Hola família,
com va això? Animats? Jo sí! Com a gran mag que sóc, estic preparant unes merescudes i magnífiques vacances! No sé encara on aniré ni quan, però tinc el poder de poder improvisar. Bé, el cas és que pot ser que algun dia, de cop i volta, desaparegui del mapa i me’n vagi a fer una volta. Així que, pot ser que els monitors i monitores posin el bloc en mans d’altres mans. D’entrada, ja m’han dit a veure si els deixo publicar una entrada! He accedit perquè m’han dit que en tenien moltes ganes… Així que, espero que us agradi, ens veiem aviat. Aquí teniu el que us volen dir:
Comiats alegres:
El 26è curs d’esplai ha acabat. Ha estat sense dubte un curs d’esplai molt especial, doncs hem celebrat el 25è aniversari i un petit però veterà grup de joves s’ha integrat a l’equip de monitors. Cap d’aquestes dues coses passen gaire sovint.
Per altra banda, els darrers anys el nombre de membres de l’esplai ha anat augmentant progressivament, tan de nens i nenes, com de monitors i monitores. Fins i tot les famílies de l’esplai han estat més a prop nostre els últims anys. Tot això ha anat fent caliu i aquest any no ha sigut menys i s’ha notat molt.
Ha estat un plaer, si més no per l’equip de monitors i monitores. I per això us volem donar les gràcies i us volem regalar unes fotos d’aquest parell de comiats alegres que hem tingut: la costellada familiar i l’excursió a la platja. Dos comiats que, malgrat les dificultats i les prediccions funestes, finalment han sortit més que bé!












Per cert, que a l’excursió a la platja va fer sol els dos dies i ens vam banyar tant dissabte com diumenge! I dissabte a la nit va fer una petita festa amb tocs de patum! De nou, vam estar molt bé a Canet de mar, però aquesta vegada es va agrair el sol i la casa. Un final de premi.
Ah, per cert, tenim més coses pendents. Si el Mag Fistandàntilus ens deixa, volem posar en aquesta entrada unes fotos de l’excursió dels Dofins al Tagamanent i un article de l’esplai que ha sortit a la revista del col·legi!!
Fins aviat!!! Ens veiem a les colònies i els campaments!!!
Encara sou a temps d’apuntar-vos als campaments!!!!!!!!!!!
Els monitors i les monitores de l’esplai.
Aquí van algunes fotos de l’excursió dels Dofins al Tagament del 15 de maig. Va ser una excursió molt maca i la mica de pluja que vam tenir ni tan sols es va notar. Tota una excursió, amb cim i vistes d’ensomni incloses, per un grup de nens i nenes amb una gran energia. Us enllacem aquí el recorregut de l’excursió que podeu veure sobre el mapa: Excursió al Tagamanent. Cliqueu a sobre el recorregut i destí i veureu més dades: longitud recorreguda, timing, etc.








Gràcies Mag Fistandàntilus! Us deixem aquí l’article dels monitors i les monitores de l’esplai de final de curs, que ha sortit publicat al número de juny de la revista de l’AMPA del col·legi:
Això encara no ha acabat:
S’acaba el curs escolar. És un fet tan incontestable com les ganes boges d’infants i adults per començar les vacances i oblidar-nos del curs, dels treballs, de les hores a classe o a la feina. Alguns hauran d’esperar més que altres, però tots hi estem pensant ja.
A l’esplai, en canvi, tot i que anem a remolc del curs escolar, no ens passa ben bé això, tot al contrari. I això és, principalment, per dues raons:
La primera: no volem passar fulla i tirar-nos a la tovallola abans de valorar el que ha estat per nosaltres aquest curs d’esplai, en el qual hem pogut celebrar els 25 anys. I ens agradaria compartir amb vosaltres el que això significa, perquè es tracta de molt més que d’una celebració. No només per tot el que s’ha fet en aquests 25 anys, sinó sobretot pel camí que s’ha anat creant i que encara queda per recórrer. Un camí que no és precisament planer, que costarà Déu i ajuda de seguir, però que fora bo no perdre.
