Celebrem el Nadal

El passat cap de setmana va ser l’últim dia d’esplai de l’any, del 30è any de l’esplai. I com sempre, en l’últim dia d’esplai de l’any, vam voler trobar-nos tots plegats, tant nens i nenes, monitors i monitores com pares i mares.

Vam quedar a l’ermita de Santa Creu d’Olorda, el mateix lloc que l’any anterior, però aquesta vegada vam fer una barbacoa.

A les 12h ja van començar a arribar les primeres famílies, i alguns Guisards i Dofins vam anar a fer una petita excursioneta en busca de troncs per poder començar a preparar el menjar.

Mentre els pares i mares feien el menjar i preparaven les taules, els nens i nenes estaven pels voltants xerrant, jugant a futbol i explorant la zona.

Cap a la 13:30h i les 14h vam començar a menjar tot tipus de botifarres, que si de bolets, de formatge, d’escalivada, i també de normals, a més a més vam poder menjar costelles, xoriço i pollastre. Però no us penseu que només vam menjar carn, també vam poder desgustar tot de fantàstiques verdures, pebrots, carxofes, calçots…

Excursió de Nadal

Excursió de Nadal

Excursió de Nadal

Excursió de Nadal

Tot seguit vam passar a les postres i com era d’esperar, hi havia turrons, neules i polvorons que haviem portat els monitors i monitores.

Un cop tothom va tenir la panxa plena va començar amb la celebració de Nadal.

Aquest any els monitors havíem portat un arbre de Nadal, no us arbre normal, si no un fet amb materials molt esplaiencs, fil, un pal d’escombra, una pal d’una canasta que ens vam trobar un dia pel carrer i un hulahop. Va quedar la mar de bé, els monis som molt imaginatius!

Vam llegir un capítol del Petit Príncep (us el deixarem escrit més endavant) i vam donar a les famílies uns paperets on havien d’escriure desitjos per l’any que començarà d’aquí res. Va ser molt maco veure com el nostre arbret que estava tot desfullat s’omplia amb tot de papers de colors que semblaven les boles de nadal.
Aquest papers els conservarem fins l’any que ve i intentarem anar repetint aquesta tradició a veure si tot el que demanem es pot complir!

Excursió de Nadal

Excursió de Nadal

Després d’això, ja pensaven que tocaria sortejar la Panera dels Joves però encara hi havia alguna sorpresa més i és que com cada any els monitors i monitores havíem comprat alguns regals per les famílies que havien vingut a celebrar el “Nadal” amb nosaltres.

Turrons, neules amb xocolata, “naranjitos”, carquinyolis, galetes… una mica de tot. Vam anar traient els diferents regals i els vam repartir fent un sorteig on els nens i nenes agafaven un paperet amb el nom d’una família. Tothom va tenir el seu regal i vam fer un munt de fotos molt maques.

Excursió de Nadal

Excursió de Nadal

Excursió de Nadal

Excursió de Nadal

Excursió de Nadal

Excursió de Nadal

Excursió de Nadal

Excursió de Nadal

Excursió de Nadal

Excursió de Nadal

Excursió de Nadal

Excursió de Nadal

Excursió de Nadal

Excursió de Nadal

Excursió de Nadal

Després ja vam fer el super sorteig de la Panera, però això us ho explicarem un altre dia!

No us penseu que la cosa acabava aquí perquè clar, encara quedava trobar el Tió i fer-lo cagar!! És sense dubte la part que més agrada als petits de l’esplai.

Aquest any, el Tió estava ben amagat en mig del bosquet, tapat amb una tela vermella i amb una cara d’allò més feliç. Tots van anar a buscar pals per picar ben fort mentre cantaven les tradicionals cançons. La primera vegada que van picar no va sortir res de res però a la segona al aixecar la manta hi havia unes bosses de llaminadures super maques! Cada nen i cada nena en van poder agafar una.

