Aquest any les monitores de Joves hem agafat el curs amb molta força. Vam decidir que seria un curs per recordar i emmarcar, no només perquè és l’últim any d’alguns d’aquests Joves que porten molt de temps amb nosaltres, ni tampoc perquè siguin un grup molt maco, sinó perquè creiem que és hora que el grup de Joves comenci a ser una mica més autònom, que els i les Joves aprenguin el que és fer les coses, a mostrar responsabilitat i créixer!

Així doncs, per aquestes raons i alguna més van ser ells mateixos els que es van fer el calendari de curs i com que podien decidir fer una activitat grossa aquest any hem anat a esquiar.

Divendres a la tarda vam quedar tots plegats a Sants estació ben carregats amb la motxilla plena de roba gruixuda i calenteta i vinga, cap a Ripoll, que hi falta gent. Va ser un viatge força tranquil, quina diferència no hi havia nens i nenes saltant, ni monitors anant amunt i avall intentant controlar tota la xicalla del Natzaret, només calia de tant en tant anar dient que controlessin la veu, ja que aquests nois tenen unes veus molt potents!

Vam arribar a Ripoll sense cap imprevist i un cop trobada la parada d’autobús vam anar a fer la compra dels berenars i sopar de dissabte. Finalment després de discussions per saber que menjaríem vam quedar que una bona sopa, hamburguesa amb patates i croquetes per sopar era el més adient i de postres unes mandarines. En acabar de fer la compra vam anar a agafar l’autobús que ens portava fins a Camprodon i en arribar allà queia una pluja fina que després de cinc minuts es va transformar en neu, com ho sentiu, ESTAVA NEVANT!!!
Sempre és una alegria veure caure neu i a més, aquesta seria la neu sobre la qual esquiaríem l’endemà.

Finalment, després d’un curt camí en els cotxes del càmping vam arribar als nostres bungalous on ja ens esperava el Martí! Ens vam instal·lar, sopar i després de deixar que parlessin una mica mentre les monitores fèiem la revisió i cap al llit!

L’endemà ens vam aixecar molt d’hora, calia vestir-se, esmorzar i fer un caminet fins a Camprodon i tot això abans de les 8h! Sort que quan és per fer quelcom que volen fan les coses pitant. Tot i això, vam haver de córrer una mica per agafar l’autobús cap a les pistes, entre pujades plenes de neu, baixades ben gelades, relliscades vàries i una gran primera caiguda de la Carla vam arribar a la parada on després de cinc minuts va aparèixer l’autobús que ens portava cap a Vallter 2000.

La resta va ser bufar i fer ampolles, en un moment ja teníem esquis i forfets. I vinga cap a les pistes. Els nois van anar per la seva banda i les noies i el Martí vam anar cap a una pista facileta per començar la jornada d’aprenentatge. La primera caiguda va ser (contra tot pronòstic) la de la Laura només agafar el “tele arrastre”, i és que feia força que no l’agafava pobreta. Tot i això, i els riures posteriors vam aconseguir arribar al final sense cap altre caiguda però clar, encara quedava baixar!

No us podeu imaginar les pinyes!! L’Aina no parava de caure, amb molt, molt estil, tot s’ha de dir. La Irina es va menjar alguna valla, res important i la Sara, bé, deu ser que ho porta en els gens perquè lenta però segura anava baixant pista avall fins que clar, tanta emoció junta la va fer caure. El Martí, amb molta paciència, va anar ensenyant-lis les tècniques més fàcils per poder baixar i cap al final del dia ja eren unes expertes! Això no vol dir que no caiguessin eh? Però ho feien molt menys que al començar.

No us podem dir moltes coses dels nois però els cops que van baixar amb el Martí van estar la mar de contents i tot i que algunes vegades queien no es van fer gens de mal!! Va ser un molt bon dia, el Sol ens acompanyava en tot moment i la neu estava força bé!

A la tarda vam estar molt calmadets, unes dutxes, xerrar una mica i dedicar-nos a fer el bloc que ja heu pogut llegir. Després va tocar fer torns per cuinar i netejar. El Pau va fer un intent de fer la sopa i el Jorge i el Pol van fer les croquetes i les hamburgueses (diu la llegenda que l’hamburguesa del Martí encara es movia al seu plat) i tot va quedar molt bo!

L’endemà vam netejar-ho tot i vam acomiadar-nos del Martí, que marxava cap a casa. I després de fer estona escoltant música i parlant ja vam baixar cap a Camprodon on vam dinar ben a gust i sense passar molt de fred (oi Aina?) i ja vam anar tirant cap a Ripoll, un altre cop bus i tren i cap a Barcelona!

Al tren ens vam trobar no amb un, si no amb dos esplais que ocupaven el mateix vagó que nosaltres! Allò sí que va ser un viatge normal, entre rialles i nens, veiem com la gent es quedava bocabadada quan veien el desplegament de tropes que hi havia i com marxaven corrents cap a altres vagons menys plens.Va ser divertit tot plegat i vam anar força còmodes tot i no anar asseguts!

Així és com va acabar la primera esquiada de l’esplai i hem de dir que estem molt contents tots. Els Joves es van portar força bé, hi havia tanta neu com era d’esperar i ens ho vam passar la mar de bé! Per últim donar-li moltes gràcies al Martí que ens va ajudar a fer de monitor d’esquí i va estar pendent de portar-nos les coses i fer que tot anés bé!

Fins ben aviat!!!