Avui és l’últim dia de colònies i campaments…

Demà ja toca recollir. Fer-se la motxilla, acomiadar-se dels companys d’aventura i rebre la família que ve a buscar-los. Als de campaments, a més, els toca desmuntar tendes
(i deixar-les netes i apuntar els desperfectes que hagin sofert), ajudar a l’equip de monitors i monitores a desmuntar el campament i pujar fins a la casa de colònies!

Sí, demà els espera un dia dur. Si s’ho han passat bé, el cansament i la tristor demà els faran presa. Així que la visita de pares, mares i familiars serà un gran motiu d’alegria per molts d’ells, sobretot pels més petits.

Per cert, recordeu que teniu la ubicació exacta de la casa de colònies al Mapa de l’Esplai perquè no us perdeu demà! Si teniu algun dubte, poseu-lo aquí com a comentari i intentarem resoldre’l!

Però això serà demà! Avui encara els queda temps per gaudir de la vida a la muntanya en companyia d’amics i amigues! I a nosaltres ens queda un racó per explicar-vos les últimes experiències viscudes.

I és que la Fada Molsosa i el Mag Fistandàntilus hem fet una escapada als boscos de Castellar de n’Hug i hem vist moltes plantes remeieres! També hem aprofitat per fer una visita als de colònies i campaments. I hem pogut veure amb els nostres ulls com els de colònies defensaven els boscos de Castellar de n’Hug i com havien netejat un camí els joves de campaments.

Aquest és el camí que van netejar!

Què més hem vist?
Nois i noies rentant roba, fent polseres, jugant, fent tallers, serveis, dutxant-se i menjant plegats entre d’altres coses. En realitat la pluja també ha estat protagonista aquests dies i ens ha privat d’algunes activitats. Les excursions, per exemple, s’han vist reduïdes i retardades per aquesta raó, però sabem que han anat molt bé.

Aquí teniu algunes fotografies dels campaments:
 

Aquesta darrera és d’abans que marxessin d’excursió, ahir divendres.

També hem vist marxar al Lluís i a l’Oriol Zaragaoza, que s’havien posat malalts i dilluns marxen de viatge. Sembla que els ha anat bé, perquè ja es troben millor.

I bé, la resta ja ho veureu demà vosaltres mateixos. El que no podeu veure, però jo sí perquè sóc el gran Mag Fistandàntilus, és com veuen els homes grisos als de colònies. Ve a ser una cosa així:
 

Fins aviat!
 

Ja tornem a tenir notícies fresques de colònies!

Les visites d’en Giggi, el savi i vell que ens explica històries, ja s’han convertit en una rutina. Les seves reflexions amb els seus valors, com la solidaritat, la justícia, la humilitat, … ens ajuden a lluitar contra els homes grisos.

I us preguntareu qui són aquests homes grisos? Doncs bé, ho hem anat descobrint durant aquests dies. Es veu que són uns homes de negocis que volen destruir Castellar de n’Hug per construir-hi pisos, cinemes, centres comercials i botigues. Per fer-ho no dubtaran en talar els boscos, contaminar els rius i fer mal a qui sigui. És per això, que tots i totes, estem intentant lluitar contra aquests malvats homes grisos perquè no volem que la natura desapareix-hi!

Us en recordeu d’en Momo, de la tribu dels Papalagui? Durant aquests dies l’hem estat ajudant a trobar la seva família i a combatre amb els homes grisos. A més a més, per fer-ho, ens va ensenyar a fer unes galetes dels Papalagui amb un ingredient secret i poderós. Però a la nit, ens va passar una cosa inesperada, els homes grisos van segrestar en Momo perquè deien que els hi feia la vida impossible. Però després de desxifrar un missatge secret, i de trobar un mapa, vam descobrir que en Momo i els seus amics Papalgui, com en Quatemoc i la Kiwica, estaven tancats a les ruïnes de Ca la Beneta.

L’endemà al matí tot just quan sortíem d’excursió a salvar-los, vam haver de canviar el destí (per les inclemències del temps!) i vam anar a l’ermita de Sant Joan de Corundell, una ermita molt maca amb unes vistes increïbles.

Com cada any, durant aquests dies també hem fet el teatre de nens i nenes, que va ser una adaptació del conte del Flautista d’Hamelí, però alguns el feien com si fos un drama, una aventura, un conte de terror i uns altres comèdia (però totes eren d’allò més divertides!).

A més a més, també hem fet el taller de samarretes, fent una guerra de pintura, perquè totes i tots tinguéssim una peça de roba en comú, com si fóssim una tribu d’indis.
 

Aquí us deixem algunes fotos!

