Tornem a començar!!

Un nou curs comença i a l’Esplai no ens el volem perdre!

cartell

Després de l’estiu l’Esplai Natzaret torna amb les piles carregades i amb moltes ganes de divertir-se, de fer jocs, danses, excursions i moltes coses més!

Si no us ho voleu perdre veniu a apuntar-vos! Les inscripcions s’obriran el proper divendres dia 10 de setembre!!! Per apuntar-vos veniu a l’esplai els divendres de 17h a 19h. Ens trobareu a l’escola, baixant les escales que hi ha al final del porxo.
Afanyeu-vos! L’esplai aquest any comença el dia 2 d’octubre, ens trobareu tots els dissabtes a l’escola de 16.30h a 19h amb moltes ganes de passar- ho bé.

Si voleu més informació podeu posar- vos en contacte amb nosaltres durant l’horari de secretaria, trucant al 93/419-52-44 o bé enviant-nos un mail a esplai_natzaret@hotmail.com

Fins aviat!!

Els monitors i les monitores

Els monitors i les monitores de l’esplai

Hola família,
com va això? Animats? Jo sí! Com a gran mag que sóc, estic preparant unes merescudes i magnífiques vacances! No sé encara on aniré ni quan, però tinc el poder de poder improvisar. Bé, el cas és que pot ser que algun dia, de cop i volta, desaparegui del mapa i me’n vagi a fer una volta. Així que, pot ser que els monitors i monitores posin el bloc en mans d’altres mans. D’entrada, ja m’han dit a veure si els deixo publicar una entrada! He accedit perquè m’han dit que en tenien moltes ganes… Així que, espero que us agradi, ens veiem aviat. Aquí teniu el que us volen dir:

Comiats alegres:

El 26è curs d’esplai ha acabat. Ha estat sense dubte un curs d’esplai molt especial, doncs hem celebrat el 25è aniversari i un petit però veterà grup de joves s’ha integrat a l’equip de monitors. Cap d’aquestes dues coses passen gaire sovint.

Per altra banda, els darrers anys el nombre de membres de l’esplai ha anat augmentant progressivament, tan de nens i nenes, com de monitors i monitores. Fins i tot les famílies de l’esplai han estat més a prop nostre els últims anys. Tot això ha anat fent caliu i aquest any no ha sigut menys i s’ha notat molt.

Ha estat un plaer, si més no per l’equip de monitors i monitores. I per això us volem donar les gràcies i us volem regalar unes fotos d’aquest parell de comiats alegres que hem tingut: la costellada familiar i l’excursió a la platja. Dos comiats que, malgrat les dificultats i les prediccions funestes, finalment han sortit més que bé!

costellada_1568

costellada_1549

costellada_1460

costellada_1501

Excursió a la platja

Excursió a la platja

Excursió a la platja

Excursió a la platja

platja_1863

platja_1865

platja_1889

Excursió a la platja

Per cert, que a l’excursió a la platja va fer sol els dos dies i ens vam banyar tant dissabte com diumenge! I dissabte a la nit va fer una petita festa amb tocs de patum! De nou, vam estar molt bé a Canet de mar, però aquesta vegada es va agrair el sol i la casa. Un final de premi.

Ah, per cert, tenim més coses pendents. Si el Mag Fistandàntilus ens deixa, volem posar en aquesta entrada unes fotos de l’excursió dels Dofins al Tagamanent i un article de l’esplai que ha sortit a la revista del col·legi!!

Fins aviat!!! Ens veiem a les colònies i els campaments!!!
Encara sou a temps d’apuntar-vos als campaments!!!!!!!!!!!

Els monitors i les monitores de l’esplai.

Aquí van algunes fotos de l’excursió dels Dofins al Tagament del 15 de maig. Va ser una excursió molt maca i la mica de pluja que vam tenir ni tan sols es va notar. Tota una excursió, amb cim i vistes d’ensomni incloses, per un grup de nens i nenes amb una gran energia. Us enllacem aquí el recorregut de l’excursió que podeu veure sobre el mapa: Excursió al Tagamanent. Cliqueu a sobre el recorregut i destí i veureu més dades: longitud recorreguda, timing, etc.