Excursió de Nadal

 

Excursió de Nadal

Després de totes aquestes emocions ja era l’hora de marxar cap a casa. Ens vam despedir, vam donar petons i abraçades, ens vam desitjar bon Nadal i feliç any nou i tot rient ens vam acomiadar de totes les famílies que havien vingut!

Va ser un gran dia i tots els monitors i monitores vam estar encantats de passar aquesta estona amb aquesta gent que ens fa ser tan feliços!

Excursió de Nadal

Per ara ho deixem aquí, però abans volem compartir amb vosaltres el capítol del Petit Príncep que vam llegir. Esperem que el gaudiu tant com nosaltres.
Ja sabeu “Només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls”

Capítol XIII

El quart planeta era d’un home de negocis. Aquest home estava tan enfeinat que ni tan sols va aixecar el cap quan va arribar el petit príncep.

– Bon dia – li va dir aquest -. Teniu el cigarret apagat.

– Tres i dos fan cinc. Cinc i set, dotze. Dotze i tres, quinze. Bon dia. Quinze i set, vint-i-dos. Vint-i-dos i sis, vint-i-vuit. No tinc temps d’encendre’l. Vint-i-sis i cinc, trenta-un. Uf! O sigui que són cinc-cents un milions sis-cents vint-i-dos mil set-cents trenta-un.

– ¿Cinc-cents milions de què ?

– ¿ Eh ? ¿ Encara ets aquí ? Cinc-cents un milions de… Ja no ho sé… Tinc tanta feina ! Sóc seriós, jo, no m’entretinc amb bestieses ! Dos i cinc, set…

– ¿ Cinc-cents un milions de què ? – va repetir el petit príncep, que no havia renunciat mai de la vida a una pregunta, un cop l’havia feta.

L’home de negocis va aixecar el cap:

El petit princep

– Fa cinquanta-quatre anys que visc en aquest planeta i només he estat destorbat tres vegades. La primera, fa vint-i-dos anys, va ser un borinot que vés a saber d’on havia caigut. Feia un soroll espantós i em vaig equivocar quatre vegades en una suma. La segona vegada, fa onze anys, va ser un atac de reuma. No faig prou exercici. No tinc temps de passejar. Sóc seriós, jo. La tercera… és aquesta! Deia, doncs, cinc-cents un milions…

– ¿ Milions de què ?

L’home de negocis va entendre que no hi havia cap esperança de pau:

– Milions d’aquestes cosetes que es veuen de vegades al cel.

– ¿ Mosques ?

– No, home, no, unes cosetes que brillen.

– ¿ Abelles ?

– No. Unes cosetes daurades que fan somiar els ganduls. Però sóc una persona seriosa, jo! No tinc temps de somiar.

– Ah!, ¿estels?

– Això mateix. Estels.

– ¿ I què fas amb els cinc-cents milions d’estels ?

– Cinc-cents un milions sis-cents vint-i-dos mil set-cents trenta-un. Sóc seriós, jo, sóc precís.

– ¿ I que en fas dels estels ?

– ¿ Que què en faig ?

– Sí.

– Res. Els posseeixo.

– ¿ Posseeixes els estels ?

– Sí.

– Però si ja he vist un rei que…

– Els reis no posseeixen res. “Regnen sobre”. És molt diferent.

– ¿ I de què et serveix posseir els estels ?

– Em serveix per ser ric.

– ¿ I de què et serveix ser ric ?

– Per comprar altres estels, si algú en troba.

“Aquest”, es va dir el petit príncep, “raona una mica com el borratxo”

Però li va continuar fent preguntes:

– ¿ Com es poden posseir els estels ?

– ¿ De qui són ? – va replicar, malcarat, l’home de negocis.

– No ho sé. De ningú.

– Doncs aleshores són meus, jo hi he pensat primer.

– I ja n’hi ha prou ?

– És clar. Quan et trobes un diamant que no és de ningú, és teu. Quan et trobes una illa que no és de ningú, és teva. Quan ets el primer que té una idea, la fas patentar: és teva. I jo posseeixo els estels, perquè ningú abans que jo, no ha pensat a posseir-los.

– Es ben cert – va dir el petit príncep -. ¿ I què en fas ?

