Excursió de primavera

Ja fa unes setmana que vam marxar a Mas Banyeres per fer l’excursió de primavera!! A diferència d’altres sortides aquesta vegada vam quedar pel matí a l’estació de Sants per aprofitar bé el dia i un cop hi vam ser tots vam marxar molt contents cap a Centelles.

Després d’un trajecte en tren i una petita pujadeta (amb parada al mig per esmorzar) que va deixar als més petits reventats vam arribar a la casa i un cop allà vam anar a preparar les habitacions. Quan tot va estar al seu lloc ja va ser l’hora de dinar, són una mica “tardons”!

Excursió de primavera

Macarrons, croquetes, nuggets, truita de patates… vam menjar com reis! I després una estona de racons per fer la digestió i ja tocava començar amb activitats més mogudetes.
Per començar ens vam separar en dos equips i després de fer les fotos d’equip tocava començar a jugar al pichi! No se si sabeu de que va aquest joc, segur que sí però per aquells que no esteu familiaritzats amb les normes us explico.

El pichi és un joc que s’assembla al beisball però en lloc de llençar amb un bat ho fem amb el peu o el braç tan lluny com poguem i després hem de correr per les bases. Fàcil no?

Excursió de primavera

Excursió de primavera

Excursió de primavera

Vam estar jugant una bona estona mentre el Sol ens acompanyava en tot moment i mentre jugavem van arribar el Lluís i el Víctor i van començar a jugar amb nosaltres molt motivats! El Lluís estava tan i tan motivat que es va lesionar quan ens estava explicant com tirar-nos amb estil al arribar a la base però no patiu només el van haver de portar en ambulància fins a Vic!! Al final no era gaire cosa però sempre està bé tenir aventures per explicar.

Quan vam acabar el pichi vam estar jugant a altres jocs i a l’hora de sopar i fer el joc de nit en el que els Isards i Joves ens van estar ajudant fent de Sardina, Xiulet i Llum vermell.

Excursió de primavera

Excursió de primavera

L’endemà al matí els monitors ens vam aixecar amb ganes de fer una petita excursió així que tots ens vam posar les gorres i crema solar i vam marxar cap al Puigsagordi. Pel camí ens vam separar i mentre els grans van anar a fer una mini part de la via ferrada els petits vam estar fent un passeig pel bosc on vam aprendre a diferènciar una pinya mossegada per un esquirol d’una que s’havia menjat un ratolí. A més també vam estar collint herbes aromàtiques fins que tots vam acabar amb les mans plenes de pinyes, romani i alfabrega.

Excursió de primavera

Excursió de primavera

Excursió de primavera

Al tornar ja hi havia uns quants pares esperant-nos i a mesura que s’acostava l’hora a la que haviem quedat van anar apareixent totes les families preparades per fer un gran dinar! Tot estava d’allò més bo i els monitors i monitores vam acabar tips!

Excursió de primavera

Excursió de primavera

Excursió de primavera

Excursió de primavera

Excursió de primavera

Quan tothom va acabar vam baixar i mentre uns descansaven, d’altres van començar a jugar un partit de futbol pares contra monitors i nens. Va estar molt renyit però com tothom sap el que importa és participar i jo almenys no se qui va guanyar.

Excursió de primavera

Excursió de primavera

Excursió de primavera

Excursió de primavera

Excursió de primavera

Així va acabar l’excursió, una gran excursió en la que hem provat coses noves que ens han agradat molt! Marxar més d’hora mola, aprofitem millor el dia i el dinar amb els pares ha estat tot un èxit!!

Esperem que a vosaltres us hagi agradat tant com a nosaltres i que l’any que ve vulgueu repetir! Nosaltres ho tenim molt clar!!

Ara ja només queda la última excursió a la platja i ja acabarem el curs… que ràpid ha passat!! Però us recordem una vegada més que us podeu apuntar a les colònies i els campaments, queden poques places així que no trigueu gaire!

Per ara ho deixem aquí, fins aviat!!

Excursió de primavera

Excursió de primavera

jh

Excursió de primavera

Hola a tothom!!

Ja fa setmanes que la primavera ha arribat i nosaltres, aprofitant que ara comença a fer més bon temps, volem donar la benvinguda a aquesta estació marxant d’excursió!

