1 any d’esplainatzaret.net

Avui és un dia especial, avui fa un any que va néixer el domini esplainatzaret.net. I aquest dissabte passat, 23 de maig, va fer 6 mesos de la inauguració oficial del bloc.

I bé? Doncs que es va donar una d’aquelles curiositats que passen ben poques vegades, una celebració espontània d’aquestes que ara estan tan de moda. Sense cap raó especial resulta que aquest dissabte passat vam estar entre els blocs més interessants de WordPress – la plataforma de blocs en la qual es sustenta aquest -. I això només ha passat dues vegades, el dia de la inauguració, i dissabte passat. No hi havia res preparat, cap celebració, però vam tenir una pila gegant de visites i va marcar una fita, just 6 mesos més tard!!! Això és màgia i aquesta vegada no hem estat nosatres!!

Però bé, independentment de les visites, estem contents que aquest espai pugui ser d’alguna utilitat i com que, després d’un any encara confiem realment que tot això serveixi d’alguna cosa i no sigui únicament pura diversió, continuarem aquí pel que pugui passar.

Ara bé, sabem que no tot són flors i violes, per això anem a provar, a veure si podem posar aquí una enquesta…

Cliqueu aquí a veure si hi ha sort…


Molt bé, sembla que això funciona. Ara només cal que voteu. El que no entenc és per què es queda a l’esquerra!! Que no hi ha manera de centrar-ho això? No es vol moure la molt totxa!! Què hi farem!

També us volem anunciar que avui comença una nou repte de l’esplai a la Xarxa. Ens hem plantejat que amb un mes hem d’aconseguir el màxim nombre de correus electrònics d’antics monitorxs i membres de l’esplai. El termini acabarà per Sant Joan i val a dir que l’èxit que pugui tenir serà mèrit de tots/es els participants.

I… bé, ja ho haureu vist, i si no, ho veureu en breu: es crea una nova pàgina que pretén ser una ajuda a l’hora de bussejar per aquestes aigues. Què hi ha en aquest web, per què, com funciona i tot plegat, amb una mica d’història i tot. Està tot a mitges però ho anirem perfilant. Gràcies per la vostra paciència!

, això és tot! De moment!!!

La llegenda de l’illa de Catan


L’illa de Catan

Hi havia una vegada una illa que estava molt orgullosa de la fertilitat de les seves terres. I no és que fos una creguda, si no que realment albergava gran varietat de camps verds de pastura, terres de conreu, boscos, grans muntanyes rocoses, camins, canteres d’argila, rius, llacs i fins i tot un desert. També estava molt orgullosa del seu desert, únic i petit, totalment infèrtil, però alhora ben bonic i especial. A la seva illa hi havia de tot, perquè no també un desert?

I clar, tanta abundància i diversitat, li generava una gran generositat, fruit de la il·lusió de compartir allò que un pot oferir orgullosament. És per això que l’illa de Catan es cuidava d’allò més per atraure possibles inquilins (és a dir, gent que hi volgués viure). Gràcies als boscos podia tenir un petit control de les pluges, per la quantitat d’humitat que aquests desprenen a l’atmosfera. També hi col·laboraven els animals i plantes que viuen als boscos. I quan plovia, segons si ho feia sobre bosc, camps de pastura o sobre argila, l’aigua tornava al mar d’una forma o altre, talment com si l’illa es pentinés.

D’aquesta manera arribaven els vaixells, atrets sobretot per la bellesa que desprenia l’illa. I quan hi paraven, normalment es quedaven a viure i començaven a construir-s’hi cases, la qual cosa acontentava força a l’illa de Catan. Però és clar, sovint arribaven vaixells de diferents bandes i diferents pobles es trobaven que havien de compartir els recursos que l’illa els oferia. Al principi això no era un problema donades les qualitats de Catan, però amb el temps els pobles es topaven els uns amb els altres i competien per les matèries primeres que necessitaven per construir poblats, camins i fins i tot ciutats o vaixells. Al final la història no tenia final feliç, doncs la competició només recompensa al guanyador. I quan aquest ja havia exhaurit tots els recursos de l’illa – la qual anava perdent força a mesura que augmentava l’abast dels colonitzadors – ells mateixos marxaven en busca de nous paratges on anar a viure.

