Com heu pogut veure els nois i noies de campaments caminaven molt i molt i mooooooooolt però no penseu que a les colònies no fèiem res. Entre les lluites contra el No-res, els entrenaments d’en Filoctetes i les reflexions que cada matí ens feia en Fuyur vam tindre una estona per anar a explorar les terres del món de Midgard també anomenades la Garrotxa.

Aquell dia ens vam aixecar d’hora i després d’un bon esmorzar vam preparar la motxilla amb tot allò necessari per anar d’excursió ja sabeu: cantimplora, gorra, capelina i crema solar (segur que després de repertir-ho tantes vegades els nens ja ho tenen asimiladíssim). Vam sortir de la casa i després de pujar una estoneta ens vam endinsar en un bosquet on hi havia un camí que portava al Castell de Colltort.

Com podeu veure vam escalar i tot!!! I quan vam arribar allà, ens esperava ni més ni menys que el mag Fizban que ens va explicar que estava molt aerepentit pel que havia fet, nosaltres que som mooooolt bons el vam perdonar i vam dir-li que l’ajudaríem (pero mira que buenas personas) i vam desfer un tros de camí fins arribar a una cruïlla on vam seguir el camí cap a la Fontpobra.

Abans d’arribar a la font vam parar a dinar i descansar a un bosc d’alzines on vam trobar tot d’animals i “bichejus” estranys.

Després vam seguir caminant fins a arribar a la Fontpobra on tots vam omplir la cantimplora.

Un cop refrescats i amb la cantimplora plena d’aigua vam pujar una miqueta seguint el camí que ens portava fins a Mas Colltort tot vorejant el volcà de Can Tià en el que vam entrar abans de tornar cap a la casa.

Ja fa gairebé un mes que els esquirols i dofins van marxar de colònies i segons m’han explicat els monitors no tot va ser normal i corrent, tot i que ja sabeu que a l’esplai Natzaret res no és normal i corrent. M’han comentat que va ser tot molt estrany, en teoria ells anaven a Mas Colltort una casa de colònies de la Garrotxa però es van trobar que havien aterrat a un món completament diferent, el món de Midgard.

El món de Midgard es sustenta sobre un arbre, és l’element més important d’aquest món, és un arbre que hi és des del principi dels temps. Fa que el món funcioni, sense ell, el món s’enfonsaria. Cal, doncs que el protegim, i per fer-ho hem de portar-nos bé…

Ja us aniré explicant coses d’aquest món però per començar millor que fem les presentacions:

En primer lloc en trobem al Fuyur, un drac justicier encarregat de custodiar i menjar-se les arrels de l’arbre que sustenta el món de Midgard. No és bo ni dolent, es menja les arrels del món però només si els habitants fan males accions.

Cada matí ens explicava una història del seu món.

Tot seguit trobem a l’Atreyu, potser us recorda a un personatge de la història inacabable, tot són coincidències… L’Atreyu, habita a Midgard juntament amb la seva tribu i ens va ajudar a saber que succeïa a Midgard. Coneix moltes de les tècniques que ens van ajudar a salvar aquest món.

L’Atreyu era molt important però hi ha un altre personatge que també ens va ajudar moltíssim. Una sacerdotessa anomenada Oracle de Midgard que disposava de poder per a la profecia. Viu al bosc i es passa el dia meditant i comunicant-se amb els Deus. És molt espiritual i misteriosa, només apareixia quan volia i en moments molt importants.

Aquest personatges ens ajudaven molt juntament amb el Filoctetes un entrenador que amb l’Atreyu va entrenar-nos per a lluitar contra aquells que podien fer que el món fos destruit.

No penseu que tothom era bo, també ens trobàvem amb algunes persones que van fer que anéssim amunt i avall. El pitjor de tots era el No-Res, un esser malo malísimo que portava molt de temps engabiat en una capsa protegida per sis pedres (cada pedra equival a un element del món de Midgard- foc, aigua, vent, terra, els Déus i els morts). Gràcies a un mag (ara us explicarem) va quedar alliberat i el No-Res va començar a absorbir els estels i els avantpassats que ens ells hi ha.
D’aquest no tenim fotos ja que era una espècie de fum però podem explicar qui és el mag del que us he parlat.

