Com bé sabeu, aquest cap de setmana tot l’esplai ha marxat d’excursió a la Molina per anar a jugar amb la neu com fem cada any.

Tot començava quan vam quedar dissabte a les 6:30h del matí a Sants, i tots fèiem unes cares… I es que llevar-se més d’hora que per anar a l’escola, a la universitat o a la feina fa mandra, però en aquest cas el motiu ho valia: anàvem a l’excursió de la neu!!

Després d’hores i hores i hores de tren (bé potser estem exagerant una mica), després de molta estona en tren i mirar el paisatge sense veure gens ni mica de neu, vam arribar a La Molina.

Un cop arribats, vam anar cap a l’alberg, que aquest any ha estat el de Mare de Déu de les Neus, molt aprop de l’estació. Un cop allà, vam agafar les motxilles petites amb la cantimplora i el dinar per anar a la recerca de la neu.

Vam caminar i caminar i caminar…(bé potser estem exagerant una mica) fins que, quasi miraculosament, vam trobar una placa de neu/gel aïllada. Tothom estava emocionat: neu, neu, neu!!!!!

Allà vam aprofitar per treure profit als pocs trineus que dúiem o, en la seva absència, remullar-nos una mica el cul al llençar-nos placa avall!

Passada una estona, vam seguir amb la nostra excursió muntanya amunt. Potser neu no hi havia, però sí uns paisatges fantàstics dels quals vam anar gaudint.

Quan ja estàvem tots una mica cansats (però una mica només) vam parar per dinar i descansar. Allà vam aprofitar per fer-nos unes fotografies tots junts i, tot seguit, els esquirols ja van girar cua per tornar cap a la casa i la resta del grup vam allargar una mica més la sortida, on vam acabar fent unes danses esplaienques.

Després de l’excursió, ens vam instal·lar com deu mana a l’alberg i vet aquí que allà mateix hi havia una funció d’una pallassa. Els més petits (i els no tan petits) van estar una bona estona gaudint dels trucs que feia, alguns li sortien bé, d’altres… feien riure. Inclús alguns dels monitors van participar en l’espectacle!

Quan el show va acabar, vam sopar; tots teníem molta gana. I després, cada grup es va separar i va fer una activitat: una dinàmica, una reflexió, un pi, unes cançons amb la guitarra, un conte… I finalment, totes i tots a dormir.
L’endemà, vam llevar-nos, vam esmorzar i vam tornar a marxar d’excursió. Aquest cop vam caminar per un bosc que semblava de pel·lícula, fins que vam arribar al refugi del Segramorta, amb un nom curiós però molt acollidor.

Com ja comencem a estar entrenats pel que fa a excursions, vam tornar del refugi com uns llamps; és possible que la gana també ajudés una mica. Un cop arribats a l’alberg vam dinar el nostre famós pa amb tomàquet i embotits.

Però… Just després, tots vam sortir a fora a corre-cuita. I… Sabeu per què? Perquè estava nevant!!!!!!

A partir d’aquell moment, encara que la neu no era ben bé neu i tampoc n’hi havia gaire, l’alberg es va omplir d’il·lusió, rialles, boles de neu, boles de neu gegants, ninots de neu… Ho havíem d’aprofitar al màxim, i així va ser.

Al final, va arribar l’hora d’anar cap a l’estació per agafar el tren de tornada. Alguns van jugar a cartes i alguns van dormir tot el trajecte, però ja arribàvem a Barcelona després d’un gran cap de setmana.