Als Guisards no ens fan por les altures!

 

Aquest dissabte va ser un dissabte diferent. El grup de Guisards ens vam llevar amb ganes de gastar adrenalina així que vam pensar: Què millor que passar la tarda escalant?! Doncs fet!

A les 3:30 ja hi havia uns quants guisards a pl Espanya esperant amb candeletes el moment de ascendir paret a munt. A les 4 vam arribar a la Foixarda on ens esperaven 3 monitors d’escalada que ens van guiar en la nostra aventura. Els monitors d’escalada ens ensenyar com havíem de col·locar-nos l’arnes, quin era el camí que havíem de seguir, amb quines coses havíem d’anar amb compte…

Un cop ho vam tenir clar, els més valents van començar a escalar. Tot i que al principi no les teníem totes, un darrere l’altre, vam anar escalant la paret fins a veure com els d’avall cada vegada es tornaven més i més petits.

Però, és clar, un cop amunt s’havia de baixar! Durant la baixada es van veure cares de nervis ja que, per baixar a terra ferma, era necessària una total confiança amb el monitor que ens assegurava.

Tot i els nervis i la impressió, ens va agradar tant que gairebé tots vam repetir la experiència una segona vegada!!

DSC_0310

DSC_0356

DSC_0324

DSC_0335

DSC_0309

DSC_0373

DSC_0355

DSC_0374

Guisards al Tagamanent!

Un petit grup de Guisards intrèpids,
dissabte passat d’excursió va anar
a gaudir d’un dia esplèndid
i el Tagamanent coronar!

L’aventura ben d’hora començava
doncs molta estona de pujada faltava,
però la moral no defallia
sí bé la son si que es percebia.

A Sant Martí de Centelles baixàvem
amb un sol esplèndid per sort
i travessant algun hort
cap el cim ens enfilàvem.

Al nostre destí vam arribar
amb unes vistes que ens varen emmudir
i un abundant dinar vam compartir
per curar les penes que ens poguessin afligir.

Però la baixada havia de començar
doncs el temps ens apremiava
perquè el tren havíem d’agafar
el nostre descans per fi començava.

Perdoneu si he estat destraler
doncs un poeta no en sóc pas
però amb il·lusió he versejat
aquesta excursió sense compàs!

11215219_10205558624278134_1796087823_o

11231981_10205558624118130_2137324896_o

11258514_10205558619558016_1543212980_o

IMG_20150509_114052

IMG_20150509_120942

IMG_20150509_120950

Bona setmana família! 🙂

Un dissabte una mica diferent!

Després de les vacances de setmana santa dissabte passat vam decidir fer un dia d’esplai una mica diferent dels que fem normalment.
Els Esquirols, els Dofins i els Guisards van decidir anar tots junts a visitar l’exposició de Pixar que es troba al Caixa Fòrum.
Vam quedar una mica més d’hora que els altres dissabtes al metro de Les Corts per poder aprofitar bé la gran tarda que ens esperava!
Al principi quan vam arribar vam organitzar-nos i dividir-nos per entrar amb dues tongades i així poder gaudir més de l’exposició. Així doncs, els Esquirols i Dofins van entrar primers i al cap de poca estona els Guisards també van entrar.

20150411_172242

Vàrem estar una hora i mitja aproximadament gaudint dels personatges més entranyables que Pixar ha creat al llarg d’aquests 25 anys!

20150411_174223[1]

20150411_172147

Vam descobrir d’on havien sorgit les diferents històries d’aquelles pel·lícules que tant ens agradaven.
Sabíeu que la pel·lícula de Nemo va sorgir arrel de què un pare, un dia, es va adonar que dedicava massa temps a la feina i no tant al seu fill? Resulta que l’autor de la pel·lícula de Nemo un bon dia es va adonar que el seu fill ja havia crescut i que ell no havia estat conscient perquè estava massa capficat amb la seva feina. Així doncs va decidir fer una pel·lícula en la què un peix pare perd el seu fill i s’adona de lo molt que l’estima i per això no es rendeix mai fins a poder-lo trobar.
I com la pel·lícula de Nemo totes les altres tenen una història darrere. Així que si voleu saber totes les històries que s’amaguen rere cada pel·lícula de Pixar ja sabeu on heu d’anar!
Finalment quan vam acabar de visitar l’exposició vam topar-nos amb un personatge una mica estrany que molt amablement es va fer unes fotos amb nosaltres!

20150411_181323

20150411_181317

Hans vs Vladimir / INTERPOL vs Màfia Russa

A l’excursió de la tardor, vam esbrinar que en Vladimir ens havia enganyat! Vam decidir ajudar al Hans (agent de la Interpol amenaçat pel Vladimir) i així vam iniciar un llarg entrenament com a “espies” per perfeccionar les nostres habilitats i la nostra rapidesa mental en situacions extremes. La primera instrucció que ens va fer realitzar en Hans va ser la de com es el funcionament intern de la Mafia russa. El Hans volia que coneguéssim al nostre enemic des de dins per no lluitar a cegues contra ell. A mesura que augmentàvem les nostres aptituds anàvem aconseguint informació i fotografies (facilitades pel Hans) dels 7 puntals de la Mafia russa. Vam poder estructura la jerarquia de la Mafia del Vladimir i la vam plasma en un organigrama.