Així, a Catan es repetia un procés cíclic, doncs així que l’illa tornava a estar deshabitada, aquesta recuperava amb el temps el seu aspecte exuberant i la seva fertilitat característica. I van passar molts anys i molts colonitzadors diferents per l’illa. A vegades quan un poble feia massa temps que hi vivia, l’illa rebia la visita d’alguns amics com el Kraken o el Gran Vent, que l’ajudaven a desfer-se dels inquilins.

Aquests li parlaven de Momo, una illa que havia aconseguit fer fora tots els pirates que l’havien assetjat durant molt de temps, i que ara, gràcies a aquesta força que va desencadenar, era capaç de moure’s lliurament pels oceans. Però Catan era una illa molt generosa i tot i que li molestava que els homes es barallessin pels seus boscos i camps de blat, quan es trobava sola, només pensava en els propers que conrearien les seves terres, farien excursions per anar a buscar aigua al riu o netejarien camins.

Això sí, cada vegada més es servia de la “companyia” dels seus Grans amics i va arribar un dia que el Gran Vent li va dir:

Gran Vent: No creus que això s’ha d’acabar?
Catan: Sí, però no creieu que seria injust desaprofitar tot això?
Kraken: Sí, però tampoc està bé que sempre es repeteixin les mateixes baralles ridícules! Bé es podria evitar això?
Gran Vent: Sí, bé es podria evitar… Seria digna d’aquesta illa, que servís per agermanar pobles i no per enfrontar-los!
Kraken: Oh, però això és cosa seva, és la manera de fer dels homes. Ja diràs què hi podem fer nosaltres.
Catan: Dividir-me en trossets! No se m’acut res més.
Monstre Sauren: Però què dius ara?
Kraken i Gran Vent: PERÒ QUE HI FAS TU AQUÍ??!!!!
Monstre Sauren: Carai, no us espanteu! Passava per aquí…
Catan: Qui és aquest?
Kraken: Un… vell amic.
Gran Vent: I un Gran Xafarder.
Monstre Sauren: Mira qui parla, tu que tot ho escoltes i per tu tot t’ho quedes…
Kraken: Va, digues, què en penses tu d’això?
Monstre Sauren: Mmmm… és evident que necessiteu la meva ajuda, per això sóc aquí.
Gran Vent: Serà fatxenda…
Monstre Sauren: Tu escolta atentament. Quin és el problema que origina els enfrontaments entre pobles?
Gran Vent: La lluita pels recursos…
Monstre Sauren: Correcte. Però jo em quedaria amb la paraula “lluita”. El problema és que al final tots s’acaben perjudicant els uns als altres, robant i creant fronteres. Els hem d’ensenyar a compartir, enlloc de competir.
Kraken: Oh, molt bé, però ja em diràs com es fa això.
Monstre Sauren: És molt senzill. Ells ja tenen el primer pas fet, doncs comparteixen uns sentiments envers l’illa. Només cal fer-los veure que Catan és com un somni que se’ls ha concedit, i que per conservar-lo han de compartir i cuidar com es mereix; i que això és a les seves mans.
Catan: I això com es fa senyor…
Monstre Sauren: Ai, disculpa, no ens han presentat. A mi em diuen Monstre Sauren, és el que té ser tan gros i envejable…
Kraken: I lleig.
Monstre Sauren: L’altre!
Kraken: Almenys jo no vaig de xulo pels 4 mars.
Monstre Sauren: No, no hi vas perquè estàs tan fofo que amb prou feines atrapes als teus fills i això que els teus tentacles fan 20 vegades els seus.
Catan: Bé, encantat de conèixer-lo, senyor Sauren.
Monstre Sauren: Tranquil, em pots dir Monstre Sauren. Al cap davall m’he guanyat aquesta fama oi? Doncs s’ha d’aprofitar. Tu confia en mi i ja veuràs que les coses canviaran…

Després d’aquell caire misteriós que prengueren les paraules del Monstre Sauren, la conversa no va portar enlloc i cadascú va tornar a fer la seva. I l’illa de Catan per la seva banda es va preparar per una nova arribada de vaixells.

