|  Excursió 25è  |  Festa 25è  |  Exposició 25è  |  Samarreta 25è  |  Cançoner 25è  |

“La tardor del 2009 l’esplai va fer 25 anys. Va ser una experiència molt especial i la primera gran celebració d’aniversari que vam viure amb aquest bloc ja en marxa. És per això que aquí conservem, com a record, tot el que vam anar penjant al bloc, des dels inicis fins a al comiat. Hi trobareu fotografies, textos, curiositats, etc. “

Aquest octubre l’Esplai Natzaret fa 25 anys!! És tradició a l’esplai celebrar anys, un cop de cada 5, i aquest any toca. Sí perquè aquestes celebracions que fem un cop de cada 5, sempre cauen quan l’esplai fa anys múltiples de 5. Així queden una mica repartides… Es veu que és força comú fer-ho així.

Aquesta vegada hem pensat que si un cop de cada 5 és especial i mereix una celebració, una de cada cinc celebracions, també ha de ser especial, més encara del que ja ho són. I com que fins ara totes han estat especials, però cap especialment més especial que les altres, doncs aquest cop toca. Suposo que tot plegat vol dir que tenim moltes ganes de fer-la ben grossa.

Així doncs, en comptes de començar a parlar ja d’aquesta propera i entusiasta celebració, fem honor a tot plegat i comencem recordant la primera celebració, la del cinquè aniversari, amb la carta d’invitació:

Els que vulgueu anar directament al gra, teniu uns enllaços útils a la primera línia, ja els haureu vist, que us portaran a les pàgines dels respectius actes de celebració. Però segur que si heu arribat fins aquí, és perquè no teniu pas tanta pressa.

Ja veieu com han canviat les coses, eh. Doncs penseu que potser la forma ha canviat però el missatge és enterament el mateix. Sí, com diria l’avi de la Tarradelles, les coses bones no haurien de canviar mai. Però bé, avancem una mica en el temps (10 anys) amb un cartell de quan l’esplai en tenia 15, el dels campaments a Tuixén del 99. Aquell any també va ser l’últim d’un grup de joves, amb un llarg recorregut a l’esplai. Alguns d’aquells joves després van ser monitors i monitores i van endegar una nova etapa, plena de dificultats i disfacultats (què hi farem!). Ara, 10 anys més tard potser que la història es repeteixi…

Algú se’n recorda de les cançons dels esquirols, dofins, guineus o isards? Algú se’n recorda del cançoner més vell de l’esplai?? Doncs ara ho recordareu… I ja que hi sou, podrieu recordar també quants anys té aquest cançoner?

         

Cada cop ens acostem més a les dates senyalades (estan assenyalades més avall per cert). Però pels que encara dubtin que l’esplai fa 25 anys que existeix, aquí en teniu una altra prova. Aquest parell de menuts de les fotos, són en Joan i la Paula, fills de la Cristina Giner i en Miquel Magrinyà, antics monitors de l’esplai. Alguns/es dels monitors i monitores actuals de l’esplai van tenir com a monitors en Miquel i la Cristina i potser d’aquí un temps en Joan i la Paula s’apuntaran a l’esplai, com també ho van fer sons pares. Com podeu veure, sí que passen els anys, sí! A veure si trobem unes fotos de quan en Miquel i la Cristina anaven a l’esplai…

Moltes Felicitats!!!

La Paula va néixer en el 25è curs! Miquel i Cristina, moltes gràcies per les fotos i esperem que, per les dates assenyalades, la Paula ja sàpiga jugar al joc del mocador i ballar el wandanxú! O si més no, esperem que en Joan pugui fer tot això amb sa germana en braços, perquè no volem que us perdeu res de res!!

Va, ara sí, aquí us posem ja alguns detalls de la celebració del 25è aniversari de l’esplai. Aquesta informació s’ha extret de la pàgina principal del bloc, una entrada publicada 6 mesos justos abans del primer acte de celebració:

Falten 6 mesos per la celebració del 25è aniversari de l’esplai!!

Començarà el cap de setmana del 24 i 25 d’octubre en una casa de colònies molt xula, que no direm el nom, però que està situada al terme municipal de Castell de l’Areny, al Berguedà. Cal dir res més? Hi estan convidades totes aquelles persones que en algun moment de la seva vida hagin sigut esquirols, dofins, guineus, isards, joves o monitors/es de l’esplai. I també els vostres familiars o parelles que vulguin venir.

Aviat us donarem més informació, però ja us avancem que el diumenge 17 de maig a les 18h a la Plaça Concòrdia, hi haurà una reunió per preparar aquesta excursió que farem per celebrar els 25 anys de l’esplai amb aquells que l’han viscut de més a prop. I si ho diem és perquè, els que hi sou convidats, potser us faria il·lusió participar-hi. Si a algú li interessa, deixeu-nos un comentari aquí o envieu-nos un e-mail.