– Els administro. Els compto i els recompto – va dir l’home de negocis -. És difícil. Però sóc un home seriós!

El petit príncep encara no estava satisfet.

– Jo, si tinc un mocador, me’l puc posar al voltant del coll i endur-me’l. Si tinc una flor, la puc collir i endur-me-la, Però tu no pots collir els estels!

– No, però els puc dipositar al banc.

– Què vol dir això ?

– Vol dir que escric en un paperet la quantitat d’estels que tinc. I després tanco aquest paper amb clau en un calaix.

– ¿ I ja està ?

– Ja n’hi ha prou !

“Ës divertit”, va pensar el petit príncep. “És bastant poètic. Però no és gaire seriós”.

El petit tenia unes idees sobre les coses serioses molt diferents de les persones grans.

– Jo – va afegir -, tinc una flor i la rego cada dia. Tinc tres volcans i els escuro cada setmana. Perquè també escuro el que està apagat. No se sap mai. Els és útil als volcans i li és útil a la flor, que jo els posseeixi. Però tu no ets útil als estels.

L’home de negocis va obrir la boca però no va saber què respondre, i el petit príncep se’n va anar.

“Decididament, les persones grans són d’allò més extraordinàries”, es deia a si mateix durant el viatge.

 

Últim dia d’esplai

El temps fa coses ben extranyes, hi ha moments que són eterns i d’altres que passen tant però tant ràpid que sembla que el volin. Això és el que ha passat amb aquest curs d’esplai!

Sembla que fos ahir quan començavem, encara feia calor i els nois i noies havien de descobrir qui eren els seus monitors. Ara ja ha passat tot el curs i el que toca és despedir-nos i pensar en les colònies i campaments!
Però abans de res parlem una mica de l’últim dia d’esplai!!

Com que no vam tenir prou aigua amb l’excursió a la platja vam decidir que per l’últim dia voliem fer una gran guerra d’aigua amb tots els monitors, monitores, nens i nenes. Tot i que pel matí va ploure a bots i barrals per la tarda va sortir el sol i vam poder jugar!

Guerra d'aigua

Guerra d'aigua

Guerra d'aigua

Guerra d'aigua

Guerra d'aigua

Vam començar fent grups i vam fer una gran competició on tots havien d’anar passant proves per tal d’aconseguir punts i rebre unes medalles d’allò més gustoses.
Es van passar globus plens d’aigua, van omplir globus, van fer recorreguts mantenint l’equilibri… però sobretot es van mullar i ho van passar molt bé!

Guerra d'aigua

Guerra d'aigua

Guerra d'aigua

Guerra d'aigua

Després un cop canviats vam repartir premis, petons i vam fer algunes fotos dels grups. Tots van rebre una medalla i ja que estàvem i com que els monitors som molt bona gent també van poder menjar alguns filipinos.

Guerra d'aigua

Guerra d'aigua

Guerra d'aigua

Guerra d'aigua

Guerra d'aigua

Guerra d'aigua

Guerra d'aigua

Per acabar vam fer una rotllana i vam estar ballant una estona, un Ulele, un Pata-pata i per últim però no menys important un Paparrusca!
Són tots uns experts en les dances!!

Guerra d'aigua

Guerra d'aigua

Guerra d'aigua

Aquesta va ser l’última activitat del curs d’esplai però encara en tenim un munt més pensades per l’estiu i si teniu la mala sort de no poder venir de colònies o campaments l’any que ve en tindrem moltes de noves que us estaran esperant!

Per avui deixem aquí l’entrada del cap de setmana però no oblideu que encara queda una última cosa:

El proper diumenge 16 de juny farem la costellada familiar!!!

Anirem prop de Begues, on anem gairebé cada any, per disfrutar de lúltim dinar del curs plegats! Quedarem allà a les 11 del matí, per anar escalfant les graelles i poder dinar a una hora decent.

