Autor: Mag Fistandàntilus

Sóc el més gran de tots els mags, per això vaig accedir a crear un Weblog per l'esplai més aventurer de l'última era.

Excursió a la neu 2011 – La crònica!

Publicat el per Mag Fistandàntilus

Aixecar-se a les 6:00 del matí per estar a les 6:30 a l’estació és molt dur però s’ha de dir que val la pena.

Tot i que al arribar a l’estació semblava que tots estàvem molt adormits la son va passar en el moment en que vam entrar al tren, tot eren riures i converses, acudits i històries per tal de fer més curtes les hores de viatge que ens separaven de la Molina. A mesura que ens apropàvem el paisatge anava canviant entre crits de hi ha neu!!

I efectivament, al arribar hi havia neu!! Després del curt trajecte fins al refugi ens vam enfundar la roba de la neu i vam anar a jugar!! Alguns es van dedicar a tirar-se boles, d’altres a fer ninots i la majoria a gaudir dels trineus, pales i plàstics per a baixar per la muntanya mentre el sol ens acompanyava en tot moment!!

I així va passar el dia, entre pujades i baixades calor i humitat i després d’una sopa calenta per sopar i el joc de nit tots vam anar a dormir cansats però contents.

 

neu 2011

 

neu 2011

 

El dia següent després d’esmorzar vam tornar a la neu i tot i que ja estava un xic desfeta encara vam poder jugar molta estona fins a l’hora de dinar quan vam acabar de recollir-ho tot i cap a casa…

 

DSCN0264

 

DSCN0273

 

DSCN0287

 

Excursió a la neu

Publicat el per Mag Fistandàntilus

L’esdeveniment més guapi-molón d’aquest any ja és aquí!!! L’excursió a la neu torna a fer acte de presència!!!

Aquest any visitarem la comarca de la Cerdanya. Anirem a La Molina, al Refugi que allà trobarem. Sortirem d’hora (molt d’hora…!) cap a la neu i ens instal·larem a l’alberg, diumenge després de dinar tornarem cap a Barcelona.
Lloc i hora de sortida: A les 6:30 a la Farmàcia de l’Estació de Sants (a la banda de les màquines) Lloc i hora d’arribada: mateix lloc a les 19:50 hores.
Preu: 23€ Què cal portar: Aquí teniu una llista de tot el que cal portar, penseu que és imprescindible gairebé tot!!!
Esmorzar, dinar i sopar (només segon plat) de dissabte i embotits i formatges pel dinar de diumenge. Nosaltres portarem el berenar de dissabte i de diumenge, el primer plat del sopar de dissabte, l’esmorzar de diumenge i el pa, l’oli i els tomàquets pel dinar de diumenge.
Foulard. Imprescindible totalment!!! Qui no el porti preparà els berenars del que queda de febrer i de tot el març!!! De veritat, és molt important que tothom vingui amb el foulard, serem molts i ens anirà molt bé per identificar-nos! I que no és broma això del berenar…
Material hivernal. Heu de portar els trineus o plàstics que tingueu per casa. Penseu que anem a jugar i passar-nos-ho bé i per tant és imprescindible portar els trineus!!!
És molt important portar roba de recanvi, i que no sigui poca… Això vol dir que per aquesta excursió no ens conformem en posar la típica roba de recanvi, sinó que pensem que ens mullarem i molt i per tant hem de tenir roba seca per canviar-nos. Si teniu roba d’esquí porteu-la ja que no es mullarà per dins i se la podran posar tant cops com vulguin.
Material normal: Lo de sempre, motxilla gran de nanses, sac de dormir, necesser, pijama…

QUÈ CAL PORTAR A LA NEU:

Esmorzar, dinar i sopar (només segon plat) de dissabte.

Embotits i/o formatges per diumenge.

Plat, got i coberts.

Pantalons d’esquí.*

Anorac.

Botes impermeables o descansos.

Guants per la neu. I dels de llana també.

Ulleres de sol i crema protectora.

Gorro, bufanda, buff…

Roba d’abric: forros polars, jerseis, el que faci falta. I si voleu també, polaines i altres sofisticacions…

Roba de recanvi de tot, de sobres.

Trineus, plàstics, etc.

Foulard.

Llanterna.

Cantimplora.

Motxilla gran de nanses.

Sac de dormir.

Pijama.

Necesser i tovalloleta.

Bosses de plàstic.

Mocadors i tovalló.
* Pantalons d’esquí. Si no en teniu, fora bo que portéssiu pantalons d’aquests impermeables que es poden posar per sobre, però penseu que aquest pantalons no són infalibles ni molt menys i per tant s’ha de compensar portant més pantalons de recanvi.

