Ja ha arribat, aquest divendres és el sopar de pares i mares!
Finalment anirem al restaurant El Racó, es troba al carrer Corsega 196, al costat de l’hopital Clínic. Aquí teniu un mapa de com arribar-hi des de Travessera de les Corts:
Ens trobarem a l’entrada a les 20:45.
Recordeu que el dissabte és el dia de l’amic,ja sabeu que podeu portar amics, amigues, cosins, cosines, germans, germanes… tothom que volgueu i que tingui ganes de passar-ho bé i divertir-se!
Ens veiem divendres o dissabte!!
Recordeu aquesta foto? Va ser el primer cim d’alguns dels més petits de l’esplai. Aquest any hi tornarem i encara que el que eren els petits ja són força grans, ben segur que els nous esquirols disfrutaran de l’escursió.
Veniu ens ho passarem molt i molt bé!!!
LLOC DE SORTIDA: dissabte 13 a les 15:15h.(súper puntuals!) a la Farmàcia de l’Estació de Sants (a la banda de les màquines).
LLOC D’ARRIBADA: diumenge 14 a les 19h. al mateix lloc.
PREU: 20 € (intenteu portar-ho just, si us plau).
QUÈ CAL PORTAR:
– Motxilla gran de dues nanses
– Sac de dormir
– Pijama
– Necesser amb raspall i pasta de dents, tovalloleta i mocadors
– Lot (llanterna)
– Foulard
– Cantimplora
– Gorra
– Roba de recanvi
– Calçat còmode i resistent
– Roba d’abric (el fred ja comença a fer acte de presència)
– Bossa per la roba bruta
– Capelina (impermeable que també cobreix la motxilla) o cangur + funda de motxilla
– Plat, got i coberts (forquilla, cullera i ganivet)(de plàstic o metall). I tovalló!
– Sopar del primer dia (ni llaunes, ni entrepans)
– Embotits per dinar cadascun i per compartir amb la resta (també amb els monitors)
QUÈ NO CAL PORTAR: diners, llaminadures, menjar extra, aparells de música, mòbils, consoles, objectes de valor…
L’ESPLAI PORTA: berenar del primer i del segon dia i esmorzar, pa pel dinar i fruita del segon dia.
OBSERVACIONS: haurem de caminar una mica, per tant la motxilla ha de ser d’una mida adequada per a qui la porta i només hi hem de posar el necessari i indispensable, perquè ningú ens durà la nostra motxilla, l’hem de poder portar nosaltres. Cadascú ha de saber què porta a la motxilla i a on. No estrenarem calçat el dia de l’excursió. Hem de portar la quantitat de menjar que puguem menjar, no més, perquè ens menjarem tot el que portem.
Ja fa uns quants dies que ha començat l’esplai i han passat coses molt i molt interessants, en primer lloc els guineus i isards han trobat un llibre molt curiós que es va escrivint sol, per ara hi ha els dos primers dies d’esplai així i diu així:
Hi havia nens de totes les edats, més grans i més petits, més cridaners i callats, més moguts i més tranquils però tots van fer cas als monitors en sentir que els cridaven i van seure al terra formant un cercle. Era l’hora de les presentacions; hem dic Manel i m’agraden els macarrons, hem dic Laia i m’agrada parlar, al Nicolas li agradava jugar a futbol, al Martí l’esplai, a algun li agradava tirar-se pets… total un grup ben variat, però tots tenien ganes de començar a jugar.
Primer de tot però, van escoltar un conte, parlava d’un noiet a qui van anomenar el petit Príncep i explicava que en un dels seus viatges havia conegut un home que es dedicava a contar estrelles.
Els nens van escoltar la història fins a la fi però diria jo que no els va quedar gaire clar el que volia dir, el que si que sabien era que aquell home era una mica avariciós i que volia posseir totes les estrelles.
