Durant els últims dies els Dofins i les Dofines van aconseguir derrotar el misteriós Banc del Temps, juntament amb el… Read more Ens acomiadem de la Momo i en Damià!
Categoria: Curs d’Esplai
Les mil i una nits: 2
Després d’un gran primer dia tots els nens i nenes i nois i noies (monitors inclosos) ens vam despertar amb ganes de menjar-nos el món i de veure que passava amb el soldat ferit.
La Sherazade ens va dir que es deia Rodrigo i que era un soldat visigot però que encara no es trobava prou bé per a sortir de la tenda i jugar amb nosaltres. Tots estàvem una mica preocupats perquè volíem conèixer el nou personatge personalment, però bé, com havia de descansar, vam decidir marxar a fer una mini excursió pels voltants de la casa per celebrar el diumenge de rams.
Vam travessar el riu i vam desfilar per un petit camí fins a arribar a un clar on vam seure fent una rotllana. Primer vam estar parlant del perquè se celebrava el diumenge de rams, tots vam participar una mica i després d’això, com ja és tradició, vam donar gràcies per les coses bones que tenim en el dia a dia i que potser no valorem prou.
Tots van dir coses molt maques, la majoria van recordar les seves famílies, van donar les gràcies pel menjar, la salut, els amics i molts d’ells també van agrair poder venir a l’esplai i anar de colònies.
Per acabar, aquesta vegada no vam guardar els paperets sinó, que els vam deixar a una cassola de fang i els vam cremar, ja que el foc purifica.
Després de tanta reflexió ja teníem ganes de jugar així que mentre s’acabava de fer el dinar, aquesta vegada amanida i espaguetis a la carbonara, vam estar fent temps lliure tots junts. Saltant, guimbant, corrent i passejant pels camps que teníem al costat.
A la tarda després de fer la reflexió i llegir un conte, va venir en Rodrigo, el soldat que havíem trobat i ajudat el dia anterior. Ens esperàvem que fos simpàtic i agradable però, no era així. En sortir de la casa i veure la Sherazade i saber que és musulmana va començar a criticar-la! Vam veure que tenia molts prejudicis i que no volia saber res d’ella i encara menys saber que ella era qui l’havia guarit.
La Sherazade no s’ho va prendre gaire bé, és clar, però com que és una noia molt calmada i com sap que els soldats visigots no acostumen a ser molt educats li va deixar passar totes les coses que li havia dit i va recomanar-li que marxes a descansar. En Rodrigo encara enfadat va decidir no fer-li cas i va intentar marxar però, clar, com encara estava molt dèbil va caure un altre cop. La Sherazade va portar-lo un altre cop a dins perquè descansés i va sortir per jugar amb nosaltres a alguns jocs de la seva terra.
Els i les Joves mentrestant van estar mirant una pel·lícula que els hi va agradar molt: Mi nombre es Khan. Si no l’heu vist, us la recomanem perquè realment obre els ulls davant de tot allò que no sabem veure.
A la nit, en Rodrigo està pitjor i la Sherazade ens diu que seria convenient portar-lo a algun lloc més segur. Ella diu que té uns amics a l’altra banda de frontera i que els hi podem enviar un missatge perquè ens ajudin. Esquirols i Dofins van estar intentant portar el missatge amagat fins a la frontera i Guisards l’havien de portar fins als amics de la Sherazade però cap dels dos equips va tenir sort! Els joves que havien estat encantats els anaven atrapant!!
Finalment vam marxar tots a dormir després d’aquella nit tan poc profitosa esperant que l’endemà el Rodrigo es trobés millor.
Les mil i una nits: 1
Ja s’han acabat les vacances, però sembla que va ser ahir quan tornàvem de les colònies de Setmana Santa amb mil històries per explicar, tot de contes nous dins del cap i un somriure d’orella a orella.
Com ja sabeu, tot va començar el dissabte 28 de març. Els monitors i monitores, nens i nenes, pares i mares i fins i tot germans i germanes es van reunir al parc del costat del Pare Manyanet, els petits i petites s’embarcaven en una nova aventura (potser la primera d’alguns) i l’emoció i els nervis eren tan palpables com les lots dins de les motxilles.
Van agafar l’autobús i després d’una hora i mitja de cançons i xerrameca van arribar a la casa de colònies on el Víctor, el Lluís i la Carla els esperaven per carregar, desempaquetar i conèixer una mica la casa i l’indret on és trobaven.
Tot va anar molt ràpid i en un moment ja tenien les motxilles a les habitacions i estaven llestos per començar a jugar i conèixer la gent amb qui passarien els quatre dies de les colònies.
