Aquesta fotografia de grup va ser presa ja fa uns dies, però se sap que els de campaments encara… Read more A campaments encara sobreviuen…

Només portem tres dies de colònies, però ja ens han passat un munt de coses. Com ja sabeu (i sinó ara ho sabreu!), Castellar de n’Hug, a part de ser famós per les Fonts del Llobregat, és famós perquè era un territori on hi voltaven indis.

El primer dia comença amb moltes cares noves i això és una molt bona oportunitat per fer grans amigues i amics. Només arribar, els esquirols i els dofins, ens vam instal·lar a les habitacions i vàrem jugar al pistoler amb noms (el joc per excel·lència de l’esplai per començar a conèixer a tots els nostres companys i companyes). Just després de sopar i desparar taula, va començar la nostra primera activitat de nit de colònies, amb molts nervis, una mica de fred, però sobretot amb moltes ganes de jugar. Els esquirols vam fer un joc indi que havia explicat en Giggi, un home molt vell i savi, als monitors. Vam fer dues tribus, cada una va construir un tòtem amb algunes imatges, i va ser una competició per descobrir quines imatges havíem col·locat (un bisó, un llop, un tipi, …). En canvi, els dofins, vam conèixer a tres xamans, uns bruixots molts savis, amb el poder de fer música, de crear el foc, i el més poderós de tots, amb el poder de la ocultació. Després de rentar-nos les dents, es va acabar el primer dia de colònies, amb tots i totes esgotades per totes les noves emocions.

 

Tots i totes juntes escoltant (o fent-ho veure?) les explicacions dels monitors i les monitores

 

Fent polseres durant els racons

 

L’endemà al matí, vam anar tots d’excursió a la Cova de la Tuta, una cova molt gran i fosca, on, de sobte, hi va aparèixer en Momo. I us preguntareu ni més ni menys, qui és aquest Momo? Doncs és un indi, de la tribu dels Papalagui, que viu amagat d’uns “homes grisos” que viuen a Castellar de n’Hug. Al principi no l’enteníem, perquè parlava una llengua molt estranya, però poc a poc, vam anar ensenyant-li paraules en català, i ell amb el seu idioma, com Kritica (ploma) o Rewaneka (cova). A la nit, ens va explicar que quan era petit, ell i la seva tribu van haver de fugir del poble perquè uns homes de gris van començar a tallar arbres i a contaminar les aigües. Ell, al fugir, va perdre la seva família i ara viu sol a la muntanya, on ha fet alguns amics com en Giggi.

 

En Momo, de la tribu dels Papalagui.

 

Ensenyant el català a en Momo per poder conèixer la seva història

 

Ahir, van aparèixer dos personatges ben curiosos, en Sòcrates i l’Atenea, dos grecs amics d’en Momo que ens van ensenyar com funcionen les Olimpíades jugant a jocs típics grecs, indis i de l’esplai. Per fi vam poder fer el nostre primer bany a la piscina, i a la tarda, vam fer una visita a les meravelloses Fonts del Llobregat.

 

Fent les Olimpíades amb l’Atenea, en Sòcrates i en Momo

 
Durant aquests dies, els esquirols i els dofins, ajudarem en Momo a trobar pistes d’on són els Papalagui i de qui són realment aquests homes grisos.

Notícies fresques d’aquí uns dies!

 

Només arribar, tot just instal·lats al terreny d’acampada, un famós presentador de televisió va aparèixer amb un equip de rodatge, per dir-nos que havíem estat seleccionats per fer un programa al més pur estil “Supervivientes”. En Jorge Javier Vázquez, el presentador, ens ha fet passar un seguit de proves per adaptar-nos al nou territori i així veure si som capaços de “sobreviure“ quinze dies a la natura.

Instal·lats a les tendes pel prat del campament

 

Durant aquets cinc dies, ens han visitat uns quants il·lustres personatges de televisió, com en Paquirrín, la Pilar Rahola o en Torrente, tots amb el seu “peculiar” estil de sortir a la televisió (i perquè no dir-ho, alguns amb un estil grotesc i vulgar) que ens han ajudat a superar difícils proves.