Vladimir Korsakov: El cap de la perillosa Mafia.
Dimitry Korsakov: Cosí d’en Vladimir, s’encarregava de la captació de nous membres. Tan per voluntat com per obligació.
Svetlanna Korilenko: Esposa d’en Vladimir. Aquesta s’encarregava de l’economia de la Mafia. Era tan dolenta com el Vladimir, no tenia cap mirament
Fiona O’nell: Jutgessa corrupte que ajudava a la Mafia.
Jean Pierre: Membre de confiança del Vladimir infiltrat en la mateixa Interpol
Moe Camell: Gran financer amb un gran renom en Wall Street.
Alesso Di Castro: taxador i lladre d’obres d’art. Amb ell a colònies d’estiu de l’any passat ja vam tenir problemes i alguns Guisards ja coneixíem com era.

La mafia russa

En el camí ens va ajudar un informador del Hans i, llavors, per la nostra sorpresa, la Fiona O’neill. Ja estava cansada d’ajudar a la Mafia, era conscient de què ha estat molt de temps fent el mal però volia sortir d’aquella xarxa. A part que vivia amb por del Vladimir i per això va acudir a nosaltres.

Cada cop érem més a prop de destruir la Mafia i l’últim dia va aparèixer al Hans amb 7 ordres de detenció pels 7 puntals de la Mafia. Clarament per aconseguir-ho el Hans ens va posar a prova amb per a cada detenció. Vam anar aconseguint les detencions dels 4 inferiors dels puntals i quan ja estaven tan a prop d’adquirir les ordres detenció de la part superior de la jerarquia, van aparèixer en Vladimir, el seu cosí i la Fiona. En Vladimir no sabia que la Fiona estava de la nostre part així que ens va reptar aconseguir les 3 detencions. En Vladimir i en Dimitry s’esforçaven per evitar a tota costa que aconseguíssim agafar-les però la Fiona ens facilitava l’obtenció.

Aprendre a no veure-hi!

Bon dia famílies!

Què és aquest títol us preguntareu? Doncs ja sabeu que a l’esplai ens agrada provar coses noves, i aquest cop els hi va tocar als Guisards!

Vam decidir que per un dia, aprofitant que ens estem entrenant per ser uns bons agents de la Interpol, passaríem un dia d’esplai fent jocs i activitats sense veure-hi gens ni mica!

Primer vam començar a fer un joc una mica difícil on el més important era estar en silenci, doncs estàvem tots i totes en rotllana menys un, que estava al mig amb els ulls tapats! Entre les cames de la persona que estava al mig hi havia un joc de claus i uns picarols que feien soroll, i els que estaven a la rotllana s’havien d’acostar sigil·losament per intentar agafar les claus i tornar al seu lloc. Per contra, la persona que estava al mig havia d’escoltar atentament i intentar pillar (amb els ulls tapats) a les persones que li intentaven robar les claus. Una bona oïda era fonamental!

DSC_8016

Després ens vam animar i vam decidir improvisar un partidet de futbol una mica especial!!! Doncs tots i totes anàvem amb el fulard als ulls i no hi veiem! Les porteres i els porteres tampoc! I com ens ho vam fer? Doncs ben fàcil, vam enganxar uns quants picarols a la pilota de futbol i llavors, al moure’s, feia soroll i podíem intuir per on estava. Ara bé, també va ajudar que els monis guiessin els jugadors una mica!

DSC_8022

DSC_8024

DSC_8044

DSC_8047

Finalment vam acabar la tarda fent unes proves una mica més tranquil·les. La primera va ser un concurs de mímica de pel·lícules, on els nens i nenes es van organitzar amb grups, escollien quina peli volien representar als altres grups i ho feien…..però amb els ull tapats també! No us imagineu com n’és de difícil fer mímica sense veure res. La segona prova va consistir en buscar unes pilotes de tenis escampades pels patis amb els ulls tapats i confiant en que els nostres companys i companyes ens guiessin.

DSC_8040

DSC_8042

La última estona vam estar parlant de com ens havíem sentit, de si el fet de no veure-hi mentre jugàvem era important o no, de la importància de incloure a tothom en el joc i d’aprendre a superar-se!

Acabeu de passar una bona setmana famílies!

L’informatiu de Guisards

El grup de Guisards (fusió del grup de Guineus i Isards de primer any) el primer dia vam anar descobrir el què faríem al llarg del trimestre, o de l’any, ja veurem…. Finalment vam decidir que faríem d’escriptors i escriptores en unes editorials que vam crear, vam pensar els noms i fins i tot vam dissenyar el nostre logo!

Untitled

Els logos

Els logos

Però ens faltava el més important! Sobre què podíem escriure? Quan estàvem tenint un debat sobre el contingut dels articles de les nostres editorials va aparèixer un senyor una mica estrany, amb americana, ulleres de sol i un tatuatge al coll. En Korsamir, doncs és així com es deia, és un agent rus de la Interpol que està buscant el seu cap, en Hans , que ha desaparegut. I a on està en Hans? doncs de moment, gràcies al nostre instint periodístic d’investigació que ens va permetre descartar més d’una vintena de països, regions i ciutats d’arreu del món, sabem que està aquí mateix a Catalunya. Ara bé, no en sabem gaire més cosa…..

Però la passada una setmana vam rebre una carta amb un estrany codi. Vam descobrir que aquell codi es tractava del codi Morse, però sabíem que significava cada un dels signes? Vam arribar a deduir que cada espai era una lletra i llavors van sorgir unes preguntes: quina era la traducció de cada lletra i la més important, quin és el missatge d’aquesta carta.

Tarda d'esplai

 

Clarament, cada editorial volia la primícia de saber quin era el missatge pel seu article així que van començar a competir per anar aconseguint traduccions de lletres. Es van poder entre veure paraules en la carta, però cap editorial va treure en clar que hi havia en el missatge.

Tarda d'esplai

Tarda d'esplai

Provarem de buscar una solució per poder llegir quin el contingut misteriós. El reporter interior no té tanta paciència i volem saber el què i el qui l’escrit per poder informar a tot l’espai.