Ja fa dues setmanes que va començar el segon trimestre d’esplai i tots els grups estan molt atrafegats amb les noves aventures que els esperen. Alguns fan tallers, altres miren pel·lícules i els Esquirols ens hem llençat de cap per ajudar a la Cuchiflú, una noia que té moooolts problemes!

Resulta que ve de Nabuki, un lloc on no hi ha normes!! Us ho imagineu? Cadascú fa el que vol, si tenen ganes d’anar en patinet i no en tenen li prenen a algú altre, si tenen gana agafen qualsevol cosa del súper sense pagar res, si estan enfadats per qualsevol cosa es dediquen a insultar, pegar i fer malbé tot el que es troben pel camí… Un caos!!

El primer dia que la vam conèixer ens va estar explicant que a ella ja li va bé viure així, però després de jugar a alguns jocs sense normes vam acabar ben cansats, així no es pot jugar bé! Vam estar explicant-li alguns jocs nostres i ella mateixa va veure que és molt més fàcil si hi ha unes normes o regles per fer les coses i sobretot quan ens respectem els uns als altres. Així doncs, ens va demanar si l’ajudàvem a crear una normativa pel seu món i nosaltres vam dir sí encantats!

El passat dissabte ella es va presentar amb moltes ganes a l’esplai per començar a fer coses i ens va portar una llista per fer un pal de la paraula! Es tracta d’un objecte amb un gran grau de màgia, fa que la persona que l’aguanta pugui parlar i que tota la resta de gent amb la qual està, l’escolti. És molt important ja que, sense ell, els petits no podrien parlar! I és que no és gens agradable intentar explicar quelcom i que els altres parlin!

Es veu que ella portava els materials per construir-lo però quan venia cap a l’escola els va anar perdent, i és clar, vam haver d’anar buscant-los tots, un a un, i estaven molt ben amagats!! Quan per fi ens pensàvem que els teníem tots de nou, ens vam adonar que faltava el més important, el pal!! Vam estar buscant molta estona fins que al final vam veure que el tenia un senyor que estava per allà dormint la migdiada i per recuperar-lo havíem de passar per davant seu sense fer soroll!!

Ufff… va ser molt complicat! Feia una mica de por i tot, allà assegut a les fosques, a més portava una destral que semblava d’allò més perillosa! Els Esquirols van anar passant per davant seu però els hi va costar tant fer silenci que al final, amb tants crits i tantes rialles, l’home es va despertar i ens va dir que si volíem el pal havíem de demostrar-li que podíem jugar en silenci. Per això, vam fer el joc de picar de mans on tots havien d’estar en silenci i el que parava, amb els ulls embenats, havia d’anar cridant noms per fer que un a un piquessin i així descobrir on estaven amagats.

Finalment ens va donar el pal i vam anar tots junts a construir-lo! Uns van estar lligant plomes, els altres passant boletes per cordills, alguns lligaven cascavells i els últims enrotllaven fils de colors al pal! Va quedar d’allò més bé, però com que encara quedava una mica de feina i ja era gairebé l’hora de marxar els monitors van dir que l’acabarien ells mateixos i que el portarien el següent dissabte. Ja us anirem explicant si això funciona però la norma principal que va aprendre la Cuchiflú va ser que, quan algú parla, els altres escoltem!!

>Per últim, però no menys important, hem de penjar una fotografia que ens envia la Cuchiflú d’ella i el Biri Biri. El primer dia va dir als nens i nenes que el coneixia personalment i que tenia una fotografia amb ell, però com que ahir se la va deixar, ens la va passar i avui la pengem aquí!

Bon dimecres i bona setmana!

klj