Ja fa uns dies que vam tornar dels campaments i és moment de fer una mica de recordatori de tot el que vam viure aquells dies!
El primer dia vam tenir una mica de pluja en arribar, però vam aprofitar per fer jocs i conèixer-nos. A la tarda va millorar i vam poder muntar tendes!
A la nit però, van aparèixer uns éssers estranys que s’autoanomenaven Maies; resulta que havíem ocupat les seves terres! Vam aconseguir que ens deixessin quedar allà, però a canvi ens van fer aprendre i endinsar-nos en la seva cultura.
Uns dies més tard ens vam llevar i vam trobar un sot a terra amb un meteorit clavat. No li vam fer gaire cas, però era una mica estrany. Durant aquell dia van arribar uns tals Asteques, amb la seva campanya d’expansió Hazte-K. Van ensenyar-nos com fer grans construccions i millorar la nostra civilització!
A la tarda però, van començar a morir Maies de forma una mica estranya… i acabem pensant que es culpa dels Asteques!
Més tard, també comencen a morir Asteques, per tant, no poden ser ells! Totes les morts van acompanyades d’uns misteriosos imants.
Acudim a uns xamans perquè amb el seu coneixement ens aconsellin, però no acaba de funcionar gaire bé…
L’endemà decidim anar a buscar per les muntanyes un ésser estrany que vam veure un dia al riu. Un home de la selva una mica xalat…
A la nit, el decidim coronar líder nostre perquè ens ajudi, ell és en Xactek!
El matí següent ens fa fer unes coses una mica estranyes, però el seguim perquè no tenim gaire més remei…
Al vespre arriben un grup de joves que es fan anomenar Inques… van una mica perduts i decidim deixar-los instal·lar amb nosaltres, porten 7 dies caminant pels estanys amagats de ruta…
El matí següent, amb l’ajuda dels Inques recentment arribats, arribem a la conclusió que el causant de les morts és la pedra que va caure del cel i d’aquí la relació de les morts amb els imants i la maleïda pedra.
A la tarda procedim a destruir la pedra amb l’ajuda dels xamans Maies i Asteques.
Com en Xactek ens ha estat prenent el pèl, decidim tornar-lo a les seves terres. Isards se l’emporten a les muntanyes, i es troben amb alguna que altra pluja… Sort d’una tenda que van poder muntar ràpidament i aixoplugar-se a sota! Quina experiència…
Guineus i Joves es queden al campament i s’adonen que segueix morint gent. El magnetisme es complicat de treure del cos però que hi ha una planta que ens pot ajudar a eliminar-lo. Ens adonem que tornem a necessitar en Xactek però no sabem on deu estar. Aleshores el grup de Guineus decideix anar-lo a buscar a on l’han deixat el grup d’Isards.
Isards torna al campament sense saber que volem recuperar el Xactek. I amb el grup de Joves decideixen fer una vetllada amb una foguera, crispetes i guitarres.
El matí següent Joves marxa als llacs de la profunda selva, on inicialment s’havia trobat el Xactek a veure si el troben per allà. Farem el que sigui per trobar-lo, el necessitem!
A la nit torna tothom, i el Xactek amb ells. Li expliquem el que ens passa i ens reconciliem. El Xactek està molt content que ens hàgim reconciliat i ens ensenya com fer una samarreta típica de la seva comunitat.
A la tarda i a la nit, tot seguint les ordres del Xactek, acabem de buscar les plantes i altres que ens falten per poder procedir a curar-nos!
L’endemà però, ens llevem i trobem el campament sencer destruït. Han caigut coses del cel. Fem una assemblea de crisis! És la fi del món!
Decidim marxar, però com no ens dona temps de desmuntar tot el campament, decidim acabar de passar el dia i gaudir de l’última tarda i nit.
I fins aquí els campaments. Maies, Inques, Asteques i un munt d’experiències de bojos durant 14 dies: activitats, gimcanes, tallers, dinàmiques, cançons, reflexions i un llarg etcètera!
Com sempre, totes les fotos les podeu trobar al Flickr de l’Esplai. Per accedir ho heu de fer seguint les indicacions que apareixen a la carta de la reunió de mares i pares. Si teniu qualsevol dubte, contacteu amb nosaltres i us ho explicarem!
I fins aquí aquesta entrada resum dels campaments. Ara a gaudir de l’estiu i ens veiem a la tornada!
