Hola! Com esteu? Jo molt contenta perquè l’altre dia el grup de Joves de l’Esplai va veure una peli i no va tenir temps de comentar-la i el David, la Sílvia i jo hem trobat una solució fantàstica: farem un fòrum de la peli aquí mateix, al bloc! No us sembla màgia això de les noves tecnologies? A mi no sempre, què vols que et digui! I la peli en part parla d’això…
Així que podeu començar a deixar comentaris, sí, sí, aquest serà el nostre fòrum. Joves: que comenci el joc! Si algú més ha vist la peli també pot dir la seva i la resta podeu fer preguntes si voleu. Jo intentaré anar fent una comparació amb el Bosc de Brocelaina (perquè trobo que hi ha força semblances entre el planeta de la peli i el bosc on visc), però els que hi heu estat em podríeu donar un cop de mà…
Per començar, un membre del grup de Joves ha fet una crítica de la pel·lícula, aquí la teniu (sota aquest cartell gegant, però verd!!):
La Belle verte (en català, El planeta lliure) és una pel·lícula en què es fa una dura crítica a la societat que nosaltres anomenem “civilitzada”.
Tot comença en un llunyà planeta, cap a l’any 6000. Els habitants d’aquest, són éssers molt avançats, però no en tecnologia, sinó en humanitat: han prescindit dels objectes materials i han après a conviure en harmonia amb la natura. Gràcies a la pau que hi regna, els habitants viuen 250 anys i han après a comunicar-se telepàticament. Un cop l’any, els habitants fan una reunió en què es fa intercanvi de menjar (només de verdures i fruites, no d’animals) i es decideix on anar de viatge. Després d’una bona estona, la Mila s’ofereix voluntària per anar de viatge a un planeta molt perillós i primitiu, on encara s’utilitzen els cotxes i la gent aparenta ser el que no és. El viatge es fa a la Terra. Quan la Mila hi arriba li passen tot de coses extraordinàries que canviaran la seva vida i la de la gent que l’envolta.
Thoron.
Esplai Natzaret 
La veritat és que la pel·lícula va estar molt bé! I es molt recomanable, sobretot en aquest moment de crisis del capitalisme, ens pot donar una visió crítica de la nostra societat, i ens pot fer reflexionar, de si realment volem un sistema basat en un consum desorbitat, en una producció amb un cost ambiental molt alt, i que fomenta la competitivitat en lloc de la cooperació.
Fins dissabte!!!!!!
M'agradaM'agrada
Molt interessant… Que m’hi puc ficar jo també? Jo no l’he vista però intentaré fer-ho aviat.
Com planteja la pel·lícula aquesta reflexió? Quins són els punts claus que toca o quins punts de la reflexió són els més discutibles? Què és el que no diu o no es veu a la pel·lícula. Com s’ho fan al planeta extraterrestre per fer una reunió anual: telepàticament o en persona? Això és només una curiositat!
Gràcies per la recomanació, aviam a si la puc veure pel Palantir.
Us interessaria llegir un petit treball que parla sobre els futurs de la civilització, analitzats per divulgadors científics i escriptors de ciència ficció?
Per cert, he trobat aquesta crítica de la pel·lícula per internet; què hi dieu?
Vida perfecta más allá de las estrellas:
Comedia futurista de la directora francesa Coline Serreau (Tres solteros y un biberón, La crisis). Cuenta la llegada a la Tierra de una mujer procedente de un idílico planeta, que ha alcanzado el grado máximo de civilización gracias a una vida sencilla y ecológica. Esa vida feliz a la que está acostumbrada choca con el caos de un París estresante, lleno de ruidos y contaminación, con una comida horrible, y donde una cosa primitiva llamada dinero todavía está en uso.
Apenas hay progresión a lo largo de la película. Todo se reduce a presentar un chiste detrás de otro, al estilo del también film galo Los visitantes, en versión más fina. Está bien tomarse con humor algunos aspectos poco humanos de la vida moderna; pero además de que los gags cansan, la visión de la vida primitiva, o la de ese planeta cursi y aburridísimo al que desean presentar como el colmo de la dicha, se sumerge de lleno en todos los tópicos imaginables.
M'agradaM'agrada
Bé, doncs jo crec que… crec que el grup de joves s’ha decretat radicalment en contra de la tecnologia perquè aquí no se’ls veu el pèl ni per casualitat.
Quina llàstima… diuen que això del diàleg està tan bé… Algún dia tinc ganes de provar-ho. Parlar sol tot el dia no està gens malament, ningú et contradiu, però m’agradaria provar coses noves, a mi m’encanta l’aventura!!
M'agradaM'agrada