Categoria: Activitats a Les Corts

Sant Jordi

Publicat el per Mag Fistandàntilus

Pares, mares, nenes i nens,

Com ja sabeu, Sant Jordi s’acosta i enguany l’Esplai Natzaret tornarà a posar una paradeta de roses al lloc de sempre, Nicaragua amb Travessesra de les Corts durant tot el dilluns dia vint-i-tres!

Ens faria molta il·lusió que ens vinguessiu a veure en algun moment d’aquest fantàstic dia i, ja de pas, ens compressiu aquella rosa que teniu pensat comprar per la mare, l’àvia, la dona, el germà, el fill, l’amic, etc., a nosaltres, ja que tots els guanys aniran destinats a les colònies i campaments d’estiu.

A més, veureu que són les roses més maques i formoses de tota la contrada, provinents directament de la sang del drac!! I a preus assequibles (comptant que són les originals)!

Que passeu un bon cap de setmana i un millor dia de Sant Jordi.
 

Sant Jordi

 

Carnaval carnaval!!!

Publicat el per Mag Fistandàntilus

Com ja sabeu, la setmana del Carnaval és per fer gresca i xerinola, per fer coses que normalment ens faria vergonya fer, però sobretot, és temps de disfressar-se!
Aquest any, l’Esplai Natzaret no hem fallat, i ens hem disfressat de Rua del Carnaval! Sí, sí, heu sentit bé, per carnaval hem anat de Carnaval! Ara us expliquem una miqueta tot això:

DSC_0063

Els esquirols anaven de Figuetaires, uns personatges molt populars per aquestes dates, i van vestits amb camisa blanca, una faixa a la cintura i una màscara ben maca. Es diuen així perquè abans portaven una figa penjada d’un pal, però els nostres figuetaires portaven uns caramels ben grossos (ja sabeu que ens encanten els dolços!).

DSC_0104

Els Guineus aquest cop anaven de Bòbuls i Margaridasses que es dediquen a fer soroll i son una mica trapelles. Els hi encanta anar de tots colors, i porten màscara per poder fer malifetes!

DSC_0174

Per últim, com no podia ser diferent en una Rua del Carnaval, hi havia els i les jutges, vestits de negre amb uns gorgera al coll i una torxa per cremar la sardina i enterrar-la.

I com no, com ja és tradició a l’esplai, vam fer una gran figura del Rei Carnestoltes, que ens va animar a fer xerinola i gresca des del seu tron! I com no podia ser diferent, la nostra comparsa era tant xula i original que vam guanyat el PREMI a la comparsa més ORIGINAL!!!

DSC_0114

DSC_0155

DSC_0194

DSC_0229

Moltes gràcies a tots i totes per acompanyar-nos en una tarda tant meravellosa!

 

La matinal

Publicat el per Mag Fistandàntilus

Com tots sabreu ja, la setmana passada van ser les Festes Majors del nostre barri, Les Corts. I això, suposa que enlloc de la típica activitat d’esplai, es fa una gran activitat amb els altres esplais i caus del barri, que, a més a més és pel matí.

I aquest any no ha estat pas diferent. Tot i l’amenaça de pluja que hi havia des del dia anterior, amb els bons desigs i tota l’esperança posada en que els meteoròlegs i meteoròlogues s’equivoquessin un cop més, el dissabte al matí ens va llevar un Sol espaterrant que ens va animar a sortir al carrer a passar-nos-ho bé.

Un cop tots els nens i nenes de l’Esplai Natzaret, l’Olivera Rodona i el Pi de Les Corts, amb els respectius monitors, vam estar tots junts als jardins de Clara Campoamor i ens disposàvem a començar a jugar, va arribar un personatge molt especial. Era en Pau Farinetes! No tothom el coneixia així que li vam demanar que es presentés. Ens va explicar una història d’allò més increïble però l‘única possible: que un monitor que passava per la Plaça Comes, on hi ha una estàtua d’ell, el va ressuscitar i rejovenir per petició seva ja que estava molt enfadat perquè ja no es participava en les Festes Majors. També ens va dir que ell havia sigut un pagès del poble de Les Corts (si en tenia d’anys!) molt popular per la seva manera de participar i celebrar la Festa Major. Així que ens venia a explicar que les Festes Majors són molt divertides i molt més que la Matinal; que hi ha concerts, xocolatades, bingo, havaneres, correfocs, tabalades, i moltes coses més! I que haviem de participar-hi per què sinó quedaven en res.

