Arriba l’estiu i comencen a acabar-se les classes, les activitats extraescolars i els dissabtes d’esplai però l’esplai per sort no… Read more Últim dia d’Esplai!!
Etiqueta: Famílies
El sopar de pares i mares
Ja fa unes setmanes vam anunciar que aquest any faríem un sopar de pares i mares una mica diferent de la resta d’anys. Ja n’hi havia prou d’anar a un restaurant! La comissió de pares i mares i el monitor i monitora encarregats van estar parlant i al final van decidir fer un sopar temàtic basat en els pinxos al menjador del Pare Manyanet.
I dit i fet! El passat dissabte vam quedar tots a les 20 h i vam omplir el menjador de l’escola de pares, mares, nens, nenes (sense oblidar als Joves) i una muntanya de menjar!
Els Joves havien estat preparant el primer plat i les postres, una increïble amanida de pasta amb tonyina, ou, enciam, tomàquet… Digna de masterchef i unes brotxetes de fruites amb xocolata que estaven per llepar-se’n els dits! Però la seva feina no acabava aquí, a més, ja sabien que eren els encarregats de servir a tota la gent que s’acumulava a la sala! Tot un repte, però gràcies a això han aconseguit encara més diners per la seva campanya econòmica! Formentera està cada cop més a prop!
Parlem una mica dels pinxos. N’hi havia de tota mena, de truita de patata, torrades amb anxoves i escalivada per sobre, daus de formatge amb pernil salat, pastís de carabassó, mini hamburgueses, hummus, guacamole… Els pares i mares s’havien esforçat moltíssim! I no només pinxos dolços, alguns també havien fet postres com arròs amb llet, brotxetes de fruita i llaminadures i un pastís acompanyat de crema de llimona que ens va deixar bocabadats!
Ja es veia que alguns es volien emportar els premis! I és que a part del sopar també hi havia concurs. Aquest any no només els monitors votaven al que més els hi havia agradat, tothom que estava a la sala podia votar al pinxo més original, el més exòtic i el km 0 (de productes de proximitat).
Després d’afartar-nos de tot el que hi havia i el que els Joves anaven portant va ser el moment de les votacions i l’entrega de premis! La Marina i la Laia van agafar el micròfon molt decidides i van començar a cantar els premis:
El més original va ser per la família Oller Jiménez
El de proximitat per la família Hernández Herrera
Finalment el més exòtic per la família Vallés Tubau
Va ser un gran sopar i tot i que només vam donar tres premis tots els que vau participar us mereixeu un premi perquè ho vau fer genial i el menjar estava boníssim!
No ens oblidem tampoc dels Joves que van estar servint i menjant però que després van netejar tot els gots, van escombrar el terra i van fer que els monitors i monitores poguéssim plegar una miqueta abans! Moltes gràcies Joves!
Ara només queda esperar al berenar de final de curs per tornar a tastar les vostres millors receptes!
Fins aviat!
Celebrem el Nadal
El passat cap de setmana va ser l’últim dia d’esplai de l’any, del 30è any de l’esplai. I com sempre, en l’últim dia d’esplai de l’any, vam voler trobar-nos tots plegats, tant nens i nenes, monitors i monitores com pares i mares.
Vam quedar a l’ermita de Santa Creu d’Olorda, el mateix lloc que l’any anterior, però aquesta vegada vam fer una barbacoa.
A les 12h ja van començar a arribar les primeres famílies, i alguns Guisards i Dofins vam anar a fer una petita excursioneta en busca de troncs per poder començar a preparar el menjar.
Mentre els pares i mares feien el menjar i preparaven les taules, els nens i nenes estaven pels voltants xerrant, jugant a futbol i explorant la zona.
Cap a la 13:30h i les 14h vam començar a menjar tot tipus de botifarres, que si de bolets, de formatge, d’escalivada, i també de normals, a més a més vam poder menjar costelles, xoriço i pollastre. Però no us penseu que només vam menjar carn, també vam poder desgustar tot de fantàstiques verdures, pebrots, carxofes, calçots…
Tot seguit vam passar a les postres i com era d’esperar, hi havia turrons, neules i polvorons que haviem portat els monitors i monitores.
Un cop tothom va tenir la panxa plena va començar amb la celebració de Nadal.