Però això no és tot! També farem una festa al barri de Les Corts, on hi sou tots convidats, que començarà a la tarda i continuarà al vespre i a la nit. Serà el 7 de Novembre i serà molt sonada!!! Us anirem donant més detalls, de veritat!

Per cert, feu que corri la veu, i intenteu contactar amb antics amics/gues de l’esplai, monitors i monitores perquè no s’ho perdi ningú! Tenim un grup força nombrós al facebook. Si en teniu, ja ho sabeu.

Però bé, mentrestant podem anar recordant cosetes d’aquests 25 anys. I per això retrocedim fins al cinquè curs d’esplai, concretament a principis d’aquest i per tant, un any abans del cinquè aniversari (encara que aquest es va celebrar ben entrat el 6è curs d’esplai, tant que ja era l’any 1990). Ho heu entès? Bé, doncs retrocedim a l’octubre de l’any 1988 amb el que queda de la reunió de pares i mares de principi de curs.

Si cliqueu a les imatges (aquests papers de colors groc i verd), les podreu veure de més a prop. Ho dic pels curiosos que s’ho vulguin llegir. Entre d’altres coses hi ha l’equip de monitors/es d’aleshores i l’ideari. També ho podeu mirar en el PDF que aquí us enllacem, on a més trobareu l’ordre del dia de la reunió. Tot plegat són els papers que es donaven a la reunió.

Reunió d’inici del curs d’esplai 88-89.

També, ja que hi érem, hem recuperat els papers de la reunió de pares i mares de les últimes colònies de l’Esplai Natzaret a la casa de colònies Flor de Neu, és a dir, a Castell de l’Areny, on anirem d’excursió a celebrar el 25è aniversari!! Són del 1992, i altra vegada és ple de curiositats: Castell de l’Areny – 1992.

Bé, a partir d’aquí ja anem més forts, perquè us presentem l’àlbum digital més vell de l’esplai. És a dir, un recull digital de fotos del primer àlbum que hi ha a l’esplai. Per veure l’àlbum només cal que cliqueu sobre la foto i les podreu veure totes.

O si preferiu veure directament la presentació de les fotos, cliqueu aquí.

Ah, i com veureu els germans Magrinyà ja surten a les fotos, de ben petits, entre d’altres!

Per acabar d’embolicar el paquet, no podia faltar l’àlbum de colònies d’estiu del 86, a Campalans, les primeres colònies de l’esplai.

Si preferiu veure directament la presentació de les fotos, cliqueu aquí.

El que hem trobat també a l’armari de l’esplai és això: un número de la revista Pam i Pipa, una revista que s’escrivia a mà o màquina, en blanc i negre i de la mida d’un DIN-A4 doblegat i grapat (amb una sola grapa!). Hi participaven nens/es, joves, monitors/es, pares i mares i es publicava un cop al trimestre amb una tirada que aquí desconeixem. Si algú pot aportar aquesta informació bé, i si no tampoc passarem gana.

Aquí sota teniu les imatges, i a continuació el recull en PDF (aquell format d’arxiu que prové de l’Acrobat Reader i que fora bo que tothom tingués… però que a vegades pesa una mica massa) d’algunes pàgines d’aquest número:

Pam i Pipa

Per cert, que tenim una capsa plena de números vells del Pam i Pipa. Però anem una mica per feina: aviat mirarem de fer una nova trobada per continuar preparant l’excursió i la festa dels 25 anys. Aquells que vulgueu participar, envieu-nos un mail i us enviarem el que tenim preparat fins ara. Així a grosso modo us podem dir que hi ha una comissió de cançons (amb més cosetes de les que us podeu imaginar), una de fotografia (amb molta feina, però que ja ha començat i és molt gratificant), una de difusió (que ara requereix de força ajuda), una d’activitats de l’excursió (que encara no ha començat però promet força) i una darrera que no desvelarem aquí, ara. Si voleu participar d’alguna comissió, envieu-nos un mail!! I a banda, fem una demanda (rodolí!): necessitarem monitors/es de suport durant l’excursió!!! Obrim la porta a ex-monitors/es a reviure tot tipus d’experiències.

Mireu, perquè veieu que això ja rutlla una mica i que antics monitors hi estan prenent part, us deixem aquí un text escrit per l’Eduard Botanch (una persona que és gairebé l’esplai en sí mateix), publicat al darrer número de la revista del col·legi, aquest any 2009. I diu així:

25 anys d’esplai al Col·legi Pare Manyanet

“La propera tardor l’Esplai Natzaret celebrarà els seus 25 anys d’educar en el temps lliure. Va començar l’octubre de 1984, amb un grapat de monitors inexperts i uns nens i nenes poc coneixedors del que era un esplai. El pare Sanuy, aleshores delegat de pastoral del col·legi, fou el qui va començar l’aventura , proposant a exalumnes i altres universitaris de crear un espai per a la canalla els dissabtes a la tarda en locals del col·legi. La proposta va rutllar i a poc a poc l’experiència va anar afermant-se, i el segon any ja es van organitzar la primera activitat d’estiu, les colònies.