Un cop ens va haver explicat tot això ens va proposar fer unes activitats típiques de les Festes Majors de quan ell era jove, ara farà uns 100 anys. Així que seguint les seves instruccions, vam separar-nos en 8 grups, cadascún amb nens dels dos esplais i el cau, i vam estar jugant a quatre jocs diferents: un d’ells era el mocador, amb la peculiaritat de que si es deia més d’un número, una de les persones havia d’anar pujada sobre les altres; en un altre vam jugar a les bitlles catalanes, una mica diferents a les que estem acostumats, i que enlloc de pilota, es llença una bitlla més petita, el bitllot; el tercer joc era el joc del director, on en una rotllana un era el diré i l’havien d’imitar i un altre estava al mig i havia d’endevinar qui era; i l’última activitat eren unes danses populars esplaienques com l’emma paparruska o el guandanxú.

En acabat, els grans del Pi de Les Corts ens van fer una xocolatada boníssima, i vam tenir un temps per descansar tot mirant un partit de bèlit, un esport una mica estrany.

Finalment vam fer dues grans rotllanes i vam fer una roda de noms per conèixer-nos i poder jugar, tot seguit, una partida del pistoler però amb noms. Llavors ja van venir els pares a buscar-nos per dinar, i mica en mica vam anar marxant cadascú a casa seva a fer un bon dinar.

Carnaval carnaval!!!

Publicat el per Mag Fistandàntilus

L’altre dia, el 5 de març, va ser Carnaval. I evidentment, l’Esplai va anar a la rua de Les Corts, els nens van anar disfressats de pallassos, i els monitors de mims. Eren uns pallassos una mica extranys amb una capa i un barret i…bé, això sí, amb moltíssims colors. I els mims estaven una mica pàlids però molt animats. Tot i que era pont i no érem gaires, ens ho vam passar molt i molt bé. La rua va començar als Jardins Barcardí i després de fer un recorregut pel barri fent una mica de xerinola, vam acabar a la plaça Rosés. Hi havia un grup d’animació que ens ho va fer pasar bé. I a més…xocolatada! Mmmm…boníssima.

 

carnaval esplai

carnaval esplai

carnaval esplai

carnaval esplai

carnaval esplai

carnaval esplai

carnaval esplai

 

Els primers dies d’esplai

Publicat el per Mag Fistandàntilus

Ja fa uns quants dies que ha començat l’esplai i han passat coses molt i molt interessants, en primer lloc els guineus i isards han trobat un llibre molt curiós que es va escrivint sol, per ara hi ha els dos primers dies d’esplai així i diu així:

Hi havia nens de totes les edats, més grans i més petits, més cridaners i callats, més moguts i més tranquils però tots van fer cas als monitors en sentir que els cridaven i van seure al terra formant un cercle. Era l’hora de les presentacions; hem dic Manel i m’agraden els macarrons, hem dic Laia i m’agrada parlar, al Nicolas li agradava jugar a futbol, al Martí l’esplai, a algun li agradava tirar-se pets… total un grup ben variat, però tots tenien ganes de començar a jugar.

 

DSC04215

 

Primer de tot però, van escoltar un conte, parlava d’un noiet a qui van anomenar el petit Príncep i explicava que en un dels seus viatges havia conegut un home que es dedicava a contar estrelles.

Els nens van escoltar la història fins a la fi però diria jo que no els va quedar gaire clar el que volia dir, el que si que sabien era que aquell home era una mica avariciós i que volia posseir totes les estrelles.

 

primer dia esplai

 

Després d’aquesta veu reflexió els nens estaven impacients per començar a jugar però faltava alguna cosa: encara no sabien a quin grup anaven, (per si no ho sabeu, els esplai separen els nens en grups, en aquest n’hi havia tres: els esquirols i dofins, els guineus i isards i els joves) ni quins monitors tenien així que per fer les coses ben fetes van proposar-se trobar els seus monitors.