Aquest any visitarem Mas Banyeres que es troba a la comarca d’Osona, a Centelles.

Lloc i hora de sortida: A la Farmàcia de l’Estació de Sants (banda de les màquines) a les 09.50h

Lloc i hora d’arribada (pels que no pugueu pujar a buscar-los): Mateix lloc a les 19.00h

Dinar de diumenge: Quedarem el diumenge a les 12h a la casa per començar a dinar a les 13h.
Com ja vam dir a la reunió, aquest any volem fer més activitats amb vosaltres per tal de coneixens millor els uns als altres. En aquest cas us convidem a tots a pujar a la casa a fer un dinar. Penseu que serà un dinar per compartir així que haureu de portar dinar per vosaltres i una mica més per monitors i monitores, nens i nenes, pares i mares que vulguin tastar les vostres especialitats culinàries (recordeu que tenim monitors vegetarians)!!! Nosaltres portarem les begudes i els postres, ens esforçarem al màxim ara que som experts en cuinar per molta gent!
La casa no està gaire allunyada de l’estació per si decidiu venir en tren a dinar!
Aquí teniu un link per saber com arribar a la casa:

Preu: 28€ (intenteu portar-ho just, si us plau!!)

QUÈ CAL PORTAR: Aquí teniu una llista de tot el que cal portar, penseu que és imprescindible gairebé tot!!!

– Dinar i sopar de dissabte a la motxilla pels nens i nenes
– Dinar de diumenge: per vosaltres i per compartir.
Foulard. Imprescindible totalment!!! Qui no el porti preparà els berenars de tot el mes de maig!!! De veritat, és molt important que tothom vingui amb el foulard, serem molts i ens anirà molt bé per identificar-nos!
– Motxilla gran de dues nanses
– Sac de dormir
– Pijama
– Necesser amb raspall i pasta de dents, tovalloleta i mocadors
– Lot (llanterna)
– Foulard (ens repetim però és molt molt important!!)
– Cantimplora
– Gorra
– Roba de recanvi
– Calçat còmode i resistent
– Roba d’abric
– Bossa per la roba bruta
– Capelina (impermeable que també cobreix la motxilla) o cangur + funda de motxilla
– Plat, got i coberts (forquilla, cullera i ganivet)(de plàstic o metall). I tovalló!

QUÈ NO ES POT PORTAR: diners, llaminadures, menjar extra, aparells de música, mòbils, consoles, objectes de valor…

L’ESPLAI PORTA: Nosaltres portarem el berenar de dissabte i diumenge, l’esmorzar de diumenge i les begudes i postres pel dinar de diumenge.

OBSERVACIONS:

– Haurem de caminar una mica, per tant la motxilla ha de ser d’una mida adequada per a qui la porta i només hi hem de posar el necessari i indispensable, perquè ningú ens durà la nostra motxilla, l’hem de poder portar nosaltres.
– Cadascú ha de saber què porta a la motxilla i a on. Això vol dir que els pares i mares no han de fer la motxilla mentre nosaltres estem jugant. Haurem de preparar-la amb ells i fixar-nos a on és cada cosa!!!
– No estrenarem calçat el dia de l’excursió. Sabem que és molt xulu estrenar bambes i botes però com haurem de caminar és millor si les hem portat abans! No volem que ens surtin llagues i ferides als peus!
– Hem de portar la quantitat de menjar que puguem menjar, no més, perquè ens menjarem tot el que portem.

IMPORTANTÍSSIM!!!: confirmar l’assistència aquesta setmana. Qui no hagi dut tots els papers no podrà venir: autorització, foto i fotocòpia del carnet de la seguretat social i del carnet de vacunes.

 

Ens veiem dissabte a l’Estació de Sants!!

 

Sortida de Nadal

El temps passa volant, sembla que fa tres dies que vam començar el curs d’esplai i resulta que dissabte va ser l’últim dia del trimestre.

Com ja és tradició, dissabte pel matí pares, mares, nens, nenes, monitores i monitors ens vam reunir a l’ermita de la Salut per celebrar el Nadal.
Després de fer una mini excursió per arribar a l’ermita (alguns carregant taules i tot) la majoria de nens i nenes acompanyats de pares i la Núria van pujar a un mirador que segons deien és el punt més alt de Collserola on, com que feia molt bon dia, hi havia unes vistes esplèndides.