Aquells tímids començaments han donat molt de fruit: campaments i sortides arreu de Catalunya, festes majors, capgrossos, pastorets, ballades, contes, pregàries, música, aplecs de centres…

En aquest temps han passat més d’un centenar de monitors i més de mil nens que han fet camí amb nosaltres, que han fet amics i han compartit moments que recordaran sempre. I al llarg d’aquests més de vint anys, els monitors que s’han anat succeint han quedat prou satisfets del resultat, de veure com a través d’un temps de lleure amb sentit, han pogut ajudar la canalla a créixer i madurar com cal, fomentant el respecte, la participació i la responsabilitat. I el propòsit de fa tant temps continua essent vàlid avui, amb l’afegit que els d’ara són monitors que han estat abans nens d’aquest esplai, i per tant mantenen les ganes i la passió d’educar divertint, de deixar de banda la competitivitat de l’escola per acollir els nens tal com són, i de treballar per un món més d’acord amb els valors de l’Evangeli.

Potser per això, la mateixa Generalitat de Catalunya, conscient de la importància educativa dels centenars d’esplais cristians estesos pel nostre país, va decidir el 1990 de concedir a l’entitat que els representava, la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai, una de les majors distincions del país, la creu de sant Jordi. Tanmateix, com sempre els esplais continuen fent la seva bona feina de manera discreta, sense escarafalls, tenint en compte cada infant, i tenint ben present allò que diu el Petit Príncep, “l’essencial és invisible als ulls”.

Des d’aquí voldríem agrair la confiança de l’escola i els pares dels nens que formen o han format part de l’esplai, i d’altra banda, agrair també l’esforç de tots aquells que han col·laborat durant tant de temps a fer de l’Esplai Natzaret un espai de convivència i de creixement.

I com a agraïment, volem convidar a pares i mares, nens i nenes, monitors/es i responsables i delegats de pastoral de l’escola, a celebrar aquests 25 anys de l’esplai amb tots aquells que alguna vegada l’han viscut de prop. Per això estem preparant una excursió de cap de setmana a Castell de l’Areny, una casa de colònies molt maca del Berguedà, on podrem retrobar-nos i passar-nos-ho bé jugant i recordant vells temps. També preparem una festa al barri, on tothom hi és convidat, que començarà a la tarda amb activitats per la canalla i xocolata desfeta i acabarà a la nit amb concerts per als més grans – i entre una cosa i l’altra, farem un sopar popular –.

L’excursió serà el 24 i 25 d’octubre i la festa el 7 de novembre. Trobareu tota la informació al web de l’esplai, – que trobareu fàcilment si cerqueu per la xarxa – on us anirem posant al corrent dels detalls a mesura que vagin sorgint. Bon estiu i fins aviat!”

Aquí us deixem les fotos que anaven amb l’article a la revista. Són fotos extretes del grup de l’Esplai Natzaret al Facebook! Quines coses eh… Doncs heu de saber que al Facebook aquest n’hi ha moltes més. Hi ha un futimé de gent allà ficada, prop de 100 persones, sembla la plebs abjecta i definitivament adotzenada. I aquesta penya pengen allà fotos de quan en sus tiempos mozos anaven a l’esplai i s’ho passaven bé… I fan més coses però no pregunteu perquè aquí ho desconeixem força. Però vaja, aquí els teniu:

Bé, s’han acabat les fotos “sueltas”, un cop inaugurada l’exposició dels 25 anys de l’esplai, ja podem avançar més enllà del primer curs d’esplai i les primeres colònies, i començar a publicar els àlbums de l’esplai aquí. Així doncs, comencem per curs 1986-87 i les colònies a Can Frontanyà del 87.

Per veure l’àlbum només cal que cliqueu sobre la foto i les podreu veure totes.

Si preferiu veure directament la presentació de les fotos, cliqueu aquí.

Aquí tenim l’àlbum del curs 1987-88, amb les fotos també de les colònies a Monells’88.

Si preferiu veure directament la presentació de les fotos, cliqueu aquí.

I aquí tenim l’àlbum del curs 1988-89, amb les fotos de les colònies a Campalans’89 i un parell de fotos dels campaments a Cabdella. Amb aquest àlbum tanquem l’etapa dels primers 5 anys.

Si preferiu veure directament la presentació de les fotos, cliqueu aquí.

Abans d’entrar fotogràficament a la dècada dels 90, com que això del 25è ja s’acaba, us volem deixar aquí els enllaços a les entrades (els articles del bloc, els posts de la pàgina principal) que fan referència al 25è aniversari i que ja formen part del record. En el primer hi trobareu versos que conviden a esplai, a retrobament i a festa. En el segon hi trobareu una crida a l’exposició i la festa del 25è. I en el tercer hi trobareu la crònica de la festa, fotografies, el vídeo de la festa i els nostres més sincers agraïments a tots els que vau participar de la celebració.  