En Torrente en plena acció

 

La direcció del programa ens va dir que per posar-hi més emoció faríem una espècie de lliga entre els diferents grups de “supervivientes” que es van formar als inicis dels campaments. Cada grup té la seva pròpia insígnia (feta per ells mateixos!) i un crit de guerra que no dubtaran en utilitzar per poder superar les proves i guanyar.

 

Durant els següents dies els concursants s’enfrontaran a reptes que els hi exigiran tot el seu enginy i destresa per tal de poder “sobreviure” en aquests campaments al bell mig de la natura.

Excursió dels Joves a la Cova de la Tuta

 

Els Guineus i els Isneus van profitar per fer una visita als nens i nenes de colònies

 

Els campaments ja estan en marxa… i sí, de moment tot va bé!

Després de carregar l’autocar i acomiadar-se de pares i mares, els nois i noies, monitors i monitores de campaments ja eren de camí al terreny d’acampada, que enguany, com ja sabeu, cau per allà sota Castellar de n’Hug (aquell poble que té cinc forns de llenya amb croissants desmesurats).

Encara no tenim fotos del campament. Aquí us posem algunes fotos del terreny d’abans de pujar-hi. Fins i tot d’abans de muntar-hi els lavabos, tendal, carpes, tendes de material… Ja veureu com ha canviat la cosa! Sobretot perquè ple de gent és molt més maco i té més vida!

Val a dir que de vida ja n’hi havia abans esclar, de fet està ple d’insectes preciosos, maduixetes i tota classe de flora i fauna! Esperem que la respectin com cal i que tots plegats aprenguin a conviure plegats i compartir l’espai aquests catorze dies.

Per cert, ens han dit que van tenir un fort aiguat la primera nit, però sembla que no s’han mullat massa. La vida a campaments ja té aquestes coses. Han passat la primera prova per comprovar si han plantat bé les tendes!

Us seguirem informant! I recordeu, si no diem res, és que tot va bé!

 

Aquest és el prat d’abaix del campament (una part).

 

Aquí, ara mateix hi ha un tendal, un parell de carpes, taules, bancs, nens i nenes dinant i aquestes coses.

 

Aquest prat molt verd és la zona de tendes.

 

El riu Llobregat passa vorejant el terreny.

 

Costa d’imaginar però aquí a mà esquerra hi ha uns lavabos!

 

Ja comença a fer calor i comencem a pensar en l’estiu!!! Els dies cada cop són més llargs, el sol sembla que no vol marxar mai i la temperatura va pujant!! Així doncs, ja és hora que comencem a pensar en que farem a l’estiu i tots sabem que no hi ha res millor que les colònies i els campaments!!

Per tot arreu ja anuncien activitats per l’estiu. La setmana santa ja és aquí, segur que ja ho teniu tot preparat i ara el que toca és preparar les vacances d’estiu. Si més no, és el que fem cada any, a ple hivern ja estem pensant en l’estiu. És de bojos, però és així. I la gent es pregunta: i els de l’esplai, què faran aquest any? Per què no diuen res??

No patiu, fem colònies i campaments. És el que sabem fer i el que més ens agrada. I ho tenim tot, ja fa temps. Aquest any anirem tots a la mateixa zona, una miqueta separats però prou a prop com per poder fer-nos un parell de visites. I és que aquest any marxem a Castellar de N’hug al Berguedà. Els de colònies gaudiran d’uns dies envoltats de natura a una casa molt bonica amb lliteres, sales, esplanades, boscos, bones vistes i olors agradables. També tenim un terreny just al costat del Llobregat en mig dels boscos més verds, muntanyes, camins i racons per descobrir.

A més, és clar, de jocs, històries, excursions i moltes coses més que comencen a néixer un any més, per fer de les colònies i els campaments un intensiu de diversió en companyia d’amics, coneguts i desconeguts.

Però està clar que nos us deixarem en mig del bosc o al muntanya sols, aquí falta dir que tindreu un equip de monitors preparats per aguantar xafecs, excursions, curses i tot el que calgui amb vosaltres. Què hi trobeu a faltar? Doncs nens i nenes, nois i noies, joves, gent amb ganes de passar-ho bé, fer amics i compartir bones estones!!!