El mag Fizban el negre, en el seu camí cap al cel es va perdre i no va arribar a ser una estrella com tots els altres avantpassats. En veure que no hi podia arribar, va decidir que si ell no podia anar al cel, el cel aniria a ell i per això va alliberar el No-res.

Fizban el negre espantava una mica als nens però després vam descobrir que el que passava era que estava espantat i perdut i vam decidir ajudar-lo a arribar a les estrelles i destruir el No-Res. Així es va convertir en Fizban el blanc (això potser us recorda a una història d’aquestes com el Senyor dels anells però en realitat no s’assemblava gens dels gens!).

Total, finalment va arribar a les estrelles amb tots els altres però encara ens queda l’últim, els més bromista, el més encantador, el més trapella i potser el més odiat per tots als nens, el Loki. És el Déu del foc, un trapella que es dedica a incordiar tot i que no de mala fe. Un “liante” que s’emporta tot allò que troba fora de lloc per això era important que tot estigués a seu lloc.

Ja veieu que ens ho vam passar molt bé,vam conèixer molta gent nova i vam viure un munt d’aventures però ja ho anireu comprovant!!! Per ara us deixem algunes imatges.

El món de Midgard es sustenta sobre un arbre, és l’element més important d’aquest món, és un arbre que hi és des del principi dels temps. Fa que el món funcioni, sense ell, el món s’enfonsaria. Cal, doncs que el protegim, i per fer-ho hem de portar-nos bé…

Ja us aniré explicant coses d’aquest món però per començar millor que fem les presentacions:

En primer lloc en trobem al Fuyur, un drac justicier encarregat de custodiar i menjar-se les arrels de l’arbre que sustenta el món de Midgard. No és bo ni dolent, es menja les arrels del món però només si els habitants fan males accions.

Cada matí ens explicava una història del seu món.

Tot seguit trobem a l’Atreyu, potser us recorda a un personatge de la història inacabable, tot són coincidències… L’Atreyu, habita a Midgard juntament amb la seva tribu i ens va ajudar a saber que succeïa a Midgard. Coneix moltes de les tècniques que ens van ajudar a salvar aquest món.

L’Atreyu era molt important però hi ha un altre personatge que també ens va ajudar moltíssim. Una sacerdotessa anomenada Oracle de Midgard que disposava de poder per a la profecia. Viu al bosc i es passa el dia meditant i comunicant-se amb els Deus. És molt espiritual i misteriosa, només apareixia quan volia i en moments molt importants.

Aquest personatges ens ajudaven molt juntament amb el Filoctetes un entrenador que amb l’Atreyu va entrenar-nos per a lluitar contra aquells que podien fer que el món fos destruit.

No penseu que tothom era bo, també ens trobàvem amb algunes persones que van fer que anéssim amunt i avall. El pitjor de tots era el No-Res, un esser malo malísimo que portava molt de temps engabiat en una capsa protegida per sis pedres (cada pedra equival a un element del món de Midgard- foc, aigua, vent, terra, els Déus i els morts). Gràcies a un mag (ara us explicarem) va quedar alliberat i el No-Res va començar a absorbir els estels i els avantpassats que ens ells hi ha.
D’aquest no tenim fotos ja que era una espècie de fum però podem explicar qui és el mag del que us he parlat.

El mag Fizban el negre, en el seu camí cap al cel es va perdre i no va arribar a ser una estrella com tots els altres avantpassats. En veure que no hi podia arribar, va decidir que si ell no podia anar al cel, el cel aniria a ell i per això va alliberar el No-res.

Fizban el negre espantava una mica als nens però després vam descobrir que el que passava era que estava espantat i perdut i vam decidir ajudar-lo a arribar a les estrelles i destruir el No-Res. Així es va convertir en Fizban el blanc (això potser us recorda a una història d’aquestes com el Senyor dels anells però en realitat no s’assemblava gens dels gens!).

Total, finalment va arribar a les estrelles amb tots els altres però encara ens queda l’últim, els més bromista, el més encantador, el més trapella i potser el més odiat per tots als nens, el Loki. És el Déu del foc, un trapella que es dedica a incordiar tot i que no de mala fe. Un “liante” que s’emporta tot allò que troba fora de lloc per això era important que tot estigués a seu lloc.