Els Dofins al Figaró

Esmorzant a la Rectoria de Vallcàrquera

Fent camí... de pujada!

Fent camí de pujada, ara sí!

A prop del cim...

Bones vistes i molts núvols

Dofins al Tagamanent

Equip de monitors/es de Dofins

Gràcies Mag Fistandàntilus! Us deixem aquí l’article dels monitors i les monitores de l’esplai de final de curs, que ha sortit publicat al número de juny de la revista de l’AMPA del col·legi:

Això encara no ha acabat:

S’acaba el curs escolar. És un fet tan incontestable com les ganes boges d’infants i adults per començar les vacances i oblidar-nos del curs, dels treballs, de les hores a classe o a la feina. Alguns hauran d’esperar més que altres, però tots hi estem pensant ja.

A l’esplai, en canvi, tot i que anem a remolc del curs escolar, no ens passa ben bé això, tot al contrari. I això és, principalment, per dues raons:

La primera: no volem passar fulla i tirar-nos a la tovallola abans de valorar el que ha estat per nosaltres aquest curs d’esplai, en el qual hem pogut celebrar els 25 anys. I ens agradaria compartir amb vosaltres el que això significa, perquè es tracta de molt més que d’una celebració. No només per tot el que s’ha fet en aquests 25 anys, sinó sobretot pel camí que s’ha anat creant i que encara queda per recórrer. Un camí que no és precisament planer, que costarà Déu i ajuda de seguir, però que fora bo no perdre.

La segona: nosaltres vivim el curs escolar des de fora les aules i creiem que hi ha molt per aprendre alhora que ens ho passem bé en companyia dels nostres amics i amigues. L’esplai és voluntari, ja ho sabeu, tant pels nens com pels monitors, i gaudim de les activitats dels dissabtes, les excursions, les tradicionals celebracions i moltes d’altres quotidianitats del curs. Per això, quan aquest acaba, tenim més nostàlgia que alegria, sobretot si ens hem d’acomiadar fins al setembre.

A més, les classes s’acaben, però no les ganes de jugar, d’aprendre i de fer coses. Quan el curs acaba, els monitors i les monitores en comptes de marxar de vacances ens posem a treballar a ple rendiment en la preparació de les colònies i els campaments. I la nostra dedicació va in crescendo en contra de tota la resta fins el darrer dia de campaments. Les nostres vacances no arriben fins l’agost, quan, llavors sí, necessitem recuperar-nos de tot un curs, a més d’unes colònies o d’uns campaments. Sort que encara som joves…

Així que per nosaltres això encara no ha acabat. Les colònies i els campaments són una activitat més del curs d’esplai. Encara que molts nens i nenes del col·legi vindran només a l’estiu, aquestes no tindrien sentit sense el curs d’esplai. És durant el curs quan ens coneixem millor entre nosaltres, quan tenim temps de pair el que anem aprenent i quan la suma de moltes coses petites acaba donant fruit, any rere any.

És gràcies a l’esplai que cada any, tots els del nens i nenes del col·legi i de fora, tenen l’oportunitat de viure unes vacances especials a l’estiu, una experiència única, un intensiu del que és l’esplai en els indrets més adients per assaborir-ho: enmig de valls catalanes on regna la pau, la vida i la natura i on creix el respecte i l’admiració per totes les coses creades.

No podem negar que per nosaltres les colònies i els campaments són molt especials. Perquè som més, tant vosaltres com nosaltres, i per tant recuperem cares conegudes, l’experiència de descobrir-ne de noves i la sensació gratificant de que estem ben vius i que no estem sols. És la culminació de tot el curs, és la festa final, són les millors vacances, un comiat com cal… I alhora és una repte descomunal. I sabem per experiència que el es viu de colònies i campaments no té preu. Són moltes i moltes i moltes coses, que si ens parem a pensar-hi no acabaríem mai. I suposo que això fa que els monitors i monitores hi posem tanta il·lusió i dedicació.