I entre jocs i riures el temps va passar volant, ja era l’hora de dinar així que tots van sortir disparats per agafar les carmanyoles i coberts i van seure fent rotllana a un dels camps de la la casa per gaudir del primer dinar conjunt. A més, la Martina havia portat un pastís molt maco que havia fet ella per compartir, tots el van tastar i van acabar amb la panxa ben plena.
Després tots tenien ganes d’anar a explorar però, va passar una cosa, els monitors van trobar un llibre que hi havia per allà tirat que es titulava Les mil i una nits i com som una mica tafaners es van dedicar a mirar-lo i van trobar que era un llibre de contes! Com ja tenien tothom reunit van decidir que era el moment de llegir-ne un.
Va ser un conte molt maco, però va durar tant que ja era l’hora de començar l’activitat de tarda quan de sobte va aparèixer una noia. Anava vestida amb una túnica blava i lila i un pantaló blau cel.
Ens va explicar que era la Sherazade, una noia noble que va créixer en un palau envoltada de luxe i comoditats. És filla d’una de les famílies més importants del califat, els seus pares són membres de la cort i, sovint, el califa els hi demana consell per la seva gran saviesa. La Sherezade va tenir uns grans mestres i és una noia molt cultivada. Va estudiar medicina, filosofia, belles arts i cultura islàmica. És una noia alegre, empàtica i responsable. Li agraden molt els contes i les històries. Quant es va fer gran, a causa de les seves ganes d’ajudar la gent, va marxar de casa a veure món i a curar a qui ho necessites. La Sherezade és una metgessa reconeguda a molts indrets del món àrab per les seves aportacions a la medicina, ha escrit alguns llibres de medicina molt importants.
Ja veieu, una gran persona.
Com ja hem dit, ella és metgessa, i tenia un petit problema, se li havia acabat un ungüent natural curatiu. Ens va dir que ella anava cap al basar però que hi havia alguns dels ingredients que es podien trobar a la natura i que com estàvem per allà li faríem un favor si l’ajudàvem a buscar-los. Nosaltres vam dir que sí! I ens va deixar els ingredients escrits a un pergamí.
Va marxar tranquil·lament però hi va haver un problema, quan vam mirar la llista vam descobrir que estava escrita en àrab! A partir d’aquell moment vam estar desxifrant la llista, traduint les paraules amb l’ajuda de dos nominadors que van venir a ajudar-nos.
Mentre els Esquirols, Dofins i Guisards feien tot de proves per saber paraules els Joves van estar fent-ne d’altres per aconseguir l’alfabet traduït.
Al final vam aconseguir trobar gairebé tots els ingredients però, ens en faltava un: l’Athelas. Vam decidir esperar la Sherazade per preguntar-li que era i mentrestant vam tenir una mica de temps lliure i vam sopar per primera vegada el menjar dels intendents: sopa i hamburguesa amb patates! Estava boníssim!
A la nit la Sherazade va tornar del basar i li vam poder preguntar que era això de l’Athelas. Ens va explicar que era l’ingredient més important per l’ungüent. L’Athelas, també coneguda com la fulla dels califes, és una herba medicinal que va molt bé per curar-ho gairebé tot i, en especial, va molt bé per curar aquelles coses provocades pel mal en estat pur.
Com l’havíem de trobar la Sherazade ens va acompanyar al bosc per intentar trobar-ne i allà vam estar fent de ninges per aconseguir entrar a la base sense que uns nois i noies un xic trapelles ens veiessin.
Quan ja en teníem prou, vam tornar cap a la casa però ens vam trobar amb un home ferit estirat per terra. Vam anar corrents a buscar la Sherazade perquè el curés i ella ens va dir que estava molt greu, tenia molta febre, estava malferit i delirava! La metgessa va decidir portar-lo a casa per curar-li les ferides, explicar-li un dels seus contes i deixar-lo descansar.
Així va ser com va acabar el dia. Quantes aventures, quants personatges i quants jocs només començar!! Encara quedaven uns quants dies de colònies i l’endemà ens esperaven moltes més coses per descobrir.
Hans vs Vladimir / INTERPOL vs Màfia Russa
A l’excursió de la tardor, vam esbrinar que en Vladimir ens havia enganyat! Vam decidir ajudar al Hans (agent de la Interpol amenaçat pel Vladimir) i així vam iniciar un llarg entrenament com a “espies” per perfeccionar les nostres habilitats i la nostra rapidesa mental en situacions extremes. La primera instrucció que ens va fer realitzar en Hans va ser la de com es el funcionament intern de la Mafia russa. El Hans volia que coneguéssim al nostre enemic des de dins per no lluitar a cegues contra ell. A mesura que augmentàvem les nostres aptituds anàvem aconseguint informació i fotografies (facilitades pel Hans) dels 7 puntals de la Mafia russa. Vam poder estructura la jerarquia de la Mafia del Vladimir i la vam plasma en un organigrama.