Després d’aquesta veu reflexió els nens estaven impacients per començar a jugar però faltava alguna cosa: encara no sabien a quin grup anaven, (per si no ho sabeu, els esplai separen els nens en grups, en aquest n’hi havia tres: els esquirols i dofins, els guineus i isards i els joves) ni quins monitors tenien així que per fer les coses ben fetes van proposar-se trobar els seus monitors.
Així va començar aquell primer joc del nou curs, es van separar en equips i van començar a buscar uns sobres que hi havia escampats pel pati, aquells sobres estaven marcats amb un número, un número que feia referència a un proba i si aconseguien passar la proba aconseguien una pista. Era ben fàcil!
Un cop van haver aconseguit totes les pistes els nens i nenes es van ajuntar i van posar en comú les seves pistes:
Hi havia un monitor de guineus i isards que es desplaçava en bicicleta per Barcelona, un de joves que volia anar al Kilimanjaro, a un li agradava l’Shrek… un total de 33 pistes que els van ajudar a descobrir a quin grup anava cada monitor.
La Leyre, la Maria, el Lluís i el Bernat eren del grup d’esquirols i dofins. La Carla, el Víctor, el Marcel, el Martí i l’Andreu els monitors del grup de guineus i isards i el Manel i l’Aleix els del grup de joves.
Un cop més tranquils van jugar a un joc conegut per tots i totes, el mocador.
Va ser una gran partida que va acabar en empat, ja us he dit que aquests nens són invencibles, i per descansar una mica els nens es van separar en els grups.
Podríeu pensar que es complicat continuar la nostra història si hi ha tres grups diferents però he de dir estimats amics que tot i que els tres grups estan destinats a fer coses molt importants són els mitjans, guineus i isards, els que seran els protagonistes d’aquesta.
Que podem dir d’aquest grup, doncs bé començarem per dir que són una vintena, (si, si n’hi ha molts però no us preocupeu ben segur que els coneixerem a tots) d’entre 9 i 14 anys, molts macos tots, està clar i amb moltes ganes de divertir-se. Però bet aquí que per aconseguir complir la missió que els ha estat imposada potser hauran de canviar algunes coses, potser ser una mica més pacients, una mica més callats o més tolerants els uns amb els altres.
Per ara ells no saben el que faran, ni tan sols saben de l’existència d’aquest llibre però no us preocupeu perquè d’aquí poc seran uns experts en resoldre enigmes, memoritzar dades i desxifrar claus.
El temps d’esplai es va acabant, ja gairebé són les 19 de la tarda i el grup està ansiós per poder jugar una mica a basquet, a futbol o simplement berenar. Però setmana rere setmana anirem veient que fan els nostres protagonistes.
El segon dia d’esplai comença més d’hora del que seria habitual, a les 10 del matí els guineus i isards ja estan llestos per començar a jugar. Els han citat als jardins de Campo amor entre mig de l’Illa diagonal i el Corte Ingles (pels qui no ho sapigueu) són les festes de les corts i les diferents entitats del barri s’han ajuntat per fer una gran gimcana, hi ha moltes cares noves ja que hi ha dos esplais més que participen: l’Olivera Rodona i el Pi de les Corts.
Tot comença com sempre, formant grups, i sempre acompanyats pels monitors els nois i noies van voltant pel barri de les Corts per aconseguir informació sobre les entitats que formen el barri. No se si ho sabeu però el que volen aconseguir és que hi hagi nous espais de joc arreu de les Corts.
Tots s’ho passen molt bé, hi ha alguns que pinten, d’altres que fan no se que amb una pilota i finalment es troben un altre vegada a Campo Amor per a fer una xocolatada que acompanya la fi del segon dia d’esplai.
Però el que fan els monitors tampoc és tant important ja que la veritable història d’aquest llibre comença un cop acabades les festes.