Com la resta de vegades, els pobles arribaven a l’illa de mica en mica i començaven construint primer un poblat aquí i l’altre allà però sense masses presses. Però quan van començar a aprofitar de valent tots els recursos l’illa, Catan es va donar compte d’una cosa. Aquella vegada no hi havia lladres, aquell cop les seves terres produïen més que mai. I un dia, ho va entendre tot:

Ara els colonitzadors de l’illa, ja no es barallaven per les “seves” terres, si no que invocaven junts al Gran Monstre Sauren. El que sentiu. Quan ho feien, conta la llegenda, el blat creixia més ràpid, les ovelles es feien més maques que mai i la roca era d’una duresa inigualable. El Gran Monstre Sauren els explicava que era el protector de l’illa i que si la cuidaven com es mereixia, aquesta els daria més fruits dels que es podien imaginar. També els va convèncer en com era de perjudicial robar els uns als altres i les repercussions que tenia. Així que ells s’agrupaven i junts pregaven al Gran Sauren per les seves collites. I cada poble feia la seva vida, més pensant en gaudir de la bellesa que els oferia que en competir per tenir més terres que els altres pobles. Sempre hi havia algun poble que tenia més sort o més mà i es feia amb més tros, i al cap d’un temps els pobles marxaven i en venien de nous. El cicle es repetia però des d’aleshores el comportament dels que hi vivien va canviar. El Monstre Sauren va imposar respecte i va saber transmetre els homes el respecte a la terra i el respecte mutu entre pobles. Des d’aleshores, l’illa de Catan es va convertir en un mite arreu dels quatre mars i aquells que tenen la sort de topar-hi li agraeixen cada nit al Gran Monstre Sauren la seva generositat.


Catan


Per conèixer el joc que s’inspirà en aquesta llegenda, passeu per aquí.


El Monstre d’Entitats!

Sorgit de les entranyes de la terra, el monstre d’entitats és una llengua gegant que surt de Mejía Lequerica, i reposa estrepitosament sobre la Gran Via de Carles III, un cop l’any, quan comença el bon temps. La seva aparició genera uns forts vents però la seva bava gelatinosa enganxa a totes les entitats del barri – esplais inclosos – i tots aquellxs que hi passen a prop en queden fascinats. És una mostra de poder inigualable. Per això a aquest dia se’l coneix com La Mostra d’Entitats.

Nosaltres hi vam ser i vam cridar: Som els millors!!!
Bé, concretament va ser el Manel, que patia trastorn de doble personalitat perquè anava vestit de boc i amb el foulard de l’esplai.

Els Joves van tenir el seu últim dia d’esplai de la història, i van anar a fer unes braves al bar Tomàs!

I totxs esplaiencs/enques natzarets/etes, joves inclosos, vam passar una estona per la mostra. Els monitors i monitores de l’esplai, com sempre, com que no saben trobar els límits (és una cosa que han après dels nenxs) van ser-hi una estona fooorça llarga. Tan que casi acaben embogits pel Monstre.

De moment però, perquè no us espanteu, us posen només les fotos d’alguns Esquirols i Dofins a cal mosso/es. Més endavant, si us porteu bé, potser en posarem algunes dels monitorxs.



