L’última excursió de l’any sempre s’agafa amb moltes ganes, queden pocs dies per acabar el curs, s’acosten les vacances i a més és l’excursió a la platja i tot i que acostuma a ploure (a l’esplai Natzaret tenim aquesta sort…) sempre ens fa il·lusió anar al mar a passar una estona tots plegats i disfrutar d’un dels primer, si no el primer, bany de la temporada!

Tot i que les prediccions metereològiques de la setmana ens van fer agafar por dissabte ens vam despertar amb un dia increible i sense cap nuvol al cel així que un cop vam estar tots llestos vam agafar el tren en direcció Canet de Mar. Després d’una horeta de trajecte i 15 minutets de carregar motxilles ja haviem arribat al nostre destí, el Globo Rojo un camping que feia quatre anys que no ens veia el pel però que tots els que haviem estat recordavem amb molt d’afecte i és que he de dir estimats i estimades allà és on va néixer la frase: “No si put correr, us podeu fer molt malament” sí, sí, com sentiu. Potser els pares no l’heu sentida gaire però de segur que els vostres fills i filles ens ho han sentit cridar! Però bueno, aquest no és el moment per explicar aquesta història, potser un dia d’aquí quatre anys, quan els que ara són nens ja siguin monitors decidim explicar-la.

Total, què vam fer només arribar? Doncs està clar, començar  aplantar tendes!! I és que si anem a un camping és per canviar una mica, aprendre coses noves i viure experiències noves! Així que agafem tendes, obrim les bosses de piquetes i gomes, intentem aconseguir martell o pispar-lo disimuladament i endavant!

S’ha de dir que tenir un grup que ja coneix el procés sempre va molt bé i els grups de Guineus, Isards i Joves ens van estar ajudant però tots vam treballar molt i cap a la una ja ho teniem tot llest.

I després de plantar les tendes ja tocava dinar, treballar tant fa obrir la gana. I quin dinar tant bo, com sempre les mares i pares feu unes carmanyoles magnífiques i tots van menjar la mar de bé.

Un cop tots vam acabar tot el que teniem al plat vam fer una estoneta de racons on vam estar jugant a cartes, dibuixant i fent polseres mentre feiem la digestió. Una estoneta sense correr ni jugar a pilota no pot fer mal a ningú.

Amb la digestió feta vam dirigir-nos cap a la piscina del camping i vinga, a banyar-se!

S’ha de dir que el primer moment, el de la dutxa va ser força horrible, quina aigua tan freda però les ganes van poder més que el fred i un cop vam haver passat tots pel raig d’aigua vam anar directes a la piscina gran i d’allà ja gairebé no en vam sortir!

Esquitxades, capbussades, saltant amunt i abaix… s’ho van passar d’allò més bé i mentre jugàvem una estona i berenàvem va arribar el grup que pujava per la tarda i altre cop tots a l’aigua mentre el Sol ens acompanyava en tot moment.

Ja ben remullats i amb els dits com panses vam decidir sortir de la piscina i anar a jugar una estona abans de sopar mentre uns feien un partidet de futbol els altres van estar al parc del costat jugant i fent-se un munt de fotografies, no les posarem totes ja que no acabariem mai però aquí teniu unes quantes, quins nens i nenes tan fotogènics!!

I després a sopar.

Un cop sopats tocava fer activitat de nit i per això vam agafar les lots i vam anar cap a la platja on vam estar jugant un partit de pitxi i després vam llegir un parell de contes molt interessants!
Un d’ells parlava de Canet i d’un cocodril, es veu que abans hi havia molts aiguamolls i que en un d’ells un dia a un caçador li va semblar veure una d’aquestes criatures tan grans i que per tota la zona va correr la noticia  i que d’aquí va néixer la llegenda del cocodril de Canet que hagués estat encara millor si hagués estat el cocodril de Canet de Mar però no tot pot ser com volem!

Després ja cap al camping de nou on tots vam entrar a la nostra tenda per anar a dormir. Era la primera vegada de molts d’ells i jo diria que l’experiència els va agradar molt, els hi va agradar tant que no van poder parar de parlar-ne fins a altes hores de la matinada (o potser no tan altes) però a força de fer shhhhh i més shhhhh davant de cada tenda els monitors i monitores vam aconseguir fer callar a tot el grup de nens i nenes.

L’endemà al matí a les 7:00 ja tenien ganes de gresca però tocava esperar fins les 8:15 per aixecar-se, vestir-se i esmorzar!

Abans d’anar a la platja haviem de recollir tot el campament així que tots a desmuntar tendes i a fer les motxilles per poder anar el més aviat possible a banyar-nos i jugar amb la sorra!

Un cop tot va estar recollit vam agafar les coses i cap a la platja! “Quin dia feia amics, no n’he vist dos així” i és que cal trencar les tradicions de tant en tant i aquesta vegada després de molts anys el temps ens va acompanyar i el Sol va brillar amb força els dos dies!

S’ha de dir que l’aigua estava fresqueta però res massa greu i tots ens vam estar banyant i jugant i potser no cal que us expliqui res més no? Millor us deixo algunes fotos per demostrar com de bé s’ho van passar!

Aquí us deixem les últimes fotos que vam fer. Ja sabeu, el grup de nens, nenes i monitors, la del grup amb una ganyota i una mirant a l’infinit (tot i que teniem dubtes en si mirar l’infinit o l’horitzó!)

I per últim, però no menys important, una del grup de monitors que van anar a l’excursió!

Esperem que tots hagueu disfrutat tant com nosaltres d’aquesta última excursió, ja queda poc per acabar el curs d’esplai i nosaltres ja estem preparant colònies i campaments però abans us volem dir que aquest ha estat un curs meravellós en el que l’esplai ha crescut i que esperem que seguim així molts i molts anys!

D’aquí poc us enviarem un mail amb la informació de la tan esperada costellada familiar així que estigueu molt atents i atentes que aquesta vegada volem comtar amb totes les famílies per a fer una gran celebració de final de curs!

Ens veiem dissabte que ve!

lkj