És dimecres 13 d’octubre i el Marcel, un dels monitors de guineus i isards està a la biblioteca de la seva universitat buscant informació sobre les pedres i volcans i coses així, quan de sobte un llibre li crida l’atenció. És un llibre que sembla molt antic, té la coberta ratllada i es tanca per mitjà d’uns imants, les pàgines estan una mica socarrimades i desgastades pel pas del temps i fa una olor que li recorda a una especie de te.
El Marcel intrigat mira la portada del llibre però no hi ha res escrit, tampoc hi ha res al darrere així que l’obre encuriosit per la informació que deu contindre. La primera pàgina és la que més li sorprèn, hi ha un segell que li sona molt, una mena d’arc iris amb tres cors on hi ha escrit esplai Natzaret.
El Marcel es pregunta que deu fer un llibre de l’esplai a la biblioteca, no coneix ningú que hagi estudiat geologia, així que encuriosit passa a la següent pàgina i comença a llegir l’inici de la història que tots vosaltres ja coneixeu. A les imatges reconeix les cares dels nens del seu grup i cada cop més espantat passa les diferents pàgines fins a arribar al moment culminant en el que ell mateix troba el llibre.
– És un llibre màgic – pensa el Marcel, – l’he de portar a l’esplai i ensenyar-lo als altres monitors- i això és el que fa.
Els cinc monitors del grup de mitjans estan molt sorpresos, mai no havien vist un llibre igual, cap d’ells no l’ha escrit ni li ha explicat a ningú tan detalladament els dos primers dies d’esplai. Veuen que la història del llibre parla sobre ells, sobre ells i els nois i noies del seu grup així que decideixen portar-lo dissabte per a ensenyar-lis a tots la seva gran troballa.
El llibre ja està on havia de ser, la màgia que el regeix ha fet la seva feina i ara és el moment idoni per a aconseguir que el grup de guineus i isards compleixi la seva missió.
Ja veieu la cosa està interessant, a mesura que passin els dies anirem escrivint tot allò que digui la llibreta, aquesta setmana de moment hem trobat un radar però tranquils ja us informarem
Després de l’estiu l’Esplai Natzaret torna amb les piles carregades i amb moltes ganes de divertir-se, de fer jocs, danses, excursions i moltes coses més!
Si no us ho voleu perdre veniu a apuntar-vos! Les inscripcions s’obriran el proper divendres dia 10 de setembre!!! Per apuntar-vos veniu a l’esplai els divendres de 17h a 19h. Ens trobareu a l’escola, baixant les escales que hi ha al final del porxo.
Afanyeu-vos! L’esplai aquest any comença el dia 2 d’octubre, ens trobareu tots els dissabtes a l’escola de 16.30h a 19h amb moltes ganes de passar- ho bé.
Si voleu més informació podeu posar- vos en contacte amb nosaltres durant l’horari de secretaria, trucant al 93/419-52-44 o bé enviant-nos un mail a esplai_natzaret@hotmail.com
Fins aviat!!
Els monitors i les monitores
Com heu pogut veure els nois i noies de campaments caminaven molt i molt i mooooooooolt però no penseu que a les colònies no fèiem res. Entre les lluites contra el No-res, els entrenaments d’en Filoctetes i les reflexions que cada matí ens feia en Fuyur vam tindre una estona per anar a explorar les terres del món de Midgard també anomenades la Garrotxa.
Aquell dia ens vam aixecar d’hora i després d’un bon esmorzar vam preparar la motxilla amb tot allò necessari per anar d’excursió ja sabeu: cantimplora, gorra, capelina i crema solar (segur que després de repertir-ho tantes vegades els nens ja ho tenen asimiladíssim). Vam sortir de la casa i després de pujar una estoneta ens vam endinsar en un bosquet on hi havia un camí que portava al Castell de Colltort.
Com podeu veure vam escalar i tot!!! I quan vam arribar allà, ens esperava ni més ni menys que el mag Fizban que ens va explicar que estava molt aerepentit pel que havia fet, nosaltres que som mooooolt bons el vam perdonar i vam dir-li que l’ajudaríem (pero mira que buenas personas) i vam desfer un tros de camí fins arribar a una cruïlla on vam seguir el camí cap a la Fontpobra.
