demana consell per la seva gran saviesa. La Sherezade va tenir uns grans mestres i és una noia molt cultivada. Va estudiar medicina, filosofia, belles arts i cultura islàmica. És una noia alegre, empàtica i responsable. Li agraden molt els contes i les històries. Quant es va fer gran, a causa de les seves ganes d’ajudar la gent, va marxar de casa a veure món i a curar a qui ho necessites. La Sherezade és una metgessa reconeguda a molts indrets del món àrab per les seves aportacions a la medicina, ha escrit alguns llibres de medicina molt importants.
Ja veieu, una gran persona.

Com ja hem dit, ella és metgessa, i tenia un petit problema, se li havia acabat un ungüent natural curatiu. Ens va dir que ella anava cap al basar però que hi havia alguns dels ingredients que es podien trobar a la natura i que com estàvem per allà li faríem un favor si l’ajudàvem a buscar-los. Nosaltres vam dir que sí! I ens va deixar els ingredients escrits a un pergamí.
Va marxar tranquil·lament però hi va haver un problema, quan vam mirar la llista vam descobrir que estava escrita en àrab! A partir d’aquell moment vam estar desxifrant la llista, traduint les paraules amb l’ajuda de dos nominadors que van venir a ajudar-nos.
Mentre els Esquirols, Dofins i Guisards feien tot de proves per saber paraules els Joves van estar fent-ne d’altres per aconseguir l’alfabet traduït.





Al final vam aconseguir trobar gairebé tots els ingredients però, ens en faltava un: l’Athelas. Vam decidir esperar la Sherazade per preguntar-li que era i mentrestant vam tenir una mica de temps lliure i vam sopar per primera vegada el menjar dels intendents: sopa i hamburguesa amb patates! Estava boníssim!
A la nit la Sherazade va tornar del basar i li vam poder preguntar que era això de l’Athelas. Ens va explicar que era l’ingredient més important per l’ungüent. L’Athelas, també coneguda com la fulla dels califes, és una herba medicinal que va molt bé per curar-ho gairebé tot i, en especial, va molt bé per curar aquelles coses provocades pel mal en estat pur.


Com l’havíem de trobar la Sherazade ens va acompanyar al bosc per intentar trobar-ne i allà vam estar fent de ninges per aconseguir entrar a la base sense que uns nois i noies un xic trapelles ens veiessin.



Quan ja en teníem prou, vam tornar cap a la casa però ens vam trobar amb un home ferit estirat per terra. Vam anar corrents a buscar la Sherazade perquè el curés i ella ens va dir que estava molt greu, tenia molta febre, estava malferit i delirava! La metgessa va decidir portar-lo a casa per curar-li les ferides, explicar-li un dels seus contes i deixar-lo descansar.
Així va ser com va acabar el dia. Quantes aventures, quants personatges i quants jocs només començar!! Encara quedaven uns quants dies de colònies i l’endemà ens esperaven moltes més coses per descobrir.