La segona: nosaltres vivim el curs escolar des de fora les aules i creiem que hi ha molt per aprendre alhora que ens ho passem bé en companyia dels nostres amics i amigues. L’esplai és voluntari, ja ho sabeu, tant pels nens com pels monitors, i gaudim de les activitats dels dissabtes, les excursions, les tradicionals celebracions i moltes d’altres quotidianitats del curs. Per això, quan aquest acaba, tenim més nostàlgia que alegria, sobretot si ens hem d’acomiadar fins al setembre.
A més, les classes s’acaben, però no les ganes de jugar, d’aprendre i de fer coses. Quan el curs acaba, els monitors i les monitores en comptes de marxar de vacances ens posem a treballar a ple rendiment en la preparació de les colònies i els campaments. I la nostra dedicació va in crescendo en contra de tota la resta fins el darrer dia de campaments. Les nostres vacances no arriben fins l’agost, quan, llavors sí, necessitem recuperar-nos de tot un curs, a més d’unes colònies o d’uns campaments. Sort que encara som joves…
Així que per nosaltres això encara no ha acabat. Les colònies i els campaments són una activitat més del curs d’esplai. Encara que molts nens i nenes del col·legi vindran només a l’estiu, aquestes no tindrien sentit sense el curs d’esplai. És durant el curs quan ens coneixem millor entre nosaltres, quan tenim temps de pair el que anem aprenent i quan la suma de moltes coses petites acaba donant fruit, any rere any.
És gràcies a l’esplai que cada any, tots els del nens i nenes del col·legi i de fora, tenen l’oportunitat de viure unes vacances especials a l’estiu, una experiència única, un intensiu del que és l’esplai en els indrets més adients per assaborir-ho: enmig de valls catalanes on regna la pau, la vida i la natura i on creix el respecte i l’admiració per totes les coses creades.
No podem negar que per nosaltres les colònies i els campaments són molt especials. Perquè som més, tant vosaltres com nosaltres, i per tant recuperem cares conegudes, l’experiència de descobrir-ne de noves i la sensació gratificant de que estem ben vius i que no estem sols. És la culminació de tot el curs, és la festa final, són les millors vacances, un comiat com cal… I alhora és una repte descomunal. I sabem per experiència que el es viu de colònies i campaments no té preu. Són moltes i moltes i moltes coses, que si ens parem a pensar-hi no acabaríem mai. I suposo que això fa que els monitors i monitores hi posem tanta il·lusió i dedicació.
Val la pena, pensareu, tanta dedicació per deu o quinze dies que passaran volant? Per unes vacances en una casa de colònies o un terreny d’acampada? Potser ens excedim, és veritat, doncs alguns fa mesos – des de principis d’any – que estem molt pendents d’això. Però sí, creiem que val la pena, de la mateixa manera que creiem que no són unes simples vacances. Encara que per alguns nens i nenes, pares i mares, sigui només això, una solució per ocupar unes setmanes d’estiu, el que hi pot néixer és de tal importància que val la pena arriscar-s’hi. Si s’encén una flama, aquesta pot perdurar o acabar creixent en un futur. A més, ens ho passem tant i tant bé, que sí, val la pena. Ja se sap que les coses especials mereixen un esforç i és aquest el que les fa importants.
Ja sabeu que a l’esplai, seguint l’ideari de l’escola, creiem en l’educació integral dels infants que Josep Manyanet defensava amb la figura propera de la família. Així és durant el curs i així és a l’estiu. En aquest cas, separats de la família per uns dies, també descobriran que hi ha altres espais de confiança i d’aprenentatge. També ho descobrim nosaltres, sent monitors, compartint un projecte comú i amb sentit, com n’és d’important tenir un espai on continuar creixent i aprenent, ara que ja no som nens ni adolescents. I veiem com l’esplai ha esdevingut una segona família per nosaltres.