I per això ha arribat l’hora d’obrir les inscripcions. Perquè només hi falteu vosaltres. I perquè comença el mes de d’abril, que és quan les obrim. A veure si aquest any ja ho tenim tot ple abans de setmana santa. En sé d’uns quants que serien feliços!

Som-hi doncs: les inscripcions s’obren aquest divendres 8 d’abril a les 5 de la tarda. Serem a l’esplai fins a les 7. Aquí us deixem els cartells de les colònies i campaments d’aquest estiu 2011. Si hi cliqueu a sobre, anireu directes a les respectives pàgines, on trobareu tota la informació sobre les inscripcions, reunions de pares i mares i altres coses, com per exemple fotos d’anys anteriors.

 

Com heu pogut veure els nois i noies de campaments caminaven molt i molt i mooooooooolt però no penseu que a les colònies no fèiem res. Entre les lluites contra el No-res, els entrenaments d’en Filoctetes i les reflexions que cada matí ens feia en Fuyur vam tindre una estona per anar a explorar les terres del món de Midgard també anomenades la Garrotxa.

Aquell dia ens vam aixecar d’hora i després d’un bon esmorzar vam preparar la motxilla amb tot allò necessari per anar d’excursió ja sabeu: cantimplora, gorra, capelina i crema solar (segur que després de repertir-ho tantes vegades els nens ja ho tenen asimiladíssim). Vam sortir de la casa i després de pujar una estoneta ens vam endinsar en un bosquet on hi havia un camí que portava al Castell de Colltort.

Com podeu veure vam escalar i tot!!! I quan vam arribar allà, ens esperava ni més ni menys que el mag Fizban que ens va explicar que estava molt aerepentit pel que havia fet, nosaltres que som mooooolt bons el vam perdonar i vam dir-li que l’ajudaríem (pero mira que buenas personas) i vam desfer un tros de camí fins arribar a una cruïlla on vam seguir el camí cap a la Fontpobra.

Abans d’arribar a la font vam parar a dinar i descansar a un bosc d’alzines on vam trobar tot d’animals i “bichejus” estranys.

Després vam seguir caminant fins a arribar a la Fontpobra on tots vam omplir la cantimplora.

Un cop refrescats i amb la cantimplora plena d’aigua vam pujar una miqueta seguint el camí que ens portava fins a Mas Colltort tot vorejant el volcà de Can Tià en el que vam entrar abans de tornar cap a la casa.

Ja fa gairebé un mes que els esquirols i dofins van marxar de colònies i segons m’han explicat els monitors no tot va ser normal i corrent, tot i que ja sabeu que a l’esplai Natzaret res no és normal i corrent. M’han comentat que va ser tot molt estrany, en teoria ells anaven a Mas Colltort una casa de colònies de la Garrotxa però es van trobar que havien aterrat a un món completament diferent, el món de Midgard.

El món de Midgard es sustenta sobre un arbre, és l’element més important d’aquest món, és un arbre que hi és des del principi dels temps. Fa que el món funcioni, sense ell, el món s’enfonsaria. Cal, doncs que el protegim, i per fer-ho hem de portar-nos bé…

Ja us aniré explicant coses d’aquest món però per començar millor que fem les presentacions:

En primer lloc en trobem al Fuyur, un drac justicier encarregat de custodiar i menjar-se les arrels de l’arbre que sustenta el món de Midgard. No és bo ni dolent, es menja les arrels del món però només si els habitants fan males accions.

Cada matí ens explicava una història del seu món.

Tot seguit trobem a l’Atreyu, potser us recorda a un personatge de la història inacabable, tot són coincidències… L’Atreyu, habita a Midgard juntament amb la seva tribu i ens va ajudar a saber que succeïa a Midgard. Coneix moltes de les tècniques que ens van ajudar a salvar aquest món.

L’Atreyu era molt important però hi ha un altre personatge que també ens va ajudar moltíssim. Una sacerdotessa anomenada Oracle de Midgard que disposava de poder per a la profecia. Viu al bosc i es passa el dia meditant i comunicant-se amb els Deus. És molt espiritual i misteriosa, només apareixia quan volia i en moments molt importants.

Aquest personatges ens ajudaven molt juntament amb el Filoctetes un entrenador que amb l’Atreyu va entrenar-nos per a lluitar contra aquells que podien fer que el món fos destruit.