Vladimir Korsakov: El cap de la perillosa Mafia.
Dimitry Korsakov: Cosí d’en Vladimir, s’encarregava de la captació de nous membres. Tan per voluntat com per obligació.
Svetlanna Korilenko: Esposa d’en Vladimir. Aquesta s’encarregava de l’economia de la Mafia. Era tan dolenta com el Vladimir, no tenia cap mirament
Fiona O’nell: Jutgessa corrupte que ajudava a la Mafia.
Jean Pierre: Membre de confiança del Vladimir infiltrat en la mateixa Interpol
Moe Camell: Gran financer amb un gran renom en Wall Street.
Alesso Di Castro: taxador i lladre d’obres d’art. Amb ell a colònies d’estiu de l’any passat ja vam tenir problemes i alguns Guisards ja coneixíem com era.
La mafia russa
En el camí ens va ajudar un informador del Hans i, llavors, per la nostra sorpresa, la Fiona O’neill. Ja estava cansada d’ajudar a la Mafia, era conscient de què ha estat molt de temps fent el mal però volia sortir d’aquella xarxa. A part que vivia amb por del Vladimir i per això va acudir a nosaltres.
Cada cop érem més a prop de destruir la Mafia i l’últim dia va aparèixer al Hans amb 7 ordres de detenció pels 7 puntals de la Mafia. Clarament per aconseguir-ho el Hans ens va posar a prova amb per a cada detenció. Vam anar aconseguint les detencions dels 4 inferiors dels puntals i quan ja estaven tan a prop d’adquirir les ordres detenció de la part superior de la jerarquia, van aparèixer en Vladimir, el seu cosí i la Fiona. En Vladimir no sabia que la Fiona estava de la nostre part així que ens va reptar aconseguir les 3 detencions. En Vladimir i en Dimitry s’esforçaven per evitar a tota costa que aconseguíssim agafar-les però la Fiona ens facilitava l’obtenció.
La batalla dels tres mags
En els darrers dies els Esquirols vam aconseguir capturar el Fizban, el mag dolent que ens va enganyar per activar l’amulet que ens havien donat els víkings de manera maligna. Vam celebrar un judici per decidir si el mag era dolent o no amb l’ajuda d’una jutgessa maga amiga de la Morgana que es deia Jaja. Durant el judici vam fer conjurs i proves perquè ens apareguessin fets de la vida del Fizban i així poder jutjar-lo. Un cop acabat el judici els Esquirols ens vam adonar que al Fizban li havien passat moltes coses dolentes durant la seva vida. Un dia per exemple li van robar l’amulet que li havia regalat els seu pare i per això ens va robar el nostre.
Després de rumiar-ho bastant vam decidir donar-li una oportunitat al Fizban, i li vam confiar l’amulet perquè el repares, ja que durant el jutjat s’havia trencat.
El dissabte següent els mags ens van enviar una carta i una màquina molt estranya. A la carta ens deien que l’amulet estava reparat però no desactivat i que per fer-ho havíem de buscar uns camps magnètics per les Corts amb l’ajuda de la màquina. Tot i que vam fer jocs i danses als llocs on la màquina ens indicava no vam aconseguir obrir la màquina de cap manera per veure el que hi havia dins.
Finalment l’últim dia del trimestre van venir els tres mags amb la màquina, amb ells la vam poder obrir, i a dins estava…… L’AMULET !!!!
Tot i que ens pensàvem que potser havíem desactivat l’amulet no va ser així ja que l’amulet continuava vermell (en mode maligne). Els mags, llavors, van decidir fer un conjur, per veure si així funcionava però els i va sortir malament i la malignitat de l’amulet va anar rebotant successivament d’un mag a l’altre. Primer va ser a la jutgessa Jaja que li va sortir una taca vermella al front, ens va intentar robar l’amulet, i va atacar-nos intentant robar les esferes bondadoses. Però de sobte li va aparèixer la mateixa taca a la Morgana, al mateix temps que a la jutgessa li desapareixia i aleshores va ser ella que ens va atacar. El Fizban també va ser atacat per la malignitat de l’amulet i ens el va intentar robar, fins que finalment la malignitat va retornar a l’amulet.
Ja no sabíem que fer, ho havíem intentat tot i no hi havia manera, l’amulet no es desactivava. Però llavors se’ns va acudir de fer un altre conjur, aquesta amb l’ajuda de tots els Esquirols. Quan vam anar a mirar l’amulet seguia vermell però nomes per una banda !!! Per l’altre banda havien aparegut unes marques liles!!!.