Val la pena, pensareu, tanta dedicació per deu o quinze dies que passaran volant? Per unes vacances en una casa de colònies o un terreny d’acampada? Potser ens excedim, és veritat, doncs alguns fa mesos – des de principis d’any – que estem molt pendents d’això. Però sí, creiem que val la pena, de la mateixa manera que creiem que no són unes simples vacances. Encara que per alguns nens i nenes, pares i mares, sigui només això, una solució per ocupar unes setmanes d’estiu, el que hi pot néixer és de tal importància que val la pena arriscar-s’hi. Si s’encén una flama, aquesta pot perdurar o acabar creixent en un futur. A més, ens ho passem tant i tant bé, que sí, val la pena. Ja se sap que les coses especials mereixen un esforç i és aquest el que les fa importants.

Ja sabeu que a l’esplai, seguint l’ideari de l’escola, creiem en l’educació integral dels infants que Josep Manyanet defensava amb la figura propera de la família. Així és durant el curs i així és a l’estiu. En aquest cas, separats de la família per uns dies, també descobriran que hi ha altres espais de confiança i d’aprenentatge. També ho descobrim nosaltres, sent monitors, compartint un projecte comú i amb sentit, com n’és d’important tenir un espai on continuar creixent i aprenent, ara que ja no som nens ni adolescents. I veiem com l’esplai ha esdevingut una segona família per nosaltres.

Què hi descobriran ells? Doncs bàsicament espais per compartir, que són molt necessaris per créixer en aquest món que se’ns planteja. Fora dels continguts que es donen a les aules, o als extraescolars, qui dubta avui dia de la necessitat de créixer emocionalment? Aprendre a créixer com a persones, a compartir experiències, opinions i espais amb la resta de companys de la nostra edat. Aprendre a valorar l’amistat, a ser més autosuficients sense els pares, a conèixer-se a un mateix, a pensar abans d’actuar, a valorar les petites coses, l’esforç, la feina ben feta i sense presses, aprendre a ser més humils, més agraïts, més exigents amb nosaltres mateixos, a demanar perdó, ser menys competitius (que d’això ja ens n’han ensenyat prou), respectar als altres, el nostre entorn, etc.

Sabem que alguns vindran i tornaran tal com eren al primer dia, perquè com dèiem abans, això és cosa de tots, nosaltres només hi posem de la nostra part i cal que els mateixos nens i nenes hi posin també de la seva, com fa el seu entorn. Però sovint, fins i tot en aquells que veiem només deu o quinze dies l’any, notem que alguna cosa ha canviat. Són pocs dies, però són molt intensos. I tots hi aprenem alguna cosa, fins i tot els monitors i aquells nois i noies que sembla que no tinguin mai problemes i que no necessiten cap empenta. Tots, poc o molt, ens endurem records i experiències que amb els anys segur que ens serviran per anar una mica més preparats pel món.

És per tot això que us convidem a compartir-ho amb nosaltres, ja sigui a l’estiu, ja sigui durant el curs. Hem començat parlant dels nostres 25 anys i hem dit que és bo valorar el que hem fet fins ara per continuar endavant. Doncs bé, potser ens estem fent pesats repetint sempre el mateix i volent donar importància al que fem, però és que si no ho fem, si no aconseguim transmetre el que fem, el que creiem, això pot acabar-se en qualsevol moment. Molts esplais s’han vist obligats a tancar i no per manca d’esforços. Molts esplais continuen vius amb molt poquets infants des de fa anys i molts d’altres en canvi, no saben el què és patir pel nombre de nens i nenes.

Però tots plegats, des del més gran al més petit, si no mirem de convèncer-vos que tot això és veritat, que no som un xiquiparc o una guarderia, potser continuarem fent la nostra tasca tal i com la defensem, però amb menys forces i menys il·lusions.