Quan van baixar, vam fer una celebració de la paraula i vam cantar unes nadales molt maques, alguns no ens les sabíem gaire però tot i això cantavem amb molta il·lusió!!

Excursió de nadal

Excursió de nadal

Excursió de nadal

Excursió de nadal

Excursió de nadal

Després de tant cantar i l’excursió, ja teniem gana, així que vam parar les taules amb tot de menjar que havien fet els pares i mares i vam començar a menjar. Tot estava boníssim i, no sé vosaltres, però els monitors vam acabar molt plens encara que vam tenir un lloc pels postres: torrons, polvorons i una mica de moscatell pels més grans.

Quan ja haviem acabat de dinar, van arribar els quatre monitors que faltaven: el Martí, el Marcel, el Víctor i l’Andreu, que van pujar més tard a compartir una estona amb les famílies en sortir de classe del curs de directors.

Podrieu pensar que amb això ja haviem acabat, però encara quedaven algunes coses, com el Tió pels petits i el sorteig de la panera!!

Excursió de nadal

Excursió de nadal

Excursió de nadal

Excursió de nadal

Excursió de nadal

I fins aquí aquest intens, divertit, emocionant, curt i apassionant trimestre!!!!

Els monitors i les monitores us volem desitjar un molt Bon Nadal i una millor entrada d’any, que descanseu i mengeu molt que comencem altre cop al gener amb les piles ben carregades!!!!

Bon Nadal!

El passat dissabte 17 varem anar a l’ermita de Sant Ramon, a Sant Boi de Llobregat, a celebrar el Nadal amb les famílies que es van apropar fins allà. Ens vam afegir a la missa que tenen per costum fer allà el dissabte abans de Festes i vam poder cantar les nadales que dúiem preparades per a l’ocasió. Al final de la litúrgia vam oferir el pessebre que el grup d’Esquirols i Dofins havia fet el cap de setmana anterior. Un cop acabada la missa vam començar a dinar els magnífics menjars que havien preparat les famílies, acompanyats d’un càlid vent. Amb la panxa ben plena va arribar el moment que tothom estava esperant… El sorteig de la panera! I no ens oblidem que el Tió també va fer acta de presència

asd

Nazaret per Nadal

knjjk
Nazaret per Nadal

kjh
Nazaret per Nadal

kjhkh
Nazaret per Nadal

lkjlkj

Avui és Nadal i tota la monitorada us vol desitjar unes bones festes i un feliç any nou!

NIT DE NADAL

Si aquesta nit sents una remor estranya
que, no saps com, t’obliga a mirar el cel,
i enyores gust de mel
i tens desig d’una pau que no enganya…

és que a través dels aires de la nit
t’arriba aquell ressò de l’Establia
de quan l’Infant naixia
i s’elevava un càntic d’infinit.

Si ja no saps sentir-te pastoret,
ni aturar-te a entendre el bell missatge,
almenys, tingues coratge
de seguir el teu camí amb el cor net.

Joana Raspall

 

 

El balón de oro

Com segurament sabeu, ahir li van donar “el balón de oro” al Messi, però estic segura que si els de la FIFA haguéssin estat presents al partit que van jugar els pares i monitors de l’esplai haurien canviat d’opinió.

El dia 16 de desembre del 2010 va tindre lloc el patit més renyit de la història de l’esplai Natzaret, un partit en el que es van deixar la pell. Equipats amb la samarreta taronja sense preocupar-se del fred que feia (i ja us ho dic jo que en feia molt) els monitors van sortir al camp per a enfrontar-se amb els pares de l’esplai encoratjats per algunes animadores incondicionals que fins i tot tenien un ball preparat.

 

Partit 16des10 003

 

Partit 16des10 005

 

El partit va començar i després d’un breu escalfament va arribar el primer gol que va ser pels monitors però ben aviat els pares van remuntar i així va anar la cosa, uns marcaven i els altres també i cada cop es veien més ganes. Els dos equips jugaven per a guanyar, però sempre amb esportivitat com diu la cançó i finalment després de molts intents als últims minuts del partit, gairebé al final prorroga va arribar el gol definitiu que va desempatar el partit. Un gol que va entrar i va fer que els pares guanyéssin!!