Així va començar aquell primer joc del nou curs, es van separar en equips i van començar a buscar uns sobres que hi havia escampats pel pati, aquells sobres estaven marcats amb un número, un número que feia referència a un proba i si aconseguien passar la proba aconseguien una pista. Era ben fàcil!
Un cop van haver aconseguit totes les pistes els nens i nenes es van ajuntar i van posar en comú les seves pistes:
Hi havia un monitor de guineus i isards que es desplaçava en bicicleta per Barcelona, un de joves que volia anar al Kilimanjaro, a un li agradava l’Shrek… un total de 33 pistes que els van ajudar a descobrir a quin grup anava cada monitor.

 

primer dia esplai

 

primer dia esplai

 

La Leyre, la Maria, el Lluís i el Bernat eren del grup d’esquirols i dofins. La Carla, el Víctor, el Marcel, el Martí i l’Andreu els monitors del grup de guineus i isards i el Manel i l’Aleix els del grup de joves.
Un cop més tranquils van jugar a un joc conegut per tots i totes, el mocador.

 

primer dia esplai

 

primer dia esplai

 

Va ser una gran partida que va acabar en empat, ja us he dit que aquests nens són invencibles, i per descansar una mica els nens es van separar en els grups.

Podríeu pensar que es complicat continuar la nostra història si hi ha tres grups diferents però he de dir estimats amics que tot i que els tres grups estan destinats a fer coses molt importants són els mitjans, guineus i isards, els que seran els protagonistes d’aquesta.

Que podem dir d’aquest grup, doncs bé començarem per dir que són una vintena, (si, si n’hi ha molts però no us preocupeu ben segur que els coneixerem a tots) d’entre 9 i 14 anys, molts macos tots, està clar i amb moltes ganes de divertir-se. Però bet aquí que per aconseguir complir la missió que els ha estat imposada potser hauran de canviar algunes coses, potser ser una mica més pacients, una mica més callats o més tolerants els uns amb els altres.
Per ara ells no saben el que faran, ni tan sols saben de l’existència d’aquest llibre però no us preocupeu perquè d’aquí poc seran uns experts en resoldre enigmes, memoritzar dades i desxifrar claus.

El temps d’esplai es va acabant, ja gairebé són les 19 de la tarda i el grup està ansiós per poder jugar una mica a basquet, a futbol o simplement berenar. Però setmana rere setmana anirem veient que fan els nostres protagonistes.

El segon dia d’esplai comença més d’hora del que seria habitual, a les 10 del matí els guineus i isards ja estan llestos per començar a jugar. Els han citat als jardins de Campo amor entre mig de l’Illa diagonal i el Corte Ingles (pels qui no ho sapigueu) són les festes de les corts i les diferents entitats del barri s’han ajuntat per fer una gran gimcana, hi ha moltes cares noves ja que hi ha dos esplais més que participen: l’Olivera Rodona i el Pi de les Corts.

Tot comença com sempre, formant grups, i sempre acompanyats pels monitors els nois i noies van voltant pel barri de les Corts per aconseguir informació sobre les entitats que formen el barri. No se si ho sabeu però el que volen aconseguir és que hi hagi nous espais de joc arreu de les Corts.
Tots s’ho passen molt bé, hi ha alguns que pinten, d’altres que fan no se que amb una pilota i finalment es troben un altre vegada a Campo Amor per a fer una xocolatada que acompanya la fi del segon dia d’esplai.

Però el que fan els monitors tampoc és tant important ja que la veritable història d’aquest llibre comença un cop acabades les festes.

És dimecres 13 d’octubre i el Marcel, un dels monitors de guineus i isards està a la biblioteca de la seva universitat buscant informació sobre les pedres i volcans i coses així, quan de sobte un llibre li crida l’atenció. És un llibre que sembla molt antic, té la coberta ratllada i es tanca per mitjà d’uns imants, les pàgines estan una mica socarrimades i desgastades pel pas del temps i fa una olor que li recorda a una especie de te.

