Bon dia famílies! Ara que ja fa un parell de setmanes que les joves vam tornar de camp de treball us portem una petita crònica de tot el que vam fer aquells dies! El dilluns vam quedar ben d’hora a Barcelona per poder arribar al més aviat possible a Vilamur, un cop allà vam descarregar tot el material i a causa de les elevades temperatures, vam decidir cap a la tarda instal·lar-nos bé i muntar les tendes.

Com bé sabeu per culpa del risc d’incendis havíem de cuinar a dalt al poble i, és per això que fèiem alguns àpats allà adult com va ser el cas del primer sopar. Després de sopar va aparèixer un pagès de la zona i ens va explicar que es deia Josep Muntané “Sansa”. Ens va dir que ell era amo i senyor de la muntanya, ja que era l’únic que viva tot l’any al poble i que es passaria al llarg dels dies per explicar-nos coses.

El dimarts al matí va venir per primer dia la Gemma, la noia que ens explicaria el camp de treball i quines tasques faríem al llarg dels dies. Vam fer una volta per la zona, ens van explicar els diversos camins que hi ha i el funcionament de museu de camins. Ens vam dividir en dos grups i vam començar a treballar en els murs de pedra seca.

A la nit, l’Ainet i la Judith van fer l’activitat a la resta del seu grup, que havien pensat al llarg del curs. Abans d’anar a dormir va aparèixer un altre pagès de la zona, es va presentar com a Jordi Riba, “Palanaca”. Ens va explicar que Sansa era un mentider que no era l’amo de la muntanya i que tot el que volia fer Sansa era construir unes pistes d’esquí i destrossar la muntanya!! L’endemà al matí vam seguir amb els murs de pedra seca i també vam començar a treballar en les segles, un sistema de regar els terrenys!

A la tarda ens vam endinsar en un simulacre de què és fer-se gran i vam fer un joc de rol on cada jove havia d’aconseguir una feina, una casa i anar superant els diversos obstacles que els hi sorgien! A la nit, va tornar a venir Sansa, i aquests cop venia acompanyat! Ens va presentar al Batallé, un home que es dedicava a fer viatges fins a Andorra i portar materials de primera necessitat al Pallars per després vendre’ls. El dijous al matí, ja estàvem acabant de polir un dels murs de pedra seca i ja vam poder a començar a muntar el segon, també vam continuar la feina de desbrossar i ampliar les segles per poder regar la zona.

A la tarda vam començar a fer la samarreta d’aquest any, i va venir Sansa i ens va explicar que a prop d’on ens trobàvem hi havia unes runes de la Guerra Civil. Com feia molta calor no vam poder anar a visitar-les; tot i això, Sansa ens va explicar el paper del Pallars Sobirà a la Guerra Civil i les dificultats que es van viure i vam estar xerrant de la importància de la memòria històrica.

A la nit, justa abans d’anar a dormir ens vam endur un gran ensurt, ens vam trobar a Sansa mort! Les monitores molt preocupades van decidir que l’endemà marxarien corrents, hi havia un assassí voltant per la zona!!

Divendres al matí vam acabar les feines de camp de treball i ens vam preparar per marxar el camp de setmana cap a Àreu. A les 17h ens va recollir l’autocar i cap a les 18h vam arribar!

Ens vam instal·lar al càmping i vam aprofitar per dutxar-nos i refrescar-nos! A causa de les altes temperatures no es podien fer excursions així que vam aprofitar el dissabte el matí per descobrir al poble on passaríem la següent setmana (tot i que això encara no ho sabíem!).

Com volíem descobrir qui era l’assassí de Sansa, vam decidir que investigaríem des de la distància. A Àreu vam descobrir que hi havia un tal Gil José que potser sabia de què anava la cosa així que corrents el vam anar a buscar. Després de fer-nos fer diverses proves, ens va confessar que ell sabia tot el que havia passat, que havia vist com en Josep Mont i la Marli Pinto, un matrimoni que vivia per la zona, l’havien matat. Consternats per la notícia vam decidir que els aniríem a buscar.