Coses importants: cada família ha de portar menjar per ells i una mica més pels monitors/es i per compartir. Tingueu en compte que hi ha monitors vegetarians! Aparcar el cotxe val 10€, però amb el tiquet ja ens hi entra la llenya que farem servir.

L’esplai porta: una mica de pica-pica, begudes i uns deliciosos postres casolans!

Us deixem un link per saber com arribar-hi: http://www.barbacoa-begues.com/como_llegar

Contenteu abans del 12 de juny, si us plau, hem de tenir clar quantes persones serem!

Esperem veure-us a tots els proper diumenge i si no ens veiem esperem que comenceu molt bé l’estiu!

kj

Els monitors i les monitores de l’esplai

Hola família,
com va això? Animats? Jo sí! Com a gran mag que sóc, estic preparant unes merescudes i magnífiques vacances! No sé encara on aniré ni quan, però tinc el poder de poder improvisar. Bé, el cas és que pot ser que algun dia, de cop i volta, desaparegui del mapa i me’n vagi a fer una volta. Així que, pot ser que els monitors i monitores posin el bloc en mans d’altres mans. D’entrada, ja m’han dit a veure si els deixo publicar una entrada! He accedit perquè m’han dit que en tenien moltes ganes… Així que, espero que us agradi, ens veiem aviat. Aquí teniu el que us volen dir:

Comiats alegres:

El 26è curs d’esplai ha acabat. Ha estat sense dubte un curs d’esplai molt especial, doncs hem celebrat el 25è aniversari i un petit però veterà grup de joves s’ha integrat a l’equip de monitors. Cap d’aquestes dues coses passen gaire sovint.

Per altra banda, els darrers anys el nombre de membres de l’esplai ha anat augmentant progressivament, tan de nens i nenes, com de monitors i monitores. Fins i tot les famílies de l’esplai han estat més a prop nostre els últims anys. Tot això ha anat fent caliu i aquest any no ha sigut menys i s’ha notat molt.

Ha estat un plaer, si més no per l’equip de monitors i monitores. I per això us volem donar les gràcies i us volem regalar unes fotos d’aquest parell de comiats alegres que hem tingut: la costellada familiar i l’excursió a la platja. Dos comiats que, malgrat les dificultats i les prediccions funestes, finalment han sortit més que bé!

costellada_1568

costellada_1549

costellada_1460

costellada_1501

Excursió a la platja

Excursió a la platja

Excursió a la platja

Excursió a la platja

platja_1863

platja_1865

platja_1889

Excursió a la platja

Per cert, que a l’excursió a la platja va fer sol els dos dies i ens vam banyar tant dissabte com diumenge! I dissabte a la nit va fer una petita festa amb tocs de patum! De nou, vam estar molt bé a Canet de mar, però aquesta vegada es va agrair el sol i la casa. Un final de premi.

Ah, per cert, tenim més coses pendents. Si el Mag Fistandàntilus ens deixa, volem posar en aquesta entrada unes fotos de l’excursió dels Dofins al Tagamanent i un article de l’esplai que ha sortit a la revista del col·legi!!

Fins aviat!!! Ens veiem a les colònies i els campaments!!!
Encara sou a temps d’apuntar-vos als campaments!!!!!!!!!!!

Els monitors i les monitores de l’esplai.

Aquí van algunes fotos de l’excursió dels Dofins al Tagament del 15 de maig. Va ser una excursió molt maca i la mica de pluja que vam tenir ni tan sols es va notar. Tota una excursió, amb cim i vistes d’ensomni incloses, per un grup de nens i nenes amb una gran energia. Us enllacem aquí el recorregut de l’excursió que podeu veure sobre el mapa: Excursió al Tagamanent. Cliqueu a sobre el recorregut i destí i veureu més dades: longitud recorreguda, timing, etc.

Els Dofins al Figaró

Esmorzant a la Rectoria de Vallcàrquera

Fent camí... de pujada!

Fent camí de pujada, ara sí!

A prop del cim...

