Famílies! Ja fa un parell de setmanes que vam tornar de les colònies i ja estem tots i totes ben descansats d’aquells meravellosos dies que vam passar… Tot i això, teníem pendent escriure un resum de tot el que havíem fet aquells dies i il·lustrar-lo amb moltes fotos (són al voltant de 900!).
Així doncs, us deixem a continuació una adaptació il·lustrada amb unes quantes fotos del que vam viure de colònies (que podeu trobar completa al recordatori que tots els nens i nenes van emportar-se a casa o també clicant aquest enllaç).
La resta de fotos les trobareu al Flickr de l’esplai, a l’àlbum de colònies, al qual recordeu que heu d’accedir amb un usuari i contrasenya. Si no sabeu com funciona contacteu amb nosaltres i us ho explicarem!
Esperem que acabeu de gaudir de l’estiu, ens veiem a la tornada!
La Història de l’Artifici Interplanetari
Capítol I
Hi havia una vegada un grup de nens i nenes que va marxar de colònies i va topar amb tres estranys personatges una mica pàl·lids; es feien anomenar Alma LeFay Gale, Björn Salazar i Bellatrix Krum, i deien ser gent del poble de Cortariu.
Els nens i nenes van descobrir una història de feia molts i molts anys que explicava els problemes que hi havia hagut en aquella casa. Així doncs els vilatans van proposar-los un tracte: podien quedar-se en aquell indret però a canvi haurien d’intentar posar pau a tots els conflictes que hi havia.
Capítol II
L’endemà van aparèixer dos desconeguts: una misteriosa i extravagant dona, la Capitana Gaz del planeta Zulú i un home d’aparença més gentil anomenat Capità Karl, del planeta Foxtrot. L’home es ficà a la xicalla a la butxaca i aconseguí fer-se amic seu, en canvi ella va anar una mica més de males maneres…
A tot això, aquells eren els capitans que portaven alls barallats per a veure qui es quedava la casa, així doncs que aquella mateixa nit prengueren la decisió que en Karl havia de ser el futur propietari!
Capítol III
Quan ja semblava que tot estava solucionat van aparèixer dues persones desconegudes més, l’anomenat Capità Isme i el seu fidel acompanyant Remiel, ambdós provinents del planeta Lima. Semblaven molt simpàtics així que al final del matí ja s’havien fet tots amics i amigues. A més, no parava de prometre’ls moltes coses!
A la tarda, després de fer una familiar assemblea, van decidir que el Capità Isme, ara per ara, era el millor candidat per obtenir la preuada casa.
Solucionat aquell problema, aquella nit l’esplai va decidir anar a investigar els exteriors de la casa, i mentre caminaven van trobar 3 làpides; de l’Alma LeFay Gale, el Björn Salazar i la Bellatrix Krum! Els tres vilatans del poble! Per sort van trobar un documental que semblava tenir la solució i amb ell van descobrir que els tres vilatans eren tres fantasmes perduts entre la vida i la mort!
Capítol IV
L’endemà, els tres honorables capitans, acompanyats cadascun del seu corresponent tinent, van acudir a la convocatòria feta pels nens i nenes per informar-los que el Capità Isme era qui més mereixia aquella casa, amb el que el Capità Karl i la Capitana Gaz van embogir, no hi estaven gens d’acord! – AIXÒ ÉS LA GUERRA! – Van cridar, però un tràgic final amb la mort de tots tres tinents va fer que marxessin de nou cap al seu planeta.
Aquella mateixa tarda vingueren els tres fantasmes i van esbroncar els nens i nenes per la guerra que havien provocat aquell matí! Això va portar-los a explicar la verdadera història d’aquella casa. Els planetes no es barallen per la casa en si, sinó per una gran font de poder que es troba dintre. Aquella mena d’artifici va deixar de funcionar quan els antics propietaris de la casa van morir i els planetes i capitans es van quedar sense els seus poders.
Aquella tarda al final, els nens i nenes, van construir uns tòtems màgics per a enviar als 3 capitans i així no s’enfadessin més i relaxar una mica la situació.
Capítol V
L’endemà al matí va resultar que plovia, i no van poder anar a buscar la peça que els faltava de l’artifici perquè funcionés. A la tarda però van escampar una mica els núvols i van poder anar a la seva cerca. Al poble de Talló van trobar per casualitat una mestra artesana que va resultar ser la inventora de l’artifici i va poder proporcionar la peça que faltava, una bateria.
