Comença el dia a les 6h. Recollim el material. Muntem la paradeta, al lloc de fa tants anys. Comencem a fer roses. Primera comanda de quaranta roses. Les acabem. Se les enduen. Cal fer-ne més. Més comandes. Visites. Fer roses. Gent amunt i avall. Dinar. Seguir fent roses. Més visites. Més roses venudes. Les hem venut totes a les 19h. Acabem la diada. Tanquem la paradeta.
Seria un resum del que va ser la diada d’ahir. Però per nosaltres el Sant Jordi és molt més. És tornar a sortir al barri. És muntar la nostra paradeta a Nicaragua amb Travessera. És fer roses i més roses. És trobar-se a la gent de cada any. A aquells que se’n duen per a l’empresa. A aquells que en volen per a la parella, per a la mare, per a la germana, per a la filla, per a l’àvia. És per a qui se la regala a un mateix. El Sant Jordi és fer esplai. És aconseguir uns diners per a les colònies i els campaments. Per a que els monitors puguem marxar com cada estiu.
La diada va ser molt maca, cansada, però molt maca. Són molts anys en aquella cantonada. Esperem que vinguin més anys i més roses!
Esplai Natzaret 
Ei, us felicito.
Avui la rosa de casa meva, la de l’esplai, comença a obrir-se. Hi ha esperança, el Barça no ho és tot. Podem celebrar Sant Jordi cada dia si volem, només cal tenir un llibre a mà, un xic de bona companyia i un detall bonic al sarró. Per cert, avui és Sant Marc, dia de marcs, marques i marqueses!
Però tornant al dia de Sant Jordi, com cada any, les roses de la parada de l’esplai són les més guapes (sí, com les monitores). Són de la mida ideal, ni massa grosses ni massa petites, el color és immillorable i el que és millor encara, són les que aguanten més dies, si es tracten amb amor.
L’any passat es va trobar a faltar i aquest any n’heu fet molta via. En sé més d’un que va venir més tard de les 19h i ja no us va trobar! Així que l’any vinent, més!
Abraçades i petons per als monitors i les monitores de l’esplai, guapes i guapos!
Ah, i visca les colònies i els campaments d’estiu!
M'agradaM'agrada