L’aventura de Montserrat!

Bona tarda famílies! Com ja sabeu, els esquirols i esquiroles hem fet una excursió a Montserrat aquest passat cap de setmana, i ha estat tota una aventura!

Aquest trimestre ens ha vingut a visitar la Lula la Fantàstica, una gamer que ha d’anar passant pantalles dins el videojoc de La roda de la Saviesa, de forma que aquesta última pantalla la l’hem jugat a la muntanya.

Dissabte vam sortir ben d’hora en autobús de l’estació de Sants per arribar al Bruc, on vam baixar per esmorzar i començar una excursió d’allò més sorprenent. D’El Bruc havíem d’arribar al Refugi Vicenç Barbé, a les Agulles de Montserrat, així que abans de caminar vam decidir fer uns estiraments per escalfar la musculatura. Mentre fèiem els estiraments van començar a caure unes quantes gotes, de forma que ens vam afanyar a posar-nos les capelines i a emprendre el camí.

Esquiroles a Montserrat

Tot i que la pluja ens va dificultar un xic l’arribada al refugi, vam fer una excursió que podria sortir als contes d’aventurers i aventureres més valentxs. Es va combinar la pluja, els imprevistos i uns camins enrevessats, però ho vam passar d’allò més bé, i quan menys ens ho esperàvem… vam trobar el refugi!!

Només arribar vam deixar la roba mullada perquè es pogués eixugar, i com la gana ens cridava, vam començar a dinar. Quan ja teníem els estómacs ben plens, vam jugar al dixit totxs juntxs, i ens va encantar!

Esquiroles a Montserrat

Mentre jugàvem va aparèixer la Lula la Fantàstica, que venia a buscar-nos per poder passar de pantalla. La Lula va trobar un codi QR que li mostrava a la seva Mosqueperra les indicacions que havíem de seguir durant el cap de setmana, i resulta que un exèrcit venia a envair les nostres terres, i per salvar-les havíem de trobar al Timbaler d’El Bruc!!

Junt amb les indicacions vam trobar el següent escrit:

“Jugadora 1, la segona pantalla ja has desbloquejat
mira els teus voltants, ets a Montserrat!
Però afanya’t, s’apropa un exèrcit molt enfadat:
si vols salvar-te a tu i al teu comtat
el timbaler d’aquesta muntanya és el més espavilat,
així que si el trobés, sabrem que aquest joc t’haurà estat ben confiat.
Però alerta! No segueix sempre el mateix camí.
De 5 possibles vies, una n’hauràs d’escollir
I alhora uns requisits hauràs de seguir.
48 hores et són donades,
no les malbaratis si vols que les teves terres siguin salvades.”

D’entre tots els camins, vam escollir el 4t, que era una excursió de 6 hores fins arribar al Bruc. Com que ja era tard per començar-la, la Lula va marxar al seu refugi i nosaltres vam decidir sortir a explorar el terreny dels voltants, on hi havia una cova xulíssima!

Esquiroles a Montserrat

Després d’investigar, vam entrar de nou al refugi per sopar una cremeta calenta de xampinyons i unes mandonguilles boníssimes, i més tard va arribar la Lula per explicar-nos un conte abans d’anar a dormir.

Quan vam despertar-nos diumenge vam anar a rentar plats i gots per poder esmorzar, i havent pres un bon got de llet amb nesquik i uns cereals, vam afanyar-nos a recollir-ho tot per poder començar la super excursió per trobar el Timbaler.

Com ja coneixíem el camí de pujada, vam decidir anar per un altre fins a Can Maçana, on vam parar per dinar unes llesques de pa amb embotit i jugar una estona. Després de dinar va venir la Lula per recordar-nos que un exèrcit s’apropava, i que no ens podíem relaxar ni un minut!

Esquiroles a Montserrat

Així doncs, vam reprendre el camí cap El Bruc, i mentre estàvem a la muntanya se’ns va ocórrer preguntar a la gent que ens trobàvem si havien vist el Timbaler, i com poca gent l’havia vist, vam decidir imitar el so d’un timbal i cridar-lo amb totes les nostres forces.

En un tres i no res ja érem al Bruc, on vàrem trobar un bon home a qui preguntar-li si havia vist el Timbaler, i ens va dir que el teníem davant els nostres nassos! I així era, vam girar-nos i el vam veure, però… era una estàtua!!

Quan ens vam apropar a la Lula li va arribar un missatge a la Mosqueperra:
“Tant i tant us heu afanyat
que l’exèrcit enemic ja s’ha amagat,
un bon crit heu preparat
i de la por que he sentit
en la roca més dura m’he convertit.
Malgrat no us puc saludar
espero que el timbal no us deixi d’agradar
i per sempre sempre més el pugueu tocar!”
– El Timbaler d’El Bruc

Esquiroles a Montserrat

Ho havíem aconseguit! Vam espantar l’exèrcit nosaltres soletxs, els valents i valentes esquiroletxs vam passar la pantalla vivint una aventura com les que no n’hi ha!

Un cop completada la nostra missió, vam berenar i vam tornar cap a casa, on ens esperaven les mares i els pares amb molta il·lusió.

I fins aquí l’aventura de Montserrat… què ens depararà la següent pantalla?

Deixa un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s