Com tots ja sabeu, aquest ha estat l’últim curs d’esplai dels nostres joves i per acomiadar-nos d’ells us proposem dues activitats en què els joves hi van prendre part: un taller de moneders i un cinefòrum.

Taller de Moneders:

Consisteix en fer-se un moneder amb materials reciclats, concretament amb tetrabriks. Es poden fer moltes altres coses també, com per exemple capsetes o el que un/a vulgui i és molt senzill.

Material:

• cola de barra
• tisores
• cel·lo
• rotlle de folre
• tetrabrik
• retalls de revistes, diaris…

Realització:

1. Obrim el tetrabrik, de tal manera que quedi pla i tallem per dalt i per baix, però deixant una llengüeta a la part de dalt, per poder tancar el moneder. Feu un cop d’ull a les imatges.
2. Li passem un aigua perquè quedi ben net i l’assequem.
3. El dobleguem per la meitat, com es veu a les fotografies.
4. Retallem el que vulguem posar de les revistes o diaris vells i ho enganxem amb la cola de barra.
5. Només cal decorar una banda del tetrabrik, la de fora.
6. Folrem aquesta banda.
7. Enganxem el velcro.
8. Amb el cel·lo, o amb el folre, enganxem les dues meitats del tetrabrik per dins.
9. Això ja està!!

Cinefòrum:

L’última pel·lícula que van veure els joves a l’esplai va ser “Hacia Rutas Salvajes” i un d’ells ens n’ha escrit 4 línies:

Un bon dia un jove acabat de graduar a la universitat, amb molt bones notes, decideix marxar i deixar-ho tot per coneixes a si mateix i viure la natura, i quan dic deixar-ho tot és tot. Es desfà de la documentació, targetes de crèdit, diners… y abandona una família massa capficada en valors capitalistes. Deixa enrere qualsevol tipus de comoditat i empren un llarg viatge de dos anys amb destinació a Alaska, però això no significa que havans no tingui temps de recorre tot el territori d’Estats Units.

Encara que el llargmetratge va fent salts en el temps, la pel·lícula s’estructura en 4 capítols ben definits: naixement, adolescència, edat adulta i saviesa.

Cada un representa una etapa en l’evolució del personatge per aconseguir el seu somni, viure sol , aïllat del món, vivint en la naturalesa com un veritable ésser i descobrint-se a ell mateix i les veritats que l’envolten.

“Hacia rutas salvajes” és una magnifica pel·lícula, basada en fets reals, que ens fa reflexionar sobre la família, la solitud, la natura, la imprudència, els diners, els grocs… les coses realment importants. I tot això envoltats de la més pura naturalesa.

Víctor Arrufat

Doncs bé amics, ara sí, això ja queda vist per sentència. Només queden els campaments per aquests nois. Que us vagin molt bé i us ho passeu rebé!!!!!!

Hola! Com esteu? Jo molt contenta perquè l’altre dia el grup de Joves de l’Esplai va veure una peli i no va tenir temps de comentar-la i el David, la Sílvia i jo hem trobat una solució fantàstica: farem un fòrum de la peli aquí mateix, al bloc! No us sembla màgia això de les noves tecnologies? A mi no sempre, què vols que et digui! I la peli en part parla d’això…

Així que podeu començar a deixar comentaris, sí, sí, aquest serà el nostre fòrum. Joves: que comenci el joc! Si algú més ha vist la peli també pot dir la seva i la resta podeu fer preguntes si voleu. Jo intentaré anar fent una comparació amb el Bosc de Brocelaina (perquè trobo que hi ha força semblances entre el planeta de la peli i el bosc on visc), però els que hi heu estat em podríeu donar un cop de mà…

Per començar, un membre del grup de Joves ha fet una crítica de la pel·lícula, aquí la teniu (sota aquest cartell gegant, però verd!!):

La Belle verte (en català, El planeta lliure) és una pel·lícula en què es fa una dura crítica a la societat que nosaltres anomenem “civilitzada”.

Tot comença en un llunyà planeta, cap a l’any 6000. Els habitants d’aquest, són éssers molt avançats, però no en tecnologia, sinó en humanitat: han prescindit dels objectes materials i han après a conviure en harmonia amb la natura. Gràcies a la pau que hi regna, els habitants viuen 250 anys i han après a comunicar-se telepàticament. Un cop l’any, els habitants fan una reunió en què es fa intercanvi de menjar (només de verdures i fruites, no d’animals) i es decideix on anar de viatge. Després d’una bona estona, la Mila s’ofereix voluntària per anar de viatge a un planeta molt perillós i primitiu, on encara s’utilitzen els cotxes i la gent aparenta ser el que no és. El viatge es fa a la Terra. Quan la Mila hi arriba li passen tot de coses extraordinàries que canviaran la seva vida i la de la gent que l’envolta.

Thoron.

La setmana passada el Grup de Joves de l’esplai van fer figuretes de fimo. El fimo és una plastelina que quan la poses al forn es queda amb la forma que se li ha donat. I es poden fer figuretes com aquestes:

Bé, doncs ja ho veieu, aquests són els resultats després d’haver-les posat al forn. Sembla màgia eh! Doncs no, això és molt però que molt més senzill, us ho dic jo (el Mag Fistandàntilus). Fins i tot un esquirol ho podría fer… amb l’ajuda dels seus pares o monitores és clar!

Ja podeu fer collarets i omplir les estanteries de l’habitació amb més figuretes! Però Joves, haureu de pensar en endur-vos-les a casa dissabte vinent, que no poden desaparetre soles de l’esplai!

Per cert, aquest material és força famós i si cerqueu fimo al google hi trobareu de tot. Una altra opció interessant és cercar fimo al flickr. Podeu anar-hi directament fent clic aquí. Fins i tot hi ha grups especialitzats en aquest material, en aquesta afició… tot un món per descobrir.