Aquest any els monitors havíem portat un arbre de Nadal, no us arbre normal, si no un fet amb materials molt esplaiencs, fil, un pal d’escombra, una pal d’una canasta que ens vam trobar un dia pel carrer i un hulahop. Va quedar la mar de bé, els monis som molt imaginatius!
Vam llegir un capítol del Petit Príncep (us el deixarem escrit més endavant) i vam donar a les famílies uns paperets on havien d’escriure desitjos per l’any que començarà d’aquí res. Va ser molt maco veure com el nostre arbret que estava tot desfullat s’omplia amb tot de papers de colors que semblaven les boles de nadal.
Aquest papers els conservarem fins l’any que ve i intentarem anar repetint aquesta tradició a veure si tot el que demanem es pot complir!
Després d’això, ja pensaven que tocaria sortejar la Panera dels Joves però encara hi havia alguna sorpresa més i és que com cada any els monitors i monitores havíem comprat alguns regals per les famílies que havien vingut a celebrar el “Nadal” amb nosaltres.
Turrons, neules amb xocolata, “naranjitos”, carquinyolis, galetes… una mica de tot. Vam anar traient els diferents regals i els vam repartir fent un sorteig on els nens i nenes agafaven un paperet amb el nom d’una família. Tothom va tenir el seu regal i vam fer un munt de fotos molt maques.
Després ja vam fer el super sorteig de la Panera, però això us ho explicarem un altre dia!
No us penseu que la cosa acabava aquí perquè clar, encara quedava trobar el Tió i fer-lo cagar!! És sense dubte la part que més agrada als petits de l’esplai.
Aquest any, el Tió estava ben amagat en mig del bosquet, tapat amb una tela vermella i amb una cara d’allò més feliç. Tots van anar a buscar pals per picar ben fort mentre cantaven les tradicionals cançons. La primera vegada que van picar no va sortir res de res però a la segona al aixecar la manta hi havia unes bosses de llaminadures super maques! Cada nen i cada nena en van poder agafar una.
Després de totes aquestes emocions ja era l’hora de marxar cap a casa. Ens vam despedir, vam donar petons i abraçades, ens vam desitjar bon Nadal i feliç any nou i tot rient ens vam acomiadar de totes les famílies que havien vingut!
Va ser un gran dia i tots els monitors i monitores vam estar encantats de passar aquesta estona amb aquesta gent que ens fa ser tan feliços!
Per ara ho deixem aquí, però abans volem compartir amb vosaltres el capítol del Petit Príncep que vam llegir. Esperem que el gaudiu tant com nosaltres.
Ja sabeu “Només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls”
Capítol XIII
El quart planeta era d’un home de negocis. Aquest home estava tan enfeinat que ni tan sols va aixecar el cap quan va arribar el petit príncep.
– Bon dia – li va dir aquest -. Teniu el cigarret apagat.
– Tres i dos fan cinc. Cinc i set, dotze. Dotze i tres, quinze. Bon dia. Quinze i set, vint-i-dos. Vint-i-dos i sis, vint-i-vuit. No tinc temps d’encendre’l. Vint-i-sis i cinc, trenta-un. Uf! O sigui que són cinc-cents un milions sis-cents vint-i-dos mil set-cents trenta-un.
– ¿Cinc-cents milions de què ?
– ¿ Eh ? ¿ Encara ets aquí ? Cinc-cents un milions de… Ja no ho sé… Tinc tanta feina ! Sóc seriós, jo, no m’entretinc amb bestieses ! Dos i cinc, set…
– ¿ Cinc-cents un milions de què ? – va repetir el petit príncep, que no havia renunciat mai de la vida a una pregunta, un cop l’havia feta.
L’home de negocis va aixecar el cap:
– Fa cinquanta-quatre anys que visc en aquest planeta i només he estat destorbat tres vegades. La primera, fa vint-i-dos anys, va ser un borinot que vés a saber d’on havia caigut. Feia un soroll espantós i em vaig equivocar quatre vegades en una suma. La segona vegada, fa onze anys, va ser un atac de reuma. No faig prou exercici. No tinc temps de passejar. Sóc seriós, jo. La tercera… és aquesta! Deia, doncs, cinc-cents un milions…
– ¿ Milions de què ?
L’home de negocis va entendre que no hi havia cap esperança de pau:
– Milions d’aquestes cosetes que es veuen de vegades al cel.
– ¿ Mosques ?
– No, home, no, unes cosetes que brillen.
