Sortíem amb tren des de l’estació de Sants cap a les 9:17h. Les nostres esperances estaven dipositades en el temps… Esperàvem que a mesura que avancéssim els camps verds, que veiem per les finestres, comencessin a estar enfarinats! Res més lluny de la realitat, la neu no apareixia i cada cop estàvem més a prop de Planoles, el nostre destí. Així arribàvem finalment a la nostra parada i sense haver vist més neu que la que coronava el cim de les muntanyes.

Però el destí ens tenia reservada una sorpresa, aquella tarda mentre jugàvem la neu va començar a fer acte de presència al nostre voltant!! Nevava tant i tant que ens costava veure’ns els uns als altres. Bé, potser no nevava tant però l’emoció de vegades fa que la realitat es vegi d’una altre manera…

Aquell dia ja s’acabava i havíem aconseguit veure la neu, no perdíem l’esperança de poder jugar amb ella a l’endemà. Així que el matí de diumenge i després d’haver esmorzat una coca boníssima, vam agafar el tren direcció La Molina. I per fi la sort estava amb nosaltres!! Hi havia neu!!! Tot estava nevat!!! Podríem jugar amb els trineus i els plàstics!! Podríem fer ninots de neu i batalles de boles de neu!!

I així va ser, aquell matí ens vam dedicar única i exclusivament a jugar amb la neu! Fins l’hora de dinar que vam haver de tornar a l’alberg, després vam fer les motxilles i cap a casa…

Però tranquils perquè la neu ens esperarà fins l’any vinent, i si no és aquesta neu ja vindrà més neu!!