El Marcel intrigat mira la portada del llibre però no hi ha res escrit, tampoc hi ha res al darrere així que l’obre encuriosit per la informació que deu contindre. La primera pàgina és la que més li sorprèn, hi ha un segell que li sona molt, una mena d’arc iris amb tres cors on hi ha escrit esplai Natzaret.

El Marcel es pregunta que deu fer un llibre de l’esplai a la biblioteca, no coneix ningú que hagi estudiat geologia, així que encuriosit passa a la següent pàgina i comença a llegir l’inici de la història que tots vosaltres ja coneixeu. A les imatges reconeix les cares dels nens del seu grup i cada cop més espantat passa les diferents pàgines fins a arribar al moment culminant en el que ell mateix troba el llibre.

– És un llibre màgic – pensa el Marcel, – l’he de portar a l’esplai i ensenyar-lo als altres monitors- i això és el que fa.

Els cinc monitors del grup de mitjans estan molt sorpresos, mai no havien vist un llibre igual, cap d’ells no l’ha escrit ni li ha explicat a ningú tan detalladament els dos primers dies d’esplai. Veuen que la història del llibre parla sobre ells, sobre ells i els nois i noies del seu grup així que decideixen portar-lo dissabte per a ensenyar-lis a tots la seva gran troballa.

El llibre ja està on havia de ser, la màgia que el regeix ha fet la seva feina i ara és el moment idoni per a aconseguir que el grup de guineus i isards compleixi la seva missió.

 

Ja veieu la cosa està interessant, a mesura que passin els dies anirem escrivint tot allò que digui la llibreta, aquesta setmana de moment hem trobat un radar però tranquils ja us informarem

On és Wally?

Publicat el per Mag Fistandàntilus

Heu vist en Wally aquesta setmana per Les Corts? No? Us juro que hi era. I els Dofins el van trobar! A que no sabeu què hi feia en Wally al nostre barri? Doncs llegiu el mail que van rebre els dofins aquest divendres passat:

ON ÉS WALLY?

Dofins, us hem de confessar una cosa: dissabte passat, després de la rua de carnaval, la Carla va utilitzar la nostra màquina per transfigurar-se en un personatge d’alguna dimensió coneguda o desconeguda, doncs aquella nit tenia un ball de disfresses i volia impressionar als seus amics. Però, de nou, la màquina no va funcionar com esperava… és que tot s’espatlla en aquest món!! El cas és que va utilitzar la màquina i es va transformar en Wally. Fins aquí normal. Però quan anava cap a la festa, li van venir moltes ganes de conèixer el barri i de sobte va tenir la necessitat de visitar l’estació de trens, els grans magatzems, la plaça del barri… i no va anar a la festa.

No sabem si és perquè era carnaval, o bé perquè era lluny de l’esplai passades les dues hores i mitja que dura la càpsula plena de supertruc tretricrorni, però el cas és que la Carla no va tornar a ser ella. I l’altre dia ens va trucar des del mòbil, que diu que està bé, que ha visitat moltes coses i que no ha tingut problemes per trobar llocs on dormir, menjar i aquestes coses. Però és clar, els seus pares estan una mica preocupats i ens han dit que fem alguna cosa. A més, la Carla, en Wally de fet, ens ha dit que està totalment perduda pel barri i que a més ha perdut no sé quantes coses que portava a sobre (que si una lot, la cantimplora i no sé quantes coses més) i que per favor l’ajudem. Sort que tenia el nostre telèfon al mòbil.

Resumint, que demà haurem de trobar el que ha perdut en Wally, a banda d’ell mateix, és clar!! Si no trobem tot el que ha perdut no estem segurs de poder recuperar la Carla… sencera.

Així que, dissabte els Dofins ens vam trobar en tres punts diferents del barri i vam començar buscant tot el que havia perdut: una corda, una cantimplora, una màrfega, una maça, un tira-xines, un pal, un ganivet del pa, una lot i una cinta meravella.

Mentre buscàvem tot això per Les Corts, ens vam trobar uns grups amb els altres i ens vam annexionar. I vam guerres de fulards per annexionar-nos i després vam cridar tots junts: Esplai Natzaret en acció i així culminar la en_acció!.