– ¿ Abelles ?
– No. Unes cosetes daurades que fan somiar els ganduls. Però sóc una persona seriosa, jo! No tinc temps de somiar.
– Ah!, ¿estels?
– Això mateix. Estels.
– ¿ I què fas amb els cinc-cents milions d’estels ?
– Cinc-cents un milions sis-cents vint-i-dos mil set-cents trenta-un. Sóc seriós, jo, sóc precís.
– ¿ I que en fas dels estels ?
– ¿ Que què en faig ?
– Sí.
– Res. Els posseeixo.
– ¿ Posseeixes els estels ?
– Sí.
– Però si ja he vist un rei que…
– Els reis no posseeixen res. “Regnen sobre”. És molt diferent.
– ¿ I de què et serveix posseir els estels ?
– Em serveix per ser ric.
– ¿ I de què et serveix ser ric ?
– Per comprar altres estels, si algú en troba.
“Aquest”, es va dir el petit príncep, “raona una mica com el borratxo”
Però li va continuar fent preguntes:
– ¿ Com es poden posseir els estels ?
– ¿ De qui són ? – va replicar, malcarat, l’home de negocis.
– No ho sé. De ningú.
– Doncs aleshores són meus, jo hi he pensat primer.
– I ja n’hi ha prou ?
– És clar. Quan et trobes un diamant que no és de ningú, és teu. Quan et trobes una illa que no és de ningú, és teva. Quan ets el primer que té una idea, la fas patentar: és teva. I jo posseeixo els estels, perquè ningú abans que jo, no ha pensat a posseir-los.
– Es ben cert – va dir el petit príncep -. ¿ I què en fas ?
– Els administro. Els compto i els recompto – va dir l’home de negocis -. És difícil. Però sóc un home seriós!
El petit príncep encara no estava satisfet.
– Jo, si tinc un mocador, me’l puc posar al voltant del coll i endur-me’l. Si tinc una flor, la puc collir i endur-me-la, Però tu no pots collir els estels!
– No, però els puc dipositar al banc.
– Què vol dir això ?
– Vol dir que escric en un paperet la quantitat d’estels que tinc. I després tanco aquest paper amb clau en un calaix.
– ¿ I ja està ?
– Ja n’hi ha prou !
“Ës divertit”, va pensar el petit príncep. “És bastant poètic. Però no és gaire seriós”.
El petit tenia unes idees sobre les coses serioses molt diferents de les persones grans.
– Jo – va afegir -, tinc una flor i la rego cada dia. Tinc tres volcans i els escuro cada setmana. Perquè també escuro el que està apagat. No se sap mai. Els és útil als volcans i li és útil a la flor, que jo els posseeixi. Però tu no ets útil als estels.
L’home de negocis va obrir la boca però no va saber què respondre, i el petit príncep se’n va anar.
“Decididament, les persones grans són d’allò més extraordinàries”, es deia a si mateix durant el viatge.
La sortida de Nadal
Ja acaba el primer trimestre d’esplai. Fa un parell de setmanes, just abans del pont, vam fer l’última tarda d’esplai normal i ara per acabar del tot volem celebrar amb vosaltres la famosa i tradicional festa de Nadal de l’esplai Natzaret!
Com cada any ens juntarem tots per cantar nadales, fer cagar el Tió i fer una petita celebració. Ja que no podem passar el Nadal tots junts i que estarem molts dies sense veurens volem acabar bé l’any i desitjar-vos a tots un bon Nadal i un millor començament d’any.
Així doncs, el proper diumenge dia 14 quedem a l’ermita de Santa Creu d’Olorda, a Collserola! És el mateix lloc que l’any passat així que ben segur que no us perdeu.
Quedarem allà a les 12h, ben puntuals!!
Per aquells que sou nous us deixem unes indicacions:
Aquesta vegada us hem fet cas i ja que l’any passat ens ho vau demanar, farem una barbacoa! Vosaltres heu de portar la carn, les verdures i tot el que penseu que pot anar bé per fer un bon dinar, com el pa, patates o qualsevol cosa que us agradi.
Nosaltres portarem les begudes i els postres! Neules, torrons, polvorons, xocolata… una mica de tot per acabar ben contents!
A part d’això, aquest any us espera una sorpresa, bueno diem una perquè segur que tots ja esteu al corrent que allà mateix farem el sorteig de la panera dels Joves. A part d’això, en tindreu una de ben especial. Ja ho veureu!