Això significava que l’amulet tenia una part dolenta i una bona, i gràcies a ell vam aprendre que tot i que ens passin coses dolentes hem d’intentar ser sempre bons.
M’ensenyes a volar?
Hi ha dies que llegim coses que ens arriben a l’ànima.
Avui és un d’aquests dies.
Us deixem un conte molt curt i molt maco de l’Eloy Moreno acompanyat d’alguns dibuixos del Joan Turu. Esperem que us agradin!
El niño que pudo hacerlo
Dos niños llevaban toda la mañana patinando sobre un lago helado cuando, de pronto, el hielo se rompió y uno de ellos cayó al agua. La corriente interna lo desplazó unos metros por debajo de la parte helada, por lo que para salvarlo la única opción que había era romper la capa que lo cubría.
Su amigo comenzó a gritar pidiendo ayuda, pero al ver que nadie acudía buscó rápidamente una piedra y comenzó a golpear el hielo con todas sus fuerzas.
Golpeó, golpeó y golpeó hasta que con-siguió abrir una grieta por la que metió el brazo para agarrar a su compañero y salvarlo.
A los pocos minutos, avisados por los vecinos que habían oído los gritos de socorro, llegaron los bomberos.
Cuando les contaron lo ocurrido, no paraban de preguntarse cómo aquel niño tan pequeño había sido capaz de romper una capa de hielo tan gruesa.
-Es imposible que con esas manos lo haya logrado, es imposible, no tiene la fuerza suficiente ¿cómo ha podido conseguirlo? -comentaban entre ellos.
Un anciano que estaba por los alrededores, al escuchar la conversación, se acercó a los bomberos.
-Yo sí sé cómo lo hizo -dijo.
-¿Cómo? -respondieron sorprendidos.
-No había nadie a su alrededor para decirle que no podía hacerlo.
El sopar de pares i mares
Ja fa unes setmanes vam anunciar que aquest any faríem un sopar de pares i mares una mica diferent de la resta d’anys. Ja n’hi havia prou d’anar a un restaurant! La comissió de pares i mares i el monitor i monitora encarregats van estar parlant i al final van decidir fer un sopar temàtic basat en els pinxos al menjador del Pare Manyanet.
I dit i fet! El passat dissabte vam quedar tots a les 20 h i vam omplir el menjador de l’escola de pares, mares, nens, nenes (sense oblidar als Joves) i una muntanya de menjar!
Els Joves havien estat preparant el primer plat i les postres, una increïble amanida de pasta amb tonyina, ou, enciam, tomàquet… Digna de masterchef i unes brotxetes de fruites amb xocolata que estaven per llepar-se’n els dits! Però la seva feina no acabava aquí, a més, ja sabien que eren els encarregats de servir a tota la gent que s’acumulava a la sala! Tot un repte, però gràcies a això han aconseguit encara més diners per la seva campanya econòmica! Formentera està cada cop més a prop!
Parlem una mica dels pinxos. N’hi havia de tota mena, de truita de patata, torrades amb anxoves i escalivada per sobre, daus de formatge amb pernil salat, pastís de carabassó, mini hamburgueses, hummus, guacamole… Els pares i mares s’havien esforçat moltíssim! I no només pinxos dolços, alguns també havien fet postres com arròs amb llet, brotxetes de fruita i llaminadures i un pastís acompanyat de crema de llimona que ens va deixar bocabadats!
Ja es veia que alguns es volien emportar els premis! I és que a part del sopar també hi havia concurs. Aquest any no només els monitors votaven al que més els hi havia agradat, tothom que estava a la sala podia votar al pinxo més original, el més exòtic i el km 0 (de productes de proximitat).
Després d’afartar-nos de tot el que hi havia i el que els Joves anaven portant va ser el moment de les votacions i l’entrega de premis! La Marina i la Laia van agafar el micròfon molt decidides i van començar a cantar els premis:
El més original va ser per la família Oller Jiménez
El de proximitat per la família Hernández Herrera
Finalment el més exòtic per la família Vallés Tubau
Va ser un gran sopar i tot i que només vam donar tres premis tots els que vau participar us mereixeu un premi perquè ho vau fer genial i el menjar estava boníssim!
No ens oblidem tampoc dels Joves que van estar servint i menjant però que després van netejar tot els gots, van escombrar el terra i van fer que els monitors i monitores poguéssim plegar una miqueta abans! Moltes gràcies Joves!