Abans d’arribar a la font vam parar a dinar i descansar a un bosc d’alzines on vam trobar tot d’animals i “bichejus” estranys.
Després vam seguir caminant fins a arribar a la Fontpobra on tots vam omplir la cantimplora.
Un cop refrescats i amb la cantimplora plena d’aigua vam pujar una miqueta seguint el camí que ens portava fins a Mas Colltort tot vorejant el volcà de Can Tià en el que vam entrar abans de tornar cap a la casa.
Ja fa gairebé un mes que els esquirols i dofins van marxar de colònies i segons m’han explicat els monitors no tot va ser normal i corrent, tot i que ja sabeu que a l’esplai Natzaret res no és normal i corrent. M’han comentat que va ser tot molt estrany, en teoria ells anaven a Mas Colltort una casa de colònies de la Garrotxa però es van trobar que havien aterrat a un món completament diferent, el món de Midgard.
El món de Midgard es sustenta sobre un arbre, és l’element més important d’aquest món, és un arbre que hi és des del principi dels temps. Fa que el món funcioni, sense ell, el món s’enfonsaria. Cal, doncs que el protegim, i per fer-ho hem de portar-nos bé…
Ja us aniré explicant coses d’aquest món però per començar millor que fem les presentacions:
En primer lloc en trobem al Fuyur, un drac justicier encarregat de custodiar i menjar-se les arrels de l’arbre que sustenta el món de Midgard. No és bo ni dolent, es menja les arrels del món però només si els habitants fan males accions.
Cada matí ens explicava una història del seu món.
Tot seguit trobem a l’Atreyu, potser us recorda a un personatge de la història inacabable, tot són coincidències… L’Atreyu, habita a Midgard juntament amb la seva tribu i ens va ajudar a saber que succeïa a Midgard. Coneix moltes de les tècniques que ens van ajudar a salvar aquest món.
L’Atreyu era molt important però hi ha un altre personatge que també ens va ajudar moltíssim. Una sacerdotessa anomenada Oracle de Midgard que disposava de poder per a la profecia. Viu al bosc i es passa el dia meditant i comunicant-se amb els Deus. És molt espiritual i misteriosa, només apareixia quan volia i en moments molt importants.
Aquest personatges ens ajudaven molt juntament amb el Filoctetes un entrenador que amb l’Atreyu va entrenar-nos per a lluitar contra aquells que podien fer que el món fos destruit.
No penseu que tothom era bo, també ens trobàvem amb algunes persones que van fer que anéssim amunt i avall. El pitjor de tots era el No-Res, un esser malo malísimo que portava molt de temps engabiat en una capsa protegida per sis pedres (cada pedra equival a un element del món de Midgard- foc, aigua, vent, terra, els Déus i els morts). Gràcies a un mag (ara us explicarem) va quedar alliberat i el No-Res va començar a absorbir els estels i els avantpassats que ens ells hi ha.
D’aquest no tenim fotos ja que era una espècie de fum però podem explicar qui és el mag del que us he parlat.
El mag Fizban el negre, en el seu camí cap al cel es va perdre i no va arribar a ser una estrella com tots els altres avantpassats. En veure que no hi podia arribar, va decidir que si ell no podia anar al cel, el cel aniria a ell i per això va alliberar el No-res.
Fizban el negre espantava una mica als nens però després vam descobrir que el que passava era que estava espantat i perdut i vam decidir ajudar-lo a arribar a les estrelles i destruir el No-Res. Així es va convertir en Fizban el blanc (això potser us recorda a una història d’aquestes com el Senyor dels anells però en realitat no s’assemblava gens dels gens!).