 

Partit 16des10 008

 

Partit 16des10 006

Ni a Messi, ni a Iniesta, ni a Xavi, “el balón de oro” hauria de ser pels pares i monitors de l’esplai!!!


Tornem a començar!!

Ja s’han acabat les vacances i toca tornar a començar. Comencem el 2011, comencem classes i comencem l’esplai!! I com tot va tornant a la normalitat, doncs aquest bloc també.

Tot i que ja sembla lluny, hauríem de recordar l’excursió de nadal que vam fer tots junts (pares, nens i monitors) a Sant Boi. Va ser un dia molt profitós, no vam parar de fer coses: primer de tot, els monitors vam fer un parell de voltes per Sant Boi, un parell o dos parells fins a arribar a l’ermita on ja hi havia les famílies. Vam entrar a la missa que es fa allà juntament amb la gent que hi va habitualment i després de la celebració vam cantar cançons de nadal que van agradar a tothom.

 

Nadal

 

Nadal

 

En acabar, mentre els nens i nenes jugaven un estona per obrir la gana els monitors van portar una gran panera que es va sortejar entre les famílies i després vam dinar tots junts gaudint del sol que feia. Però no tot acabava allà ja que abans de marxar els nens i nenes van fer cagar el Tió.

 

Nadal

 

Nadal

 

DSC_0194

 

Ja veieu que ens ho vam passar molt bé, però no patiu si us ho vau perdre ja que aquest any serà igual de divertit i emocionant que el passat!!Molt aviat tornarem a actualitzar amb la crònica del patit de futbol pares vs monitors.

Recordeu que aquest dissabte 15 comença l’esplai, fins a aleshores us desitgem MOLT BON ANY NOU!

 

Els monitors i les monitores de l’esplai

Hola família,
com va això? Animats? Jo sí! Com a gran mag que sóc, estic preparant unes merescudes i magnífiques vacances! No sé encara on aniré ni quan, però tinc el poder de poder improvisar. Bé, el cas és que pot ser que algun dia, de cop i volta, desaparegui del mapa i me’n vagi a fer una volta. Així que, pot ser que els monitors i monitores posin el bloc en mans d’altres mans. D’entrada, ja m’han dit a veure si els deixo publicar una entrada! He accedit perquè m’han dit que en tenien moltes ganes… Així que, espero que us agradi, ens veiem aviat. Aquí teniu el que us volen dir:

Comiats alegres:

El 26è curs d’esplai ha acabat. Ha estat sense dubte un curs d’esplai molt especial, doncs hem celebrat el 25è aniversari i un petit però veterà grup de joves s’ha integrat a l’equip de monitors. Cap d’aquestes dues coses passen gaire sovint.

Per altra banda, els darrers anys el nombre de membres de l’esplai ha anat augmentant progressivament, tan de nens i nenes, com de monitors i monitores. Fins i tot les famílies de l’esplai han estat més a prop nostre els últims anys. Tot això ha anat fent caliu i aquest any no ha sigut menys i s’ha notat molt.

Ha estat un plaer, si més no per l’equip de monitors i monitores. I per això us volem donar les gràcies i us volem regalar unes fotos d’aquest parell de comiats alegres que hem tingut: la costellada familiar i l’excursió a la platja. Dos comiats que, malgrat les dificultats i les prediccions funestes, finalment han sortit més que bé!

costellada_1568

costellada_1549

costellada_1460

costellada_1501

Excursió a la platja

Excursió a la platja

Excursió a la platja

Excursió a la platja

platja_1863

platja_1865

platja_1889

Excursió a la platja

Per cert, que a l’excursió a la platja va fer sol els dos dies i ens vam banyar tant dissabte com diumenge! I dissabte a la nit va fer una petita festa amb tocs de patum! De nou, vam estar molt bé a Canet de mar, però aquesta vegada es va agrair el sol i la casa. Un final de premi.

