Ens posem les motxilles!!
És el crit que esperaven tots els nens i nenes dissabte. No només vol dir que toca agafar la motxilla, significa que comença una excursió. Dir adéu als pares, agafar el tren, passar la nit fora, estar amb els amics, fer tot de coses noves i sobretot divertir-se!
Però el que és veritat de la bona és que sempre comença igual.

Després de baixar del tren i caminar una estoneta vam arribar a la Llobeta i sabeu què és el primer que fem quan arribem? Doncs està clar, instal·lar-nos. Així que tots i totes vam tornar a agafar les motxilles i escales amunt cap a les habitacions. Treiem el menjar, estirem el sac al nostre llit, posem el pijama i ja estem llestos per sortir a jugar una estona abans de sopar.

Tot i que només eren les set de la tarda semblava que ja fos de nit i és que a la tardor ja passa això, els dies es fan massa curts i sembla que hi ha molta estona de foscor però tot i això ni els grans ni els petits van tenir cap problema per posar-se a jugar i córrer per tot l’exterior de la casa amagant-se per evitar que els veiessin mentre jugàvem al Pi.
Potser no ens agrada gaire que el Sol marxi tan ràpid però ja us dic que per amagar-se va la mar de bé!

Quan ja vam estar cansats i suats de tant córrer i jugar vam anar al menjador per sopar. Alguns no ho sabien i d’altres sempre s’obliden però abans de menjar toca beneir la taula i aquesta vegada vam aprendre una cançó nova (que alguns ja havien cantat algun cop) molt divertida. Primer la van cantar la Núria i la Carla, després la van tornar a fer mentre feien el ball i finalment tots la vam cantar i va anar molt bé. Després d’això ja era hora de començar a menjar, quina gana!

Macarrons, croquetes, truita de patates… tot estava bonííííííssim però el millor va ser el postre i és que el Guille va portar pastis per a tots ja que era el seu aniversari! Tots vam cantar per celebrar-ho i després ell va bufar les espelmes. Us puc assegurar de primera mà que no en va deixar ni una d’encesa.

I després de sopar cap al llit no??? Doncs clar que no!!! Encara quedava una estoneta per fer un mini joc de nit però va ser curtet  ja que a les 10 havíem de deixar de fer soroll així que vam jugar una estona a les tasses i després ens vam separar.
Guineus, Isards i Joves van anar per un caminet del costat de la casa per explicar històries i Esquirols i Dofins vam anar a unes taules on els hi vam explicar un conte molt maco d’un petit avet que no es conformava amb el que tenia. Pares i mares els hi podeu demanar que us l’expliquin segur que us agrada moltíssim.

En acabar ja tocava anar a les habitacions però no us penseu que aquí va acabar la cosa. Els petits encara tenien ganes de gresca i després de posar-se el pijama van estar jugant una estona per les lliteres fins que va ser l’hora de dormir. Va costar una mica agafar la son però al final després d’algunes passejades nocturnes, alguns canvis de llit i “redades” dels monitors tots van acabar dormint tan i tan bé que l’endemà al matí no es volien ni llevar!

El Sol no va voler sortir pel matí i quan ens vam aixecar encara estava ennuvolat però això no ens va treure els ànims i després d’esmorzar vam marxar a fer una petita excursió. Primer vam arribar  a la font del Enamorats però com havia estat molt curta vam seguir fins al Gorg de la Sort on ens vam fer algunes fotos de grup i moltes d’altres. Allà ens vam separar, el més grans van seguir fins a la masia de la Frau, una casa amb portes i finestres vermelles on viu un artista que els hi va estar explicant moltes coses.

Mentrestant els petits es van quedar al costat del Gorg de la Sort i van estar inventant contes tots junts. El primer començava dient una frase i després un a un havien de continuar la història. Primer va sortir-ne una d’un bolet que s’havia quedat sol i volia un amic, després una de dos nens del Pare Manyanet a qui havien raptat i es volien menjar i finalment una d’una fulla que s’assemblava sospitosament a la història del petit avet. Totes van ser molt maques però després d’una estona ja volien tornar a casa per jugar una mica més així que van tornar enrere fins a la font, on gairebé tots van beure aigua i ja tot recte fins a la casa.

Un cop a casa vam estar fent curses al voltant de la casa per agafar gana, primer entre els nens i nenes i després contra el Marcel que va acabar rebentat de tant córrer.

Quan van tornar els més grans ja vam anar a dinar pa amb tomàquet i embotits i en acabar, tots a fer les motxilles per tenir-ho tot preparat per l’hora de marxar. Però abans encara vam jugar a un altre joc, una bandera amb frisbis. Sabeu qui va guanyar? Doncs els monitors, que al final del joc a més de tenir els dos fribis un de cada equip, tenien dos més que havien trobat.
Tot i això, ja sabem que el més important dels jocs és passar-ho bé i estic segura que tots vam gaudir molt corrent i defensant la nostra base.

Ja s’acostava el final de l’excursió, quan va ser l’hora de marxar tots ens vam tornar a posar les motxilles, aquest cop una mica menys carregades i cap a l’estació on vam agafar el tren direcció Barcelona.

Esperem que l’excursió us agradés molt!!! Ja sabem que dos dies són pocs i sempre ens quedem amb ganes de més però no us preocupeu aviat vindrà la de la neu i després Setmana Santa i després ja la de primavera, la de la platja i finalment ni us n’adonareu que l’estiu ja serà aquí i podrem anar de colònies i campaments!!

Per ara us deixem algunes fotos més:

Molt bona setmana a tots i totes i fins dissabte!!!

jh