Bones vistes i molts núvols

Dofins al Tagamanent

Equip de monitors/es de Dofins

Gràcies Mag Fistandàntilus! Us deixem aquí l’article dels monitors i les monitores de l’esplai de final de curs, que ha sortit publicat al número de juny de la revista de l’AMPA del col·legi:

Això encara no ha acabat:

S’acaba el curs escolar. És un fet tan incontestable com les ganes boges d’infants i adults per començar les vacances i oblidar-nos del curs, dels treballs, de les hores a classe o a la feina. Alguns hauran d’esperar més que altres, però tots hi estem pensant ja.

A l’esplai, en canvi, tot i que anem a remolc del curs escolar, no ens passa ben bé això, tot al contrari. I això és, principalment, per dues raons:

La primera: no volem passar fulla i tirar-nos a la tovallola abans de valorar el que ha estat per nosaltres aquest curs d’esplai, en el qual hem pogut celebrar els 25 anys. I ens agradaria compartir amb vosaltres el que això significa, perquè es tracta de molt més que d’una celebració. No només per tot el que s’ha fet en aquests 25 anys, sinó sobretot pel camí que s’ha anat creant i que encara queda per recórrer. Un camí que no és precisament planer, que costarà Déu i ajuda de seguir, però que fora bo no perdre.

La segona: nosaltres vivim el curs escolar des de fora les aules i creiem que hi ha molt per aprendre alhora que ens ho passem bé en companyia dels nostres amics i amigues. L’esplai és voluntari, ja ho sabeu, tant pels nens com pels monitors, i gaudim de les activitats dels dissabtes, les excursions, les tradicionals celebracions i moltes d’altres quotidianitats del curs. Per això, quan aquest acaba, tenim més nostàlgia que alegria, sobretot si ens hem d’acomiadar fins al setembre.

A més, les classes s’acaben, però no les ganes de jugar, d’aprendre i de fer coses. Quan el curs acaba, els monitors i les monitores en comptes de marxar de vacances ens posem a treballar a ple rendiment en la preparació de les colònies i els campaments. I la nostra dedicació va in crescendo en contra de tota la resta fins el darrer dia de campaments. Les nostres vacances no arriben fins l’agost, quan, llavors sí, necessitem recuperar-nos de tot un curs, a més d’unes colònies o d’uns campaments. Sort que encara som joves…

Així que per nosaltres això encara no ha acabat. Les colònies i els campaments són una activitat més del curs d’esplai. Encara que molts nens i nenes del col·legi vindran només a l’estiu, aquestes no tindrien sentit sense el curs d’esplai. És durant el curs quan ens coneixem millor entre nosaltres, quan tenim temps de pair el que anem aprenent i quan la suma de moltes coses petites acaba donant fruit, any rere any.

És gràcies a l’esplai que cada any, tots els del nens i nenes del col·legi i de fora, tenen l’oportunitat de viure unes vacances especials a l’estiu, una experiència única, un intensiu del que és l’esplai en els indrets més adients per assaborir-ho: enmig de valls catalanes on regna la pau, la vida i la natura i on creix el respecte i l’admiració per totes les coses creades.

No podem negar que per nosaltres les colònies i els campaments són molt especials. Perquè som més, tant vosaltres com nosaltres, i per tant recuperem cares conegudes, l’experiència de descobrir-ne de noves i la sensació gratificant de que estem ben vius i que no estem sols. És la culminació de tot el curs, és la festa final, són les millors vacances, un comiat com cal… I alhora és una repte descomunal. I sabem per experiència que el es viu de colònies i campaments no té preu. Són moltes i moltes i moltes coses, que si ens parem a pensar-hi no acabaríem mai. I suposo que això fa que els monitors i monitores hi posem tanta il·lusió i dedicació.

Val la pena, pensareu, tanta dedicació per deu o quinze dies que passaran volant? Per unes vacances en una casa de colònies o un terreny d’acampada? Potser ens excedim, és veritat, doncs alguns fa mesos – des de principis d’any – que estem molt pendents d’això. Però sí, creiem que val la pena, de la mateixa manera que creiem que no són unes simples vacances. Encara que per alguns nens i nenes, pares i mares, sigui només això, una solució per ocupar unes setmanes d’estiu, el que hi pot néixer és de tal importància que val la pena arriscar-s’hi. Si s’encén una flama, aquesta pot perdurar o acabar creixent en un futur. A més, ens ho passem tant i tant bé, que sí, val la pena. Ja se sap que les coses especials mereixen un esforç i és aquest el que les fa importants.