I bé, junts vam trobar en Wally, que dissabte es va trobar amb els esquirols jugant en uns jardins molt a prop del col·legi. Així que vam anar a l’esplai i gràcies a la màquina i com que teníem tots els objectes, vam recuperar a la Carla, que si bé no recorda massa cosa, ara s’orienta una mica millor pel barri.

Us deixem unes fotos de les guerres de fulards (FULARS WARS) i la trobada amb en Wally (per cert, en aquesta foto, a veure si sabeu… on és Jordi?).

Esplai Natzaret en acció!!!!

On és Jordi?

Fins una altra!

Per cert, ja s’ha publicat el començament de segon capítol de la Història Moderna del Mar.

El Bosc de Brocelaina va trepitjar Les Corts per Carnaval

Publicat el per Mag Fistandàntilus

Això sí que va ser curiós, tota la tropa de la Guerra de Successió del Bosc de Brocelaina va fer acte de presència al barri de Les Corts per carnaval. Bé, en realitat eren nens i nenes de l’esplai i els seus monitors i monitores, que anaven molt ben disfressats. Jo no he fet acte de presència per aquestes terres des que els Dofins en van trucar per fer aquella poció, el Supertruc Tretricrorni. I no parlem de la resta és clar, aquests encara són més cars de veure que jo, el gran Mag Fistandàntilus!

Per cert, que segur que molts no vau poder venir perquè éreu a la Cerdanya, així que us posarem un mica al dia:

1) els esquirols es van disfressar de papallones

2) els dofins es van disfressar de mussols

3) els guineus i isards es van disfressar d’heures

4) els monitors i monitores es van disfressar de:

L’Estanislau Puigsagordi, l’excursionista i escalador català

En Karl Rice, l’explorador anglès

El “Rei” del Bosc

La Reina Guàriön

El Mag Fistandàntilus

En Vicarus, el centaure negre

L’Avi Guineu

El Druida Andribar

La Fada Molsosa

La Dolenta del Bosc

L’Antonio “el curras“

Aquests són els protagonistes de la guerra més sentida del Bosc de Brocelaina, de la qual també en van ser protagonistes, és clar, esquirols, papallones, dofins, mussols, guineus, isards, heures i els joves (encara que aquests no van tenir representació al carnaval).

I bé, el carnaval va ser una lluita constant: moure’s o passar fred, però tots van aguantar fins al final! I amb les disfresses i tot!!! Uns campeones aquests del Natzaret, i més disfressats de “nosaltres“… I ja està, què més voleu saber? Si els van donar algun premi? Doncs sí, una senyora Wilson (una pilota de bàsquet). També els van donar xocolata desfeta a tots i els van fer ballar i cantar.

Si voleu conèixer la història de la Guerra de Successió del Bosc de Brocelaina, estigueu atents perquè curiosament aviat es publicarà el segon capítol de la Història Moderna del Mar, que parla justament d’aquesta guerra i de… bé ja ho veure-ho! Per cert que es publicarà per fascicles, doncs els editors han dit que després del fenomen dels perduts de les colònies passades, no hi ha res com deixar les coses a l’aire (compte que en segons quines zones la gravetat fa que caiguin pel seu propi pes!). Més misteris de l’illa de Momo, molt aviat, aquí, en les profundes aigües d’aquest mar, sota aquesta eterna posta de sol.

Per cert, això no és tot, no és que sigui poca cosa el que em queda per dir-vos, segons els monitors i monitores de l’esplai és Súper Important! Ja teniu tota la informació de les properes activitats d’estiu, dates d’inscripció incloses:

Colònies estiu 2010 | Campaments estiu 2010

Aquí teniu unes quantes fotos de Carnaval, que ja podeu veure al Grup de Fotos de l’Esplai, tots els que en sigueu membres i tots els tubercles de colors.

Carnaval_personatges_del_bosc

Carnaval 2010 (08)

Carnaval 2010 (07)

Carnaval 2010 (09)

Moltes gràcies i fins aviat!