La crònica de l’excursió
Aquesta primera excursió de l’any, va començar el dia 22 de forma moolt especial: enlloc de fer el fred típic de les excursions de novembre feia una temperatura ben agradable i a les deu i mitja vam agafar el tren fins a Vilanova i la Geltrú on tot esperant l’autobús vam esmorzar tranquil·lament. I en acabar, els nostres monitors ens van delectar amb un parell de les danses típiques de l’esplai que els nous i noves d’aquest any encara no coneixien. Després de distreure’ns una bona estona, riure molt i ballar amb un ritme i una coordinació digne d’admirar, vam pujar a l’autobús que ens va portar directament al poble de Canyelles on després de vint minutets d’excursió vam arribar a la casa del Pinar.
Després d’instal·lar-nos, ens vam asseure tots junts a fora a gaudir del dia i dinar, però va començar a plovisquejar i vam haver de posar-nos sota uns porxos per acabar. A més, de postre vam tenir una sorpresa molt especial, ja que era l’aniversari de la Martina Montserrat i ens va portar un pastís de llaminadures per compartir. En acabat vam fer una estona de relax, fent jocs de taula, tranquils, l’estona de racons i just després van començar les activitats de tarda.
Esquirols van aprofitar per anar a fer una excursioneta pels voltants igual que els guisards que hi van anar just després de fer una mini cursa d’orientació per la casa van seguir-los.
En canvi els Dofins van rebre la visita del rei Ragnar que els va proposar fer una ofrena als déu Thor perquè l’endemà no plogués i poguéssim fer un bon dinar amb els pares. Però l’ofrena havia de ser quelcom especial per contradir al Tomàs Molina. Per tant l’havíem de fer amb una dificultat de més: tres grups tenien diferents materials, i cada grup tenia una discapacitat, unes no podien veure, unes no podien parlar i els altres no podien utilitzar les mans. I es que el Rei ens va explicar que a les tribus vikingues hi havia moltes persones que havien de ser útils per la societat però havien tingut alguna discapacitat a causa del fred, la neu, la gana, els penya-segats, les baralles..
I ho van aconseguir!! Van fer un fantàstic bosc amb arbres, pinyes i una dutxa reinventada en arbre, que va quedar fantàstica. Mentre, joves va n estar decidint el logo de la ruta que faran a l’estiu.
Després de que es fés fosc i juguéssim una mica, va arribar l’hora de sopar on vam celebrar un altre aniversari!! El de la Sara Rubio, i també hi va haver un pastís per compartir que li van preparar els Joves amb molta il·lusió.
I com ja sabem tots, després de sopar toca joc de nit, que en el cas d’esquirols i dofins van ser jocs típics com el Pi, però Guisards van continuar buscant al Hans, un detectiu de la Interpol, que van acabar trobant i que els va explicar que s’amagava de la màfia russa però que els va prometre que els visitaria el dissabte següent. Joves en canvi van decidir quedar-se a l’habitació xerrant sobre el curs i el que volien fer.
L’endemà ens vam llevar per recollir i poder estar fora de les habitacions abans de les deu i així ho vem fer. I després, mentre esperàvem els pares vam estar fent temps lliure en el qual un quants monitors i nens i nenes de tots els grups vam estar fent un partidillo de futbol matinal fins que vam decidir reunir-nos tots per fer uns jocs tots plegats.
I va ser en aquells moment que vosaltres, pares i mares, vau començar a arribar, cadascú a la seva hora i us vam rebre, vam començar a omplir el menjador de bosses de menjar, i vau recórrer la casa amb els vostres fills i filles fins que va ser l’hora de dinar.
I el desenllaç, ja el coneixeu, un gran dinar tots plegats on els monitors i les monitores vam fer un esforç tant gran per provar-ho tot que no vam menjar res més fins dilluns al migdia.
Moltes gràcies a tots i totes (nens, nenes, pares i mares) per haver compartit aquest cap de setmana amb nosaltres, esperem que el primer de molts!
La primera excursió
Ja fa unes quantes setmanes, per no dir gairebé dos mesos, que va començar el curs d’esplai. Hem fet activitats, gimcanes, tallers, jocs, hem conegut nous personatges i gairebé hem començat a despedir-los però, el que encara no hem fet és anar d’excursió!