I la millor manera de convèncer-vos és que ho proveu, perquè no us enganyem. Fins ara ha donat bons resultats. A poc a poc es va transmetent el que fem i cada vegada som una miqueta més. Nosaltres realment ens hi deixem la pell, i la manera que tenim de tirar endavant i tenir esperances és fer les coses ben fetes, tant com podem. Perquè ens agrada i perquè ens sentim amb la responsabilitat de tirar-ho endavant. Perquè hi creiem, perquè ho hem viscut i perquè són molts els que ens animen a no tirar la tovallola, i ens repeteixen, sobretot en les ocasions especials, que el que fem té molt de valor i molt de mèrit. Esperem no estar equivocats i que es compleixi allò de que les persones passen, però les institucions queden.

Crec que no hi ha millor manera de valorar aquests 25 anys. Cal que la tasca que fa l’esplai continuï, passi el que passi, i per això cal que les famílies del col·legi hi confiïn, que tots hi posem esperances. El camí no és fàcil, però val la pena recorre’l, siguem molts o pocs.

Des d’aquí, volem donar les gràcies a totes les famílies que confieu i heu confiat en nosaltres. Volem recordar especialment totes aquelles famílies que fa anys que ens recolzen, fins i tot quan érem quatre gats. Esperem poder continuar creixent. Un any més, ha estat un plaer.

Si voleu veure el que ha donat de sí la celebració dels 25 anys de l’esplai, feu un cop d’ull al menú del 25è aniversari, a la columna de l’esquerra del bloc. D’aquí poc ho traurem i les fotografies èpiques de la trobada i les paraules boniques d’antics monitors hauran d’esperar fins al 30è aniversari.

On és Wally?

Heu vist en Wally aquesta setmana per Les Corts? No? Us juro que hi era. I els Dofins el van trobar! A que no sabeu què hi feia en Wally al nostre barri? Doncs llegiu el mail que van rebre els dofins aquest divendres passat:

ON ÉS WALLY?

Dofins, us hem de confessar una cosa: dissabte passat, després de la rua de carnaval, la Carla va utilitzar la nostra màquina per transfigurar-se en un personatge d’alguna dimensió coneguda o desconeguda, doncs aquella nit tenia un ball de disfresses i volia impressionar als seus amics. Però, de nou, la màquina no va funcionar com esperava… és que tot s’espatlla en aquest món!! El cas és que va utilitzar la màquina i es va transformar en Wally. Fins aquí normal. Però quan anava cap a la festa, li van venir moltes ganes de conèixer el barri i de sobte va tenir la necessitat de visitar l’estació de trens, els grans magatzems, la plaça del barri… i no va anar a la festa.

No sabem si és perquè era carnaval, o bé perquè era lluny de l’esplai passades les dues hores i mitja que dura la càpsula plena de supertruc tretricrorni, però el cas és que la Carla no va tornar a ser ella. I l’altre dia ens va trucar des del mòbil, que diu que està bé, que ha visitat moltes coses i que no ha tingut problemes per trobar llocs on dormir, menjar i aquestes coses. Però és clar, els seus pares estan una mica preocupats i ens han dit que fem alguna cosa. A més, la Carla, en Wally de fet, ens ha dit que està totalment perduda pel barri i que a més ha perdut no sé quantes coses que portava a sobre (que si una lot, la cantimplora i no sé quantes coses més) i que per favor l’ajudem. Sort que tenia el nostre telèfon al mòbil.

Resumint, que demà haurem de trobar el que ha perdut en Wally, a banda d’ell mateix, és clar!! Si no trobem tot el que ha perdut no estem segurs de poder recuperar la Carla… sencera.

Així que, dissabte els Dofins ens vam trobar en tres punts diferents del barri i vam començar buscant tot el que havia perdut: una corda, una cantimplora, una màrfega, una maça, un tira-xines, un pal, un ganivet del pa, una lot i una cinta meravella.

Mentre buscàvem tot això per Les Corts, ens vam trobar uns grups amb els altres i ens vam annexionar. I vam guerres de fulards per annexionar-nos i després vam cridar tots junts: Esplai Natzaret en acció i així culminar la en_acció!.