Equipo Alfa-Bravo, L'Esplai Natzaret a la Mostra

Mossos i mosses, L'Esplai Natzaret a la Mostra



Vinga, que suposo que ja esteu preparats…


La Mostra 2009 - Foto guanyadora del premi a la ganyota més monstruosa del Monstre d'entitats

Aquesta és la guanyadora del concurs, però la resta les posem a la pàgina de Monitors/es. Cada cosa al seu lloc…



I aquestes són unes que ens va fer el Víctor López (exmonitor de l’esplai i diable dels Bocs de Can Rosés). Gràcies Víctor! De nou els Esquirols i Dofins tornen a centrar totes les mirades! Bé, totes no.


L'Esplai Natzaret al Monstre d'Entitats - futboliqui 4

L'Esplai Natzaret al Monstre d'Entitats - Esquirols i Dofins 1

L'Esplai Natzaret al Monstre d'Entitats - Esquirols i Dofins 3

L'Esplai Natzaret al Monstre d'Entitats - Esquirols i Dofins 5

L'Esplai Natzaret al Monstre d'Entitats - Esquirols i Dofins 6

L'Esplai Natzaret al Monstre d'Entitats - Manel

L'Esplai Natzaret al Monstre d'Entitats - Íngrid

L'Esplai Natzaret al Monstre d'Entitats - 3 senyores monitores i un senyor monitor

Amics, amigues, Foixarda, rol i cavalls

Dissabte passat va ser el dia de l’amic/ga a l’esplai. I el dia dels cavalls pels Esquirols i els Dofins i el dia de la Foixarda 2, pels Joves i el dia del joc de rol pels Guineus i Isards. D’això últim no me n’han passat fotos, però és clar, els jocs de rol són pura imaginació i és difícil captar-ne l’essència amb una càmera fotogràfica. De la resta sí en tenim algunes fotos, per la qual cosa ens podríem estalviar uns milers de paraules… Però, què carai, que no és un bloc això? Doncs expliquem-ne quatre coses!

Resulta que els Esquirols i Dofins estan fent un viatge per l’Edat Mitjana. No em pregunteu com s’ho fan, sóc mag i sé que hi ha secrets que més val deixar al calaix… El cas és que després de la seva visita al Born ara fa un parell de setmanes, han volgut reviure un torneig de cavallers que s’hi feia fa molt temps. Però per entrar al torneig necessitaven bons cavalls, i els havien d’anar a caçar, domesticar i entrenar. No va resultar gens fàcil, però van aconseguir l’objectiu: competir com els grans cavallers.

Els Guineus i Isards per la seva banda van endinsar-se en un joc de rol –fitxes, daus, personatges i molta imaginació–. Voleu saber què va passar? Intentaré esbrinar-ho…

Pel que fa al Grup de Joves, van tornar a anar a La Foixarda i bé… s’ho van passar molt bé! D’acord, vale, no m’enrotllo més, anem al gra:

Dissabte és la XI Mostra d’Entitats de Les Corts. Això vol dir que l’Esplai Natzaret, juntament amb més de 100 entitats del barri estarà ubicat a la Gran Via de Carles III, de 10h a 20h. L’esplai farà tallers, i no serem els únics. I també hi haurà activitats, espectacles i coses. Per cert que els monitors i monitores de l’esplai hi seran fins les 19h i que si els voleu veure en persona, és el millor dia.

Tots els que vingueu a veure’ls, porteu tetrabriks i revistes velles i a canvi, us donarem un xupa-xups.

Us recordem que aquest diumenge a les 18h hi ha la 1a preparació del 25è aniversari, en la qual hi són convidats els/les exmembres de l’esplai.



9 de maig de 2009 002

9 de maig de 2009 005

9 de maig de 2009 006

CIMG0357

CIMG0358

CIMG0363

CIMG0367

Excursió a la platja!

Els propers 23 i 24 de maig anirem d’excursió a la platja!!!!! Agafarem les tendes i les plantarem en un càmping. Ehhh un càmping amb vistes a Canet de mar!!!!

LLOC DE SORTIDA: dissabte 23 de maig a les 15:45h, a la Farmàcia de l’Estació de Sants (a la banda de les màquines).