Som l’Esplai Natzaret… i fem 25 anys!!!

Festa 25è aniversari Esplai Natzaret

Moltes gràcies i fins aviat

Com que hem rebut una sèrie de mails d’antics monitors, agraïnt el nostre esforç i entusiasme, els hem compilat aquí, perquè són bonics i perquè resumeixen el que significa poder celebrar 25 anys:

“Gràcies –i moltes, moltes– a vosaltres.

Per haver volgut compartir amb tothom aquesta fita.
Per haver-vos-hi esforçat tant i tant i per haver-vos-en sortit amb nota.
Per les hores de feina i pels nervis, sempre amb el somriure a la boca.
Per ser ambiciosos i no conformar-vos amb una festeta petiteta d’esplaiet petitet (ja ho diu el Manel: “som els millors!”).
Per honorar-nos demanant-nos ajut quan, de fet, no us en calia gota, perquè sou molt bons.
Per haver estat pacients amb tothom que volia tenir un protagonisme que no li pertocava.
Per demostrar que l’esplai és modern i és útil i pot sortir al carrer –a la plaça– sense por de fer el ridícul.
Per posar una pancarta enorme amb el nom del nostre esplai, orgullosos del que som, del que és.
Per l’exposició: no són els records (tothom en té, més o menys), sinó el fet de mostrar el sentit d’això que feu, que hem fet, amb tanta passió.
Per preocupar-vos tant perquè tothom estigués bé.

I sobretot per la feina de cada dissabte, per continuar el que uns altres van començar fa 25 anys i per haver aconseguit engrescar ja els qui hauran de celebrar els 30 anys.

Us abraço, us estimo,
hctr”

—

“Moltes gràcies a vosaltres monitores i monitors,
Quan el 1991 vaig deixar l’Esplai després d’estar-m’hi 7 anys vaig utilitzar una frase que deia: “les persones passen, però les institucions queden”. Afortunadament això s’ha fet realitat ja durant 25 anys, i no és poc. Penseu que quan el vàrem crear l’any 1984 una preocupació de l’Escola era que què passaria quan els monitors ens canséssim de ser monitors i no hi fóssim, qui se’n faria càrrec? Alguns dels que éreu nens/es després heu estat monitors/es i això ha permès tancar el cercle, constituint un cercle virtuós que ha permès mantenir en vida l’entitat.

La tasca que feu és molt encomiable per múltiples motius:

Primer per la tasca educativa que feu amb els nois i noies: eduqueu en valors, a través del joc, l’amistat, la descoberta, les actituds, … I això us converteix en educadors, la qual cosa us aporta grans beneficis en la vostra etapa de joventut. Sent educadors us veieu obligats a reflexionar sobre coses importants, i us formeu com a tals i aquest fet us enriqueix. I és que l’esplai és un gran invent, perquè posa en contacte a infants i a joves en un entorn de responsabilitat, de compromís, de servei, de diàleg i al mateix temps de diversió, de joc, de música, d’alegria, de contacte amb la natura, de descoberta del país, de vivència de la fe, etc. Que us haig de dir jo, oi? Segur que ja ho sabeu prou bé!

I si mirem els seus efectes col·laterals, diguem que les felicitacions s’han de multiplicar: que si els pastorets, els diables, els tabalers, etc. L’activitat de l’Esplai ha beneficiat a les famílies que s’hi han adreçat i també ha contribuït decididament a dinamitzar la vida comunitària al Col·legi i al barri a Les Corts. I d’això se’n diu “fer país”. Quan un se sent d’un lloc, estima, respecta, cuida i contribueix a que el seu lloc sigui millor. Les entitats i els barris ajuden a vertebrar la ciutat, a donar-li ànima, a fer-la més humana i personal. Només s’estima allò que es coneix i l’Esplai Natzaret ha avançat sens dubte en aquesta direcció. Quan la ciutat és plena de paranys i d’alternatives d’oci poc constructives per als joves és quan se’ns fa evident que l’acció de l’esplai és molt necessària.

Desitjo, doncs, a l’Esplai que pugui celebrar molts més anys per aportar als infants i joves un temps de lleure amb sentit, enriquidor i positiu com aquests darrers 25 anys!

Rebeu una abraçada ben cordial,
Jaume Moregó”

—

“Les Corts, 11 de novembre de 2009

Estimats monitors,

Amb motiu de la festa d’aquest dissabte, però sobretot de la sortida de cap de setmana al Castell de l’Areny, vaig tenir oportunitat de recordar alguns dels moments que he viscut al llarg dels anys passats a Natzaret. En certs moments fins i tot vaig sentir-me molt cansat, però no era una fatiga física sinó emocional. Hi havia tants records, tantes vivències que pugnaven per sortir i ocupar per un moment el meu caparró, que estava una mica aclaparat.