Ja sabeu que a l’esplai, seguint l’ideari de l’escola, creiem en l’educació integral dels infants que Josep Manyanet defensava amb la figura propera de la família. Així és durant el curs i així és a l’estiu. En aquest cas, separats de la família per uns dies, també descobriran que hi ha altres espais de confiança i d’aprenentatge. També ho descobrim nosaltres, sent monitors, compartint un projecte comú i amb sentit, com n’és d’important tenir un espai on continuar creixent i aprenent, ara que ja no som nens ni adolescents. I veiem com l’esplai ha esdevingut una segona família per nosaltres.

Què hi descobriran ells? Doncs bàsicament espais per compartir, que són molt necessaris per créixer en aquest món que se’ns planteja. Fora dels continguts que es donen a les aules, o als extraescolars, qui dubta avui dia de la necessitat de créixer emocionalment? Aprendre a créixer com a persones, a compartir experiències, opinions i espais amb la resta de companys de la nostra edat. Aprendre a valorar l’amistat, a ser més autosuficients sense els pares, a conèixer-se a un mateix, a pensar abans d’actuar, a valorar les petites coses, l’esforç, la feina ben feta i sense presses, aprendre a ser més humils, més agraïts, més exigents amb nosaltres mateixos, a demanar perdó, ser menys competitius (que d’això ja ens n’han ensenyat prou), respectar als altres, el nostre entorn, etc.

Sabem que alguns vindran i tornaran tal com eren al primer dia, perquè com dèiem abans, això és cosa de tots, nosaltres només hi posem de la nostra part i cal que els mateixos nens i nenes hi posin també de la seva, com fa el seu entorn. Però sovint, fins i tot en aquells que veiem només deu o quinze dies l’any, notem que alguna cosa ha canviat. Són pocs dies, però són molt intensos. I tots hi aprenem alguna cosa, fins i tot els monitors i aquells nois i noies que sembla que no tinguin mai problemes i que no necessiten cap empenta. Tots, poc o molt, ens endurem records i experiències que amb els anys segur que ens serviran per anar una mica més preparats pel món.

És per tot això que us convidem a compartir-ho amb nosaltres, ja sigui a l’estiu, ja sigui durant el curs. Hem començat parlant dels nostres 25 anys i hem dit que és bo valorar el que hem fet fins ara per continuar endavant. Doncs bé, potser ens estem fent pesats repetint sempre el mateix i volent donar importància al que fem, però és que si no ho fem, si no aconseguim transmetre el que fem, el que creiem, això pot acabar-se en qualsevol moment. Molts esplais s’han vist obligats a tancar i no per manca d’esforços. Molts esplais continuen vius amb molt poquets infants des de fa anys i molts d’altres en canvi, no saben el què és patir pel nombre de nens i nenes.

Però tots plegats, des del més gran al més petit, si no mirem de convèncer-vos que tot això és veritat, que no som un xiquiparc o una guarderia, potser continuarem fent la nostra tasca tal i com la defensem, però amb menys forces i menys il·lusions.

I la millor manera de convèncer-vos és que ho proveu, perquè no us enganyem. Fins ara ha donat bons resultats. A poc a poc es va transmetent el que fem i cada vegada som una miqueta més. Nosaltres realment ens hi deixem la pell, i la manera que tenim de tirar endavant i tenir esperances és fer les coses ben fetes, tant com podem. Perquè ens agrada i perquè ens sentim amb la responsabilitat de tirar-ho endavant. Perquè hi creiem, perquè ho hem viscut i perquè són molts els que ens animen a no tirar la tovallola, i ens repeteixen, sobretot en les ocasions especials, que el que fem té molt de valor i molt de mèrit. Esperem no estar equivocats i que es compleixi allò de que les persones passen, però les institucions queden.