LLOC D’ARRIBADA: diumenge 24 de maig a les 19:00h, al mateix lloc.

PREU: 12€ (intenteu portar-ho just, si us plau).

QUÈ CAL PORTAR:

– Motxilla gran de dues nanses i una motxilla petita per anar a la platja
– Sac de dormir
– Aïllant/màrfega
– Pijama
– Necesser amb raspall i pasta de dents, tovalloleta, kleenex i crema del sol..
– Lot (llanterna)
– Fulard
– Cantimplora
– Vestit de bany
– Tovallola
– Barret / gorra
– Xancles (si poden ser riu millor, de les lligades)
– Samarreta i pantalons curts/llargs
– Un jersei per si refresca
– Mitjons i roba interior (una muda)
– Calçat còmode
– Bossa per la roba bruta
– Capelina (impermeable que cobreix la motxilla gran) o cangur + funda de motxilla
– Plat, got i coberts (forquilla, cullera i ganivet). I tovalló!
– Sopar del primer dia (ni llaunes, ni entrepans)
– 1 ó 2 paquets d’embotit o formatge envasat al buit per compartir

OBSERVACIONS: haurem de caminar una miqueta des del tren fins al càmping, per tant: la motxilla ha de ser d’una mida adequada per a qui la porta i només hi hem de posar el necessari i indispensable, perquè ningú en durà la nostra motxilla, l’hem de poder portar nosaltres. Cadascú ha de saber què porta a la motxilla i a on. No estrenarem calçat el dia de l’excursió. Hem de portar la quantitat de menjar que puguem menjar, no més, perquè ens menjarem tot el que portem.

IMPORTANTÍÍÍSSIM!!!: Qui no hagi confirmat l’assistència que ho faci aquesta setmana. Qui no hagi dut tots els papers no podrà venir: autorització, foto i fotocòpia del carnet de la seguretat social i del carnet de vacunes. VENIU!!!! Ens ho passarem rebé!!!!!!!!!!!!!!!

Si voleu imprimir això, cliqueu aquí: Carta excursió platja 2009.

Dissabte torna l’esplai, i moltes coses més

Aquest dissabte hi ha esplai, els joves van a la Foixarda a fer escalada, i Esquirols, Dofins, Guineus i Isards faran activitats a l’esplai amb la peculiaritat que tots els nens i nenes poden portar amics.

Però això no és tot. Aquells que potser vau marxar pel pont i ara passareu el cap de setmana a Barcelona, heu de saber que, com sempre, hi ha mil coses a fer, a més d’anar a l’esplai. Si anar a l’esplai està bé i val la pena, per fer tot tipus d’activitats i conèixer nois i noies -per la qual cosa justament hi ha activitats cada cap de setmana-, l’avantatge d’aquestes altres coses és que són coses puntuals, que apareixen i que un pot agafar o no. I sempre n’hi ha. Així es pot combinar la regularitat de l’esplai els dissabtes a la tarda, amb la improvisació de la resta del cap de setmana. És més arriscat i efímer, però esperem que les propostes que aquí us fem, us agradin en cas que les proveu.

Sempre hi ha un espai o altre que celebra anys un dissabte o un diumenge, però aquesta vegada és l’Esplai Estel, un esplai amb 35 anys al darrere i molta empenta. I ho celebra dissabte, a la plaça de la Sedeta, així:

Des de les 10h fins a la 13h: Tallers, activitats i jocs infantils i per a tota la família.
De 14h a 16h: Dinar de carmanyola ( 3€ la cadira ) per a pares, nenes i nens, monitors… i tothom que vulgui compartir aquesta estona amb nosaltres!

I diumege al matí hi ha exhibició i taller de circ, a l’escola Sant Ramón Nonat – c/ collblanc 86 – de 12h a 13:30h.

Reunions de colònies i campaments!

Ja tenim la data de…
Les reunions de pares i mares per les colònies i els campaments d’estiu 2009 del 25è curs d’esplai de l’Esplai Natzaret!!!