Ah, per cert, tenim més coses pendents. Si el Mag Fistandàntilus ens deixa, volem posar en aquesta entrada unes fotos de l’excursió dels Dofins al Tagamanent i un article de l’esplai que ha sortit a la revista del col·legi!!

Fins aviat!!! Ens veiem a les colònies i els campaments!!!
Encara sou a temps d’apuntar-vos als campaments!!!!!!!!!!!

Els monitors i les monitores de l’esplai.

Aquí van algunes fotos de l’excursió dels Dofins al Tagament del 15 de maig. Va ser una excursió molt maca i la mica de pluja que vam tenir ni tan sols es va notar. Tota una excursió, amb cim i vistes d’ensomni incloses, per un grup de nens i nenes amb una gran energia. Us enllacem aquí el recorregut de l’excursió que podeu veure sobre el mapa: Excursió al Tagamanent. Cliqueu a sobre el recorregut i destí i veureu més dades: longitud recorreguda, timing, etc.

Els Dofins al Figaró

Esmorzant a la Rectoria de Vallcàrquera

Fent camí... de pujada!

Fent camí de pujada, ara sí!

A prop del cim...

Bones vistes i molts núvols

Dofins al Tagamanent

Equip de monitors/es de Dofins

Gràcies Mag Fistandàntilus! Us deixem aquí l’article dels monitors i les monitores de l’esplai de final de curs, que ha sortit publicat al número de juny de la revista de l’AMPA del col·legi:

Això encara no ha acabat:

S’acaba el curs escolar. És un fet tan incontestable com les ganes boges d’infants i adults per començar les vacances i oblidar-nos del curs, dels treballs, de les hores a classe o a la feina. Alguns hauran d’esperar més que altres, però tots hi estem pensant ja.

A l’esplai, en canvi, tot i que anem a remolc del curs escolar, no ens passa ben bé això, tot al contrari. I això és, principalment, per dues raons:

La primera: no volem passar fulla i tirar-nos a la tovallola abans de valorar el que ha estat per nosaltres aquest curs d’esplai, en el qual hem pogut celebrar els 25 anys. I ens agradaria compartir amb vosaltres el que això significa, perquè es tracta de molt més que d’una celebració. No només per tot el que s’ha fet en aquests 25 anys, sinó sobretot pel camí que s’ha anat creant i que encara queda per recórrer. Un camí que no és precisament planer, que costarà Déu i ajuda de seguir, però que fora bo no perdre.

La segona: nosaltres vivim el curs escolar des de fora les aules i creiem que hi ha molt per aprendre alhora que ens ho passem bé en companyia dels nostres amics i amigues. L’esplai és voluntari, ja ho sabeu, tant pels nens com pels monitors, i gaudim de les activitats dels dissabtes, les excursions, les tradicionals celebracions i moltes d’altres quotidianitats del curs. Per això, quan aquest acaba, tenim més nostàlgia que alegria, sobretot si ens hem d’acomiadar fins al setembre.

A més, les classes s’acaben, però no les ganes de jugar, d’aprendre i de fer coses. Quan el curs acaba, els monitors i les monitores en comptes de marxar de vacances ens posem a treballar a ple rendiment en la preparació de les colònies i els campaments. I la nostra dedicació va in crescendo en contra de tota la resta fins el darrer dia de campaments. Les nostres vacances no arriben fins l’agost, quan, llavors sí, necessitem recuperar-nos de tot un curs, a més d’unes colònies o d’uns campaments. Sort que encara som joves…

Així que per nosaltres això encara no ha acabat. Les colònies i els campaments són una activitat més del curs d’esplai. Encara que molts nens i nenes del col·legi vindran només a l’estiu, aquestes no tindrien sentit sense el curs d’esplai. És durant el curs quan ens coneixem millor entre nosaltres, quan tenim temps de pair el que anem aprenent i quan la suma de moltes coses petites acaba donant fruit, any rere any.

És gràcies a l’esplai que cada any, tots els del nens i nenes del col·legi i de fora, tenen l’oportunitat de viure unes vacances especials a l’estiu, una experiència única, un intensiu del que és l’esplai en els indrets més adients per assaborir-ho: enmig de valls catalanes on regna la pau, la vida i la natura i on creix el respecte i l’admiració per totes les coses creades.

