Avui és l’últim dia de colònies i campaments…
Demà ja toca recollir. Fer-se la motxilla, acomiadar-se dels companys d’aventura i rebre la família que ve a buscar-los. Als de campaments, a més, els toca desmuntar tendes
(i deixar-les netes i apuntar els desperfectes que hagin sofert), ajudar a l’equip de monitors i monitores a desmuntar el campament i pujar fins a la casa de colònies!
Sí, demà els espera un dia dur. Si s’ho han passat bé, el cansament i la tristor demà els faran presa. Així que la visita de pares, mares i familiars serà un gran motiu d’alegria per molts d’ells, sobretot pels més petits.
Per cert, recordeu que teniu la ubicació exacta de la casa de colònies al Mapa de l’Esplai perquè no us perdeu demà! Si teniu algun dubte, poseu-lo aquí com a comentari i intentarem resoldre’l!
Però això serà demà! Avui encara els queda temps per gaudir de la vida a la muntanya en companyia d’amics i amigues! I a nosaltres ens queda un racó per explicar-vos les últimes experiències viscudes.
I és que la Fada Molsosa i el Mag Fistandàntilus hem fet una escapada als boscos de Castellar de n’Hug i hem vist moltes plantes remeieres! També hem aprofitat per fer una visita als de colònies i campaments. I hem pogut veure amb els nostres ulls com els de colònies defensaven els boscos de Castellar de n’Hug i com havien netejat un camí els joves de campaments.
Aquest és el camí que van netejar!
Què més hem vist?
Nois i noies rentant roba, fent polseres, jugant, fent tallers, serveis, dutxant-se i menjant plegats entre d’altres coses. En realitat la pluja també ha estat protagonista aquests dies i ens ha privat d’algunes activitats. Les excursions, per exemple, s’han vist reduïdes i retardades per aquesta raó, però sabem que han anat molt bé.
Aquí teniu algunes fotografies dels campaments:
Aquesta darrera és d’abans que marxessin d’excursió, ahir divendres.
També hem vist marxar al Lluís i a l’Oriol Zaragaoza, que s’havien posat malalts i dilluns marxen de viatge. Sembla que els ha anat bé, perquè ja es troben millor.
I bé, la resta ja ho veureu demà vosaltres mateixos. El que no podeu veure, però jo sí perquè sóc el gran Mag Fistandàntilus, és com veuen els homes grisos als de colònies. Ve a ser una cosa així:
Fins aviat!