Ja veieu que ens ho vam passar molt bé,vam conèixer molta gent nova i vam viure un munt d’aventures però ja ho anireu comprovant!!! Per ara us deixem algunes imatges.

Jo, el gran Mag Fistandàntilus, m’acomiado de tots vosaltres. Sempre quedarà en el meu record la creació d’aquest bloc, que m’ha permès escriure frases tant apostoflants com la del títol d’aquesta entrada. Ha estat un autèntic plaer.

Ara em toca retirar-me a la meva cova (la cova de l’ermità, allà al Regne de Murdündrain) i preparar un nou encanteri que m’ha de fer més poderós encara. Un encanteri que em mantindrà molt concentrat dia i nit durant força temps. Sort que m’estic tornant vegetarià… perquè no tindré massa temps per fer cuinetes i caceres!

Però anem al gra, que ja sé que això no interessa massa. Bé, la resta tampoc, com es pot comprovar per l’escàs nombre de visites (per això no tinc massa pressa). Però lo prometido es deuda, i jo encara tinc alguna tasca pendent: aquí van les últimes fotos de campaments.

Per cert, he encarregat al “pepito” que faci les còpies del DVD de fotos de campaments i les enviï avui mateix. A veure si se’n surt…

Sí, clar que n’hi haurà més que les que hem posat aquí! Moltes més. I també hi haurà els vídeos del Fama i algunes cançonetes de l’estiu piratil. “I eso” (això ho diu molt en Karl Rice, ja ho veureu…).

Molt bon estiu a tothom!
Gaudiu de l’agost tant com pugueu i fins una altra!!!!!!

A l’esplai hi ha moltes coses típiques que repetim any rere any, plogui, nevi, caigui calamarsa, vingui el pulpo amb o sense la de l’atún o faci vent. A colònies i a campaments, l’últim dia hi ha festa. Si es que esto es así! I hi ha vegades que aquesta festa dura tot el dia, és a dir, és una festa de tarda i nit que comencem a preparar al matí.

Aquest ha sigut el cas d’aquests campaments, on a la tarda hi havia mercat pirata amb tot de paradetes tipus llançament de pinyol d’oliva, pesca, punteria variada, pulsos variats i altres entreteniments (sense oblidar el correu de missatges, que com ja saben els de movistar, és tot un èxit!).

També es prepara l’ambientació del sopar i de la festa de nit, on aquest any hi havia barrilets de rom (tang, com sempre!), disfresses pirates, danses, repartiment de premis, una gran bandera de l’esplai, globus i altres decoracions (fins i tot una bola de disco feta amb paper de plata). Ah, i música… encara que això no va ser el plat fort!! Però és el que té la vida pirata, que és poc moderna!!! Un altre any serà… Per compensar, els que van voler, van poder fer bivac i com a mínim va poder somniar tot mirant les estrelles.

Aquí van algunes de les fotos. Fins la propera.

Això ja s’acaba, aquí va la darrera tongada de fotos… Però abans d’acabar encara ens quedarà un últim regalet i és que tenim tot un reportatge de la festa piratil (tarda i nit), que veya tela… I després ja sí, vindran les fotos de l’últim dia. Esperem que us agradin:

Teatre, la vida és pur teatre:

Els Joves explicant una activitat (el joc dels tresors) als Guineus i Isards:

Afinant les guitarres per la Missa de diumenge (Sant Jaume):

Fama, a bailar!!!

(en el DVD us posarem els vídeos)

El campament Pirata i llurs banderes:

Password Guineus i Isards:

Algunes fotos de la Festa Piratil Vall d’Ora 2010:

Tendal, tendes, dutxes… (i els lavabos??), rentar plats, asseure al terra perquè els monitors expliquin una activitat o vés a saber què, a taula a l’hora de jalar, a les tendes a l’hora d’aixecar-se i sopant en un vespre tempestuós. Moments de la vida a campaments.