No podem negar que per nosaltres les colònies i els campaments són molt especials. Perquè som més, tant vosaltres com nosaltres, i per tant recuperem cares conegudes, l’experiència de descobrir-ne de noves i la sensació gratificant de que estem ben vius i que no estem sols. És la culminació de tot el curs, és la festa final, són les millors vacances, un comiat com cal… I alhora és una repte descomunal. I sabem per experiència que el es viu de colònies i campaments no té preu. Són moltes i moltes i moltes coses, que si ens parem a pensar-hi no acabaríem mai. I suposo que això fa que els monitors i monitores hi posem tanta il·lusió i dedicació.

Val la pena, pensareu, tanta dedicació per deu o quinze dies que passaran volant? Per unes vacances en una casa de colònies o un terreny d’acampada? Potser ens excedim, és veritat, doncs alguns fa mesos – des de principis d’any – que estem molt pendents d’això. Però sí, creiem que val la pena, de la mateixa manera que creiem que no són unes simples vacances. Encara que per alguns nens i nenes, pares i mares, sigui només això, una solució per ocupar unes setmanes d’estiu, el que hi pot néixer és de tal importància que val la pena arriscar-s’hi. Si s’encén una flama, aquesta pot perdurar o acabar creixent en un futur. A més, ens ho passem tant i tant bé, que sí, val la pena. Ja se sap que les coses especials mereixen un esforç i és aquest el que les fa importants.

Ja sabeu que a l’esplai, seguint l’ideari de l’escola, creiem en l’educació integral dels infants que Josep Manyanet defensava amb la figura propera de la família. Així és durant el curs i així és a l’estiu. En aquest cas, separats de la família per uns dies, també descobriran que hi ha altres espais de confiança i d’aprenentatge. També ho descobrim nosaltres, sent monitors, compartint un projecte comú i amb sentit, com n’és d’important tenir un espai on continuar creixent i aprenent, ara que ja no som nens ni adolescents. I veiem com l’esplai ha esdevingut una segona família per nosaltres.

Què hi descobriran ells? Doncs bàsicament espais per compartir, que són molt necessaris per créixer en aquest món que se’ns planteja. Fora dels continguts que es donen a les aules, o als extraescolars, qui dubta avui dia de la necessitat de créixer emocionalment? Aprendre a créixer com a persones, a compartir experiències, opinions i espais amb la resta de companys de la nostra edat. Aprendre a valorar l’amistat, a ser més autosuficients sense els pares, a conèixer-se a un mateix, a pensar abans d’actuar, a valorar les petites coses, l’esforç, la feina ben feta i sense presses, aprendre a ser més humils, més agraïts, més exigents amb nosaltres mateixos, a demanar perdó, ser menys competitius (que d’això ja ens n’han ensenyat prou), respectar als altres, el nostre entorn, etc.

Sabem que alguns vindran i tornaran tal com eren al primer dia, perquè com dèiem abans, això és cosa de tots, nosaltres només hi posem de la nostra part i cal que els mateixos nens i nenes hi posin també de la seva, com fa el seu entorn. Però sovint, fins i tot en aquells que veiem només deu o quinze dies l’any, notem que alguna cosa ha canviat. Són pocs dies, però són molt intensos. I tots hi aprenem alguna cosa, fins i tot els monitors i aquells nois i noies que sembla que no tinguin mai problemes i que no necessiten cap empenta. Tots, poc o molt, ens endurem records i experiències que amb els anys segur que ens serviran per anar una mica més preparats pel món.

És per tot això que us convidem a compartir-ho amb nosaltres, ja sigui a l’estiu, ja sigui durant el curs. Hem començat parlant dels nostres 25 anys i hem dit que és bo valorar el que hem fet fins ara per continuar endavant. Doncs bé, potser ens estem fent pesats repetint sempre el mateix i volent donar importància al que fem, però és que si no ho fem, si no aconseguim transmetre el que fem, el que creiem, això pot acabar-se en qualsevol moment. Molts esplais s’han vist obligats a tancar i no per manca d’esforços. Molts esplais continuen vius amb molt poquets infants des de fa anys i molts d’altres en canvi, no saben el què és patir pel nombre de nens i nenes.

