Dissabte a l’esplai va passar una cosa sorprenent, l’Arbre Pare ens va venir a visitar.
I com molts no sabeu qui és us ho expliquem. L’Arbre Pare és el pare de tots els arbres del món, que pateix en veure com les persones no estimen els boscos i els talen sense compassió. És per això que no té fulles. L’Arbre Pare necessitava que li demostréssim que hi ha persones que coneixen la importància dels boscos i selves del món i estan disposades a actuar per protegir-los. I està clar que ho vam fer!!
Primer de tot vam explicar el que és una cadena tròfica, els més grans ja ho sabien (es nota que estudien molt) i després la vam representar. Un dels nens es posava al mig i per començar representava una fruita, un plàtan, mango, mandarina… i els altres érem un cuc que volia menjar-se aquest fruit. Havíem d’anar molt silenciosament a tocar-li l’esquena per menjar-nos un bocinet i després estar molt quiets perquè no sapigués on érem. Si s’equivocava i senyalava on no érem tots deiem uiiiiiiiiiii!!! Però si ho endivinava fèiem oooooooooooh!! I a qui havien atrapat passava a estar al mig i aquest cop era el cuquet i els altres passàvem a ser un ocell.
Així vam anar fent, un gat es volia menjar l’ocell, després un os al gat i finalment l’os moria i es convertia en aliment pels arbres que donaven els primers fruits. Tots ho van entendre molt bé i ara segur que saben perfectament com explicar que és aquesta cadena.
Quan vam acabar el joc tots vam anar a pintar les primeres fulles a l’Arbre Pare que ja va començar a estar una mica més maco i no tant pelat com al principi.
Després d’això, els nens i nenes es van convertir en activistes d’una plataforma ecologista que protestaven en contra de la tala d’arbres per la construcció! No pot ser que es tallin tants i tants arbres per construir hotels i urbanitzacions, això ho tenien molt clar!! I els monitors feien d’empresaris que volien construir un gran complex hoteler.
Els petits ecologistes ens havien de demostrar que no volien saber res d’aquest complex hoteler perquè només serviria per destruir el bosc que tant ens estimem.
Així doncs, es van armar amb pilotes de colors i van apuntar a la maqueta del nou hotel mentre els monitors la defensaven. Finalment sota la pressió dels projectils la maqueta va acabar caient i vam poder pintar més fulles a l’arbre.
L’Arbre Pare cada cop estava més content però encara quedaven dues proves més.
La primera era el pulmó de la ciutat. Ja sabeu que els arbres durant el dia fan el contrari de nosaltres, és a dir, utilitzen el CO2 i el converteixen en oxigen. Doncs tots havien d’anar transportant aquest gas que sortia de la ciutat de Barcelona fins a Collserola i després quan havien aconseguit passar havien de tornar oxigen a la ciutat. No us penseu que era tan fàcil com això i és que pel mig del camí hi havia uns terribles monitors que no volien que fessin aquest canvi i es dedicaven a perseguir-los i petar els globus que representaven l’oxigen. Tot i això, van aconseguir passar molts dels globus i van anar a pintar altre vegada.
Per acabar vam fer un macarroni un xic diferent i és que el vam barrejar amb el joc de l’aranya. Aquest cop el que havien de fer era reciclar paper i per fer-ho l’havien de portar a una central de reciclatge amagant-se trossos de papers a algun lloc i travessant una frontera on els monitors feien guàrdia.
Si els monitors els pillaven contaven vuit industries papereres mentre aquest els escorcollaven i si trobaven el paper s’havien de quedar a fer guàrdia amb ells. Si no ho feien podien seguir corrent fins a la central.
Van aconseguir passar molts papers i gràcies a això van obtenir tot de petits arbrets que van poder enganxar al costat de l’Arbre Pare perquè no es sentis sol.
Finalment van pintar les últimes fulles a l’arbre i aquí va acabar la tarda d’esplai!!
Ja veieu que al final l’Arbre Pare feia molta més patxoca que al principi tot peladet. Tenia fulles de tots els colors i molts arbres que li feien companyia. A part sabia que els nens i nenes havien aprés moltíssimes coses sobre el reciclatge, la contaminació i la natura i ja va poder tornar al bosc ben content.
No us penseu que només els Esquirols i Dofins van estar fent coses, els més grans Guineus, Isards i Joves van estar mirant una pel·lícula molt maca que es diu Herois i segur que van aprendre tot de coses sobre l’amistat. Si no l’heu vist us la recomanem. segur que us agrada!!!
Recordeu que la setmana que ve és pont i que per això no hi haurà esplai! Ens veiem tots a la sortida familiar que farem, aviat penjarem tota la informació!!
jh
Esplai Natzaret 