Ara només queda esperar al berenar de final de curs per tornar a tastar les vostres millors receptes!
Fins aviat!
Els dofins als Cingles de Bertí!
Ja fa un parell de setmanes que els dofins no parem per l’esplai. I no és que no ens agradi… Read more Els dofins als Cingles de Bertí!
Tarda de Joves a l’esplai
Després de molts dissabtes fora de casa, aquesta setmana el grup de Joves va tornar a fer la seva activitat… Read more Tarda de Joves a l’esplai
Les colònies de Setmana Santa
Ja fa temps que per l’esplai es van movent coses per fer una gran activitat.
Una activitat a la que estan convidats a venir només els nens i nenes del curs d’esplai.
Una activitat on hi haurà excursions, activitats, gimcanes, tallers i de tot el que pogueu imaginar!
Una activitat a la que ja hi ha apuntades 37 personetes.
Una activitat que durarà uns quants dies i unes quantes nits.
Sabeu de què parlem?
S’apropen LES COLÒNIES DE SETMANA SANTA!!!
Aquest any anirem a Sant Martí de Llémena, al Gironès. A una casa de colònies que fa goig de veure, amb camps, arbres, herba i de tot el que es pot demanar per jugar, saltar, cridar, correr i riure!
Marxarem el 28 de març a les 9:00! Hem de ser ben puntuals per poder carregar l’autocar i marxar cap a la casa de colònies. Quedarem com sempre al parc del costat de l’escola Pare Manyanet al carrer Entença, entre Travessera de les Corts i Taquígraf Garriga.
La tornada serà el dia 1 d’abril a les 20h, heu de ser molt puntuals perquè segur que els vostres fills i filles segur que tindran moltes ganes de veureus.
Algunes coses que heu de saber:
– Us recordem que no podeu venir a visitar els vostres fills, en cap cas, ni per casualitat. No sereu ben rebuts. Si ho feu trenqueu tot l’encant dels dies de colònies que realment són per separar-se de vosaltres, encara que costi, i aprenguin a ser més autonoms.
– Cal que es facin ells la motxilla, amb la vostra ajuda. D’aquesta manera sabran on és cada cosa que necessitin. Nosaltres els ajudarem però es sentiran millor si ho poden fer ells sols.
– A les colònies s’ha de menjar de tot, i és bo que ho sàpiguen, és condició necessària.
– Si fan el sant o aniversari algun dia dels de colònies digueu-nos-ho.
– Recordeu d’informar-nos de tot allò referent als vostres fills que ens pugui ser d’utilitat.
I ara la llista del que heu de portar:
– Motxilla de muntanya gran.
– Sac de dormir.
– Llençol per al matalàs i per a la coixinera.
– Cangur, impermeable, “xubasquero”, paravent…
– Botes de muntanya.
– Motxilla petita per a les excursions: de dues nanses amples (que sigui còmode per caminar)
(mida col·legi).
– Esmorzar i dinar del primer dia.
– Cantimplora.
– Foulard.
– Jaqueta o anorac (per si refresca a la nit).
– Pantalons llargs.
– Samarretes còmodes (si volem de màniga llarga).
– Gorra.
– Roba interior (mitjons alts i gruixuts per les botes).
– Pijama.
– Bossa per a la roba bruta.
– Bosses de plàstic.
– Bambes d’esport.
– Una tovallola gran.
– Sabó i xampú.
– Necesser: pinta, raspall i pasta de dents, tovalloleta petita.
– Protecció solar.
– Mocadors.
– Tovalló de roba.
– Lot.
– Instruments musicals tot terreny. Només si volen i si són vells. Nosaltres portarem guitarres.
– “El que se’ls acudeixi” (qualsevol cosa que vulguin compartir amb la resta, i els càpiga a la motxilla).
– Targeta sanitària personal, autoritzacions i medicaments pertinents. (Es donarà als monitors corresponents al arribar)
QUÈ NO ES POT PORTAR!
– Aparells electrònics diversos (mòbils, ipods, mp4, …)
– Menjar extra o llaminadures diverses. No patiu que no passaran gana.
– Objectes de valor (càmeres fotogràfiques, rellotges, collarets, anells, arracades…) i miralls.
– Tabac, diners…
Si teniu algun dubte, no dubteu en preguntar a qualsevol monitor o monitora els dissabtes o els divendres a secretaria!
Nosaltres ja tenim moltíssimes ganes d’anar i esperem que vosaltres també!
Per acabar us deixem una última imatge de la casa i el link perquè tafanegeu una miqueta més el que hi ha a la casa i a on està situada.
http://www.fundacioesplaigirona.org/cases/les_cases/sant_marti
Esplai Natzaret 