Publicat el per Mag Fistandàntilus

25è de l'Esplai Natzaret

25è de l’esplai

Sona a comiat perquè acomiadem les celebracions del 25è aniversari, però no patiu que l’esplai continua i amb més ganes que mai. I el fins aviat vol dir allò de “no és una déu per sempre, és un adéu per uns instants”, i esperem que així sigui.

Aquestes celebracions deixen empremta, us recomanem que feu un cop d’ull al reportatge que ens han fet de lescorts.cc, el web de la Xarxa Ciutadana de les Corts (de la qual us recordem que tenim un enllaç permanent a la columna de la dreta):

25è de l’esplai

Vídeo de la festa

Per als lectors de blocs més tradicionals, us deixem aquí la crònica de la festa, des de l’òptica (segurament força esbiaixada) dels monitors de l’esplai :

La festa del 25è aniversari de l’esplai va ser a la Plaça de la Concòrdia una plàcida tarda de dissabte del mes de novembre. Aquella tarda del dia 7, l’esplai va invocar tots els elements de la terra en una commemoració molt especial. No tots van fer acte de presència doncs gràcies a Déu no vam tenir pluja, però sí vam tenir llum i foc, i un fort vent.

samarretes 25è

Samarretes, coca-coles, dessuadores...

bernat i martí

Així la plàcida tarda es va anar animant, primer amb l’arribada dels també invocats personatges “importants” del món de l’Esplai Natzaret i rodalies. Entre ells, el Drac del món de la llaminadura, del carrer de la piruleta, l’Antònio “el curras” en representació del Bosc de Brocelaina del Regne de Murdündrain de la segona era dels Papalagi, la Diablessa dels Bocs de Can Rosés en representació d’aquests, el Pastoret de la muntanya, en representació d’Els Pastorets de la Muntanya, i el Bufó de l’Esplai.

pregó de la festa

El pregó de la festa

Amb el dit, dit, dit...

en joan petit quan balla

Amb ells (van fer un “petit” pregó), van arribar els nens i nenes de l’esplai Grup de Gent de Santa Gemma, els de l’esplai de l’Olivera Rodona i els Sidral, un grup d’animació que ens va fer ballar a tots amb danses tradicionals, xanquers i gegants. Per sort hi va haver berenar per tothom, perquè després de tanta ballaruca teníem una gana! I encara ens esperaven unes danses més abans de l’espectacle de foc dels Bocs de Rosés, una colla  de diables molt esplaienca, que venien amb una gran malabarista sortida de l’esplai, la diablessa i una bona colla de tabalers, que es van quedar acompanyant-nos amb els seus ritmes entre concert i concert.

correfoc!

La diablessa dels Bocs de Can Rosés

Llum, foc, destrucció!

salta i balla amunt i avall

I així els més petits, que ja estaven força “cansadots”, van marxar cap a casa i van començar a arribar nous assistents vinguts d’arreu de Les Corts atrets per la bona música que hi havia a la plaça fins ben entrada la matinada. A banda de la bona música, les moltes ganes de tothom de celebrar amb nosaltres aquests 25 anys va fer que estiguéssim ben acompanyats fins al final. La nit va ser clara, això sí, i es van poder veure estels que no es veien a la nostra ciutat des de fa molt temps. Sens dubte va ser una nit màgica, i el record que ens queda a tots els de l’esplai és entranyable, per tots els amics, coneguts i gent d’arreu que van voler ser amb nosaltres en un dia tan especial. Un record bonic i engrescador que, juntament amb totes les felicitacions que vam rebre, restarà present en tots nosaltres per molts anys.

som els millors!!!

Monitors 25è aniversari

monitors i monitores

I per tots aquells que ens heu acompanyat i heu participat d’aquesta celebració, l’equip de monitors i monitores de l’esplai, us volen donar les gràcies:

Després d’unes setmanes de celebració, ara toquen els agraïments. Sabem que sense vosaltres hagués estat impossible poder celebrar aquests 25 anys com ho hem fet!!!!

Gràcies a tots per la vostra companyia, en el sentit més ampli de la paraula. Ens ha agradat molt, moltíssim haver-vos vist a tots. Desitgem que us ho hagueu passat tant bé com nosaltres, que us hagi agradat la celebració i que ens tornem a veure aviat. Volem donar les gràcies especialment a tots els que heu participat de la preparació i realització d’aquests actes i festejos:

moltes gràcies!!!