Queden prohibits els aparells electrònics (mp3, mp4, mòbils, etc…)
No cal que vinguin vestits ja per la neu a l’estació, doncs primer de tot haurem d’anar a l’alberg a deixar les motxilles i instal·lar-nos.

 

Rivendell

Publicat el per Mag Fistandàntilus

El dissabte 22 de gener esquirols, dofins i joves vam anar d’excursió a Collserola.

A l’estació de Vallvidrera va començar la nostra aventura. Vam arribar a Vil·la Joana per a dinar i agafar forces per l’excursió. Tot caminant sota la neu vam arribar a Rivendell on va aparèixer l’elf Elrond. Aquesta criatura màgica ens va explicar que una antiga companyia va portar l’anell maligne però va fracassar i va amagar la joia. Ara l’anell és a les nostres mans i junts formem la nova companyia. Elrond ens va explicar que per destruir l’anell havíem de dur-lo a la muntanya de foc, el regne de Sauron. Havíem aconseguit el nostre objectiu així que vam aprofitar per observar les fantàstiques vistes de Barcelona des de la torre de Collserola.

 

Collserola

 

Collserola

 

Collserola

 

Collserola

 

Excursió al parc del Castell de Montesquiu

Publicat el per Mag Fistandàntilus

Ja fa uns dies el grup de Joves va anar d’excursió al Castell de Montesquiu i això és el que ens expliquen:

Dissabte 9 de Desembre, un quart de nou del matí, Estació de Sants (Barcelona), era la data, l’hora i el lloc establerts per reunir tot el grup de joves amb l’objectiu de fer la creuada, peregrinació, excursió, sortida, passeig, anada… etc, al Parc del Castell de Montesquiu. La missió era clara, agafar el primer tren en direcció a Puigcerdà i baixar a l’estació de Sant Quirze-Montesquiu. Varen ser 2 hores de viatge, que es van passar volant entre cartes i rialles. Tot semblava perfecte menys quan els nervis i la por van brollar al creuar una Plana de Vic coberta de boira i amb unes temperatures realment baixes. Però totes aquelles males sensacions van desaparèixer al baixar del vagó i palpar l’omnipotent sol que il·luminava el preciós Parc Natural de Montesquiu. Des de l’estació, un camí perfectament senyalitzat t’acompanya fins als peus d’aquest castell documentat per primer cop l’any 1285.

 

Castell de Montesquiu

 

És un castell petit però amb uns jardins impressionants pintats d’una suau gespa verda que et convida just després de dinar a realitzar una satisfactòria becaina. A l’arribar al Castell vam visitar el seu petit i escàs interior i amb més ganes i forces després d’esmorzar vam decidir posar-nos a caminar sense direcció pels voltants d’aquest. En acabar l’exploració el nostre cos ja ens demanava el dinar i una plana del castell va ser el lloc perfecte per saciar la gana acumulada després de l’esforç realitzat. Ja arribada la tarda i després d’una sessió de fotos van sorgir més ganes de fer turisme i amb poc temps varem visitar un pessic del poble de Sant Quirze de Montesquiu. El sol ja s’acomiadava i el fred començava a governar aquelles terres, per tant el grup de joves com sempre hàbils i prudents vam agafar el tren de les cinc de la tarda i varem arribar a les set en punt a Barcelona i amb ganes d’explicar l’aventura ens vam dirigir a l’esplai on tots van quedar bocabadats de la nostra valentia!

 

Castell de Montesquiu

 

Castell de Montesquiu

 

Castell de Montesquiu

 

EL SENYOR DELS ANELLS

Publicat el per Mag Fistandàntilus

L’últim dia del primer trimestre els esquirols i dofins vam trobar un text màgic en una llengua molt rara que no enteníem. Els monitors durant les vacances de nadal hem estat investigant. Primer en les biblioteques cercant textos semblants en aquesta llengua però sense gaire èxit. El que sí que vam trobar en els llibres antics era el nom d’un lloc ja oblidat per nosaltres la Terra Mitjana, perdut molt llunyà a la muntanya, el Bosc Vell . Els monitors vam decidir fer una excursió i marxar cap al Bosc Vell per continuar amb la nostra recerca i finalment allà després de preguntar als pocs habitants que ens vam trobar sense obtenir cap resposta i creient que ja no teníem res a fer, una nit quan ja havíem plantat les tendes i ens disposàvem a dormir vam sentir uns cants…

De sobte aparegué un home que semblava molt simpàtic xiulant i fent saltironets que en veure’ns va somriure i es va presentar. Era en Tom Bombadill un homenet que ja feia molts i molts anys que vivia en aquell bosc i deia que aquell bosc era casa seva perquè el coneixia de punta a punta i de racó a racó. Ens va convidar a casa seva i allà va ser quan nosaltres li vam ensenyar el text i ell ens va donar totes les respostes que necessitàvem.
El text:

 

el senyor del anells

 

Ash Nazg durbatulûk,
ash Nazg gimbatul,
ash Nazg thrakatulûk
agh burzum-ishi krimpatul.

