Aquest trimestre el grup de Guisards han emprès un viatge a través de peculiars indrets per ajudar a tres excursionistes que anaven més perduts que jo no sé què. El seu objectiu era arribar fins a Braavos però no en tenien ni idea. En realitat eren uns desastres màxims. Si no fos per la nostra ajuda, no haguessin arribat enlloc.

A mesura que avançàvem el Jon, la Lola i el Xoan anaven perdent les coses, un dia era una motxilla, un altre el mapa…

Cada dia de ruta havíem d’anar ajudant-los a superar les seves moltes dificultats. Vam sortir de Mordor i vàrem passar per Burrarrum, Astralapía, Wuadonguistan i Asgard; a cada etapa més inútils.

La primera vegada que ens els vam trobar, imagineu-vos si anaven perduts que estaven a Mordor. L’altra pregunta lògica és que carai fèiem nosaltres a Mordor però això ja és una altra història. Com no sabíem molt bé qui eren… i no tenien gaire pinta d’orcs ens vam apropar a xerrar amb ells, ens van explicar la seva desgraciada travessa i ens vam estar coneixent una mica. Són bastant de jugar així que vàrem passar una tarda divertida i moguda tot aprenent més els uns dels altres.

El segon dia, a Burrarrum resulta que els intrèpids aventurers havien perdut la seva motxilla plena de moniatos i castanyes, i és clar, l’havíem de trobar per poder continuar. L’única cosa que teníem eren unes pistes. No teníem molt clar si qui ens ho havia agafat era un dofí, un porc senglar, un ornitorinc, una formiga… ni com ho havia fet!! Si amb les potes o amb el sentit aràcnid. Tampoc sabíem ni el perquè ni on s’havia comès el crim.

Després d’investigar i investigar, resoldre misteris i explorar les diferents hipòtesis vam arribar a la conclusió que els lladregots havien estat els esquirols!!! Un cop resolt el misteri que millor que menjar-nos les castanyes, els moniatos i ja de pas uns exquisits panellets que havien fet amb molt d’amor els isjoves i els esquirols.

La següent etapa requeria d’un gran sentit de l’orientació per superar el tram de Astralapia. Així vam practicar una mica abans de tirar-nos a la piscina tot explorant el nostre propi barri, Les Corts. Vam passar per un munt de places i parcs i vam aprendre perquè plaça Concòrdia es diu així o on estarà el futur Espai Jove o on es trobava la presó de dones que hi havia al barri. I finalment ens vam ben guanyar uns croissanets de berenar.

El dia que havíem d’anar cap a Wuardonguintan van segrestar a la Lola i llavors no va poder venir. I com no hi érem tots i tenia una pinta de ploure que flipes vam decidir descansar i veure una pel·lícula. Vam veure la Canción del Mar que tractava de la relació entre germans, del dol, de la necessitat d’exterioritzar els sentiments. Després vam estar comentant la jugada i com que el dia anterior havia estat el Dia Internacional contra la violència de gènere vam veure un curt i vam debatre sobre el tema.

L’últim dia de la ruta vam necessitar l’ajuda d’unes personetes molt pintoresques amb les quals ens comunicàvem a través d’ones telecoinmunocomunicatives. Elles ens van indicar el camí fins a Asgard i després ens van donar una sèrie de pistes per arribar a Braavos, perquè el camí era terriblement difícil.

Vam omplir el pou d’Ur a base d’aigua i alguna que altra baba, unes poques herbes màgiques random i profecies van aparèixer, el palau de Braavos vam construir amb la poció i la sorreta del parc i més pistes vam trobar.

Finalment vam fer una dansa i vàrem donar gràcies a la terra. I de sobte, del ben mig del cel el Martell de Thor va caure, i com que som super dignes el vam agafar i ens va guiar fins al nostre destí final, Braavos. Que resulta que no és un lloc, sinó que era un festín del postín. Amb germanor, bona companyia i amb les mans lligades entre nosaltres els estómacs vam omplir.