Diumenge al matí, les monitores en veure que la previsió de temperatures no disminuïa i les dificultats que es presentaven per segur el camp de treball vam decidir que la millor opció era quedar-nos a Àreu, per evitar que la calor ens limites i així poder dur a terme les activitats. Així doncs, diumenge a la tarda les joves van poder gaudir de la piscina del càmping, mentre dues monitores anàvem a Vilamur a buscar tot el material i vam estar tota la resta de la tarda tornant a instal·lar-nos! Dilluns al matí vam decidir anar a buscar la Marli Pinto que sabíem que rondava per la zona. Ella ens va explicar que del Gil José no ens havíem de fiar que ja va anys que no hi toca gaire i que només fa que inventar. A la tarda ens ve a visitar Palanca i aquest cop ve amb el Làzaro, el seu “mozo”. Ens diu que qui ens creiem que som marxant de Vilamur que això no pot ser i que per compensar-ho vol que aquesta nit el distraiem que fa molt que no va al teatre!

Però finalment, va arribar el dia més esperat, el ràfting! Dimarts al matí vam aprofitar per fer una activitat sobre la regla, on vam poder resoldre dubtes i adquirir nous coneixements. A les 12h ens vam preparar, vam omplir les carmanyoles i a les 12:45h ens van venir a buscar per anar cap a Llavorsí. Allà ens vam equipar i ens vam preparar per fer el ràfting.

Per culpa de la poca aigua, vam sortir de Rialp en lloc de Llavorsí i vam arribar fins a Montardit, un poble a prop de Sort! Després de fer el ràfting, a voltant de les 16h vam anar a dinar i vam aprofitar la tarda per banyar-nos al riu de Llavorsí. Finalment, al voltant de les 19h vam marxar cap a Àreu. A la nit la Judit i l’Anna van dur a terme l’activitat que havien pensat durant el curs.

El dimecres al matí vam fer una petita excursió de mitja hora per poder anar al riu i vam aprofitar per banyar-nos tot el matí. A la tarda va aparèixer un sergent i ens va dir era el Sargento Yanés i que estava investigant la mort de Sansa i que érem sospitosos. Després d’un gran interrogatori ens va dir que tot i que no creia que fóssim culpables que no marxéssim fins que el misteri es resolgués.

A la nit l’últim grup de joves, El Marc, l’Ainhoa, la Gabi i el Daniel, ens va dotar de les seves habilitats “monitorils”, fent una activitat que havien pensat durant el curs.

Dijous al matí vam aprofitar per parlar de les cures de tot allò que vam fer aquells 15 dies per cuidar-nos a nosaltres mateixes i per cuidar de la resta del grup i també vam fer diverses activitats d’introspecció. Com el matí havia sigut més quiet a la tarda vam aprofitar per fer un partit de futbol a la pista del poble.

Després de diverses tardes amb previsió de pluja, finalment divendres va ploure tot el dia. El matí va pedregar i per tant ens vam refugiar a les instal·lacions del càmping i vam estar fent diversos jocs de taula. A la tarda vam fer una recopilació de sospitosos per la mort de Sansa i vam començar a jugar un cluedo per veure si resolíem el misteri. Després d’estona intentant resoldreu, les monitores ens vam adonar que a les joves els hi faltava un personatge: el Carles Porta.

I, és que resulta que el juliol de l’any 1995, si que van assassinar a Sansa, a la muntanya de Tor, que es troba a uns 20 min amb cotxe d’Àreu. I, després de tants anys el crim segueix sense resoldre’s! Si voleu descobrir més coses sobre aquest homicidi, podeu trobar uns 30 minuts que és diu Tor, la muntanya maleïda, o també podeu trobar el llibre de Carles Porta, Tor: 13 cases i 3 morts.

Dissabte al matí, vam estar reflexionant sobre les dificultats que les joves d’avui en dia es troben al viure en pobles aïllats i la complexitat d’estudiar i treballar a dalt. A la tarda vam fer un petit trivial sobre el Pallars per veure quins coneixements havien après i després vam començar a recollir i a omplir recordatoris.

Finalment, diumenge vam acabar de recollir-ho tot i a les 15h pujàvem a l’autocar per tornar cap a Barcelona.

Tot i les dificultats, imprevistos i canvis que vam viure aquells dies, les monitores volem donar gràcies a les famílies per la compressió i a les joves per ajudar-nos en tot moment (tot i que sovint ho feien a plaeret) i per entendre que tot i que no era el que inicialment teníem pensat les monitores vam intentar que gaudissin al màxim!

Molts potxons!