Després d’un gran primer dia tots els nens i nenes i nois i noies (monitors inclosos) ens vam despertar amb ganes de menjar-nos el món i de veure que passava amb el soldat ferit.

La Sherazade ens va dir que es deia Rodrigo i que era un soldat visigot però que encara no es trobava prou bé per a sortir de la tenda i jugar amb nosaltres. Tots estàvem una mica preocupats perquè volíem conèixer el nou personatge personalment, però bé, com havia de descansar, vam decidir marxar a fer una mini excursió pels voltants de la casa per celebrar el diumenge de rams.

Vam travessar el riu i vam desfilar per un petit camí fins a arribar a un clar on vam seure fent una rotllana. Primer vam estar parlant del perquè se celebrava el diumenge de rams, tots vam participar una mica i després d’això, com ja és tradició, vam donar gràcies per les coses bones que tenim en el dia a dia i que potser no valorem prou.

Tots van dir coses molt maques, la majoria van recordar les seves famílies, van donar les gràcies pel menjar, la salut, els amics i molts d’ells també van agrair poder venir a l’esplai i anar de colònies.
Per acabar, aquesta vegada no vam guardar els paperets sinó, que els vam deixar a una cassola de fang i els vam cremar, ja que el foc purifica.

Després de tanta reflexió ja teníem ganes de jugar així que mentre s’acabava de fer el dinar, aquesta vegada amanida i espaguetis a la carbonara, vam estar fent temps lliure tots junts. Saltant, guimbant, corrent i passejant pels camps que teníem al costat.

A la tarda després de fer la reflexió i llegir un conte, va venir en Rodrigo, el soldat que havíem trobat i ajudat el dia anterior. Ens esperàvem que fos simpàtic i agradable però, no era així. En sortir de la casa i veure la Sherazade i saber que és musulmana va començar a criticar-la! Vam veure que tenia molts prejudicis i que no volia saber res d’ella i encara menys saber que ella era qui l’havia guarit.
La Sherazade no s’ho va prendre gaire bé, és clar, però com que és una noia molt calmada i com sap que els soldats visigots no acostumen a ser molt educats li va deixar passar totes les coses que li havia dit i va recomanar-li que marxes a descansar. En Rodrigo encara enfadat va decidir no fer-li cas i va intentar marxar però, clar, com encara estava molt dèbil va caure un altre cop. La Sherazade va portar-lo un altre cop a dins perquè descansés i va sortir per jugar amb nosaltres a alguns jocs de la seva terra.

Els i les Joves mentrestant van estar mirant una pel·lícula que els hi va agradar molt: Mi nombre es Khan. Si no l’heu vist, us la recomanem perquè realment obre els ulls davant de tot allò que no sabem veure.

A la nit, en Rodrigo està pitjor i la Sherazade ens diu que seria convenient portar-lo a algun lloc més segur. Ella diu que té uns amics a l’altra banda de frontera i que els hi podem enviar un missatge perquè ens ajudin. Esquirols i Dofins van estar intentant portar el missatge amagat fins a la frontera i Guisards l’havien de portar fins als amics de la Sherazade però cap dels dos equips va tenir sort! Els joves que havien estat encantats els anaven atrapant!!

Finalment vam marxar tots a dormir després d’aquella nit tan poc profitosa esperant que l’endemà el Rodrigo es trobés millor.