Però tots plegats, des del més gran al més petit, si no mirem de convèncer-vos que tot això és veritat, que no som un xiquiparc o una guarderia, potser continuarem fent la nostra tasca tal i com la defensem, però amb menys forces i menys il·lusions.

I la millor manera de convèncer-vos és que ho proveu, perquè no us enganyem. Fins ara ha donat bons resultats. A poc a poc es va transmetent el que fem i cada vegada som una miqueta més. Nosaltres realment ens hi deixem la pell, i la manera que tenim de tirar endavant i tenir esperances és fer les coses ben fetes, tant com podem. Perquè ens agrada i perquè ens sentim amb la responsabilitat de tirar-ho endavant. Perquè hi creiem, perquè ho hem viscut i perquè són molts els que ens animen a no tirar la tovallola, i ens repeteixen, sobretot en les ocasions especials, que el que fem té molt de valor i molt de mèrit. Esperem no estar equivocats i que es compleixi allò de que les persones passen, però les institucions queden.

Crec que no hi ha millor manera de valorar aquests 25 anys. Cal que la tasca que fa l’esplai continuï, passi el que passi, i per això cal que les famílies del col·legi hi confiïn, que tots hi posem esperances. El camí no és fàcil, però val la pena recorre’l, siguem molts o pocs.

Des d’aquí, volem donar les gràcies a totes les famílies que confieu i heu confiat en nosaltres. Volem recordar especialment totes aquelles famílies que fa anys que ens recolzen, fins i tot quan érem quatre gats. Esperem poder continuar creixent. Un any més, ha estat un plaer.

Si voleu veure el que ha donat de sí la celebració dels 25 anys de l’esplai, feu un cop d’ull al menú del 25è aniversari, a la columna de l’esquerra del bloc. D’aquí poc ho traurem i les fotografies èpiques de la trobada i les paraules boniques d’antics monitors hauran d’esperar fins al 30è aniversari.

Comiat

El curs d’esplai ha arribat a la recta final. Com passa al circuit de Montmeló, la recta final del curs d’esplai és de llarga durada i expectació, és digna, majestuosa i fa que tot s’acceleri: són les colònies i els campaments.

Així doncs, això encara no ha acabat, però sí hem de dir adéu als caps de setmana d’esplai. Hem donat moltes voltes, alguns ja són a la recta final de l’última volta del Gran Premi i això fa que es despertin emocions que s’han anat acumulant amb els anys.

També s’acaba el 25è curs d’esplai i els monitors i les monitores ja preparen la celebració dels vint-i-anys de l’Esplai Natzaret. En ocasions com aquestes ve molt de gust recordar vells temps i mirar fotografies antigues, que és el estem fent últimament, tot preparant el 25è aniversari. Per aquells que ara sou esplai, us posem aquí algunes fotografies de les dues últimes activitats del curs d’esplai: l’excursió a la platja i la costellada. Qui sap si d’aquí a 25 anys ens les mirarem amb uns altres ulls.

De nou, i amb molta satisfacció, hem d’estar agraïts a la família Fortún Massagué que també ha penjat fotos de la costellada al mural de fotos de l’esplai. I ja que hi som amb els agraïments, els monitors i les monitores estan enormement contents de la gran participació a la costellada. I no només amb això, si no també amb l’organització general i les dots culinàries. Rebeu les més sensates felicitacions de l’Esplai en sí mateix.

I sent justos, hem d’estar també enormement agraïts als pares i mares del Grup de Joves, que durant moooolts anys han confiat en nosaltres, han participat de les activitats i ho han fet requetebé.

esplai i platja: en David ha viscut intensament aquest any d'esplai i també el reinaxement del heavy

esplai i platja: pica la piqueta, una miqueta

DSC09055

esplai i platja: qui deia que muntar tendes era avorrit?

esplai i platja 10

esplai i platja 9

esplai i platja 12

esplai i platja 3

esplai i platja 1

costellada i poca feina

costellada: i que bonic i que bo

costellada: foto preparada i sense criatures

costellada i moltes gràcies!

costellada: que no falti el bosc

costellada: que no falti el bosc... i una porteria...

costellada: parlament i foto final

Costellada 2009 foto final 1

Costellada 2009 foto final 2

Reunions de colònies i campaments!

