Després d’un gran primer dia tots els nens i nenes i nois i noies (monitors inclosos) ens vam despertar amb ganes de menjar-nos el món i de veure que passava amb el soldat ferit.

La Sherazade ens va dir que es deia Rodrigo i que era un soldat visigot però que encara no es trobava prou bé per a sortir de la tenda i jugar amb nosaltres. Tots estàvem una mica preocupats perquè volíem conèixer el nou personatge personalment, però bé, com havia de descansar, vam decidir marxar a fer una mini excursió pels voltants de la casa per celebrar el diumenge de rams.

Vam travessar el riu i vam desfilar per un petit camí fins a arribar a un clar on vam seure fent una rotllana. Primer vam estar parlant del perquè se celebrava el diumenge de rams, tots vam participar una mica i després d’això, com ja és tradició, vam donar gràcies per les coses bones que tenim en el dia a dia i que potser no valorem prou.

Tots van dir coses molt maques, la majoria van recordar les seves famílies, van donar les gràcies pel menjar, la salut, els amics i molts d’ells també van agrair poder venir a l’esplai i anar de colònies.
Per acabar, aquesta vegada no vam guardar els paperets sinó, que els vam deixar a una cassola de fang i els vam cremar, ja que el foc purifica.

Després de tanta reflexió ja teníem ganes de jugar així que mentre s’acabava de fer el dinar, aquesta vegada amanida i espaguetis a la carbonara, vam estar fent temps lliure tots junts. Saltant, guimbant, corrent i passejant pels camps que teníem al costat.

A la tarda després de fer la reflexió i llegir un conte, va venir en Rodrigo, el soldat que havíem trobat i ajudat el dia anterior. Ens esperàvem que fos simpàtic i agradable però, no era així. En sortir de la casa i veure la Sherazade i saber que és musulmana va començar a criticar-la! Vam veure que tenia molts prejudicis i que no volia saber res d’ella i encara menys saber que ella era qui l’havia guarit.
La Sherazade no s’ho va prendre gaire bé, és clar, però com que és una noia molt calmada i com sap que els soldats visigots no acostumen a ser molt educats li va deixar passar totes les coses que li havia dit i va recomanar-li que marxes a descansar. En Rodrigo encara enfadat va decidir no fer-li cas i va intentar marxar però, clar, com encara estava molt dèbil va caure un altre cop. La Sherazade va portar-lo un altre cop a dins perquè descansés i va sortir per jugar amb nosaltres a alguns jocs de la seva terra.

Els i les Joves mentrestant van estar mirant una pel·lícula que els hi va agradar molt: Mi nombre es Khan. Si no l’heu vist, us la recomanem perquè realment obre els ulls davant de tot allò que no sabem veure.

A la nit, en Rodrigo està pitjor i la Sherazade ens diu que seria convenient portar-lo a algun lloc més segur. Ella diu que té uns amics a l’altra banda de frontera i que els hi podem enviar un missatge perquè ens ajudin. Esquirols i Dofins van estar intentant portar el missatge amagat fins a la frontera i Guisards l’havien de portar fins als amics de la Sherazade però cap dels dos equips va tenir sort! Els joves que havien estat encantats els anaven atrapant!!

Finalment vam marxar tots a dormir després d’aquella nit tan poc profitosa esperant que l’endemà el Rodrigo es trobés millor.

Ja s’han acabat les vacances, però sembla que va ser ahir quan tornàvem de les colònies de Setmana Santa amb mil històries per explicar, tot de contes nous dins del cap i un somriure d’orella a orella.

Com ja sabeu, tot va començar el dissabte 28 de març. Els monitors i monitores, nens i nenes, pares i mares i fins i tot germans i germanes es van reunir al parc del costat del Pare Manyanet, els petits i petites s’embarcaven en una nova aventura (potser la primera d’alguns) i l’emoció i els nervis eren tan palpables com les lots dins de les motxilles.

Van agafar l’autobús i després d’una hora i mitja de cançons i xerrameca van arribar a la casa de colònies on el Víctor, el Lluís i la Carla els esperaven per carregar, desempaquetar i conèixer una mica la casa i l’indret on és trobaven.