Per això mateix, aquesta entrada és per informar-vos de que aquest cap de setmana solucionarem aquest problema, MARXEM D’EXCURSIÓ!!
Ens esperen dos grans dies a la casa de colònies El Pinar a Canyelles, ja hem anat alguna vegada i ens agrada molt!
Quedarem dissabte 22 a les 10h a l’estació de Sants, entre la famàcia i la màquina de tíquets. Anirem en tren i autobus i arribarem a la casa just per instalar-nos i dinar.
Diumenge serà un dia especial ja que totes les famílies esteu convidades a venir a dinar amb nosaltres!!
Sí, sí, com sentiu. Dissabte farem un dinar compartit amb tots vosaltres. Heu de portar alguna cosa de menjar, per vosaltres i una miqueta més d’allò que més us agradi, pasta, carn, amanides, menjars exòtics… el que vulgueu! A nosaltres tot ens sembla bé però, recordeu que tenim algun monitor vegetarià.
Podeu venir cap a les 12h i començarem a menjar tots junts.
Per venir teniu diverses opcions:
OPCIÓ 1:
venir per l’AP7 direcció Vilafranca del Penedès.
just a l’alçada de Vilafranca agafar la sortida 29 indicada com: Sitges, Vilanova i la Geltrú, Canyelles, per l’autovia C.15. Continuar per la C-15 direcció Vilanova i la Geltrú fins la Sortida 7 indicada com Canyelles, Sant Pere de Ribes. Una vegada a la rotonda, anar direcció Canyelles i seguidament trobarem l’accès a la Casa de Colònies.
OPICIÓ 2:
Venir per la C-32 direcció Vilanova i la Geltrú, un cop passat Sitges, agafar la sortida 21 indicada com Vilafranca del Penedès, Manresa per l’autovia C-15, Un cop a la C-15 continuar fins la sortida 7 indicada com Canyelles, Sant Pere de Ribes. Una vegada a la rotonda, anar direcció Canyelles i seguidament trobarem l’accès a la Casa de Colònies.
En transport públic:
En tren (RENFE) fins Vilanova i la Geltrú o Vilafranca de l Penedès.
Agafar l’autobús de la Línia Vilanova-Vilafranca de l’empresa LA PLANA.
Per tornar cada nen i cada nena marxarà amb la seva família, però tranquils, si no podeu venir tampoc els deixarem allà (jaja), tornaran a Barcelona amb tots els monitors i monitores en autobus i tren o intentarem baixar en els cotxes amb llocs buits.
Aquí us deixem tot el què cal portar.
QUÈ CAL PORTAR:
– Motxilla de dues nanses
– Sac de dormir
– Llençols
– Pijama
– Necesser amb raspall i pasta de dents, tovalloleta i mocadors
– Lot (llanterna)
– Fulard
– Cantimplora
– Gorra
– Roba de recanvi
– Calçat còmode i resistent
– Roba d’abric (el fred ja comença a fer acte de presència)
– Bossa per la roba bruta
– Capelina (impermeable que també cobreix la motxilla) o cangur + funda de motxilla
– Plat, got i coberts (forquilla, cullera i ganivet). I tovalló!
– Dinar i Sopar del primer dia (ni llaunes, ni entrepans)
QUÈ NO S’HA DE PORTAR: diners, llaminadures, menjar extra, aparells de música, mòbils, consoles, objectes de valor…
L’ESPLAI PORTA: berenar del primer dia, esmorzar del segon dia i begudes i postre pel dinar de diumenge.
OBSERVACIONS: haurem de caminar una mica, per tant la motxilla ha de ser d’una mida adequada per a qui la porta i només hi hem de posar el necessari i indispensable, perquè ningú ens durà la nostra motxilla, l’hem de poder portar nosaltres. Cadascú ha de saber què porta a la motxilla i a on. No estrenarem calçat el dia de l’excursió. Hem de portar la quantitat de menjar que puguem menjar, no més, perquè ens menjarem tot el que portem.
IMPORTANTÍSSIM!!!: Qui no hagi dut tots els papers no podrà venir: autorització, foto i fotocòpia del carnet de la seguretat social i del carnet de vacunes.
Ens veiem demà!!
La Castanyada
El passat 25 d’octubre vam celebrar en l’esplai la castanyada. Tan monis com pares i nens vam gaudir d’un berenar molt bo. Compartint rialles i menjar com una gran família!!