Ja tenim la data de…
Les reunions de pares i mares per les colònies i els campaments d’estiu 2009 del 25è curs d’esplai de l’Esplai Natzaret!!!

Ja sé que no us creureu però resulta que el que tenim preparat i pactat pels campaments d’aquest any té un nom monstruosament més llarg que aquest. I mola molt més, esclar! Però com que tot lo dels campaments i les colònies és secret, no us ho podem demostrar. Ja us he dit que no us ho creurieu…

Les reunions seran el 2 de juny, a les 20h, a l’auditori del Col·legi Pare Manyanet.
Sí, són simultànies. És el repte que posem a les famílies més atrevides.

Per cert, que si voleu veure com eren les reunions de pares i mares de l’esplai ara fa 17 o 20 anys, no us perdeu les novetats de la pàgina 25è aniversari. Les novetats són al final de tot, a baix, cap al fons…

Però abans no ens distraguem amb curiositats, fotos i coses d’aquestes, us recordem que aquest divendres no hi ha secretaria, perquè és la festa del treball i els monitors i monitores hi aniran. A la festa aquesta, suposo. I dissabte no hi ha esplai perquè es veu que aquesta festa, com que és la del treball, els deixarà a tots baldats.

En resum, que l’esplai torna el 9 de maig, que resulta que, pels que no ho sabíeu és la festa de l’amic. O no… No, crec en diuen “el dia de l’amic“. No és un gran nom però la idea està bé: consisteix en que, pel mateix preu, els nens i nenes de l’esplai poden venir amb un amic o amiga a l’esplai, de tal manera que aquest o aquesta també s’ho passi bé jugant. Sembla senzill, oi? El que no sé, és si és obligatori… Intentaré informar-me millor.

I bé, ara ve el que tots estàveu esperant: la finalització del text i l’inici de les imatges. Ara bé, sempre podeu llegir el que posa quan feu reposar el punter sobre les fotos. Ho heu provat? Què, va bé? Si bé pot semblar inútil, és tracta d’una cosa útil pels cecs que naveguen per la xarxa, de veres. Bé, si més no, no suposa cap gran esforç fer-ho. Bé, no tant com encabir mitja dotzena de “bé”s en un paràgraf. I això sí que és inútil del tot. Fins aviat!


Sant Jordi 2009 004

Sant Jordi 2009 030

Sant Jordi 2009 003

Sant Jordi 2009 014


Si feu “click” amb el ratolí a sobre les fotos, en veureu d’altres (a banda de veure-les més grans, esclar)!! Són de Sant Jordi. De la parada de roses. La gent que hi surt són els monitors i monitores de l’esplai.

Adéu festes de Nadal i fins l’any que ve!

Retorn a l’escola… Deixem enrere les fetes de Nadal i ja podem acomiadar-nos del tió, del pessebre, dels regals i de la neu…

Tió Pessebre

Reis Nadal nevat

Clar que el pessebre fins al 2 de febrer s’ha de conservar, que és tradició! I els regals tampoc els llençarem! I no sembla que la neu ens hagi d’abandonar… Així doncs: adéu tió, fins l’any que ve!! I a la resta, benvinguts, acompanyeu-nos en aquest retorn a l’escola i a la feina perquè així sigui menys pesat!

Que la neu ens esperi a les muntanyes, que d’aquí poc hi anirem, i els regals i el pessebre a caseta, per fer-nos costat.

Ara que, com a regals, els que hem rebut al mural de fotos de l’esplai. Gràcies “tricoped”, hem esperat a obrir els regals però ja els tenim aquí, per aquells/es que es pensaven que ja ho havien vist tot!! Voleu veure’n un bocinet? Que aprofiti!

Al Papiol fent pinya

I fent equip...

Les fotos del partit són genials i n’hi ha moltes!!!

On és la pilota?

Perseguiu-lo!

Que la perdem!!

Provant noves tàctiques...

Jugant a distància

I també a l’ermita, al dinar, al tió i moltes d’altres…

Preparats...

A cantar!

Al millor restaurant del Papiol

Fent cagar el tió, cantant i ballant!

Al Papiol fent pinya, i descansant