Han passat vint-i-cinc anys d’ençà va néixer l’esplai, i un se n’alegra de tant de fruit que ha donat i segueix donant. Us agraeixo a tota la monitorada de celebrar l’esdeveniment d’una manera tan colossal. Jo no hagués gosat preparar ni la meitat d’actes amb què ens heu obsequiat. I per bé que lògicament vaig trobar a faltar nens i sobretot monitors, no és menys cert que vaig gaudir del contacte amb alguns nois ja convertits en homes i dones, alguns amb fills i tot. No obstant això, un seguia trobant en els seus rostres aquelles expressions, aquells posats, aquelles rialles que lluïen quan eren nens. Hi ha moments i realitats a la vida que prenen molta volada i que omplen el cor. L’Esplai és una d’aquestes realitats de les quals em sento més satisfet. Allà hi vaig fer alguns amics que m’acompanyaran sempre. I em plau comprovar que durant la celebració del quart de segle hi han estat presents cinc monitors de la primera fornada. Si vint-i-cinc anys han passat i, malgrat l’allunyament, els nous interessos i projectes, un terç del primer equip de monitors ha respost a la crida, queda clar que per a ells l’esplai no fou flor d’un dia sinó que ha romàs al seu cor i continua florint.

Podeu sentir-vos molt satisfets per les moltes hores de preparació. Som gats vells i un té clar quan es preparen les coses amb cara i ulls o es fan de pressa i corrents. Ara ja s’ha acabat el temps de reviure el passat. Us toca escriure a vosaltres les noves pàgines de l’esplai, amb una lletra responsable, però també confiada, veient del que sou capaços de fer tan ben fet. Aquests dies passats al vostre costat m’han fet conèixer els nous rostres dels monitors. Us desitjo tota la sort del món, us encoratjo a posar-hi el coll. Realment és engrescadora aquesta aventura.

Una abraçada ben cordial per a cada un de vosaltres, i la meva mà oberta pel que convingui,

Eduard”

—

“Felicitats!
Moltes felicitats a tots els monitors per fer possible aquesta macro celebració d’aniversari d’excursió, exposicions i gran festa final.

Moltes gràcies per la vostra dedicació, per les vostres ganes, per les vostres anades d’olla, per tot el vostre treball i per fer possible aquest retrobament de gent unida per l’esplai. Realment sou els millors, com diu sovint en Manel…

Ha valgut la pena el vostre gran esforç!
Molts ànims i coratge per seguir endavant amb aquesta magnífica tasca!

Gràcies un cop més.
Vic.”

Va, ara sí, una mica de fotos!! Aquí tenim l’àlbum del curs 1992-93, però oju que també inclou les fotos de les colònies a Mas Coll de Dalt’93 i dels campaments a Borredà’93, on hi trobareu, a més, la foto del nou forat que van fer el Víctor i el Josep darrere els lavabos. En total 73 fotos que no tenen desperdici. Aviat en pujarem més d’aquesta època, en la que s’hi troben les colònies a Castell de l’Areny del 91 i 92 i els  campaments a Saldes del 94, entre d’altres.

Si preferiu veure directament la presentació de les fotos, cliqueu aquí.festa!!!

Aquí també us deixem el pregó de la festa a la Plaça Concòrdia, per tots aquells que no vau poder venir, no vau arribar a l’hora o voleu recuperar-ne algun troç. Agafeu-vos que ve de canto:

PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DELS 25 ANYS DE L’ESPLAI NATZARET

Qualsevol tarda pot haver-hi festa!!!

 Fa una tarda clara i tranquil·la,
hi ha l’esplai que fa una festa,
els convidats van arribant
i van omplint tota la plaça
de colors i de perfums.

Heus aquí la diablessa,
en representació dels Bocs,
que vol omplir la nostra festa
amb grans llums i molt de foc.

—————————————–

Oh benvinguts! Passeu, passeu,
De les tristors en farem fum
que l’esplai és casa vostra
si és que hi ha… cases d’algú.

Hola Antonio el Curras!
No tinguis por de destorbar,
entra a pregonar amb nosaltres
i a fer-nos riure de veritat.

—————————————————

Oh benvinguts! Passeu, passeu,
De les tristors en farem fum
que l’esplai és casa vostra
si és que hi ha… cases d’algú.

Bona tarda senyor Drac,
heu vingut al lloc indicat!
Esperem que no vulgui
gaires llaminadures endrapar
i deixi’ns de la festa disfrutar!!

————————————————–

Oh benvinguts! Passeu, passeu,
De les tristors en farem fum
que l’esplai és casa vostra
si és que hi ha… cases d’algú.

