Ja fa uns quants dies que el grup de dofins vam anar a visitar una contrada molt especial: la contrada marina! Però… ara que caiem, us hem explicat què és tot això de les contrades? Us fem cinc cèntims de les aventures que estem vivint aquest trimestre: resulta que aquest trimestre hem conegut una pregonera que ens va comunicar que estàvem a les seves contrades… – Forasters, fora d’aquí! – ens va dir. Resulta que havíem entrat a les seves terres sense preguntar, així que, després de parlar una estona amb ella, ens va dir que podíem formar part d’aquella contrada només si nosaltres creàvem la nostra pròpia.

Després de molts debats i trencadisses de cap, vam decidir que ens anomenaríem Contrada dels Capets, i que la nostra bandera seria de color blau i lila. A la pregonera li va encantar aquesta idea, i tan emocionada estava que ens va proposar de participar del Reial Concurs de Contrades Contradoresques, un concurs que guanya qui hagi visitat més contrades, que se celebra al Palau de la Reina a finals de març (ai, que queda res i menys, quins nervis!).

Bé, anem per feina, com ja us hem comentat dissabte passat vam anar a la Contrada Marina, on hi havia una graaaan balena on ens hi vam ficar a jugar, saltar i tornar-nos una mica boges.

No sabíem qui vivia allà fins que va venir el Senyor Posidó amb els seus sequaços (no us imagineu quina por feien i quina cara d’enfurismats tenien!). Resulta que el Senyor Posidó volia expulsar-nos de la seva contrada perquè deia que tot allò era seu i no volia compartir-ho, de forma que vam dissimular i fer que marxavem, i quan anàvem camí de casa ens vam trobar una membre de la Resistència del Mar!!

La Resistència ens va explicar que feia anys que intentaven combatre l’autoritari de Posidó, però que per fer-ho necessitaven reforços: aquí és on entràvem en joc. De forma que vam organitzar-nos per poder enderrocar aquest home tan autoritari i als seus sequaços. Després d’una gran batalla en què vam fer una assalt al palau de Possidó, vam aconseguir parlar amb ell perquè reflexionés sobre com havia estat manant en els últims anys, i ell, tot avergonyit i admetent la seva culpa, va decidir marxar de la Contrada Marina.

Sí! Ho vam aconseguir! Ara només ens tocava gaudir dels jocs i les aventures que ens oferia aquella contrada, i tenir l’esperança de tornar a viure tardes tan fantàstiques com aquella.

Us seguirem informant família,
Fins una altra!

El grup de Dofins 🙂