Tot va anar molt ràpid i en un moment ja tenien les motxilles a les habitacions i estaven llestos per començar a jugar i conèixer la gent amb qui passarien els quatre dies de les colònies.

I entre jocs i riures el temps va passar volant, ja era l’hora de dinar així que tots van sortir disparats per agafar les carmanyoles i coberts i van seure fent rotllana a un dels camps de la la casa per gaudir del primer dinar conjunt. A més, la Martina havia portat un pastís molt maco que havia fet ella per compartir, tots el van tastar i van acabar amb la panxa ben plena.

Després tots tenien ganes d’anar a explorar però, va passar una cosa, els monitors van trobar un llibre que hi havia per allà tirat que es titulava Les mil i una nits i com som una mica tafaners es van dedicar a mirar-lo i van trobar que era un llibre de contes! Com ja tenien tothom reunit van decidir que era el moment de llegir-ne un.

Va ser un conte molt maco, però va durar tant que ja era l’hora de començar l’activitat de tarda quan de sobte va aparèixer una noia. Anava vestida amb una túnica blava i lila i un pantaló blau cel.

Ens va explicar que era la Sherazade, una noia noble que va créixer en un palau envoltada de luxe i comoditats. És filla d’una de les famílies més importants del califat, els seus pares són membres de la cort i, sovint, el califa els hi demana consell per la seva gran saviesa. La Sherezade va tenir uns grans mestres i és una noia molt cultivada. Va estudiar medicina, filosofia, belles arts i cultura islàmica. És una noia alegre, empàtica i responsable. Li agraden molt els contes i les històries. Quant es va fer gran, a causa de les seves ganes d’ajudar la gent, va marxar de casa a veure món i a curar a qui ho necessites. La Sherezade és una metgessa reconeguda a molts indrets del món àrab per les seves aportacions a la medicina, ha escrit alguns llibres de medicina molt importants.

Ja veieu, una gran persona.

Com ja hem dit, ella és metgessa, i tenia un petit problema, se li havia acabat un ungüent natural curatiu. Ens va dir que ella anava cap al basar però que hi havia alguns dels ingredients que es podien trobar a la natura i que com estàvem per allà li faríem un favor si l’ajudàvem a buscar-los. Nosaltres vam dir que sí! I ens va deixar els ingredients escrits a un pergamí.

Va marxar tranquil·lament però hi va haver un problema, quan vam mirar la llista vam descobrir que estava escrita en àrab! A partir d’aquell moment vam estar desxifrant la llista, traduint les paraules amb l’ajuda de dos nominadors que van venir a ajudar-nos.

Mentre els Esquirols, Dofins i Guisards feien tot de proves per saber paraules els Joves van estar fent-ne d’altres per aconseguir l’alfabet traduït.

Al final vam aconseguir trobar gairebé tots els ingredients però, ens en faltava un: l’Athelas. Vam decidir esperar la Sherazade per preguntar-li que era i mentrestant vam tenir una mica de temps lliure i vam sopar per primera vegada el menjar dels intendents: sopa i hamburguesa amb patates! Estava boníssim!

A la nit la Sherazade va tornar del basar i li vam poder preguntar que era això de l’Athelas. Ens va explicar que era l’ingredient més important per l’ungüent. L’Athelas, també coneguda com la fulla dels califes, és una herba medicinal que va molt bé per curar-ho gairebé tot i, en especial, va molt bé per curar aquelles coses provocades pel mal en estat pur.

Com l’havíem de trobar la Sherazade ens va acompanyar al bosc per intentar trobar-ne i allà vam estar fent de ninges per aconseguir entrar a la base sense que uns nois i noies un xic trapelles ens veiessin.

Quan ja en teníem prou, vam tornar cap a la casa però ens vam trobar amb un home ferit estirat per terra. Vam anar corrents a buscar la Sherazade perquè el curés i ella ens va dir que estava molt greu, tenia molta febre, estava malferit i delirava! La metgessa va decidir portar-lo a casa per curar-li les ferides, explicar-li un dels seus contes i deixar-lo descansar.

Així va ser com va acabar el dia. Quantes aventures, quants personatges i quants jocs només començar!! Encara quedaven uns quants dies de colònies i l’endemà ens esperaven moltes més coses per descobrir.

Ja fa temps que per l’esplai es van movent coses per fer una gran activitat.