A quarts de cinc ha arribat
el Pastoret de la muntanya,
tot corrents cap a Concòrdia
a fer gresca i xerinola
i una mica de paròdia.

————————————————

El Mag Fistandàntilus
l’Esplai en si mateix, l’Avi Guineu,
Som els Millors, La Fada Molsosa,
el Tubercle Ultratòmic,
el Núñez i l’Orpinell…

Benvinguts, passeu, passeu,
ara ja no hi falta ningú.
O potser sí, ja me’n adono que tan sols
hi faltes tu…
També pots venir si vols
t’esperem hi ha lloc per tots.

  ————————————————————————————————————————-

 La diablessa

Saltant i ballant,
sempre en dansa,
amunt i avall (bis)
Tu amb mi, tots dos junts ballarem.

Un company pregoner s’uneix al ball de la diablessa.

Saltant i ballant,
sempre en dansa,
amunt i avall (bis)
Mai un amic sol no el deixarem.

La resta de pregoners s’uneixen a la causa:

Junts, podem fer una gran rotllana,
unim les nostres mans,
fem front al mal que ens persegueix!

Apareix el mal (Maria disfressada) a l’escenari i el persegueixen agafats en rotllana,
fins que l’envolten i llavors, criden:

Llum, foc, destrucció!!!
el món pot ser només una runa,
això no ho consentirem.

Acaben tots ells posant un peu sobre el cos inert del mal.

Llum, foc, destrucció!!!
els enemics de sempre hem de vèncer
la pau a tot l’univers ha de néixer
hem de fer un món molt més just!!

Llum, foc destrucció!!!
la força de la veritat mai no morirà,
no morirà mai, mai, mai, mai, mai, mai, maaaaai!!!

Acaben fent formació com les forces especials d’atac d’en Freezer.

festa!!!————————————————————————————————————————- 

Antonio “el curras”

Quisiera que mi voz fuera tan fuerte,
que a veces retumbaran las montañas,
y escucharais, todos, los aquí presentes,
las palabras de amor de mi garganta.

Abrid los brazos, la mente, el corazón… y repartíos,
que aquí hemos venido a conocer-nos,
y yo quiero que todos, como hermanos,
repartamos amores, lágrimas i sonrisas.

De pequeño yo no fui al esplai,
me educaron para hombre adinerado,
pero ahora prefiero ser un indio,
que un importante alcalde (de Santaco).

¡Hay que dejar el lado oscuro de una vez!
Porque en él se nos quedan pegadas las pezuñas.
Hay que volar, libre, al sol y al viento,
repartiendo el amor que tengas dentro.

 ————————————————————————————————————————-

Pastoret de la Muntanya

PASTORET: Un monitor m’animava,
de bon matí, de camí al Puigmal,
mentre el sol esperàvem
i els isards vèiem passar.

PASTORET: Monitor, que no veus l’estaca
a on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

MONITOR: Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

MONITOR: Si jo l’estiro fort per aquí
PASTORET: Si tu l’estires fort per allà
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar!

PASTORET: Però monitor, fa molt temps ja
les cames em van flaquejant
i quan la força se me’n va
ella és més forta i més gran.

PASTORET: Ben cert sé que està podrida
i és que, monitor, pesa tant
que a cops la força m’oblida,
torna’m a recitar un cant.

MONITOR: Fent camí per la vida
ens tocarà menjar la pols
ficar-me al mig del fang
com ho han fet molts.
Dubtaré del compromís
i a voltes diré no!
O em mancarà quan calgui
decisió!

Però lluny a l’horitzó
ja lliure de l’engany,
veuré milers com jo
que van vencent la por.
I alleugeriré el pas
duent amb mi el sarró
i avivaré amb el cant
el pas dels meus companys.

El monitor, tot animat, ha fet via cap al Puigmal, deixant enrere al pobre pastoret…

PASTORET: El monitor ja no diu res…
ja no el sento…
amb prou feines el veig!
Mal vent que se l’ha emportat,
ja deu ser al cim del Puigmal,
i jo aquí sol, sota una col.

PASTORET: I mentre passen els isards,
estiro el coll per escoltar
el cant del darrer monitor,
el que fa d’escombra
segur que em pot ajudar!

Entra cantant el monitor escombra i s’hi afegeix ràpidament el Pastoret:

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Tots els pregoners s’hi afegeixen ben fort i animen al públic a cantar:

Si jo l’estiro fort per aquí
Si tu l’estires fort per allà
segur que tomba, tomba, tomba
i al cim podrem arribar!!!!

Lara, la-la, la-la, la-la, lara-la-la, la-la, la-la…

segur que tomba, tomba, tomba
i al cim podrem arribar!!!!

 ————————————————————————————————————————-

El Bufó del Natzaret

Tot és llest perquè comenci ja
avui toca la festa del Natzaret.
Pares i mares, nens i joves amb ganes de ballar
i els monitors que ho vigilen tot.