Crec que no hi ha millor manera de valorar aquests 25 anys. Cal que la tasca que fa l’esplai continuï, passi el que passi, i per això cal que les famílies del col·legi hi confiïn, que tots hi posem esperances. El camí no és fàcil, però val la pena recorre’l, siguem molts o pocs.

Des d’aquí, volem donar les gràcies a totes les famílies que confieu i heu confiat en nosaltres. Volem recordar especialment totes aquelles famílies que fa anys que ens recolzen, fins i tot quan érem quatre gats. Esperem poder continuar creixent. Un any més, ha estat un plaer.

Si voleu veure el que ha donat de sí la celebració dels 25 anys de l’esplai, feu un cop d’ull al menú del 25è aniversari, a la columna de l’esquerra del bloc. D’aquí poc ho traurem i les fotografies èpiques de la trobada i les paraules boniques d’antics monitors hauran d’esperar fins al 30è aniversari.

Comiat

El curs d’esplai ha arribat a la recta final. Com passa al circuit de Montmeló, la recta final del curs d’esplai és de llarga durada i expectació, és digna, majestuosa i fa que tot s’acceleri: són les colònies i els campaments.

Així doncs, això encara no ha acabat, però sí hem de dir adéu als caps de setmana d’esplai. Hem donat moltes voltes, alguns ja són a la recta final de l’última volta del Gran Premi i això fa que es despertin emocions que s’han anat acumulant amb els anys.

També s’acaba el 25è curs d’esplai i els monitors i les monitores ja preparen la celebració dels vint-i-anys de l’Esplai Natzaret. En ocasions com aquestes ve molt de gust recordar vells temps i mirar fotografies antigues, que és el estem fent últimament, tot preparant el 25è aniversari. Per aquells que ara sou esplai, us posem aquí algunes fotografies de les dues últimes activitats del curs d’esplai: l’excursió a la platja i la costellada. Qui sap si d’aquí a 25 anys ens les mirarem amb uns altres ulls.

De nou, i amb molta satisfacció, hem d’estar agraïts a la família Fortún Massagué que també ha penjat fotos de la costellada al mural de fotos de l’esplai. I ja que hi som amb els agraïments, els monitors i les monitores estan enormement contents de la gran participació a la costellada. I no només amb això, si no també amb l’organització general i les dots culinàries. Rebeu les més sensates felicitacions de l’Esplai en sí mateix.

I sent justos, hem d’estar també enormement agraïts als pares i mares del Grup de Joves, que durant moooolts anys han confiat en nosaltres, han participat de les activitats i ho han fet requetebé.

esplai i platja: en David ha viscut intensament aquest any d'esplai i també el reinaxement del heavy

esplai i platja: pica la piqueta, una miqueta

DSC09055

esplai i platja: qui deia que muntar tendes era avorrit?

esplai i platja 10

esplai i platja 9

esplai i platja 12

esplai i platja 3

esplai i platja 1

costellada i poca feina

costellada: i que bonic i que bo

costellada: foto preparada i sense criatures

costellada i moltes gràcies!

costellada: que no falti el bosc

costellada: que no falti el bosc... i una porteria...

costellada: parlament i foto final

Costellada 2009 foto final 1

Costellada 2009 foto final 2

Costellada 2009

Bon dia!!!
Un any més ens disposem a acomiadar el curs d’esplai amb un dinar familiar, al qual tots esteu convidats! Tots aquellxs que sigueu de l’esplai i familiars propers, és clar!

Aquest no serà un últim dinar de curs més, sinó que per a uns quants nois (més que nois, joves) i els seus pares i mares, serà l’últim dinar al que assistiran degut a que és el seu últim curs d’esplai. Per això demanem una afluència multitudinària de gent a aquest dinar (a ser possible com la que s’ha desplaçat a Roma a veure la final d’avui) per oferir un comiat com es mereixen, que fa molts anys que venen!!!