Una activitat a la que estan convidats a venir només els nens i nenes del curs d’esplai.
Una activitat on hi haurà excursions, activitats, gimcanes, tallers i de tot el que pogueu imaginar!
Una activitat a la que ja hi ha apuntades 37 personetes.
Una activitat que durarà uns quants dies i unes quantes nits.
Sabeu de què parlem?

S’apropen LES COLÒNIES DE SETMANA SANTA!!!

Aquest any anirem a Sant Martí de Llémena, al Gironès. A una casa de colònies que fa goig de veure, amb camps, arbres, herba i de tot el que es pot demanar per jugar, saltar, cridar, correr i riure!

Marxarem el 28 de març a les 9:00! Hem de ser ben puntuals per poder carregar l’autocar i marxar cap a la casa de colònies. Quedarem com sempre al parc del costat de l’escola Pare Manyanet al carrer Entença, entre Travessera de les Corts i Taquígraf Garriga.

La tornada serà el dia 1 d’abril a les 20h, heu de ser molt puntuals perquè segur que els vostres fills i filles segur que tindran moltes ganes de veureus.

Algunes coses que heu de saber:

– Us recordem que no podeu venir a visitar els vostres fills, en cap cas, ni per casualitat. No sereu ben rebuts. Si ho feu trenqueu tot l’encant dels dies de colònies que realment són per separar-se de vosaltres, encara que costi, i aprenguin a ser més autonoms.
– Cal que es facin ells la motxilla, amb la vostra ajuda. D’aquesta manera sabran on és cada cosa que necessitin. Nosaltres els ajudarem però es sentiran millor si ho poden fer ells sols.
– A les colònies s’ha de menjar de tot, i és bo que ho sàpiguen, és condició necessària.
– Si fan el sant o aniversari algun dia dels de colònies digueu-nos-ho.
– Recordeu d’informar-nos de tot allò referent als vostres fills que ens pugui ser d’utilitat.

I ara la llista del que heu de portar:

– Motxilla de muntanya gran.
– Sac de dormir.
– Llençol per al matalàs i per a la coixinera.
– Cangur, impermeable, “xubasquero”, paravent…
– Botes de muntanya.
– Motxilla petita per a les excursions: de dues nanses amples (que sigui còmode per caminar)
(mida col·legi).
– Esmorzar i dinar del primer dia.
– Cantimplora.
– Foulard.
– Jaqueta o anorac (per si refresca a la nit).
– Pantalons llargs.
– Samarretes còmodes (si volem de màniga llarga).
– Gorra.
– Roba interior (mitjons alts i gruixuts per les botes).
– Pijama.
– Bossa per a la roba bruta.
– Bosses de plàstic.
– Bambes d’esport.
– Una tovallola gran.
– Sabó i xampú.
– Necesser: pinta, raspall i pasta de dents, tovalloleta petita.
– Protecció solar.
– Mocadors.
– Tovalló de roba.
– Lot.
– Instruments musicals tot terreny. Només si volen i si són vells. Nosaltres portarem guitarres.
– “El que se’ls acudeixi” (qualsevol cosa que vulguin compartir amb la resta, i els càpiga a la motxilla).
– Targeta sanitària personal, autoritzacions i medicaments pertinents. (Es donarà als monitors corresponents al arribar)

QUÈ NO ES POT PORTAR!

– Aparells electrònics diversos (mòbils, ipods, mp4, …)
– Menjar extra o llaminadures diverses. No patiu que no passaran gana.
– Objectes de valor (càmeres fotogràfiques, rellotges, collarets, anells, arracades…) i miralls.
– Tabac, diners…

Si teniu algun dubte, no dubteu en preguntar a qualsevol monitor o monitora els dissabtes o els divendres a secretaria!
Nosaltres ja tenim moltíssimes ganes d’anar i esperem que vosaltres també!

Per acabar us deixem una última imatge de la casa i el link perquè tafanegeu una miqueta més el que hi ha a la casa i a on està situada.

http://www.fundacioesplaigirona.org/cases/les_cases/sant_marti

Ha estat un trimestre llarg i dur. Molts mesos, moltes setmanes sense cap pont, molts dies de classes… Però tot això s’acaba i quan acaba el segon trimestre el que comença són les COLÒNIES DE SETMANA SANTA!!!!