Que voleu veure els lavabos?? Si voleu podeu veure el muntatge dels lavabos a la pàgina de Monitors i monitores, on a més podreu veure algunes fotos dels monitors durant aquests campaments (aneu al final de la pàgina, avall, molt en el fons d’aquestes profundes aigües, on s’amaguen tresors inesperats).

Mil és un gran número. Si us dic que hem reunit ja mil fotos de campaments i encara no les tenim totes segur que no us ho creureu. Però és així. I suposo que això es deu a que ha sigut un plaer compartir aquests campaments amb tots vosaltres. Hem tingut moments difícils i hem patit de cansament… la vida pirata és dura. Però sens cap mena de dubte la vida pirata (la vida de campaments) és la millor. I això és gràcies a tots vosaltres: Guineus, Isards, Joves i Monitors. Aquests campaments seran recordats, ben recordats. Gràcies.

Guybrush Threepwood

Aquí teniu més fotos. La intenció és penjar-ne algunes cada dia (perquè cada dia que passa guarda un raconet per pensar en aquests campaments, que passen tan ràpid, que costa desenganxar-se’n).

Aquí us deixem algunes fotos de campaments. Encara en penjarem algunes més. Si voleu saber més coses sobre les fotos de campaments llegiu l’entrada anterior, és a dir, la següent en ordre de lectura. Si voleu comentar les fotos, ho podeu fer deixant comentaris. Deixarem alguns exemples.

Gent de campaments,
com esteu? Els monitors i les monitores de campaments estan patint la coneguda depressió post-campaments. I en aquest estat qualsevol cosa deprimeix encara més. Ara mateix resulta que el hotmail no s’està portant gaire bé i no us podem enviar el mail que voldríem. Però bé, us ho direm via bloc, que segur que aquests dies esteu enganxats a al nostre bloc (chist!).

Al grano: qua ja estem començant a ajuntar fotos de diferents càmeres (5 en total) per tal de crear els CD’s… (DVD en realitat) de fotos de campaments. Així que ja podeu començar a demanar-les.

Aquest any no les pujarem a l’Internet, perquè són moltes, “da palo”, i encara us descarregareu les fotos en baixa qualitat. Si ens demaneu el CD de fotos, nosaltres us el fem i us l’enviem a casa (per 0€ ehh, això és gravíssim!!!). És un regalet que us fem. Però cal que envieu un mail a l’esplai, especificant que voleu les fotos de campaments. Si ens poseu l’adreça on els voleu, millor que millor. Us donem una setmana per demanar-lo i fer-los. Divendres de la setmana vinent us els enviem. Al setembre farem una nova tongada.

I bé, aquí us anem posant algunes foticas. Només les que heu quedat mitjanament bé, feu cara de bons minyons o feu veure que us ho esteu passant molt bé. No les podreu veure més grans. Però penseu que d’aquesta manera, ningú les podrà veure més grans, la qual cosa és un aliviu.

Alguna cosa més?
Hem pensat que si voleu coses, demaneu… per exemple: volem la sintonia, volem més informació sobre en Guybrush Threepwood i l’illa del Mono (o sobre la Madame Ching, l’Anne Bonny i la Mary Read), ens agradaria poder tornar a llegir els trossos del diari del capità Archimondre que vam trobar a la Vall d’Ora… ens podríeu fer un resum de la història? (és que no ho hem entès), jo vull els mapes de la cursa d’orientació, i jo allò d’aquella activitat tan xula, com se deia? Podríeu penjar els vídeos del fama? (en tenim!) o aquella foto que surt el David fent la gallina… etc. Les reflexions no cal perquè ja les teniu. Per cert, us heu de llegir les que no vam fer, eh!! I contestar les preguntes!

Tot això ho podeu demanar via comentaris. També podeu enviar comentaris per dir la vostra sobre els campaments. Els monitors estem “particularment” contents, perquè “en general” ens han agradat molt aquests campaments pirates i esperem que us ho hagueu passat molt bé, perquè us heu portat força bé! També podeu començar una llista d’objectes perduts o explicar què és el primer que vau fer quan vau arribar a casa. També podeu contestar les preguntes de les reflexions que no vam fer de campaments.

En breu penjarem aquí les fotos que falten de la primera sel·lecció (25) i les fotos de grup de l’últim dia.