Atenent algunes peticions i pensant que l’any passat no vam poder gaudir del lloc escollit, pensem que aquest any podríem repetir de nou a la Barbacoa Begues Valparaíso.

Per tant us convoquem a:
LLOC: Barbacoa Begues Valparaíso
DIA: diumenge 7 de juny
HORA: 11 hores

Tot i que ja debeu saber que l’esplai té un mapa particular al Google Maps amb tots els llocs d’interès de l’esplai, que hi teniu un enllaç directe a mà dreta en aquest mateix bloc i que podeu calcular fàcilment i amb precisió quan trigareu i per on anireu, us posem aquí també un parell d’enllaços útils: Web de la Barbacoa Begues Valparaiso i Com arribar-hi.

Com sempre, haureu de portar dinar tant per vosaltres com pels monitors i les monitores – que tenen molt de morro – i aquest serà compartit amb la resta de famílies per poder tastar tot el que heu fet. Els monitors i les monitores s’encarregaran de dur les begudes i les postres i de promoure el compartir i aquestes coses.

Si algú vol assistir però no té mitjans per fer-ho (cotxe bàsicament), pot enviar un correu electrònic a l’esplai que segur que s’hi trobarà solució. Ara bé, aquesta vegada hem pensat que el millor que podeu fer, és que deixeu un missatge aquí (aquí per cert en diem comentari) i digueu quantes places de cotxe teniu lliures o quantes en necessiteu.

És més, us proposem que tots i totes deixeu un comentari informant del tipus de plat que portareu i si portareu quelcom en especial: llevataps, café, gots de café, tovallons extra, pa, sal, salses, xoriço ibèric, extra de formatge… En part perquè si no ho portaran els monis, i en part perquè ens fa gràcia preparar-ho entre tots i anar fent salivera. I sobretot, aquells que porteu carn per fer a les brasses, posseu també què portareu: costelles, palpissos, pollastre, botifarres, pintxos…

Us recordem que no tothom menja carn d’animals, ja siguin terrestres, aquàtics o voladors i que les amanides, les verdures i les llegums són d’allò més gustoses i sanes!!!

Us hi esperem per poder acomiadar aquest curs d’esplai com es mereix!!!

Per deixar un comentari, només cal que cliqueu aquí sota, a la dreta, on posa en verd i en petit Comentari >>. Només cal que escriviu el nom, el mail que utilitzeu normalment amb l’esplai (que no es veurà enlloc, no patiu) i el text que vulgueu escriure. Si és el primer comentari que feu en aquest bloc, no se us publicarà fins que el Mag Fistandàntilus no l’aprovi, però últimament és molt ràpid. Gràcies per la vostra participació!!

Fotos costellada!

Ja estan les fotos de la costellada al flickr!

Heu d’anar a

www.flickr.com

i fer-vos un compte de yahoo. Llavors aviseu-nos, que us convidarem al grup de l’esplai natzaret perquè les pugueu veure!!! El grup és privat, només poden veure les fotos la gent convidada al grup.

Costellada 2008 8

Costellada 2008 3

Tots, de Mollà

Primer acte de cloenda del curs d’esplai

Aquest diumenge tenim el comiat oficial del curs d’esplai: la costellada familiar!! Diem “comiat oficial” perquè aquest any l’esplai té una cloenda especial a la platjeta… Algú ha mirat el temps? Esperem que la sort de l’esplai canvïi i tinguem un temps esplèndit aquests propers caps de setmana d’esplai.

INFO Costellada: anem a La Barbacoa Val Paraíso de Begues.

IMPORTANT: Tema cotxes, poseu aquí les places que necessiteu o us faltin. Així no haurem de reenviar-nos una cinquantena de mails. Per això heu d’obrir la pestanya dels cometaris d’aquí sota.

NO HI HA MÉS INFORMACIÓ (es va reciclar, vaja) PERÒ PODEU FER UN COP D’ULL ALS COMENTARIS, ENCARA RIUREU… ÚTILS, NO HO VAN SER MASSA, NO ENS ENGANYEM…