A l’Eduard Botanch, per l’exposició, pels àlbums digitals, per la cançó dels 25 anys i per la resta de cants i sobretot pel suport, les idees i els ànims que des del principi ens has donat.

Al Víctor López, per l’exposició, pels àlbums digitals i les hores d’escaneig, per les fotos i les gravacions, per pujar a l’escenari amb nosaltres i cantar, i en resum per la teva ajuda constant, ja fos repartint suc o carregant coses.

A la Maria Estadella, per l’exposició, pels àlbums digitals i la teva entrega total tant a l’excursió com a la festa, aguantant el fred fins al final. I a la Clàudia, que tot i caure abans vençuda, també va ser a la barra amb nosaltres aquella nit clara i frescota.

A la Roser Sellarés i als Magrinyà Giner per les vostres valuoses aportacions al museu de l’esplai.

Al Jaume Moregó, que a banda de pujar a l’escenari amb una gran disfressa i molta teatralitat a cantar amb nosaltres, ens has ajudat molt des del principi, no només amb idees, sinó fent el possible perquè la nostra crida arribés també a antics monitors i fundadors, encara que no tots poguessin venir.

A l’Hèctor Zacarías pel cançoner dels 25 anys, per acompanyar-nos sempre amb la guitarra i amb la càmera de fotos i per la seva difusió al grup de l’esplai al facebook.

Al Toni Llenas, per pujar amb nosaltres el divendres a Castell de l’Areny amb la furgo, per les gestions amb la casa de colònies i amb l’autocar, per les fotos tan xules que ens has fet, per venir des de Sallent a la festa un dissabte que jugava el barça a Les Corts (i a tots els que us vau trobar en aquesta mateixa situació). I gràcies també a les Dolors, sobretot la de Castell de l’Areny i la de Cal Massana, la pastisseria de Vilada.

A la Laia Timoner i la Núria Morera, no només pel fantàstic dibuix de les samarretes i dessuadores, sinó també per la vostra ajuda i participació darrere la barra, amb els tabals o bé cremant. I gràcies també al pare de l’Òscar, l’Eugeni Cabero, per fer-nos les samarretes, que tan xules han quedat i totes les dessuadores que t’hem demanat, les més meravelloses de la història de l’esplai.

Al Quim Garcia, per deixar-nos la teva furgoneta el dia de la festa, ens vas fer un enorme favor.

A Like a gat, per ser-hi des del principi al final, perquè heu fet tot el que us hem demanat, i perquè heu estat més que col·laboradors i més que esplèndids. Sapigueu que vau agradar molt a tothom, i que els tècnics de so ens van dir seriosament que éreu molt bons.

Als Rumba de 9, per fer-nos passar el fred i plenar la Concòrdia de rumbeta bona.

A Kontra-Band, per venir des de Blanes a Les Corts, pel vostre entusiasme constant i els vostres ànims i sobretot per la canya que vau donar fins al final i pel vostre Kame-hame-ha! I al Joel pel bon tracte, la difusió i les gestions amb l’equip de so.

A Sidral, el grup d’animació, doncs els nens s’ho van passar d’allò més bé amb ells.

A la Colla dels Bocs de Can Rosés, als diables pel vostre espectacle que realment va enlluernar, però sobretot per compartir amb nosaltres aquesta festa; i als tabalers que vau tocar i ballar fins a la sacietat i fins i tot ens van ajudar a recollir.

Als Grallers de les Corts que tot i ser poquets us vau fer sentir i vau omplir la plaça dels vostres ritmes populars.

Al Quim Perelló, pel seu interès i per l’entrevista, les fotos i el vídeo de la festa.

Als esplais Grup de Gent i Olivera Rodona, que vau voler compartir la tarda d’esplai del dissabte amb nosaltres i sumar-vos a la nostra celebració.

A les famílies Mollà Bley, Pineda De Sousa i Garro Barreda dues-centes mil gràcies per tots els entrepans de la festa, van ser el nostre motor aquella nit.