I bé, junts vam trobar en Wally, que dissabte es va trobar amb els esquirols jugant en uns jardins molt a prop del col·legi. Així que vam anar a l’esplai i gràcies a la màquina i com que teníem tots els objectes, vam recuperar a la Carla, que si bé no recorda massa cosa, ara s’orienta una mica millor pel barri.

Us deixem unes fotos de les guerres de fulards (FULARS WARS) i la trobada amb en Wally (per cert, en aquesta foto, a veure si sabeu… on és Jordi?).

Esplai Natzaret en acció!!!!

On és Jordi?

Fins una altra!

Per cert, ja s’ha publicat el començament de segon capítol de la Història Moderna del Mar.

Carta dels germans ocell

Benvolguts esquirols de l’Esplai Natzaret,

Hem decidit escriure aquesta carta per recordar-vos que, tal i com vam quedar el passat dissabte 23 de gener quan ens vam trobar al vostre esplai, el cap de setmana que ve teniu una cita amb nosaltres, els germans ocell.

Hem estat investigant sobre els homes que ens van intentar vendre possibles peces egípcies robades i tenim informació molt valuosa i alguna sorpresa, així que us demanem que tots i cadascun de vosaltres assistiu a la cita perquè és de vital importància que hi sigueu tots!

Ens veiem dissabte!

Atentament,
Els germans ocell,
Antiquaris.
c/ Juli Culebres i Barba, 88.

Les últimes activitats del Grup de Joves de l’esplai

Com tots ja sabeu, aquest ha estat l’últim curs d’esplai dels nostres joves i per acomiadar-nos d’ells us proposem dues activitats en què els joves hi van prendre part: un taller de moneders i un cinefòrum.


Taller de Moneders:

Consisteix en fer-se un moneder amb materials reciclats, concretament amb tetrabriks. Es poden fer moltes altres coses també, com per exemple capsetes o el que un/a vulgui i és molt senzill.

Material:

  • cola de barra
  • tisores
  • cel·lo
  • rotlle de folre
  • tetrabrik
  • retalls de revistes, diaris…

Realització:

  1. Obrim el tetrabrik, de tal manera que quedi pla i tallem per dalt i per baix, però deixant una llengüeta a la part de dalt, per poder tancar el moneder. Feu un cop d’ull a les imatges.
  2. Li passem un aigua perquè quedi ben net i l’assequem.
  3. El dobleguem per la meitat, com es veu a les fotografies.
  4. Retallem el que vulguem posar de les revistes o diaris vells i ho enganxem amb la cola de barra.
  5. Només cal decorar una banda del tetrabrik, la de fora.
  6. Folrem aquesta banda.
  7. Enganxem el velcro.
  8. Amb el cel·lo, o amb el folre, enganxem les dues meitats del tetrabrik per dins.
  9. Això ja està!!

moneders 009

moneders 021

moneders 012



Cinefòrum:

L’última pel·lícula que van veure els joves a l’esplai va ser “Hacia Rutas Salvajes” i un d’ells ens n’ha escrit 4 línies:

Un bon dia un jove acabat de graduar a la universitat, amb molt bones notes, decideix marxar i deixar-ho tot per coneixes a si mateix i viure la natura, i quan dic deixar-ho tot és tot. Es desfà de la documentació, targetes de crèdit, diners… y abandona una família massa capficada en valors capitalistes. Deixa enrere qualsevol tipus de comoditat i empren un llarg viatge de dos anys amb destinació a Alaska, però això no significa que havans no tingui temps de recorre tot el territori d’Estats Units.

Encara que el llargmetratge va fent salts en el temps, la pel·lícula s’estructura en 4 capítols ben definits: naixement, adolescència, edat adulta i saviesa.

Cada un representa una etapa en l’evolució del personatge per aconseguir el seu somni, viure sol , aïllat del món, vivint en la naturalesa com un veritable ésser i descobrint-se a ell mateix i les veritats que l’envolten.

“Hacia rutas salvajes” és una magnifica pel·lícula, basada en fets reals, que ens fa reflexionar sobre la família, la solitud, la natura, la imprudència, els diners, els grocs… les coses realment importants. I tot això envoltats de la més pura naturalesa.