Ja sé que no us creureu però resulta que el que tenim preparat i pactat pels campaments d’aquest any té un nom monstruosament més llarg que aquest. I mola molt més, esclar! Però com que tot lo dels campaments i les colònies és secret, no us ho podem demostrar. Ja us he dit que no us ho creurieu…

Les reunions seran el 2 de juny, a les 20h, a l’auditori del Col·legi Pare Manyanet.
Sí, són simultànies. És el repte que posem a les famílies més atrevides.

Per cert, que si voleu veure com eren les reunions de pares i mares de l’esplai ara fa 17 o 20 anys, no us perdeu les novetats de la pàgina 25è aniversari. Les novetats són al final de tot, a baix, cap al fons…

Però abans no ens distraguem amb curiositats, fotos i coses d’aquestes, us recordem que aquest divendres no hi ha secretaria, perquè és la festa del treball i els monitors i monitores hi aniran. A la festa aquesta, suposo. I dissabte no hi ha esplai perquè es veu que aquesta festa, com que és la del treball, els deixarà a tots baldats.

En resum, que l’esplai torna el 9 de maig, que resulta que, pels que no ho sabíeu és la festa de l’amic. O no… No, crec en diuen “el dia de l’amic“. No és un gran nom però la idea està bé: consisteix en que, pel mateix preu, els nens i nenes de l’esplai poden venir amb un amic o amiga a l’esplai, de tal manera que aquest o aquesta també s’ho passi bé jugant. Sembla senzill, oi? El que no sé, és si és obligatori… Intentaré informar-me millor.

I bé, ara ve el que tots estàveu esperant: la finalització del text i l’inici de les imatges. Ara bé, sempre podeu llegir el que posa quan feu reposar el punter sobre les fotos. Ho heu provat? Què, va bé? Si bé pot semblar inútil, és tracta d’una cosa útil pels cecs que naveguen per la xarxa, de veres. Bé, si més no, no suposa cap gran esforç fer-ho. Bé, no tant com encabir mitja dotzena de “bé”s en un paràgraf. I això sí que és inútil del tot. Fins aviat!


Sant Jordi 2009 004

Sant Jordi 2009 030

Sant Jordi 2009 003

Sant Jordi 2009 014


Si feu “click” amb el ratolí a sobre les fotos, en veureu d’altres (a banda de veure-les més grans, esclar)!! Són de Sant Jordi. De la parada de roses. La gent que hi surt són els monitors i monitores de l’esplai.

25è aniversari de l’esplai

Falten 6 mesos per la celebració del 25è aniversari de l’esplai!!
Començarà el cap de setmana del 24 i 25 d’octubre en una casa de colònies molt xula, que no direm el nom, però que està situada al terme municipal de Castell de l’Areny, al Berguedà. Cal dir res més? Hi estan convidades totes aquelles persones que en algun moment de la seva vida hagin sigut esquirols, dofins, guineus, isards, joves o monitors/es de l’esplai. I també els vostres familiars o parelles que vulguin venir.

Aviat us donarem més informació, però ja us avancem que el diumenge 17 de maig a les 18h a la Plaça Concòrdia, hi haurà una reunió per preparar aquesta excursió que farem per celebrar els 25 anys de l’esplai amb aquells que l’han viscut de més a prop. I si ho diem és perquè, els que sou convidats a l’excursió, potser us faria il·lusió participar-hi. Si a algú li interessa, deixeu-nos un comentari aquí o envieu-nos un e-mail.

Però això no és tot! També farem una festa al barri de Les Corts, on hi sou tots convidats, que començarà a la tarda i continuarà al vespre i a la nit. Serà el 7 de Novembre i serà molt sonada!!! Us anirem donant més detalls, de veritat!

Per cert, feu que corri la veu, i intenteu contactar amb antics amics/gues de l’esplai, monitors i monitores perquè no s’ho perdi ningú! Tenim un grup força nombrós al facebook. Si en teniu, ja ho sabeu.

