Ja fa dues setmanes que les colònies d’estiu van acabar. Un cop descansades i refetes de nou, l’equip de monitores de colònies us deixem les cròniques de l’aventura que es va viure a la casa de colònies de Santa Eugènia d’Agullana.

Vam arribar a la casa un dilluns 15 de juliol. Quan vam acabar de descarregar l’autocar, van venir a rebre’ns ni més ni menys que el propietari i la propietària de la casa, el Sebastià i l’Angústies respectivament. Tot i que de lluny semblaven bons amfitrions, no ho eren gaire i després d’uns quants crits perquè ens anéssim a instal·lar, van marxar. Abans que ens poguéssim anar a instal·lar, van venir a veure’ns tres nenes aproximadament de la nostra edat, es deien Izan, Arlet i Sam. Aquestes tres germanes, ens van dir que els senyors de la casa eren una mica maleducats, i que abans d’anar-nos a instal·lar féssim algun joc amb elles, ja que portaven a la casa 3 dies i es començaven a avorrir.

A la tarda, després de dinar, va tornar a venir el Sebastià per dir-nos que si ens volíem quedar a casa seva, hauríem de complir unes normes. Com ens semblaven una mica avorrides tal com ens les dictava, els monitors amb l’ajuda de la Sam, l’Arlet i l’Izan (que ja se les sabien), ens les van explicar d’una manera més divertida.

A la nit, vam decidir ajudar a les 3 germanes a construir una cabana perquè hi poguessin passar la nit. Quan estàvem a punt d’acabar, vam trobar-nos una carta i uns fragments d’un joc una mica estrany. Com ja era massa tard per jugar a aquell nou joc, vam deixar-lo per a l’endemà.

L’endemà, després de llegir les instruccions, vam posar-nos a jugar a aquell joc que ens havíem trobat la nit anterior.

A la nit, després d’estar tot el dia jugant a aquell fascinant joc anomenat Liburu, vam estar jugant amb l’Izan, l’Arlet i la Sam al pi. Quan ja portàvem unes quantes partides al pi, va venir la Sam corrents dient-nos que s’havia amagat a un armari a l’habitació i havia arribat fins a un altre món. De tan exaltada que estava, no va poder explicar-nos gaire cosa més d’aquell viatge seu, i com no ens l’acabàvem de creure, vam dir-li que ens ensenyés aquell món. Així que tots la vam seguir i quan vam arribar a l’armari i el vam voler creuar tal com deia la Sam, ens vam topar amb la paret.

Al dia següent al matí, un cop ja esmorzats, vam posar-nos a jugar una mica amb l’Izan, l’Arlet i la Sam. Quan de sobte vam veure al Sebastià venir cap a nosaltres de molt mala lluna i cridant que li havíem desendreçat el seu armari. Com no teníem cap lloc on amagar-nos per estalviar-nos els crits d’en Sebastià, la Sam ens va dir que confiéssim un altre cop en ella i que anéssim cap a l’armari màgic. Un cop a l’habitació, vam començar a entrar un per un a l’armari i misteriosament ara, aquell armari no tenia fons, sinó que donava pas a l’entrada d’un nou món. Després de seguir unes pistes vam desxifrar que ens trobàvem en el Món de Liburu.

A la tarda, vam conèixer a unes centaures anomenades Thau i Rôø i vam passar tota la tarda amb aquestes criatures. Ens van explicar una profecia, que ves per on, nosaltres hi formàvem part. Aquesta deia que un dia arribarien al món de Liburu quaranta tres nens que salvarien al món amb l’ajuda de l’Akimak. Nosaltres ens vam quedar molt sorpresos, ja que no coneixíem a ningú encara. A tot això, l’Arlet havia marxat i ens havia deixat una nota. Tot semblava normal, ens retrobaríem a la nit.

A la nit, però l’Arlet no va aparèixer i vam decidir anar a buscar un amic que havia fet la Sam la primera vegada que havia anat al món de Liburu perquè ens digués com trobar-la. Les centaures ens havien dit que l’havien vist amb l’Emperador Rhaast, qui governava a Liburu!! Però quan vam arribar a la casa del Shima, l’amic de la Sam, la vam trobar tota regirada i amb una nota que posava que l’havien capturat per haver traït al Rhaast.