Víctor Arrufat

Hacia rutas salvajes

Doncs bé amics, ara sí, això ja queda vist per sentència. Només queden els campaments per aquests nois. Que us vagin molt bé i us ho passeu rebé!!!!!!

Amics, amigues, Foixarda, rol i cavalls

Dissabte passat va ser el dia de l’amic/ga a l’esplai. I el dia dels cavalls pels Esquirols i els Dofins i el dia de la Foixarda 2, pels Joves i el dia del joc de rol pels Guineus i Isards. D’això últim no me n’han passat fotos, però és clar, els jocs de rol són pura imaginació i és difícil captar-ne l’essència amb una càmera fotogràfica. De la resta sí en tenim algunes fotos, per la qual cosa ens podríem estalviar uns milers de paraules… Però, què carai, que no és un bloc això? Doncs expliquem-ne quatre coses!

Resulta que els Esquirols i Dofins estan fent un viatge per l’Edat Mitjana. No em pregunteu com s’ho fan, sóc mag i sé que hi ha secrets que més val deixar al calaix… El cas és que després de la seva visita al Born ara fa un parell de setmanes, han volgut reviure un torneig de cavallers que s’hi feia fa molt temps. Però per entrar al torneig necessitaven bons cavalls, i els havien d’anar a caçar, domesticar i entrenar. No va resultar gens fàcil, però van aconseguir l’objectiu: competir com els grans cavallers.

Els Guineus i Isards per la seva banda van endinsar-se en un joc de rol –fitxes, daus, personatges i molta imaginació–. Voleu saber què va passar? Intentaré esbrinar-ho…

Pel que fa al Grup de Joves, van tornar a anar a La Foixarda i bé… s’ho van passar molt bé! D’acord, vale, no m’enrotllo més, anem al gra:

Dissabte és la XI Mostra d’Entitats de Les Corts. Això vol dir que l’Esplai Natzaret, juntament amb més de 100 entitats del barri estarà ubicat a la Gran Via de Carles III, de 10h a 20h. L’esplai farà tallers, i no serem els únics. I també hi haurà activitats, espectacles i coses. Per cert que els monitors i monitores de l’esplai hi seran fins les 19h i que si els voleu veure en persona, és el millor dia.

Tots els que vingueu a veure’ls, porteu tetrabriks i revistes velles i a canvi, us donarem un xupa-xups.

Us recordem que aquest diumenge a les 18h hi ha la 1a preparació del 25è aniversari, en la qual hi són convidats els/les exmembres de l’esplai.



9 de maig de 2009 002

9 de maig de 2009 005

9 de maig de 2009 006

CIMG0357

CIMG0358

CIMG0363

CIMG0367

La setmana del Carnaval!!!

Què, ja teniu les disfresses?? Encara no? Necessiteu ajuda?
Una mica de màgia de transfiguració no aniria malament oi?
Però això seria fer trampes. Ara bé, si voleu, us puc donar uns consells per fer o acabar les vostres disfresses. Què us sembla? Aquesta vegada haig de reconèixer que els monitors i monitores de l’esplai natzaret, m’han fet la feina. Però anem al gra, que en tenim molta de feina. Teniu paper, boli i tisores?

Bé, abans de res, sapigueu que si necessiteu material, podeu passar per l’esplai a les tardes que hi trobareu monitors/es que us poden donar un cop de mà, deixar-vos material, una mica d’espai (tampoc massa), donar-vos cartró o el que sigui. En principi, qualsevol tarda de 17h a 22h trobareu algú a l’esplai. Estan ben sonats aquests monitors i monitores!!

Una primera idea senzilleta seria fer una pancarta a favor del reciclatge o la reutilització, o bé en contra del consumisme, la producció massiva i descontrolada de deixalles. Materials que podeu utilitzar: cartró, paper d’embalar, cartolina, un llençol vell, una capça vella (es veu que pel carrer és ple de capses… i a l’esplai també!!). Qualsevol tipus de pintura us anirà bé. Millor témpera (guash), però tan li fa. Com si ho feu amb retoladors. A l’abacus també trobareu el que us faci falta si preferiu fer-ho a casa.

