El passat dijous vam estar venent, com ja va essent tradició, roses i pastissos a la nostra paradeta del carrer Nicaragua amb Travessera de les Corts perquè les colònies i els campaments sortissin més econòmics! Ah! I aquest any vam tenir la fabulosa ajuda del grup de Joves, uns noiets i noietes amb unes ganes immenses de treballar i fer una mica de campanya econòmica pel seu viatge a Formantera.

No us volem avorrir amb una crònica inintel·ligible, només volem donar-vos les gràcies a tots i totes, els que ens vareu comprar una rosa, els que ens vareu fer un pastís i els que ens vareu portar la vostra entranyable companyia. Us deixem unes fotos del dia!

Us deixem una reflexió del nostre estimat Joan Turu:

“Ho sé, encara queda una setmana per Sant Jordi… però sé que hi haurà persones que els hi anirà bé tenir la imatge amb antelació…Ho sé, la llegenda diu que és el Jordi qui regala la rosa… Però estic cansat de perpetuar estereotips i rols de gènere. Recordo fa temps, quan era monitor de menjador, que un dia que decoràvem les parets amb dibuixos medievals, una nena mirant un dels murals en el que es veia una princesa a una finestra d’una torre amb actitud contemplativa em va dir:
-La princesa està esperant al príncep que vingui a declarar-s’hi.
Jo li vaig dir que podia ser, però que a mi m’agradava pensar que estava rumiant la manera com es declararia ella al príncep…
La nena, em va mirar i em va dir:
-Impossible! Tu has vist mai un dibuix d’una princesa declarant-se a un príncep?
Davant d’aquelles paraules tan certes només em vaig poder resignar i callar…
Així que Paula, aquí tens un dibuix que m’hagués agradat ensenyar-te en aquell moment!”