Símbol d´estima i educació
l’esplai natzaret no té mai por,
han passat vint-i-cinc anys i molts més que en passaran
ni els diables no l’han canviat.

I és que podràs veure el cel amb els teus ulls tancats
quan la música comenci a sonar.

Pots sacsejar els melucs o pots aplaudir
o les dues coses, si tens molt d’estil
aquí hi trobaràs diablesses, dracs i bocs i un pastoret
i un servidor, fent de bufó

Però un altre món arriba quan acaba aquest pregó,
un món de disbauxa i diversió.
Perquè hi ha Sidral, un grup d’animació,
i berenar, danses i malabars a continuació!
Els Bocs de Can Rosés,
tota la Concòrdia enlluernaran.
Més música vindrà després,
i els tabals seguiran sonant.

I així, Like a gat, Rumba de 9 i Kontra-Band,
són veïns de les Corts aquesta nit.
És ben cert que el Bell cant agermana a tothom
i que l’Esplai Natzaret, és tot un món.

I una jove monitora ven la moto a un pobre noi
que menja un entrepà de pernil:
– Ja m’agradaria creure’t, però les il·lusions han volat!
– Tu apunta’t a l’esplai i ja veuràs.
Perquè som capaços de fer-te volar
vine amb nosaltres i t’adonaràs que no pots oblidar
somnis de fa uns anys que aviat es compliran.

 ————————————————————————————————————————-

 El Drac de la Llaminadura

Introducció:
Aquest és una drac màgic
que vivia en món llunyà,
però sol s’avorria molt
i va venir a l’esplai a jugar.

Cançó del Drac:
Ens ho diu la història d’un vell món
On hi habitava un drac ja fa molts anys
Diuen que treia foc per les orelles
I per la boca, pel nas i pels queixals.

ÉS DEL MÓN MÓN, DE LA LLAMINADURA
I MEN MEN MEN, MENJAVA PIRULETES OI TANT!
ÉS DEL MÓN MÓN MÓN, DE LA LLAMINADURA
UNA PER DIA SENSE FER TARRASBASTALL!!!

Quan va arribar a Les Corts tenia tanta gana
que s’empassava els bocs de tres en tres.
I els monitors que amb ell volien brega
se’ls endrapava com qui no menja res.

I la gent de tota la barriada
A un tracte amb ell varen arribar
Donant-li sugus, caramels i piruletes
Perquè aquell drac no se’ls volgués menjar.

Cloenda:
Així el drac del món de la llaminadura
a Les Corts es va poder quedar
i va sovint a l’esplai,
a menjar piruletes i a jugar!

 ————————————————————————————————————————-

Corrandes

Ens vam conèixer un dissabte, jugant a matar conills,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Vam anar d’excursió un diumenge amb l’esplai a Sant Medir,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Una amiga, molt amiga, es va apuntar gràcies a mi,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

“Vols venir” vaig preguntar-li de colònies a Vimbodí,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Vam passar d’isards a joves i de joves a monitors,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

I ara ell porta els guineus, i jo sóc dels esquirols,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo m’encarrego del Nadal i ella prepara el Carnaval,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo sempre porto sandàlies, malgrat ell és més d’abric,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo sóc un gran fan del Quimi, ell sempre escolta els Manel,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo sóc molt de ballar danses, ell és decanta més pels jocs,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Prefereixo que ell no expliqui ni els tallers ni els acudits,
ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo dic eps, fem una volta, però ell vol pujar un cim
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Ell es disfressa de fada, jo sóc més de mags antics,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo ja sé clavar xinxetes, i ell ja clava les piquetes,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Ell no deixa mai que juguin amb les pedres ni els mosquits,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Ell és el rei de les llistes, jo faig els cartells petits,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo l’admiro i n’aprenc coses, ell sempre confia en mi
ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

I ara fem una gran festa, celebrem vint-i-cinc anys
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

 ————————————————————————————————————————-

Ui, ui, massa lletra!!! Som-hi amb una mica més de fotos… Ara toquen les que ens hem saltat: les que van del 89 al 92!! Recordem que per accedir a als àlbums, que són ubicats al flickr, només cal que cliqueu sobre la fotografia pertinent. I també que teniu l’opció de veure’ls en format presentació.

Si preferiu veure directament la presentació de les fotos, cliqueu aquí.

Si preferiu veure directament la presentació de les fotos, cliqueu aquí.

Si preferiu veure directament la presentació de les fotos, cliqueu aquí.

Si preferiu veure directament la presentació de les fotos, cliqueu aquí.

Aquí us posem una de les “relíquies” de l’exposició. No és cap cartell, ni fotografies, ni cap cosa vistosa o divertida… és una llista! Bé, concretament són dues llistes i no per això deixen de ser una relíquia, doncs són el resum de 25 anys de colònies, campaments i carnavals. No és moc de gall d’indi!