En general, aquest any la diversió rau en aconseguir cartró per fer les disfresses, dibuixar, retallar, pintar i lligar. Si voleu anar com els nens i nenes, agafeu cartró, el retalleu perquè tingui forma d’esquelet de peix o de poma, o bé de llauna, botella, tetrabrik, o qualsevol altra deixalla. Això sí: gran!! Com de gran? Com la meitat de vosaltres mímim, i com vosaltres com a màxim, és clar. Després això es pinta i es deixa assecar. Un cop sec, fent foradets i amb cordill prim es lliga al voltant del cos. Llavors només cal portar roba d’un sol color, si pot ser negre millor, i ja està.

Més idees. Si sou capaços d’aconseguir roba reflectant o peces reflectants per enganxar a un impermeable, també doneu anar d’escombriaires. Podeu portar una escombra. Si no voleu utilitzar la de casa, amb el pal i preguntant a les floristeries o xinos, potser trobeu la manera de fer-vos-la vosaltres. Cal però, que us feu l’emblema: ESPLAINATZARET.NET.
També us podeu disfressar de bossa d’escombraries! Això és fàcil!! I fins i tot també podeu anar de contenidor! Guardant al safreig tota la brossa de paper i plàstic i dissabte, amb cordill, amb impermeables, amb paper de diari i celo… com us vagi millor… us recobriu de deixalles. Això sí, podeu anar un de plàstic i l’altra de cartró, que aquí tenim una container per cada cosa. Llavors, si aneu de paper, hauríeu de portar roba blava i si aneu de plàstic, roba groga (aquells impermeables de Portaventura on els teniu? i les capelines de l’estiu?). No us recomano que aneu d’orgànic ni de vidre…

I segur que si res d’això us convenç, trobarem més idees o solucions. Tot es pot adaptar a més o menys complexitat, temps, dedicació… però cal il·lusió. Això sí que és imprescindible. Fins i tot en la màgia!

I us recordo que si voleu venir a la rua de carnaval, heu de venir disfressats!!! Si no, no ens podreu acompanyar en el recorregut. O pot ser us omplin de deixalles…

Molta sort, ànims, o com es diria en una ocasió com aquesta:
molta merda!!!

A volar!

Demà ja és dissabte!!!

Renoi com passen les setmanes! Al Regne de Murdundrain, el temps no passa de la mateixa manera. Però jo no sóc la millor persona per explicar-vos-ho, diuen que xerro i massa i que no és fàcil entendre’m, però què hi farem, a mi m’agrada explicar coses!

I quan tinc res a explicar, m’ho invento!! Tot sigui per augmentar el nombre de visites del web!! Això em recorda alguna cosa però ara mateix no… Qui cuina aquestes hores!!!?? Sento unes olors de sopa de rata que fan venir una salivera… Ai no, que és la opció de la memòria. Ja me n’havia oblidat.

Bé, doncs el que deia, ara no recordo exactament què van fer els nois i noies de l’esplai aquest cap de setmana passat, en aquest inici de segon trimestre que en diuen, però han arribat unes fotos que ens poden donar unes pistes.

Fotos!

dissenyant un avió...

o construïnt-lo...

aqui es quan fan la tipica dança en rotllana per concentrar i unificar energies

Text:

Jo diria que els més petits, com que no han tingut temps de moure’s gaire pel món, viatjaran una miqueta. Suposo que utilitzen aquells bolets al·lucinògens que els vaig regalar per Nadal, que t’ajuden a imaginar-te ben bé als llocs més curiosos del món, com ara… Madagascar!! Que té unes platges… I unes palmeres… I uns boscos… Bé, és una manera de viatjar força divertida.

Però es veu que això dels avions mola molt!! Si no vas en avió no moles tant… Bé, i els bolets al·lucinògens tampoc estan gaire ben vistos. A més als natzarets i natzaretes, no els deuen fer tanta falta perquè ja en tenen molta d’imaginació.