Total, finalment va arribar a les estrelles amb tots els altres però encara ens queda l’últim, els més bromista, el més encantador, el més trapella i potser el més odiat per tots als nens, el Loki. És el Déu del foc, un trapella que es dedica a incordiar tot i que no de mala fe. Un “liante” que s’emporta tot allò que troba fora de lloc per això era important que tot estigués a seu lloc.
Ja veieu que ens ho vam passar molt bé,vam conèixer molta gent nova i vam viure un munt d’aventures però ja ho anireu comprovant!!! Per ara us deixem algunes imatges.
El món de Midgard es sustenta sobre un arbre, és l’element més important d’aquest món, és un arbre que hi és des del principi dels temps. Fa que el món funcioni, sense ell, el món s’enfonsaria. Cal, doncs que el protegim, i per fer-ho hem de portar-nos bé…
Ja us aniré explicant coses d’aquest món però per començar millor que fem les presentacions:
En primer lloc en trobem al Fuyur, un drac justicier encarregat de custodiar i menjar-se les arrels de l’arbre que sustenta el món de Midgard. No és bo ni dolent, es menja les arrels del món però només si els habitants fan males accions.
Cada matí ens explicava una història del seu món.
Tot seguit trobem a l’Atreyu, potser us recorda a un personatge de la història inacabable, tot són coincidències… L’Atreyu, habita a Midgard juntament amb la seva tribu i ens va ajudar a saber que succeïa a Midgard. Coneix moltes de les tècniques que ens van ajudar a salvar aquest món.
L’Atreyu era molt important però hi ha un altre personatge que també ens va ajudar moltíssim. Una sacerdotessa anomenada Oracle de Midgard que disposava de poder per a la profecia. Viu al bosc i es passa el dia meditant i comunicant-se amb els Deus. És molt espiritual i misteriosa, només apareixia quan volia i en moments molt importants.
Aquest personatges ens ajudaven molt juntament amb el Filoctetes un entrenador que amb l’Atreyu va entrenar-nos per a lluitar contra aquells que podien fer que el món fos destruit.
No penseu que tothom era bo, també ens trobàvem amb algunes persones que van fer que anéssim amunt i avall. El pitjor de tots era el No-Res, un esser malo malísimo que portava molt de temps engabiat en una capsa protegida per sis pedres (cada pedra equival a un element del món de Midgard- foc, aigua, vent, terra, els Déus i els morts). Gràcies a un mag (ara us explicarem) va quedar alliberat i el No-Res va començar a absorbir els estels i els avantpassats que ens ells hi ha.
D’aquest no tenim fotos ja que era una espècie de fum però podem explicar qui és el mag del que us he parlat.
El mag Fizban el negre, en el seu camí cap al cel es va perdre i no va arribar a ser una estrella com tots els altres avantpassats. En veure que no hi podia arribar, va decidir que si ell no podia anar al cel, el cel aniria a ell i per això va alliberar el No-res.
Fizban el negre espantava una mica als nens però després vam descobrir que el que passava era que estava espantat i perdut i vam decidir ajudar-lo a arribar a les estrelles i destruir el No-Res. Així es va convertir en Fizban el blanc (això potser us recorda a una història d’aquestes com el Senyor dels anells però en realitat no s’assemblava gens dels gens!).
Total, finalment va arribar a les estrelles amb tots els altres però encara ens queda l’últim, els més bromista, el més encantador, el més trapella i potser el més odiat per tots als nens, el Loki. És el Déu del foc, un trapella que es dedica a incordiar tot i que no de mala fe. Un “liante” que s’emporta tot allò que troba fora de lloc per això era important que tot estigués a seu lloc.
Ja veieu que ens ho vam passar molt bé,vam conèixer molta gent nova i vam viure un munt d’aventures però ja ho anireu comprovant!!! Per ara us deixem algunes imatges.
Jo, el gran Mag Fistandàntilus, m’acomiado de tots vosaltres. Sempre quedarà en el meu record la creació d’aquest bloc, que m’ha permès escriure frases tant apostoflants com la del títol d’aquesta entrada. Ha estat un autèntic plaer.