Als Moregó, Margarit i Ribas que vau fer lloc als vostres cotxes per baixar material des de Castell de l’Areny i a tots els que ens deixem.

A l’Emili Berbel, el Germà Jordi i el Pare Pedro, per ser amb nosaltres a l’excursió i dirigir la missa. Al Pare Taulats i el Joan Kemner per venir a la festa i ajudar-nos amb tot el que hem necessitat, i pel vostre suport des de l’escola. I al Tomàs Biarnés per la seva incondicional resposta envers l’esplai.

A l’Albert Ribas i al Iesca per la seva cervesa artesana, que va agradar molt i va aportar el caliu de les coses artesanals a la festa de l’esplai. I a l’Anna per estar darrera la barra com una més!

Al David Torrens, perquè has estat un monitor més tant a l’excursió com a la festa, des de bon matí fins a l’últim moment.

A l’Ateneu de les Corts pels nostres intercanvis.

A la Nats Rego, que vas venir d’Andorra per ser amb nosaltres i afegir-te amb els teus malabars de foc, tant a l’excursió com a la festa, on vas estar estupenda.

Al Dani Pereira, per pujar a l’escenari amb nosaltres, pel vermut i pel teu suport proper.

Al Marc Magrinyà, que va venir de Sils a saltar i ballar amb nosaltres dalt de l’escenari i a la plaça, el dia de la festa.

Als antics nens i nenes de l’esplai, que tot i no haver estat monitors de l’esplai vau voler venir a l’excursió (i especialment a la Laia Ruestes pels vídeos i les fotos que va fer), així com els pares i mares d’antics nens, joves, monitors… I també a aquells que heu vingut tot i amb criatures molt i molt petites.

I és clar, a tots els que vau venir a la festa i vau aguantar el fred i el vent com uns valents!!! Ah, i sobretot, moltes gràcies als nostres pregoners, el Drac del món de la llaminadura, el Bufó de l’esplai, el Pastoret de la muntanya, l’Antonio “el curras” i la Diablessa dels Bocs de Can Rosés.

En fi, de tot cor, moltes gràcies a tots!!!!

Si teniu fotos de la festa o l’excursió feu-nos-les arribar, si us plau!!! Tenim vídeos de l’excursió que penjarem aviat a la pàgina d’aquesta. I penjarem les fotos de la festa, també a la corresponent pàgina. No us les perdeu. També és possible que pugueu fer un cop d’ull als pregons, que no tenen desperdici!

Moltes gràcies i fins aviat!

I falten els pregons!!

Importants personalitats a la festa de l’esplai

Publicat el per Mag Fistandàntilus

 

Atenció, tenim notícies importants d’última hora!!! Demà dissabte assistiran a la festa grans personalitats de la cultura catalana de l’esplai, com són el majestuós Drac del món de la Llaminadura, del carrer de la piruleta, la Diablessa dels Bocs de Can Rosés, el Pastoret de la muntanya, l’Antònio “el curras”, en representació del Bosc de Brocelaina, del Regne de Murdündrain i el Bufó oficial de l’Esplai Natzaret.

Tots ells han confirmat assistència i és més, ens llegiran unes paraules quan comenci la festa. Els acompanyaran a l’escenari un parell de monitors alts i amb barba, que sempre imposen, per oferir un pregó de festes com cal al públic assistent.

Per tant, tres coses

1: No us ho perdeu, que mai fins ara havien coincidit tantes personalitats de tan elevada estima social, cultural i personal.

2: Sigueu puntuals, nosaltres ho serem. A les 16:30h comença la Festa Major dels 25 anys de l’Esplai Natzaret, amb el pregó. I just després el grup d’animació infantil, el Sidral, amb moltes sorpreses que deixaran la boca oberta a més d’un. Tenint en compte que després hi haurà berenar popular, jocs i danses, malabars, espectacle de foc, tabalers, (potser també vénen els grallers) i concerts, bé es pot dir que és una festa major, no?

3: Ens han avisat que si el donés el cas que el Bufó oficial de l’Esplai Natzaret vingués en cotxe oficial, aquest no ha de patir pintades, i menys de color gris.