Aquest dissabte toca anar al Chad, i hi aniran en colla i em temo que allà no tindran les coses gaire fàcils. (Petit parèntesi: a banda d’inventar-se coses, també cal tenir sempre un ull a l’aguait). I si a més un és mag i té un palantir… Fins i tot podria arribar a dir que els Joves faran un taller de caixetes i cosetes amb tetrabriks. Si l’encerto l’endevino. Demà ho sabrem, suposo… Si es compleix resultarà que sóc un bon mag! O si més no, que aquest bloc és una mica més seriós del que pot semblar…

El que és segur és que tots haurem de fer volar un xic la imaginació. Fins aviat!

Fins aviat!

Un cap de setmana mogudet

Déu n’hi do si ha estat un cap de setmana mogut per la família Natzaret!

Com ja sabeu aquest cap de setmana al Manyanet representàven Els Pastorets i ha sortit d’allò més bé! Però això ja us ho explicarem més endavant.

Com a cap de les Guineus i representant dels Isards -només avui eh- he passat per aquí per fer-vos cinc cèntims del que van fer aquest cap de setmana, doncs porten vàries setmanes preparant un curtmetratge i aquest dissabte finalment el van acabar. Jo hi vaig assistir d’amagatotis, fent fotos als protagonistes i prenent notes per poder explicar-vos-ho a vosaltres.

El curtmetratge estava basat en la pel·lícula El Resplandor; les Guineus, els Isards i els monitors van adaptar-ho a la seva mida, van fer el decorat, van escriure el guió i van fer d’actors, càmeres i directors! Quina feinada, però com van riure! A més el monitor i les monitores m’han explicat en exclusiva que les Guineus i els Isards han fet una feina extraordinaria com actors i actrius.

També van donar els òscars a les millors fotografies del concurs fotogràfic que van fer la setmana anterior. Aquí us deixo una foto de cada!

Fotos:

Celebració dels Òscars

Premis!!

Fins aviat!

LA BELLE VERTE

Hola! Com esteu? Jo molt contenta perquè l’altre dia el grup de Joves de l’Esplai va veure una peli i no va tenir temps de comentar-la i el David, la Sílvia i jo hem trobat una solució fantàstica: farem un fòrum de la peli aquí mateix, al bloc! No us sembla màgia això de les noves tecnologies? A mi no sempre, què vols que et digui! I la peli en part parla d’això…

Així que podeu començar a deixar comentaris, sí, sí, aquest serà el nostre fòrum. Joves: que comenci el joc! Si algú més ha vist la peli també pot dir la seva i la resta podeu fer preguntes si voleu. Jo intentaré anar fent una comparació amb el Bosc de Brocelaina (perquè trobo que hi ha força semblances entre el planeta de la peli i el bosc on visc), però els que hi heu estat em podríeu donar un cop de mà…

Per començar, un membre del grup de Joves ha fet una crítica de la pel·lícula, aquí la teniu (sota aquest cartell gegant, però verd!!):

LA BELLE VERTE


La Belle verte (en català, El planeta lliure) és una pel·lícula en què es fa una dura crítica a la societat que nosaltres anomenem “civilitzada”.

Tot comença en un llunyà planeta, cap a l’any 6000. Els habitants d’aquest, són éssers molt avançats, però no en tecnologia, sinó en humanitat: han prescindit dels objectes materials i han après a conviure en harmonia amb la natura. Gràcies a la pau que hi regna, els habitants viuen 250 anys i han après a comunicar-se telepàticament. Un cop l’any, els habitants fan una reunió en què es fa intercanvi de menjar (només de verdures i fruites, no d’animals) i es decideix on anar de viatge. Després d’una bona estona, la Mila s’ofereix voluntària per anar de viatge a un planeta molt perillós i primitiu, on encara s’utilitzen els cotxes i la gent aparenta ser el que no és. El viatge es fa a la Terra. Quan la Mila hi arriba li passen tot de coses extraordinàries que canviaran la seva vida i la de la gent que l’envolta.

Thoron.

Vincent Lindon

Philippine Leroy-Beaulieu