Moltes gràcies i fins aviat!

Sant Jordi

Aquesta és una notícia previsible, però agradable:

Per Sant Jordi, els monitors i les monitores de l’esplai tornaran a estar a vostre servei. Al servei de tot el barri de Les Corts!! I als altres també, si voleu. Com cada any, vendrem roses des de bon matí – des de les 7h – fins que s’acabin. A Travessera de les Corts amb Nicaragua, com és ja costum. Muntades personalment per nosaltres, al moment i amb una cura i estima constant (tot i que, la veritat, no tenim massa temps de parlar-hi – amb les roses -).

Seran al mateix preu de sempre i amb els mateixos descomptes al·lucinants!! Us hi esperem!


rosa sant jordi


Per cert, els diners que recollim serviran per tapar els forats que ens produeixen les activitats d’estiu i unes cada cop més properes celebracións dels 25 anys de l’esplai.

Mireu, ja que hem tocat el temes estrella, us avanço que aquesta setmana, aquí al bloc, farem públiques un parell de cosetes importants:

1) La data i hora de la reunió de pares i mares de les colònies i campaments.
2) Les dates de les celebracions del 25è aniversari de l’esplai.

Ah, ja me n’oblidava, que es veu que el bateig del Guardià de les Corts va ser tot un èxit!! En trobareu cròniques i fotografies en els blocs cortsencs que us enllacem aquí… Però això serà més endavant. De moment, aneu al enllaç permanent de Les Corts, el nostre barri, on ho podreu trobat tot vosaltres mateixos. Fins i tot podeu trobar l’apartat de blocs, on hi ha el nostre, entre d’altres. Però ja posarem alguna foto aquí, que són maques. A veure si el Mag Fistandàntilus es torna a posar les piles…

Així doncs, ens veiem aviat i per bons motius.

Pensant en l’estiu i gaudint de la primavera

Ieps, quin temps més boig eh!!!

Ja tornem a ser aquí! Preparats per la recta final? Doncs vinga, ànims que no tot són bones notícies. Avui han anunciat que Harry Potter i el misteri del príncep s’estrena el 17 de juliol… i serem de colònies i campaments!!!!!!!!! Bé, no ens posem nerviosos, en realitat no és tan mala notícia perquè mentre som de colònies i campaments, al quedar-nos aïllats del món, ningú ens podrà parlar de la pel·lícula i a més així, com a mínim ens quedarà algun alicient per tornar a casa (a part de retrobar-nos amb la família, és clar…).

Però vaja, encara ha de ploure una mica arribar al tram final de la recta final d’aquest final de curs. Mentrestant podeu fer un cop d’ull als trailers aquí. Al youtube, és clar.

I per gaudir de la primavera fora de la pantalleta aquesta dels nassos, teniu per demà un parell de propostes:


Bateig Drac les cortsCamp gespa artificialFixeu-vos que són compatibles amb l’esplai… (si feu clic a les imatges les podreu veure més grans i així llegir-ne la lletra petita).

El bateig del guardià és una celebració de foc, doncs per fi les corts té una bèstia com cal! Els diables i tabalers estaran contents.

Pel que fa a això de la gespa, no sé de què va. Suposo que deu ser gratis i potser reparteixen xocolata desfeta amb melindros i tot!! Qui sap? Per provar que no quedi oi?

I bé, recordar que els monitors i monitores ja tornen a ser a secretaria i que estem en la recta final de les inscripcions de les colònies i campaments d’aquest estiu. És un tram però que sembla que tingui moltes corbes i canvis de rasant. Deu ser una recta més llarga del que sembla. Aprofiteu el que queda.

I recordeu: demà esplai i dijous vinent Sant Jordi. Aquest any també, Sant Tornem-hi. Tindrem roses per vosaltres, a Travessera de les Corts amb Nicaragua, durant toooot el dia.