Com tots sabreu ja, la setmana passada van ser les Festes Majors del nostre barri, Les Corts. I això, suposa que enlloc de la típica activitat d’esplai, es fa una gran activitat amb els altres esplais i caus del barri, que, a més a més és pel matí.

I aquest any no ha estat pas diferent. Tot i l’amenaça de pluja que hi havia des del dia anterior, amb els bons desigs i tota l’esperança posada en que els meteoròlegs i meteoròlogues s’equivoquessin un cop més, el dissabte al matí ens va llevar un Sol espaterrant que ens va animar a sortir al carrer a passar-nos-ho bé.

Un cop tots els nens i nenes de l’Esplai Natzaret, l’Olivera Rodona i el Pi de Les Corts, amb els respectius monitors, vam estar tots junts als jardins de Clara Campoamor i ens disposàvem a començar a jugar, va arribar un personatge molt especial. Era en Pau Farinetes! No tothom el coneixia així que li vam demanar que es presentés. Ens va explicar una història d’allò més increïble però l‘única possible: que un monitor que passava per la Plaça Comes, on hi ha una estàtua d’ell, el va ressuscitar i rejovenir per petició seva ja que estava molt enfadat perquè ja no es participava en les Festes Majors. També ens va dir que ell havia sigut un pagès del poble de Les Corts (si en tenia d’anys!) molt popular per la seva manera de participar i celebrar la Festa Major. Així que ens venia a explicar que les Festes Majors són molt divertides i molt més que la Matinal; que hi ha concerts, xocolatades, bingo, havaneres, correfocs, tabalades, i moltes coses més! I que haviem de participar-hi per què sinó quedaven en res.

Un cop ens va haver explicat tot això ens va proposar fer unes activitats típiques de les Festes Majors de quan ell era jove, ara farà uns 100 anys. Així que seguint les seves instruccions, vam separar-nos en 8 grups, cadascún amb nens dels dos esplais i el cau, i vam estar jugant a quatre jocs diferents: un d’ells era el mocador, amb la peculiaritat de que si es deia més d’un número, una de les persones havia d’anar pujada sobre les altres; en un altre vam jugar a les bitlles catalanes, una mica diferents a les que estem acostumats, i que enlloc de pilota, es llença una bitlla més petita, el bitllot; el tercer joc era el joc del director, on en una rotllana un era el diré i l’havien d’imitar i un altre estava al mig i havia d’endevinar qui era; i l’última activitat eren unes danses populars esplaienques com l’emma paparruska o el guandanxú.

En acabat, els grans del Pi de Les Corts ens van fer una xocolatada boníssima, i vam tenir un temps per descansar tot mirant un partit de bèlit, un esport una mica estrany.

Finalment vam fer dues grans rotllanes i vam fer una roda de noms per conèixer-nos i poder jugar, tot seguit, una partida del pistoler però amb noms. Llavors ja van venir els pares a buscar-nos per dinar, i mica en mica vam anar marxant cadascú a casa seva a fer un bon dinar.