  Aquesta fotografia de grup va ser presa ja fa uns dies, però se sap que els de campaments encara… Read more A campaments encara sobreviuen…

Només portem tres dies de colònies, però ja ens han passat un munt de coses. Com ja sabeu (i sinó ara ho sabreu!), Castellar de n’Hug, a part de ser famós per les Fonts del Llobregat, és famós perquè era un territori on hi voltaven indis.

El primer dia comença amb moltes cares noves i això és una molt bona oportunitat per fer grans amigues i amics. Només arribar, els esquirols i els dofins, ens vam instal·lar a les habitacions i vàrem jugar al pistoler amb noms (el joc per excel·lència de l’esplai per començar a conèixer a tots els nostres companys i companyes). Just després de sopar i desparar taula, va començar la nostra primera activitat de nit de colònies, amb molts nervis, una mica de fred, però sobretot amb moltes ganes de jugar. Els esquirols vam fer un joc indi que havia explicat en Giggi, un home molt vell i savi, als monitors. Vam fer dues tribus, cada una va construir un tòtem amb algunes imatges, i va ser una competició per descobrir quines imatges havíem col·locat (un bisó, un llop, un tipi, …). En canvi, els dofins, vam conèixer a tres xamans, uns bruixots molts savis, amb el poder de fer música, de crear el foc, i el més poderós de tots, amb el poder de la ocultació. Després de rentar-nos les dents, es va acabar el primer dia de colònies, amb tots i totes esgotades per totes les noves emocions.

Tots i totes juntes escoltant (o fent-ho veure?) les explicacions dels monitors i les monitores

Fent polseres durant els racons

L’endemà al matí, vam anar tots d’excursió a la Cova de la Tuta, una cova molt gran i fosca, on, de sobte, hi va aparèixer en Momo. I us preguntareu ni més ni menys, qui és aquest Momo? Doncs és un indi, de la tribu dels Papalagui, que viu amagat d’uns “homes grisos” que viuen a Castellar de n’Hug. Al principi no l’enteníem, perquè parlava una llengua molt estranya, però poc a poc, vam anar ensenyant-li paraules en català, i ell amb el seu idioma, com Kritica (ploma) o Rewaneka (cova). A la nit, ens va explicar que quan era petit, ell i la seva tribu van haver de fugir del poble perquè uns homes de gris van començar a tallar arbres i a contaminar les aigües. Ell, al fugir, va perdre la seva família i ara viu sol a la muntanya, on ha fet alguns amics com en Giggi.

En Momo, de la tribu dels Papalagui.

Ensenyant el català a en Momo per poder conèixer la seva història

Ahir, van aparèixer dos personatges ben curiosos, en Sòcrates i l’Atenea, dos grecs amics d’en Momo que ens van ensenyar com funcionen les Olimpíades jugant a jocs típics grecs, indis i de l’esplai. Per fi vam poder fer el nostre primer bany a la piscina, i a la tarda, vam fer una visita a les meravelloses Fonts del Llobregat.

Fent les Olimpíades amb l’Atenea, en Sòcrates i en Momo

 
Durant aquests dies, els esquirols i els dofins, ajudarem en Momo a trobar pistes d’on són els Papalagui i de qui són realment aquests homes grisos.

Notícies fresques d’aquí uns dies!

Només arribar, tot just instal·lats al terreny d’acampada, un famós presentador de televisió va aparèixer amb un equip de rodatge, per dir-nos que havíem estat seleccionats per fer un programa al més pur estil “Supervivientes”. En Jorge Javier Vázquez, el presentador, ens ha fet passar un seguit de proves per adaptar-nos al nou territori i així veure si som capaços de “sobreviure“ quinze dies a la natura.

Instal·lats a les tendes pel prat del campament

Durant aquets cinc dies, ens han visitat uns quants il·lustres personatges de televisió, com en Paquirrín, la Pilar Rahola o en Torrente, tots amb el seu “peculiar” estil de sortir a la televisió (i perquè no dir-ho, alguns amb un estil grotesc i vulgar) que ens han ajudat a superar difícils proves.

En Torrente en plena acció

La direcció del programa ens va dir que per posar-hi més emoció faríem una espècie de lliga entre els diferents grups de “supervivientes” que es van formar als inicis dels campaments. Cada grup té la seva pròpia insígnia (feta per ells mateixos!) i un crit de guerra que no dubtaran en utilitzar per poder superar les proves i guanyar.

Durant els següents dies els concursants s’enfrontaran a reptes que els hi exigiran tot el seu enginy i destresa per tal de poder “sobreviure” en aquests campaments al bell mig de la natura.

Excursió dels Joves a la Cova de la Tuta

Els Guineus i els Isneus van profitar per fer una visita als nens i nenes de colònies