La conspiració de Satanàs i Llucifer contra els esplais:
Se senten uns crits al bosc…
Dos personatges amb capa i banyes discuteixen
SATANÀS: Com goses molestar-me així? T’ha seguit algú?
LLUCIFER: Crec que no. Escolta’m, el que t’haig de dir és important. Es tracta d’uns grups anomenats esplais que es dediquen a jugar i divertir-se, sense necessitat de competir, cridar ni ofendre’s els uns als altres!
SATANÀS: Bah, però què dius home! Cada cop repapieges més tu! Estàs fet un carallot! Qui t’ha explicat aquestes mentides? Digues-m’ho que ràpidament enviaré algú per a que li robi l’ànima.
LLUCIFER: Tu sí que no t’aguantes els pets! Et passes el dia jugant a la Playstation, sense adonar-te del que passa al teu voltant!
SATANÀS: T’atreveixes a insultar-me? Clar, ets un envejós, com que sempre et guanyo!
LLUCIFER: Sí, sí, tu riu, pots estar content amb tantes guerres, misèria i destrucció com hi ha ara a la Terra, però tan convençuts estem de la nostra victòria que no hem sabut veure els perills que tenim més a prop!
SATANÀS: Perills, dius?
LLUCIFER: Et parlo d’una tradició arrelada a aquestes terres. Es veu que són molts! Nens i nenes de totes les edats, d’aquí i més enllà d’aquestes muntanyes, que si no fem res per impedir-ho, no coneixeran pas l’enveja ni l’avarícia. Els he vist! No m’ho invento pas. Tot ho comparteixen, fins i tot saben perdonar… i els que els porten són altruistes i fastigosament educats!
SATANÀS: Mmm… (s’ho pensa, però ràpidament ho deixa estar)
Realment penses que una colla de criatures i uns arreplegats pollosos poden posar en perill el meu regne de malvestat i odi, que creix cada dia que passa, enlluernant i elevant fins al regne del cel les flames de l’Infern!
LLUCIFER: No… i sí. Pensa que aquests llefiscosos marrecs algun dia seran grans i la seva bondat és capaç d’infectar tot al seu voltant. Són una plaga que cal exterminar abans no siguin un veritable perill.
(Veient que Satanàs no se’l pren seriosament, decideix tirar per una altra banda)
A més, que et pot costar a tu, Satanàs, Príncep de les Tenebres, corrompre uns nens estúpids?
SATANÀS: Podria enviar-hi les fúries… Però m’estan fent bona feina arreu, com per haver-les de cridar per tan poca cosa.
LLUCIFER: Encara no em creus, oi? D’acord, doncs vine tu mateix, deixa’m que t’ho mostri.
SATANÀS: Va, va, estic prou ocupat jo…
LLUCIFER: Sí, ja es veu. (Desentenent-se de Satanàs)
Com enyoro aquells temps, després de l’arribada del Messies (blehh!), en què havíem de lluitar de valent per aconseguir ànimes. Ja fa temps que sembla que t’hagis jubilat! Amb aquesta passivitat, mira el que passa! És hora de tornar a lluitar! Més amunt arribaran les flames del nostre regne si de nou emprenem les nostres forces invencibles trepitjant tot al nostre pas!!
SATANÀS: Les teves paraules són encoratjadores. D’acord, accepto, vindré amb tu, però més val que sigui cert el que m’expliques si no vols que et caigui a sobre tot el pes de la meva ira!
LLUCIFER: No te’n penediràs, creu-me…
Llucifer porta en Satanàs a fer una visita a un esplai (un que porta el nom del poble d’on era la família de Jesús, aquell que ja abans de néixer els va donar tants maldecaps) i es dediquen a perseguir i interrogar els seus membres sobre el que fan i per què.
En tornant a l’Infern…
LLUCIFER: Què? Ja t’ho havia dit.
SATANÀS: És terrible. (realment afectat)
LLUCIFER: I així, quin pla malèfic tens pensat per desfer-nos-en? (Animat)
SATANÀS: No pateixis, nosaltres tenim la tele i la Playstation.
LLUCIFER: Però si tu sempre fas trampes i jugues més estona que jo!
SATANÀS: No, tros d’ase! Vull dir que nosaltres amb la teles i les consoles acabarem controlant i adormint aquests somiatruites. I si no, ja els seduirem quan siguin grans i acabin treballant al nostre servei ficats en alguna empresa multinacional. Quan siguin conscients del món competitiu que els espera, de la misèria que trobaran si continuen per aquest camí, ja veuràs ja com trucaran a la meva porta! Jo mateix m’encarregaré personalment que tota aquesta impertinència és converteixi en una il·lusió temporal que no tindran temps d’assaborir! Jajaja!!
Els dos comencen a riure de valent quan de sobte… apareix l’arcàngel Miquel i cauen davant sa presència.
MIQUEL: Detura’t. Ho mana el Cel.
No intentis res, que és en va;
primer l’infern es fondrà
ans no abastis ton anhel.
SATANÀS: Vull lluitar fins a la fi.
MIQUEL: Serà vana tota empresa,
puix contra cada escomesa,
m’hi trobaràs sempre a mi.
SATANÀS: De ràbia em batega el cor
en veure’m així ajupit!
(a Sant Miquel)
Ta Presència m’aclapara,
mes quan siguis lluny d’aquí
jo compliré el meu destí
i l’hauràs de pagar cara.
MIQUEL: Tes manyes i arts infernals
podràs posar-les en joc,
mes no arribarà el teu foc
als designis eternals.
(encarant-se al Cel)
No podran res sos propòsits
perquè el seu son vetllaré.
(als vailets de l’Esplai Natzaret)
Déu us dóna fortalesa,
Exerciu-la i vencereu.
Fi.
Nota: l’aparició de Sant Miquel i el desenllaç d’aquesta llegenda és una adaptació amb extrets del text de Josep Maria Folch i Torres d’Els Pastorets.
Esplai Natzaret 