Dissabte passat el grup d’Esquiroles i Dofines vam aprofitar per anar juntes al CosmoCaixa!
Vam quedar de bon matí per tenir temps i gaudir del dia tan maco que feia, i un cop estàvem totxs juntxs, ens vam dirigir cap allà. Tot just arribar vam buscar un lloc a la gespa per seure a dinar, i després del tiberi el grup d’Esquiroles va obrir la carta que havia rebut de la Fornax, l’aviadora que controla els planetes del Sistema Solar, en què els comentava que ella havia marxat per una urgència i necessitava que algú els vigilés la seva base.
Per altra banda, el grup de Dofines va trobar-se amb la Reina de les Contrades Catalanes, i aquesta els va explicar que es trobaven al cor del Regne, i que per poder ser oficialment la Contrada dels Capets – com el grup de dofines va decidir anomenar-se anteriorment – havien de conèixer les particularitats i racons d’aquest lloc tan especial, ja que sinó no guanyarien el concurs oficial de les Contrades.
Un cop dins no sabíem ni per on començar! És enorme el CosmoCaixa, hi ha moltíssimes coses per observar, conèixer i tocar! La primera parada va ser l’exposició dels miralls, quina bogeria! Sales plenes de miralls de totes les mides, i on et podies veure per totes bandes! Mireu mireu les fotografies… penseu que estem del revés? I sabríeu comptar quants cops sortim repetides?
Després vam continuar amb les diferents parades que ens explicaven les bases de la física de manera lúdica, i també vam conèixer que era l’ADN i vam poder veure peixeres amb peixos exòtics, en Nemo i la Dori, granotes i animals que mai hauríem pensat que existeixen!
Després de passar pel Bosc Inundat vam seguir amb l’origen de l’homo sapiens: les eines que utilitzaven, l’evolució de les espècies, les capes de la terra, els cos humà… entre moltes altres coses més.
Un cop acabada una tarda que se’ns va fer curtíssima, vam posar-nos en marxa per tornar cap a l’Esplai, on ens esperaven les nostres famílies… quantes curiositats havíem descobert al CosmoCaixa i quines ganes d’explicar-les!! Aquestes aventures d’Esquifines, però, hauran d’esperar fins que ens tornem a veure… fins una altra, família!