Els pares van portar des de pastissos boníssims fins a panellets. Ens vam fer un tip de menjar …
Vam passar una gran estona.
I fins i tot, ens va venir a veure una bruixa!
Sortida de Nadal
El diumenge 15 vam fer una excursió a l’ermita de Santa Creu d’Olorda, a Collserola, per celebrar el Nadal amb l’esplai. Era un indret amb unes taules de pícnic per poder dinar i tot envoltat de bosc, i l’ermita es clar.
Així que vam anar arribant els nens i nenes se’n anaven a explorar els voltants i pares mares i monitors feien petar la xerrada.
Vam fer una petita celebració de la paraula i vam cantar, o si més no intentar, alguna nadala. Sembla que aquestes cançons tothom se les sap però de vegades la memòria falla, vam fer una mica el que vam poder.
Abans de dinar vam fer el sorteig de la panera entre les diferents famílies, a cadascuna li va tocar una cosa diferent, neules, formatges, torrons, galetes… tot de coses ben bones i nadalenques. En acabat, ens vam disposar a dinar, vam beneir la taula i a menjar!! Tot estava deliciós. I com és Nadal, per postres no podien faltar torrons, polvorons, neules… vam acabar ben tips.
Després de fer una mica de sobretaula, inventigar una mica més pels voltants, jugar una miqueta a futbol i més coses els més petits i els no tant petits van fer cagar el tió de Nadal que va cagar llaminadures per a tots. No us podeu imaginar la de cops que li va caure al tió i potser les nadales no les tenen del tot apresses però us assegurem que el Caga tió el tenen ben ficat a la memòria.
Finalment vam marxar cap a Barcelona i alguns monitors i monitores van participar en l’obra de teatre dels pastorets que es fa al col•legi i que és organitzada per alguns exmonitors de l’esplai, hem de dir que tot i que tots esperavem alguna de les “ficades de pota” habituals en el moment del ball aquest any no va passar gaire cosa i tots ho van fer molt bé. Ja són una ballarins molt experimentats, potser que l’any que ve entrin de nous i així de segur que podem explicar alguna cosa interessant!
Aquí hi ha algunes fotos més del dinar i el que vam fer per allà, però a part d’aquesta ja sabeu que en podeu trobar moltes més a la pàgina de flickr de l’esplai!
Esperem que seguiu gaudint de les festes!
mj
Últim dia d’esplai
El temps fa coses ben extranyes, hi ha moments que són eterns i d’altres que passen tant però tant ràpid que sembla que el volin. Això és el que ha passat amb aquest curs d’esplai!
Sembla que fos ahir quan començavem, encara feia calor i els nois i noies havien de descobrir qui eren els seus monitors. Ara ja ha passat tot el curs i el que toca és despedir-nos i pensar en les colònies i campaments!
Però abans de res parlem una mica de l’últim dia d’esplai!!
Com que no vam tenir prou aigua amb l’excursió a la platja vam decidir que per l’últim dia voliem fer una gran guerra d’aigua amb tots els monitors, monitores, nens i nenes. Tot i que pel matí va ploure a bots i barrals per la tarda va sortir el sol i vam poder jugar!
Vam començar fent grups i vam fer una gran competició on tots havien d’anar passant proves per tal d’aconseguir punts i rebre unes medalles d’allò més gustoses.
Es van passar globus plens d’aigua, van omplir globus, van fer recorreguts mantenint l’equilibri… però sobretot es van mullar i ho van passar molt bé!
Després un cop canviats vam repartir premis, petons i vam fer algunes fotos dels grups. Tots van rebre una medalla i ja que estàvem i com que els monitors som molt bona gent també van poder menjar alguns filipinos.
Per acabar vam fer una rotllana i vam estar ballant una estona, un Ulele, un Pata-pata i per últim però no menys important un Paparrusca!
Són tots uns experts en les dances!!
Aquesta va ser l’última activitat del curs d’esplai però encara en tenim un munt més pensades per l’estiu i si teniu la mala sort de no poder venir de colònies o campaments l’any que ve en tindrem moltes de noves que us estaran esperant!
Per avui deixem aquí l’entrada del cap de setmana però no oblideu que encara queda una última cosa:
El proper diumenge 16 de juny farem la costellada familiar!!!