Ara em toca retirar-me a la meva cova (la cova de l’ermità, allà al Regne de Murdündrain) i preparar un nou encanteri que m’ha de fer més poderós encara. Un encanteri que em mantindrà molt concentrat dia i nit durant força temps. Sort que m’estic tornant vegetarià… perquè no tindré massa temps per fer cuinetes i caceres!
Però anem al gra, que ja sé que això no interessa massa. Bé, la resta tampoc, com es pot comprovar per l’escàs nombre de visites (per això no tinc massa pressa). Però lo prometido es deuda, i jo encara tinc alguna tasca pendent: aquí van les últimes fotos de campaments.
Per cert, he encarregat al “pepito” que faci les còpies del DVD de fotos de campaments i les enviï avui mateix. A veure si se’n surt…
Sí, clar que n’hi haurà més que les que hem posat aquí! Moltes més. I també hi haurà els vídeos del Fama i algunes cançonetes de l’estiu piratil. “I eso” (això ho diu molt en Karl Rice, ja ho veureu…).
Molt bon estiu a tothom!
Gaudiu de l’agost tant com pugueu i fins una altra!!!!!!
A l’esplai hi ha moltes coses típiques que repetim any rere any, plogui, nevi, caigui calamarsa, vingui el pulpo amb o sense la de l’atún o faci vent. A colònies i a campaments, l’últim dia hi ha festa. Si es que esto es así! I hi ha vegades que aquesta festa dura tot el dia, és a dir, és una festa de tarda i nit que comencem a preparar al matí.
Aquest ha sigut el cas d’aquests campaments, on a la tarda hi havia mercat pirata amb tot de paradetes tipus llançament de pinyol d’oliva, pesca, punteria variada, pulsos variats i altres entreteniments (sense oblidar el correu de missatges, que com ja saben els de movistar, és tot un èxit!).
També es prepara l’ambientació del sopar i de la festa de nit, on aquest any hi havia barrilets de rom (tang, com sempre!), disfresses pirates, danses, repartiment de premis, una gran bandera de l’esplai, globus i altres decoracions (fins i tot una bola de disco feta amb paper de plata). Ah, i música… encara que això no va ser el plat fort!! Però és el que té la vida pirata, que és poc moderna!!! Un altre any serà… Per compensar, els que van voler, van poder fer bivac i com a mínim va poder somniar tot mirant les estrelles.
Aquí van algunes de les fotos. Fins la propera.
Això ja s’acaba, aquí va la darrera tongada de fotos… Però abans d’acabar encara ens quedarà un últim regalet i és que tenim tot un reportatge de la festa piratil (tarda i nit), que veya tela… I després ja sí, vindran les fotos de l’últim dia. Esperem que us agradin:
Teatre, la vida és pur teatre:
Els Joves explicant una activitat (el joc dels tresors) als Guineus i Isards:
Afinant les guitarres per la Missa de diumenge (Sant Jaume):
Fama, a bailar!!!
(en el DVD us posarem els vídeos)
El campament Pirata i llurs banderes:
Password Guineus i Isards:
Algunes fotos de la Festa Piratil Vall d’Ora 2010:
Tendal, tendes, dutxes… (i els lavabos??), rentar plats, asseure al terra perquè els monitors expliquin una activitat o vés a saber què, a taula a l’hora de jalar, a les tendes a l’hora d’aixecar-se i sopant en un vespre tempestuós. Moments de la vida a campaments.
Que voleu veure els lavabos?? Si voleu podeu veure el muntatge dels lavabos a la pàgina de Monitors i monitores, on a més podreu veure algunes fotos dels monitors durant aquests campaments (aneu al final de la pàgina, avall, molt en el fons d’aquestes profundes aigües, on s’amaguen tresors inesperats).
Esplai Natzaret 