Què hi descobriran ells? Doncs bàsicament espais per compartir, que són molt necessaris per créixer en aquest món que se’ns planteja. Fora dels continguts que es donen a les aules, o als extraescolars, qui dubta avui dia de la necessitat de créixer emocionalment? Aprendre a créixer com a persones, a compartir experiències, opinions i espais amb la resta de companys de la nostra edat. Aprendre a valorar l’amistat, a ser més autosuficients sense els pares, a conèixer-se a un mateix, a pensar abans d’actuar, a valorar les petites coses, l’esforç, la feina ben feta i sense presses, aprendre a ser més humils, més agraïts, més exigents amb nosaltres mateixos, a demanar perdó, ser menys competitius (que d’això ja ens n’han ensenyat prou), respectar als altres, el nostre entorn, etc.
Sabem que alguns vindran i tornaran tal com eren al primer dia, perquè com dèiem abans, això és cosa de tots, nosaltres només hi posem de la nostra part i cal que els mateixos nens i nenes hi posin també de la seva, com fa el seu entorn. Però sovint, fins i tot en aquells que veiem només deu o quinze dies l’any, notem que alguna cosa ha canviat. Són pocs dies, però són molt intensos. I tots hi aprenem alguna cosa, fins i tot els monitors i aquells nois i noies que sembla que no tinguin mai problemes i que no necessiten cap empenta. Tots, poc o molt, ens endurem records i experiències que amb els anys segur que ens serviran per anar una mica més preparats pel món.
És per tot això que us convidem a compartir-ho amb nosaltres, ja sigui a l’estiu, ja sigui durant el curs. Hem començat parlant dels nostres 25 anys i hem dit que és bo valorar el que hem fet fins ara per continuar endavant. Doncs bé, potser ens estem fent pesats repetint sempre el mateix i volent donar importància al que fem, però és que si no ho fem, si no aconseguim transmetre el que fem, el que creiem, això pot acabar-se en qualsevol moment. Molts esplais s’han vist obligats a tancar i no per manca d’esforços. Molts esplais continuen vius amb molt poquets infants des de fa anys i molts d’altres en canvi, no saben el què és patir pel nombre de nens i nenes.
Però tots plegats, des del més gran al més petit, si no mirem de convèncer-vos que tot això és veritat, que no som un xiquiparc o una guarderia, potser continuarem fent la nostra tasca tal i com la defensem, però amb menys forces i menys il·lusions.
I la millor manera de convèncer-vos és que ho proveu, perquè no us enganyem. Fins ara ha donat bons resultats. A poc a poc es va transmetent el que fem i cada vegada som una miqueta més. Nosaltres realment ens hi deixem la pell, i la manera que tenim de tirar endavant i tenir esperances és fer les coses ben fetes, tant com podem. Perquè ens agrada i perquè ens sentim amb la responsabilitat de tirar-ho endavant. Perquè hi creiem, perquè ho hem viscut i perquè són molts els que ens animen a no tirar la tovallola, i ens repeteixen, sobretot en les ocasions especials, que el que fem té molt de valor i molt de mèrit. Esperem no estar equivocats i que es compleixi allò de que les persones passen, però les institucions queden.
Crec que no hi ha millor manera de valorar aquests 25 anys. Cal que la tasca que fa l’esplai continuï, passi el que passi, i per això cal que les famílies del col·legi hi confiïn, que tots hi posem esperances. El camí no és fàcil, però val la pena recorre’l, siguem molts o pocs.
Des d’aquí, volem donar les gràcies a totes les famílies que confieu i heu confiat en nosaltres. Volem recordar especialment totes aquelles famílies que fa anys que ens recolzen, fins i tot quan érem quatre gats. Esperem poder continuar creixent. Un any més, ha estat un plaer.
Si voleu veure el que ha donat de sí la celebració dels 25 anys de l’esplai, feu un cop d’ull al menú del 25è aniversari, a la columna de l’esquerra del bloc. D’aquí poc ho traurem i les fotografies èpiques de la trobada i les paraules boniques d’antics monitors hauran d’esperar fins al 30è aniversari.