Anirem prop de Begues, on anem gairebé cada any, per disfrutar de lúltim dinar del curs plegats! Quedarem allà a les 11 del matí, per anar escalfant les graelles i poder dinar a una hora decent.
Coses importants: cada família ha de portar menjar per ells i una mica més pels monitors/es i per compartir. Tingueu en compte que hi ha monitors vegetarians! Aparcar el cotxe val 10€, però amb el tiquet ja ens hi entra la llenya que farem servir.
L’esplai porta: una mica de pica-pica, begudes i uns deliciosos postres casolans!
Us deixem un link per saber com arribar-hi: http://www.barbacoa-begues.com/como_llegar
Contenteu abans del 12 de juny, si us plau, hem de tenir clar quantes persones serem!
Esperem veure-us a tots els proper diumenge i si no ens veiem esperem que comenceu molt bé l’estiu!
kj
Excursió de primavera
Ja fa unes setmana que vam marxar a Mas Banyeres per fer l’excursió de primavera!! A diferència d’altres sortides aquesta vegada vam quedar pel matí a l’estació de Sants per aprofitar bé el dia i un cop hi vam ser tots vam marxar molt contents cap a Centelles.
Després d’un trajecte en tren i una petita pujadeta (amb parada al mig per esmorzar) que va deixar als més petits reventats vam arribar a la casa i un cop allà vam anar a preparar les habitacions. Quan tot va estar al seu lloc ja va ser l’hora de dinar, són una mica “tardons”!
Macarrons, croquetes, nuggets, truita de patates… vam menjar com reis! I després una estona de racons per fer la digestió i ja tocava començar amb activitats més mogudetes.
Per començar ens vam separar en dos equips i després de fer les fotos d’equip tocava començar a jugar al pichi! No se si sabeu de que va aquest joc, segur que sí però per aquells que no esteu familiaritzats amb les normes us explico.
El pichi és un joc que s’assembla al beisball però en lloc de llençar amb un bat ho fem amb el peu o el braç tan lluny com poguem i després hem de correr per les bases. Fàcil no?
Vam estar jugant una bona estona mentre el Sol ens acompanyava en tot moment i mentre jugavem van arribar el Lluís i el Víctor i van començar a jugar amb nosaltres molt motivats! El Lluís estava tan i tan motivat que es va lesionar quan ens estava explicant com tirar-nos amb estil al arribar a la base però no patiu només el van haver de portar en ambulància fins a Vic!! Al final no era gaire cosa però sempre està bé tenir aventures per explicar.
Quan vam acabar el pichi vam estar jugant a altres jocs i a l’hora de sopar i fer el joc de nit en el que els Isards i Joves ens van estar ajudant fent de Sardina, Xiulet i Llum vermell.
L’endemà al matí els monitors ens vam aixecar amb ganes de fer una petita excursió així que tots ens vam posar les gorres i crema solar i vam marxar cap al Puigsagordi. Pel camí ens vam separar i mentre els grans van anar a fer una mini part de la via ferrada els petits vam estar fent un passeig pel bosc on vam aprendre a diferènciar una pinya mossegada per un esquirol d’una que s’havia menjat un ratolí. A més també vam estar collint herbes aromàtiques fins que tots vam acabar amb les mans plenes de pinyes, romani i alfabrega.
Al tornar ja hi havia uns quants pares esperant-nos i a mesura que s’acostava l’hora a la que haviem quedat van anar apareixent totes les families preparades per fer un gran dinar! Tot estava d’allò més bo i els monitors i monitores vam acabar tips!
Quan tothom va acabar vam baixar i mentre uns descansaven, d’altres van començar a jugar un partit de futbol pares contra monitors i nens. Va estar molt renyit però com tothom sap el que importa és participar i jo almenys no se qui va guanyar.
Així va acabar l’excursió, una gran excursió en la que hem provat coses noves que ens han agradat molt! Marxar més d’hora mola, aprofitem millor el dia i el dinar amb els pares ha estat tot un èxit!!
Esperem que a vosaltres us hagi agradat tant com a nosaltres i que l’any que ve vulgueu repetir! Nosaltres ho tenim molt clar!!
Ara ja només queda la última excursió a la platja i ja acabarem el curs… que ràpid ha passat!! Però us recordem una vegada més que us podeu apuntar a les colònies i els campaments, queden poques places així que no trigueu gaire!
Per ara ho deixem aquí, fins aviat!!
jh
Esplai Natzaret 