No penseu que tothom era bo, també ens trobàvem amb algunes persones que van fer que anéssim amunt i avall. El pitjor de tots era el No-Res, un esser malo malísimo que portava molt de temps engabiat en una capsa protegida per sis pedres (cada pedra equival a un element del món de Midgard- foc, aigua, vent, terra, els Déus i els morts). Gràcies a un mag (ara us explicarem) va quedar alliberat i el No-Res va començar a absorbir els estels i els avantpassats que ens ells hi ha.
D’aquest no tenim fotos ja que era una espècie de fum però podem explicar qui és el mag del que us he parlat.

El mag Fizban el negre, en el seu camí cap al cel es va perdre i no va arribar a ser una estrella com tots els altres avantpassats. En veure que no hi podia arribar, va decidir que si ell no podia anar al cel, el cel aniria a ell i per això va alliberar el No-res.

Fizban el negre espantava una mica als nens però després vam descobrir que el que passava era que estava espantat i perdut i vam decidir ajudar-lo a arribar a les estrelles i destruir el No-Res. Així es va convertir en Fizban el blanc (això potser us recorda a una història d’aquestes com el Senyor dels anells però en realitat no s’assemblava gens dels gens!).

Total, finalment va arribar a les estrelles amb tots els altres però encara ens queda l’últim, els més bromista, el més encantador, el més trapella i potser el més odiat per tots als nens, el Loki. És el Déu del foc, un trapella que es dedica a incordiar tot i que no de mala fe. Un “liante” que s’emporta tot allò que troba fora de lloc per això era important que tot estigués a seu lloc.

Ja veieu que ens ho vam passar molt bé,vam conèixer molta gent nova i vam viure un munt d’aventures però ja ho anireu comprovant!!! Per ara us deixem algunes imatges.

El món de Midgard es sustenta sobre un arbre, és l’element més important d’aquest món, és un arbre que hi és des del principi dels temps. Fa que el món funcioni, sense ell, el món s’enfonsaria. Cal, doncs que el protegim, i per fer-ho hem de portar-nos bé…

Ja us aniré explicant coses d’aquest món però per començar millor que fem les presentacions:

En primer lloc en trobem al Fuyur, un drac justicier encarregat de custodiar i menjar-se les arrels de l’arbre que sustenta el món de Midgard. No és bo ni dolent, es menja les arrels del món però només si els habitants fan males accions.

Cada matí ens explicava una història del seu món.

Tot seguit trobem a l’Atreyu, potser us recorda a un personatge de la història inacabable, tot són coincidències… L’Atreyu, habita a Midgard juntament amb la seva tribu i ens va ajudar a saber que succeïa a Midgard. Coneix moltes de les tècniques que ens van ajudar a salvar aquest món.

L’Atreyu era molt important però hi ha un altre personatge que també ens va ajudar moltíssim. Una sacerdotessa anomenada Oracle de Midgard que disposava de poder per a la profecia. Viu al bosc i es passa el dia meditant i comunicant-se amb els Deus. És molt espiritual i misteriosa, només apareixia quan volia i en moments molt importants.

Aquest personatges ens ajudaven molt juntament amb el Filoctetes un entrenador que amb l’Atreyu va entrenar-nos per a lluitar contra aquells que podien fer que el món fos destruit.

No penseu que tothom era bo, també ens trobàvem amb algunes persones que van fer que anéssim amunt i avall. El pitjor de tots era el No-Res, un esser malo malísimo que portava molt de temps engabiat en una capsa protegida per sis pedres (cada pedra equival a un element del món de Midgard- foc, aigua, vent, terra, els Déus i els morts). Gràcies a un mag (ara us explicarem) va quedar alliberat i el No-Res va començar a absorbir els estels i els avantpassats que ens ells hi ha.
D’aquest no tenim fotos ja que era una espècie de fum però podem explicar qui és el mag del que us he parlat.

El mag Fizban el negre, en el seu camí cap al cel es va perdre i no va arribar a ser una estrella com tots els altres avantpassats. En veure que no hi podia arribar, va decidir que si ell no podia anar al cel, el cel aniria a ell i per això va alliberar el No-res.