 

Ens va dir en Tom Bombadill que era molt antic, més vell que ell i ell tenia molt anys més dels que una persona normal pot viure. Aquest text està escrit en llengua de Mordor que és un indret en el qual no ens agradaria mai estar-hi, és el lloc més perillós de tota la terra mitjana. El text en la nostra llengua vol dir:

 

Un Anell per manar-los a tots, un per trobar-los
Un Anell per reunir-los a tots i a les tenebres lligar-los
a la terra de Mórdor, on s’estenen les ombres.

 

Després d’això els monitors ja vam aconseguir traduir a la nostra llengua aquell text màgic però ara hem d’interpretar-ho perquè no entenem què volen dir aquestes paraules…De quin anell està parlant? Per què Mordor és tant perillós? Quin és el poder que te? I quines són les persones que vol lligar a les tenebres?

Encara tenim moltes coses per resoldre, en Tom Bombadill ens va dir que Hobbiton seria un bon lloc per començar a trobar les respostes sobre aquest anell que sembla tant poderós. Ell no podia dir-nos res més ja que encara que no ho sembli, parlar massa estona sobre aquest anell era perillós per ell i per qualsevol altre persona de la Terra Mitjana així que haurem d’anar amb compte i trobar les respostes poc a poc. Tot i així ell intentarà comunicar-se amb nosaltres a través de cartes que ens anirà enviant.

Els monitors un cop vam tornar d’aquell indret que ens va semblar realment fantàstic vam decidir gaudir una mica del Nadal i deixar tot aquest misteri per quan comencem d’esplai i parlar-ho amb els Esquirols i Dofins.

 

El balón de oro

Publicat el per Mag Fistandàntilus

Com segurament sabeu, ahir li van donar “el balón de oro” al Messi, però estic segura que si els de la FIFA haguéssin estat presents al partit que van jugar els pares i monitors de l’esplai haurien canviat d’opinió.

El dia 16 de desembre del 2010 va tindre lloc el patit més renyit de la història de l’esplai Natzaret, un partit en el que es van deixar la pell. Equipats amb la samarreta taronja sense preocupar-se del fred que feia (i ja us ho dic jo que en feia molt) els monitors van sortir al camp per a enfrontar-se amb els pares de l’esplai encoratjats per algunes animadores incondicionals que fins i tot tenien un ball preparat.

 

Partit 16des10 003

 

Partit 16des10 005

 

El partit va començar i després d’un breu escalfament va arribar el primer gol que va ser pels monitors però ben aviat els pares van remuntar i així va anar la cosa, uns marcaven i els altres també i cada cop es veien més ganes. Els dos equips jugaven per a guanyar, però sempre amb esportivitat com diu la cançó i finalment després de molts intents als últims minuts del partit, gairebé al final prorroga va arribar el gol definitiu que va desempatar el partit. Un gol que va entrar i va fer que els pares guanyéssin!!

 

Partit 16des10 008

 

Partit 16des10 006

Ni a Messi, ni a Iniesta, ni a Xavi, “el balón de oro” hauria de ser pels pares i monitors de l’esplai!!!


Tornem a començar!!

Publicat el per Mag Fistandàntilus

Ja s’han acabat les vacances i toca tornar a començar. Comencem el 2011, comencem classes i comencem l’esplai!! I com tot va tornant a la normalitat, doncs aquest bloc també.

Tot i que ja sembla lluny, hauríem de recordar l’excursió de nadal que vam fer tots junts (pares, nens i monitors) a Sant Boi. Va ser un dia molt profitós, no vam parar de fer coses: primer de tot, els monitors vam fer un parell de voltes per Sant Boi, un parell o dos parells fins a arribar a l’ermita on ja hi havia les famílies. Vam entrar a la missa que es fa allà juntament amb la gent que hi va habitualment i després de la celebració vam cantar cançons de nadal que van agradar a tothom.