Aquí teniu la llista en PDF, perquè us la podeu guardar, aquells que sumeu forces aparicions en aquestes llistes: Colònies, campaments i carnavals.

Colònies i campaments

1986. Campalans, Borredà, el Berguedà.
1987. Can Frontanyà, Sant Jaume de Frontanyà, el Berguedà.
1988. Camps i Armet, Monells, Baix Empordà.
1989. Campalans, Borredà, el Berguedà.
Pla de les fustes, Cabdella, Pallars Jussà.
1990. Santa Maria del Roure, Cantonigròs, Osona.
Alós d’Isil, Alt d’Àneu, Pallars Sobirà.
1991. Flor de neu, Castell de l’Areny, el Berguedà.
1992. Flor de neu, Castell de l’Areny, el Berguedà.
Colònies a Matamala, la Cerdanya.
Biciruta de joves al Delta de l’Ebre.
1993. Mas Coll de Dalt, Sant Iscle de Colltort, la Garrotxa.
Borredà, el Berguedà.
1994. Mas Suro, Cartellà, el Gironès.
El Molí de Cal Ferrer, Saldes, el Berguedà.
1995. El Company, Vilanova de Sau, Osona.
Estany de Montcortès, Pallars Sobirà.
Pantà de Camarasa, Àger, la Noguera.
1996. Mas Suro, Cartellà, el Gironès.
Alberg Marista de Planoles, el Ripollès.
1997. Sant Jaume de Frontanyà, el Berguedà.
Campllong, Meranges, la Cerdanya.
Ruta de Joves: Ulldeter – La Molina.
1998. Sales de Llierca, la Garrotxa.
Pantà de Camarasa, Àger, La Noguera.
1999. Tuixent, Alt Urgell.
Bosc de Virós, Vall Ferrera, Pallars Sobirà.
2000. Santa Maria de Valldaura, Olvan, el Berguedà.
Campllong, Meranges, la Cerdanya.
2001. Alberg Marista de Planoles, el Ripollès.
2002. Can Bellvitge, Girona, el Gironès.
Sant Pere de Graudescales, la Vall d’Ora, el Solsonès.
2003. Cal Macià, l’Espunyola, el Berguedà.
2004. El Puig, Santa Maria del Corcó, Osona.
2005. Can Bajona, Clariana de Cardener, el Solsonès.
Alberg Marista de Planoles, el Ripollès.
2006. El Pedraforca, Saldes, el Berguedà.
2007. Cal Tatxero, Vilada, el Berguedà.
Pantà de Camarasa, Àger, La Noguera.
2008. Alberg Ceuró, Castellar de la Ribera, el Solsonès.
Campllong, Meranges, la Cerdanya.
2009. Cal Tatxero, Vilada, el Berguedà.
Campllong, Meranges, la Cerdanya.rses:

Les comparses de Carnaval de l’esplai a la rua de Les Corts

1999. Er Rodríguez, el vaixell, navegants i pirates. Premi + sorollosa!
2000. El Comptat dels McDrigues, el castell, moros i cristians. Premi + elaborada!
2001. El Rodríguez Exprés, el tren, cowboys, vaques, indis, vaquers i maquinaires. 
Pluja!!
2002. Rodríguez XIII, el coet, extraterrestres i planetes. Premi + original!
2003. L’Esplai Natzaret en terra de meravelles, l’Alícia i companyia.
2004. Dalí i les seves obres. Premi + original!
2005. Don Rodrigo de la Mancha.
2006. Restaurant Xinès Rodríguez Mundungu, un gran drac, cambrers i cuiners.
2007. El Jardí, una gran regadora, eines, jardiners i flors.
2008. Festa Major de l’Esplai Natzaret, castellers, diables, bastoners i capgrossos. Premi + original!
2009. A l’Esplai Natzaret reciclem! Vidre, plàstic i paper!

Us recordem que podeu veure fotografies de l’exposició a la pàgina de l’exposició!

Vinga, santornem-hi amb les fotos, que encara en queden un munt. Reprenem el fil amb el curs 94-95, però sense fotos del curs, només de l’estiu (per raons ben vergonyoses: ara mateix no les trobem). I així encarem una bona colla d’àlbums entre el 95 i el 99. Recordem que en els àlbums del curs, hi incloem les colònies i campaments que tancaven el curs corresponent. És a dir, el l’àlbum del curs 199x-199(x+1), hi trobareu les fotos de les colònies’9(x+1) i campaments’9(x+1), si se’n van fer, és clar!

Si preferiu veure directament la presentació de les fotos, cliqueu aquí.

Si preferiu veure directament la presentació de les fotos, cliqueu aquí.

Si preferiu veure directament la presentació de les fotos, cliqueu aquí.

Si preferiu veure directament la presentació de les fotos, cliqueu aquí.

Si preferiu veure directament la presentació de les fotos, cliqueu aquí.