Sí, aquest any seguim amb la tradició que va començar ara fa un parell d’anys. Agafem motxilles, botes, nens i nenes de l’esplai, intendents i uns monitors i monitores amb moltíssimes ganes i marxem a disfrutar uns dies del camp, la natura i les activitats més divertides!!

Aquest any anirem a una casa que es troba a la Vall d’en Bas, a la Garrotxa. És l’antiga rectoria de Puigpardines i com podeu imaginar estem al costat del poble de Puigpardines!

SORTIDA I ARRIBADA:

Sortida: 12 d’abril a les 9.00h al carrer Entença, entre Travessera de les Corts i Taquígraf Garriga. Molt puntuals.

Tornada: 16 d’abril a les 20h al mateix lloc. Més puntuals que a la sortida!

Sabem que gairebé tots sou uns experts a l’hora de fer la motxilla però aquí us deixem la llista de tot el que cal portar:

– Motxilla de muntanya gran.
– Sac de dormir.
– Llençol per al matalàs i per a la coixinera.
– Cangur, impermeable, “xubasquero”, paravent…
– Botes de muntanya.
– Motxilla petita per a les excursions: de dues nanses amples (que sigui còmode per caminar) (mida col·legi).
– Esmorzar i dinar del primer dia.
– Cantimplora.
– Foulard.
– Jaqueta o anorac (per si refresca a la nit).
– Pantalons llargs.
– Samarretes còmodes (si volem de màniga llarga).
– Gorra.
– Roba interior (mitjons alts i gruixuts per les botes).
– Pijama.
– Bossa per a la roba bruta.
– Bosses de plàstic.
– Una samarreta llisa blanca, que tornarà pintada.
– Bambes d’esport.
– Una tovallola gran.
– Sabó i xampú.
– Necesser: pinta, raspall i pasta de dents, tovalloleta petita.
– Protecció solar.
– Mocadors.
– Tovalló de roba.
– Lot.
– Instruments musicals tot terreny. Només si volen i si són vells. Nosaltres portarem guitarres.
– “El que se’ls acudeixi” (qualsevol cosa que vulguin compartir amb la resta, i els càpiga a la motxilla).
– Targeta sanitària personal, autoritzacions i medicaments pertinents. (Es donarà als monitors corresponents al arribar)

I aquí ve el que NO es pot portar:

– Aparells electrònics diversos (walkmans, discmans, mp3, mp4, radiocassets, consoles, mòbils…). Isards i Joves ja sabeu que si en trobem ens els quedarem fins que s’acabin les colònies.
– Menjar extra o llaminadures diverses. No patiu que no passaran gana.
– Objectes de valor (càmeres fotogràfiques, rellotges, collarets, anells, arracades…) i miralls.
– Tabac, navalles, diners…

MEDICAMENTS:

Els nois i noies que hagin de prendre medicaments els hauran de lliurar als monitors el dia de sortida. Caldrà apuntar a la capsa del medicament el nom del noi i les instruccions d’us. En el full d’autoritzacions que us adjuntem, heu de posar aquests medicaments amb la informació que es demana i signar l’autorització.

No oblideu de donar-nos, el dia de sortida (tots), la targeta sanitària individual.

ACLARIMENTS:

Us recordem que no podeu venir a visitar els vostres fills, en cap cas, ni per casualitat. No sereu ben rebuts.

Cal que es facin ells la motxilla, amb la vostra ajuda. és bo que ells estiguin al corrent de les vacunes posades, medicaments que acostumen a utilitzar, al·lèrgies a medicaments i operacions i malalties passades. A les colònies s’ha de menjar de tot. I és bo que ho sàpiguen. és condició necessària.

Si fan el sant o aniversari algun dia dels de colònies digueu-nos-ho. Recordeu d’informar-nos de tot allò referent als vostres fills que ens pugui ser d’utilitat.

Dit això nosaltres seguirem amb la preparació. Ja queda molt poquet i anem amunt i abaix buscant mil coses per poder fer que aquestes colònies siguin inoblidables per a tots i totes!!

Us esperem dissabte ben puntuals, amb les motxilles carregades i moltíssimes ganes de les terceres colònies de setmana santa!!!

Fins aviat!