L’endemà al matí van decidir anar a buscar en Shima i l’Arlet i després de passar-nos tot el dia caminant amunt i avall vam acabar arribant al Castell del Rhaast. Després d’haver dinat i descansat, vam anar a buscar pels exteriors del castell l’Arlet i el Shima. Tot i no trobar cap rastre de l’Arlet, sí que vam trobar en Shima convertit en pedra! Quan ens hi vam voler acostar, vam sentir un soroll i vam fugir de tornada a la casa cames ajudeu-me, pensant que eren els guàrdies de l’Emperador. A la nit la Sam que ja havia pogut fer memòria ens va acabar explicant tot el que havia viscut el seu primer viatge a Liburu.

L’endemà, la Thau i la Rôø, ens van llevar i ens van dir que aquell dia, divendres 19, era un dia molt especial pels centaures a Liburu, ja que era quan 12 centaures havien caigut derrotats defensant el seu pantà contra l’emperador Rhaast.

Després d’una llarga celebració durant el matí, a la tarda vam rebre la visita de la Saioa. La Saioa, era una guardiana dels boscos i ens va explicar que ahir era ella qui es va intentar apropar a nosaltres, i que ara havia vingut amb nosaltres per ajudar-nos a fer un amulet perquè l’emperador Rhaast no ens pogués petrificar a nosaltres també. Finalment abans de marxar la Saioa ens va donar alguns obsequis. A la nit, va venir un missatger en nom de l’Akimak, el lleó, citant-nos l’endemà al seu campament.

L’endemà al matí vam anar a buscar l’Akimak al seu campament i després d’explicar-li les aventures que havíem viscut a Liburu, li vam jurar la nostra lleialtat a canvi d’ajudar-nos a trobar l’Arlet.

A la tarda, l’Arlet va venir cridant i dient-nos que per fi havia aconseguit escapar de l’emperador.

Més tard vam representar per grups com creiem que havia estat l’Arlet aquells dies amb en Rhaast.

Diumenge, l’Emperador Rhaast va venir acompanyat de la seva mà dreta, en Maugrim. Tot i que pensàvem que era dolent al principi, en Rhaast ens va demostrar que no ho era fent-nos alguns jocs molt divertits i prometent-nos croissants de xocolata per berenar. Quan va començar a donar-nos-els, vam veure que eren de mentida. Seguidament van aparèixer l’Arlet i l’Akimak i van ajudar-nos a fer fora a l’emperador. Aquest va marxar molt emprenyat cridant que l’Arlet era una traïdora i havia de morir.

A la tarda, en Maugrim va aparèixer durant un moment i va dir que l’emperador Rhaast havia citat a l’Akimak per parlar d’un assumpte molt important. Després de la reunió entre en Rhaast i l’Akimak, l’Akimak va venir una mica trist dient-nos que havia donat la seva vida per salvar a l’Arlet. A la nit, després d’una breu caminada vam poder veure amb els nostres propis ulls, com l’Emperador matava a l’Akimak.

L’endemà al matí, vam decidir utilitzar un dels regals que ens havia donat la Saioa per curar ferides. No va funcionar, així que després d’esmorzar vam decidir anar-lo a buscar. Un cop el vam trobar ens va dir que la poció que ens havia donat no estava acabada però que un cop la tinguéssim acabada, havíem de fer una petita dansa per acabar-li de donar tot el poder.

A la nit com estàvem molt cansades, vam cantar algunes cançons i vam anar a dormir.

Dimarts, durant el matí vam acabar descobrint tots els ingredients que li faltaven a la poció de la Saioa. Un cop la vam tenir acabada vam anar a provar-la aplicant-la a les ferides de l’Akimak i un cop acabada de fer la dansa, vam veure com l’Akimak es movia.

A la tarda vam decidir fer una samarreta per lluitar contra l’emperador i a la nit, vam decidir anar a despetrificar totes les altres estàtues que hi havia pel Jardí de les Estàtues de l’emperador Rhaast, d’entre elles en Shima.

Ja descansades de la nostra petita incursió al Jardí de les Estàtues, l’endemà al matí ens vam preparar de valent per la gran batalla, i quan va aparèixer l’emperador el vam guanyar en un tres i no res i el vam fer fugir cames ajudeu-me.

A la tarda l’Akimak ens va nomenar a totes i tots els seus consellers i a la nit ho vam celebrar fent una gran festa.

Tot i que estàvem molt còmodes al Món de Liburu, en Víctor ens va donar les males notícies que ens havíem quedat sense provisions allà i havíem de tornar al món real a buscar-ne més. Vam creuar l’armari un altre cop i en Sebastià, el propietari de la casa, ens va manar que endrecéssim la casa i marxéssim, ja que no havíem respectat la normativa. A la tarda vam fer-nos algunes fotos i vam marxar altre cop cap a Barcelona.

Han estat 11 dies molt intensos. Com podeu veure, ens ho hem passat genial. Fins aviat!