Ja fa unes setmanes que les guineus de l’Esplai vam començar a viure una nova aventura, seguidament us l’explicarem.
Tot va començar el dia que vam tornar a l’Esplai després de les vacances de Nadal i mentre comentàvem com havien anat els dies de festa, va aparèixer un noi una mica raret. Amb algunes dificultats per comunicar-se ens va explicar que ell ve d’una illa molt llunyana anomenada Berk, on la seva mare n’és la presidenta però, a causa d’una greu malaltia, si ella morís, ell en seria el successor. Però la resta del poble no el veuen amb l’actitud i les habilitats d’un bon successor i el varen fer fora de Berk, només podia tornar si era capaç de domesticar un drac, que sempre destrueixen el poble i causen grans terrabastalls.

Així que després de pensar-nos-ho una estona vam decidir ajudar-lo perquè pogués tornar a casa.
Abans d’anar a buscar l’ou de drac (perquè era l’única manera de domar un drac, ja que els dracs adults és molt més difícil) vam entrenar-nos. Quan ja estàvem llestes vam decidir anar a buscar l’ou i quan el vam trobar vam fugir ràpidament, no fos cas que la mare de l’ou tornés i ens rostís a totes d’una flamarada.

Quan vam tornar a l’esplai, vam trobar una carta del carter dient que com no ens havia trobat havia deixat un paquet de la millor amiga d’en Kelsier pel pati. Quan el van obrir vam descobrir que era un telèfon interpel·licular per demanar ajuda, però quan vam llegir les instruccions ens vam adonar que aquelles hores ja no funcionava. Com durant el dia havíem vist que en Kelsier no confiava gens en ell mateix, vam decidir parlar amb ell dient-li que deixés de dir-se que era un inútil perquè aquests pensaments no el porten enlloc.

El pròxim dia vam trobar en Kelsier una mica capmoix perquè no havia aconseguit obrir l’ou i després d’intentar-ho nosaltres amb una dansa i veure que no passava res vam decidir fer ús del telèfon. Després dels passos que havíem de seguir vam anar a buscar la persona que havíem invocat, resultava ser ni més ni menys que la fantàstica Luna Lovegood, alumna de l’escola de màgia de Hogwarts, amb ella vam aprendre un munt sobre animals fantàstics, en sabia un munt!!!

El següent dia vam tornar a intentar a obrir l’ou però altre cop vam fracassar, així que aquesta vegada després de trucar va visitar-nos un conill gegant anomenat Totoro i va ajudar-nos a sentir-nos més cohesionades i confiar en nosaltres mateixes.

El quart dia que ens venia a veure en Kelsier venia súper content i saltant d’alegria, resulta que l’ou s’havia obert! Totes les guineus vam poder observar amb els nostres ulls al drac estenent les seves ales vermelles. Però quan ens vam voler apropar a ell va fugir de nosaltres tot cridant espantat. Les guineus ens vam quedar molt decebudes en veure que el drac ens tenia por i vam decidir assemblar-nos una mica a ell: vam crear la nostra disfressa de drac! De moment, les disfresses ja han agafat forma i estem segures que quan el drac torni a aparèixer es quedarà ben sorprès!

El darrer dissabte, una vegada vam acabar les disfresses, va aparèixer la Matilda, una noia molt intel·ligent que ens va fer entendre que no tothom és igual i que tampoc tenim els mateixos gustos. Gràcies a ella, vam arribar a la conclusió que no hem de jutjar al drac per ser diferent, que tots tenim gustos diferents i hem de valorar positivament aquesta diversitat. Al final vam poder observar que les guineus tenim gustos i personalitats diferents i això és el que ens fa ser úniques!!

Tot i que aquesta aventura sembla que s’acaba no us ho creieu, que això tot just acaba de començar!