Bon dia a tots i totes!!!

Avui els que us volem explicar les nostres històries som els esquirols. I és que ja en fa gairebé dues setmanes, però pels que no ho sapigueu, el 20 i 21 vam marxar d’excursió de cap de setmana!

Sí sí, ho heu llegit bé, el grup dels més petits i petites vam marxar d’excursió nosaltres sols a la muntanya, i ni més ni menys que a Planoles! Al refugi el Corral Blanc! Us expliquem com va anar aquest fantàstic cap de setmana:

——————- D I S S A B T E ——————–

L’aventura començava dissabte a les 6:30h a l’estació de Sants, on tot eren cares de son (famílies i infants) però amb moltes ganes de marxar.

A les 9:30h ja havíem arribat a l’estació de Planoles, així que després de parar per esmorzar l’entrepà, vam disposar-nos a pujar la muntanya: la direcció era el refugi el Corral Blanc!

El camí, com sempre que hem de pujar una muntanya, es feia feixuc perquè anàvem amb les motxilles i era sempre pujada, però com som uns campions i unes campiones, a les 13:29h ja érem a dalt de tot! (Sí sí, a les 13:29h, ni minut amunt ni minut avall. Entre el grup vam fer apostes sobre a quina hora exacta arribàvem! I aquest cop va guanyar la Sara)

Un cop dinats al refugi i després de fer una estona de racons, vam deixar les motxilles al refugi i ens vam disposar a buscar els objectes necessaris per trobar la fada Molsosa! Ja que aquest era 100% el motiu pel qual marxàvem d’excursió. Aquests objectes eren:

– 1 foulard

– Una fulla banyada per l’últim raig de llum de la muntanya

– Una estrella de branques del bosc

De fet, com l’estrella ens va quedar tan xula, vam fer-nos cadascú una foto amb nosaltres a dins! Podeu veure-les totes al àlbum del nostre Flickr: https://www.flickr.com/gp/esplai_natzaret/eT9b50

Un cop teníem tots els objectes màgics, vam recitar el conjur que ens va donar el Mag Fistandàntilus, mentre fèiem la posició mística d’un peix fora de l’aigua. Després de recitar-ho… txan txan txaaan! Una fada va aparèixer al bosc!

Aquesta simpàtica fada ens va dir que ella també era fundadora de l’esplai, i que el que més li agradava i del que més en sabia era de danses i cançons de l’esplai. Però abans de fer tant exercici s’ha d’escalfar una mica! Així que vam decidir fer uns jocs per entrar en calor (perquè fred en feia!):

Jocs dels vaquers i indis

Joc del mocador de colors

Com se’ns va fer tard de tant que vam jugar, vam convidar la Fada a sopar amb nosaltres i després de sopar vam marxar a dormir. Com a bon refugi d’alta muntanya, al Corral Blanc a les 22h ha de regnar-hi el silenci absolut. Bona nit!

——————- D I U M E N G E ——————–

Com vam anar a dormir ben d’hora, diumenge ens vam llevar a les 7:30h, i com havíem de buidar l’habitació abans de les 9h, a les 8:30h ja ho teníem tot ben recollit i preparats per esmorzar.

Després d’esmorzar, vam rentar bé tots els estris i plats utilitzats el dia anterior al sopar. Entre tots i totes, en un moment ho vam enllestir!

I després, mentre estàvem jugant al petit parc infantil del refugi… Abracadabra! Va aparèixer de nou la nostra amiga Fada Molsosa. Avui com ja havíem escalfat prou, vam ballar i cantar tooootes les danses de l’esplai!

Per aquella muntanya, aquell matí s’escoltaven coses com…

… Oh!!!!! ULELE!!! …

… vaig conèixer un animal ben particular..

… con la espada shum …

… rusca rusca …

Quines paraules tan estranyes eh! Hem après moltes moltes ballaruques amb aquesta Fada tan divertida! Tot seguit vam dinar unes fantàstiques hèlices que ens havien preparat els monitors i monitores, i per pair una mica el dinar, que millor que fer unes fotografies de tot el grup junt per recordar per sempre aquest cap de setmana. Mireu que guapos i guapes que sortim:

I dit i fet tot això, ja era hora de marxar. Tota la pujada del dissabte, aquesta vegada va ser baixada. Que ràpid i fàcil que va ser! No ens ho crèiem, però en menys de dues hores ja érem a l’estació de Planoles per tornar cap a casa.

I això és tot sobre la súper excursió de cap de setmana del grup d’esquirols! Us deixem algunes fotografies (la resta ja sabeu que són al Flickr) perquè veieu com era el refugi i què fèiem a les estones lliures. Fins a la propera famílies! Abraçades esquiroles per tots i totes!