 

Nadal

 

Nadal

 

En acabar, mentre els nens i nenes jugaven un estona per obrir la gana els monitors van portar una gran panera que es va sortejar entre les famílies i després vam dinar tots junts gaudint del sol que feia. Però no tot acabava allà ja que abans de marxar els nens i nenes van fer cagar el Tió.

 

Nadal

 

Nadal

 

DSC_0194

 

Ja veieu que ens ho vam passar molt bé, però no patiu si us ho vau perdre ja que aquest any serà igual de divertit i emocionant que el passat!!Molt aviat tornarem a actualitzar amb la crònica del patit de futbol pares vs monitors.

Recordeu que aquest dissabte 15 comença l’esplai, fins a aleshores us desitgem MOLT BON ANY NOU!

 

Excursió de Nadal

Publicat el per Mag Fistandàntilus

Com cada Nadal l’esplai vol fer una petita celebració amb tots vosaltres!
Per aquells que sou nous, heu de saber que ens reunim pares, nens i monitors a una ermita propera a Barcelona i allà cantem unes nadales, oferim el pessebre i dinem plegats. Així aprofitem també per acomiadar el primer trimestre.

Aquest any l’ermita escollida ha estat la de Sant Ramon a Sant Boi de Llobregat. Podreu aparcar molt a prop de l’ermita.

Quan? dissabte 18 a les 11h.

A on? A l’ermita de Sant Ramon, a Sant Boi.

Què cal portar? Dinar per tots, per compartir amb la resta de famílies i amb els monitors i les monitores (penseu que hi ha dos monitors que són vegetarians). I plats, gots i coberts.

Què porten els monitors? Portaran la beguda i les postres.


A més a més, farem el tió!!! I una de les famílies s’endurà un gran premi!!!


Aquesta nit cagarà

 

No us ho podeu perdre!

Si us plau preguem que confirmeu l’assistència!

Les monitores i els monitors

pd: aquella mateixa tarda i la de diumenge a l’escola es representaran els Pastorets! Hi esteu tots i totes convidats!

 

Moltes felicitats!!!

Publicat el per Mag Fistandàntilus

De tant en tant a l’esplai es donen notícies que són interessants de comentar i de fer-les públiques. L’onze de setembre es va donar un d’aquests esdeveniments que no poden faltar al nostre web. Un dia molt especial per a la Laia i per a l’Hèctor. L’onze de setembre aquests dos ex-monitors de l’Esplai es van casar a Timoneda. Va ser un dia molt especial per a ells i per a tots els que es van congregar en allà. És per això que hem pogut aconseguir una foto d’aquell dia en que apareixen a més dels nuvis la resta de monitors, ex-monitors i ex-nens que han passat per l’Esplai.

Podeu deixar els vostres comentaris felicitant a la parella!

Excursió de tardor

Publicat el per Mag Fistandàntilus

L’estiuet de Sant Martí ens donava la benvinguda a Centelles. I és que el cap de setmana passat vam anar a Mas Banyeres! Una casa de colònies situada a les afores del poble. Un lloc molt tranquil. La primera excursió del curs. I els nervis es feien presents a l’estació mateixa a l’hora de sortir. Érem molts, nens i monitors. Alguns s’estrenaven en aquesta excursió… Però si una cosa quedava clara eren les ganes de passar-nos-ho bé! Vam arribar a mitja tarda i mentre ens instal·làvem vam descobrir la fauna de la casa: cavalls, gallines, galls dindis, ànecs, oques… Però l’autèntica estrella va resultar ser un gat blanc anomenat Miquel. La gana que tenia el gat feia que s’apropés sempre a nosaltres per veure si podia treure alguna cosa. Havent sopat vam anar fer el joc de nit, alguns van buscar una Sardina, uns altres havien de comprar coses i d’altres van redescobrir els jocs de taula. Cadascú amb el seu grup, però tothom s’ho passava molt bé! I a dormir… I és que al dia següent tocava tornar a FER EL CIM! El Puigsagordi. Un cim que ja havíem coronat amb èxit feia un parell d’anys. Aquest cop els joves van fer el camí difícil i la resta el fàcil. Però tots van aconseguir arribar al punt més alt i això és el que compta! I després de l’èxit de fer el cim tocava recuperar forces dinant! Per últim vam acabar jugant a matar conills (però amb una pilota i sense cap animal, eh!?). Vam recollir i vam enfilar cap a l’estació de tornada a Barcelona per dormir i tornar al cole dilluns!

 

Puigsagordi

 

Puigsagordi

 

Puigsagordi