Al tornar a la casa, no s’ho podien creure: l’artifici no hi era!! Algú l’havia robat!!
Capítol VI
Aquell dia els nens i nenes es van llevar amb un clar objectiu: descobrir qui era el lladre del seu artifici. Van organitzar uns grups d’investigació durant el matí d’on van poder treure que cap dels tres Capitans havia pogut ser per diversos motius. I això que volia dir? Doncs que només quedaven com a únics sospitosos els tres fantasmes!
Així doncs van decidir fer les paus amb els capitans i crear una aliança contra els fantasmes, el seu enemic en comú.
Aquella mateixa tarda els capitans i els nens i nenes van decidir tornar física la seva aliança així que van decidir fer una samarreta per simbolitzar la unió.
Aquella nit quan estaven sopant: CRASH! Sense voler un quadre d’una foto dels vilatans que hi havia penjat a la paret va caure a terra i de sobte es van apagar tots els llums d’aquella casa, apareixent un fantasma cridant: VENDEEEETTAAAAA! Tot i aquest espant, van fer com si no hagués passat res i van seguir amb el seu deliciós sopar.
A la nit van decidir anar a buscar l’artifici pel bosc, els havien mig “xivat” que podia estar per allà… Els fantasmes, com estaven enfadats pel quadre trencat, no van fer gens fàcil la cerca…
Capítol VII
Per casualitat i quan menys s’ho esperaven van trobar el maleït artifici al lavabo! Segons semblava els fantasmes se l’havien descuidat… Ràpidament van col·locar-li la peça que els havia donat la mestra, però una altra desil·lusió… continuava sense funcionar!!
Per això, a la nit es van reunir i van buscar aquell llibre que la mestra els havia dit. Un cop trobat, van seguir una espècie de cerimònia que estava descrita i de sobte, TATXAN! Na Lady Josefina i en Lord Eragon van aparèixer allà al davant. Ells van resoldre el dubte de per què no funcionava l’artifici: va resultar que feia falta carregar la bateria amb la llum del sol del punt més alt d’aquelles terres.
Capítol VIII
Així doncs tocava agafar les motxilles i anar a carregar a bateria. Un cop al punt més alt van aprofitar l’hora de dinar per carregar-la i van rebre la visita d’uns cavalls que corrien per la zona!
A la nit, un cop dutxats i sopats van col·locar la bateria carregada a l’artifici i de sobte va començar a sortir molt fum de la màquina, semblava que estava encesa, ho havien aconseguit!! Després van anar descobrint tota la màgia que amagava aquell artifici!
Capítol IX
Amb l’artifici ja funcionant faltava solucionar el conflicte amb els fantasmes. Van fer venir els caça-fantasmes i ells van ensenyar una estratègia de com els podien caçar. A la tarda però, van decidir pensar per grups formes alternatives de caça i a la nit les van ensenyar a tots els companys i companyes.
Capítol X
Quan van estar preparats va arribar el moment de cridar els fantasmes. I… començà la caça de fantasmes! Van aprofitar per utilitzar els mètodes que els havien ensenyat els caça-fantasmes com havien acordat, com per exemple, tirar-los-hi farina per obligar-los a ser visibles o arrebossar-los amb terra per neutralitzar-los!
A la tarda però, van voler parlar amb ells per saber perquè feien tantes malifetes i després d’escoltar les seves històries van decidir ajudar-los a enllestir el seu problema i que aquells tres infeliços fantasmes poguessin descansar per sempre més.
Quan es va fer de nit van celebrar que tots els problemes ja estaven solucionats amb una gran festa que van organitzar els capitans!
I vet aquí un ós,
I vet aquí un ratpenat,
aquestes colònies
s’han acabat!
Esperem que hàgiu gaudit llegint aquest resum de les colònies tant com nosaltres vam fer-ho aquells 11 dies. Us deixem també algunes fotos extres a la piscina, pintant el recordatori i altres moments d’aquestes colònies:
Per últim, com a premi si heu arribat fins a baix de tot de la publicació, en aquests enllaços podreu trobar-nos cantant la cançó d’Arrels d’Esquirols, una típica de l’esplai, i la sintonia: Ara! de Doctor Prats. 🙂
Esplai Natzaret 