Fizban el negre espantava una mica als nens però després vam descobrir que el que passava era que estava espantat i perdut i vam decidir ajudar-lo a arribar a les estrelles i destruir el No-Res. Així es va convertir en Fizban el blanc (això potser us recorda a una història d’aquestes com el Senyor dels anells però en realitat no s’assemblava gens dels gens!).

Total, finalment va arribar a les estrelles amb tots els altres però encara ens queda l’últim, els més bromista, el més encantador, el més trapella i potser el més odiat per tots als nens, el Loki. És el Déu del foc, un trapella que es dedica a incordiar tot i que no de mala fe. Un “liante” que s’emporta tot allò que troba fora de lloc per això era important que tot estigués a seu lloc.

Ja veieu que ens ho vam passar molt bé,vam conèixer molta gent nova i vam viure un munt d’aventures però ja ho anireu comprovant!!! Per ara us deixem algunes imatges.

Jo, el gran Mag Fistandàntilus, m’acomiado de tots vosaltres. Sempre quedarà en el meu record la creació d’aquest bloc, que m’ha permès escriure frases tant apostoflants com la del títol d’aquesta entrada. Ha estat un autèntic plaer.

Ara em toca retirar-me a la meva cova (la cova de l’ermità, allà al Regne de Murdündrain) i preparar un nou encanteri que m’ha de fer més poderós encara. Un encanteri que em mantindrà molt concentrat dia i nit durant força temps. Sort que m’estic tornant vegetarià… perquè no tindré massa temps per fer cuinetes i caceres!

Però anem al gra, que ja sé que això no interessa massa. Bé, la resta tampoc, com es pot comprovar per l’escàs nombre de visites (per això no tinc massa pressa). Però lo prometido es deuda, i jo encara tinc alguna tasca pendent: aquí van les últimes fotos de campaments.

Per cert, he encarregat al “pepito” que faci les còpies del DVD de fotos de campaments i les enviï avui mateix. A veure si se’n surt…

Sí, clar que n’hi haurà més que les que hem posat aquí! Moltes més. I també hi haurà els vídeos del Fama i algunes cançonetes de l’estiu piratil. “I eso” (això ho diu molt en Karl Rice, ja ho veureu…).

Molt bon estiu a tothom!
Gaudiu de l’agost tant com pugueu i fins una altra!!!!!!

A l’esplai hi ha moltes coses típiques que repetim any rere any, plogui, nevi, caigui calamarsa, vingui el pulpo amb o sense la de l’atún o faci vent. A colònies i a campaments, l’últim dia hi ha festa. Si es que esto es así! I hi ha vegades que aquesta festa dura tot el dia, és a dir, és una festa de tarda i nit que comencem a preparar al matí.

Aquest ha sigut el cas d’aquests campaments, on a la tarda hi havia mercat pirata amb tot de paradetes tipus llançament de pinyol d’oliva, pesca, punteria variada, pulsos variats i altres entreteniments (sense oblidar el correu de missatges, que com ja saben els de movistar, és tot un èxit!).

També es prepara l’ambientació del sopar i de la festa de nit, on aquest any hi havia barrilets de rom (tang, com sempre!), disfresses pirates, danses, repartiment de premis, una gran bandera de l’esplai, globus i altres decoracions (fins i tot una bola de disco feta amb paper de plata). Ah, i música… encara que això no va ser el plat fort!! Però és el que té la vida pirata, que és poc moderna!!! Un altre any serà… Per compensar, els que van voler, van poder fer bivac i com a mínim va poder somniar tot mirant les estrelles.

Aquí van algunes de les fotos. Fins la propera.

Això ja s’acaba, aquí va la darrera tongada de fotos… Però abans d’acabar encara ens quedarà un últim regalet i és que tenim tot un reportatge de la festa piratil (tarda i nit), que veya tela… I després ja sí, vindran les fotos de l’últim dia. Esperem que us agradin:

Teatre, la vida és pur teatre:

Els Joves explicant una activitat (el joc dels tresors) als Guineus i Isards:

Afinant les guitarres per la Missa de diumenge (Sant Jaume):

Fama, a bailar!!!

(en el DVD us posarem els vídeos)

El campament Pirata i llurs banderes:

Password Guineus i Isards:

Algunes fotos de la Festa Piratil Vall d’Ora 2010: