La setmana passada va començar el tercer i últim trimestre d’esplai del curs i com no podia ser d’un altre manera els Esquirols i Dofins vam començar una nova aventura.

No se si sabeu que a l’esplai arriben cartes de tot tipus. Algunes són de països llunyans, d’altres de planetes encara més llunyans i algunes encara que costin de trobar ens arriben de Barcelona i això és el que vam trobar els monitors i monitores al tornar de les colònies de Setmana Santa, una carta que ens enviava una noia que es diu Marta i que deia:

Hola amics i amigues!

Sóc la Marta i us vull explicar una cosa ben curiosa que ens va passar als meus amics i a mi, l’altre dia!

Veníem de jugar al parc i teníem molta gana. Així que vam decidir que ja era hora de berenar. La meva mare ens havia dit que a la nevera hi trobaríem tot el necessari. I el Sergi, sense pensar-s’ho dues vegades, va anar corrent a obrir la porta de la nevera. I, sabeu què va passar? Increïble! No us ho podeu imaginar… a la nevera només hi havia un iogurt i, per cert, una mica estrany… parlava!!!Cap de nosaltres ens ho vam creure quan el Sergi, tot esverat, ens ho va explicar. Ens penàvem que ens prenia el pèl! Per això en hi vam acostar tots.

I era veritat: el iogurt… parlava!!! L’enteníem perfectament i per això vam saber que ell era allà per donar-nos un missatge molt important.

Ens va proposar que descobríssim el secret de la felicitat. Uf! Imagineu-vos quina feinada… i a més, amb la panxa buida, com va dir el Sergi.

Per ajudar-nos, el iogurt ens va regalar una ruleta. Això no semblava ser una pista gaire bona, però ell va insistir que l’important era fer-la girar i anar fent les proves que sortissin.

De cop i volta, ens vam quedar amb la ruleta a les mans, i el iogurt va desaparèixer i la nevera va tornar a estar plena de coses per berenar, com la meva mare ens havia promès.

Llavors vam decidir que això de descobrir el secret de la felicitat seria molt més divertit si algú altre ens ajudava. I hem pensat en vosaltres! Així que ànims! Us deixo aquí la ruleta… i comenceu quan vulgueu!

Fins aviat!

Què us sembla? Interessant no? Doncs com estàvem una mica avorrits i sense cap activitat per fer amb els petits vam decidir que aquesta era una bona opció. Trobar el secret de la felicitat segur que és una gran aventura.
Vam fer girar la ruleta i ens van sortir tota una activitat preparada per fer que la tarda de dissabte fos la mar d’entretinguda.

Per començar vam fer uns exercicis de respiració i un escalfament ja que a ningú no li agrada acabar amb agulletes i vam anar directes a un circuit molt ben preparat.

En parelles havien d’anar seguint un recorregut que estava marcat al terra. Primer havien d’atravessar una teranyina que hi havia als pals de la porteria, després seguir una linia recta marcada al terra sense caure, saltar per uns aros que hi havia al terra… tot de proves que els van deixar rebentats i per acabar i recuperar-se tots van dibuixar el seu esport preferit.

Després d’això encara volien més així que vam fer unes curses pel pati per veure qui era el més ràpid del grup, no us penseu que va ser fàcil, tots són molt però que molt ràpids i al final mai sabiem qui havia arribat primer.

Per acabar amb la part més moguda de l’activitat vam fer un arrencacebes Ja veieu que macos estan tots asseguts en fila esperant a ser arrencats i fent força! Sembla un joc sencill però aquests nens i nenes són tant forts que costava molt de separar-los, vam haver de recorrer a atacs de pessigolles per totes bandes per aconseguir desenganxar-los i tot i així no vam poder acabar!!

Després de tot això vam fer uns exercicis d’equilibri. Primer agafant-nos una cama, després pujant el genoll i intentant tocar amb el nas i el dit i finalment vam fer una “pose” tipus kung fu. Si un ninja expert hagués passat per allà segur que s’hagués quedat parat de la concentració que hi posaven!

I així va acabar la tarda d’esplai! Entre riures i pilotes i moviments de cadera, tots ens ho vam passar molt bé!

j

Aquests nens i nenes d’Esquirols i Dofins no paren!

El passat dissabte van rebre la visita d’un personatge molt important del planeta Cromàtic, el mag Prisma, un entés del món dels colors, tècniques, tonalitats i sobretot història. Ell els va estar explicant que el primer que haviem de fer per ajudar-los era recuperar els colors primaris per poder donar el cercle cromàtic al Blauet i la Lila i així fer que el seu planeta tornés a tenir color.

Semblava que fos molt fàcil però abans de que el mag els hi donés els colors van haver de passar moltes proves complicades com per exemple fer una piràmide humana o omplir una galleda amb aigua de la font. A més a més per passar algunes havien d’aconseguir coses dels monitors o d’altres nens de l’esplai com un cabell o sabates i sobretot havien d’anar molt ràpid ja que hi havia un vent huracanat que feia volar els sobres que havien d’anar agafant per poder fer les proves.

Van acabar cansadíssims de tant correr però no penseu que aquí es va acabar la tarda i és que havien d’enganxar els triangles de colors al seu cercle cromàtic i amb això van estar una estoneta més.

Després ja van tenir una mica de temps lliure i mentre alguns jugaven a futbol (molt originals) d’altres van fer un grup de percussió improvitzat utilitzant els cubells, llapis i coles de barra. Que vigilin els tabalers del barri que d’aquí res tindrem una nova colla que trencarà esquemes!!

Per avui ho deixem així, ja us direm més coses molt aviat!
Esperem que acabeu de passar una molt bona setmana i ens veiem dissabte amb moltes més ganes i il·lusió!

lk

Tornar a començar ens agrada a tots. Tornar a jugar, veure els amics, veure els monitors i monitores i sobretot començar noves aventures.

El primer dissabte d’esplai de l’any dels Esquirols i els Dofins va ser ben mogudet. Tots estaven molt contents de ser allà i tenien moltes ganes de fer coses parlar, riure, jugar… Però no sempre és pot jugar i ja està i és que dissabte vam rebre la visita d’uns personatges molt peculiars.

Eren en Blau 23 (Blauet pels amics) i la Lila 4, els habitants d’un planeta molt llunyà anomenat planeta Cromàtic. I direu que fan aquests dos per aquí? Doncs us expliquem: Resulta que aquest planeta és un lloc amb moltííííííííssims colors, els arbres tenen mil tonalitats, els edificis no són com aquí si no que estan pintats de la forma més cridanera possible i els habitants, com ja podeu veure que passa amb els nostres visitants, tenen noms de colors.

Tots vivien molt feliços al seu món però els hi ha passat una cosa terrible. Un home molt malvat d’un altre planeta els ha pres tots els colors i els ha deixat en blanc i negre. Es fa anomenar el Maligne i es veu que està molt enfadat ja que al seu planeta Paleta Freda no hi ha colors. A més a més, com si no en tingués prou amb robar els colors del Cromàtic ens ha deixat un missatge dient que vindrà la Terra a agafar els nostres!!!!
Per això mateix, hem d’ajudar a la Lila i al Blauet a recuperar els colors i agafar al Maligne per evitar que faci més dolenteries de les seves!

Creieu que ens en sortirem? Nosaltres estem segurs que sí! Ja sabeu que aquest grup de nens i nenes estan preparats per tot i més i de segur que podran ajudar a tornar els colors al planeta Cromàtic!

Per ara us deixem algunes fotos del dissabte però ja us anirem informant del que passa per l’esplai i si recuperem o no els colors!

Fins aviat!

kj

Dissabte a l’esplai va passar una cosa sorprenent, l’Arbre Pare ens va venir a visitar.

I com molts no sabeu qui és us ho expliquem. L’Arbre Pare és el pare de tots els arbres del món, que pateix en veure com les persones no estimen els boscos i els talen sense compassió. És per això que no té fulles. L’Arbre Pare necessitava que li demostréssim que hi ha persones que coneixen la importància dels boscos i selves del món i estan disposades a actuar per protegir-los. I està clar que ho vam fer!!

Primer de tot vam explicar el que és una cadena tròfica, els més grans ja ho sabien (es nota que estudien molt) i després la vam representar. Un dels nens es posava al mig i per començar representava una fruita, un plàtan, mango, mandarina… i els altres érem un cuc que volia menjar-se aquest fruit. Havíem d’anar molt silenciosament a tocar-li l’esquena per menjar-nos un bocinet i després estar molt quiets perquè no sapigués on érem. Si s’equivocava i senyalava on no érem tots deiem uiiiiiiiiiii!!! Però si ho endivinava fèiem oooooooooooh!! I a qui havien atrapat passava a estar al mig i aquest cop era el cuquet i els altres passàvem a ser un ocell.

Així vam anar fent, un gat es volia menjar l’ocell, després un os al gat i finalment l’os moria i es convertia en aliment pels arbres que donaven els primers fruits. Tots ho van entendre molt bé i ara segur que saben perfectament com explicar que és aquesta cadena.

Quan vam acabar el joc tots vam anar a pintar les primeres fulles a l’Arbre Pare que ja va començar a estar una mica més maco i no tant pelat com al principi.

Després d’això, els nens i nenes es van convertir en activistes d’una plataforma ecologista que protestaven en contra de la tala d’arbres per la construcció! No pot ser que es tallin tants i tants arbres per construir hotels i urbanitzacions, això ho tenien molt clar!! I els monitors feien d’empresaris que volien construir un gran complex hoteler.
Els petits ecologistes ens havien de demostrar que no volien saber res d’aquest complex hoteler perquè només serviria per destruir el bosc que tant ens estimem.

Així doncs, es van armar amb pilotes de colors i van apuntar a la maqueta del nou hotel mentre els monitors la defensaven. Finalment sota la pressió dels projectils la maqueta va acabar caient i vam poder pintar més fulles a l’arbre.

L’Arbre Pare cada cop estava més content però encara quedaven dues proves més.

La primera era el pulmó de la ciutat. Ja sabeu que els arbres durant el dia fan el contrari de nosaltres, és a dir, utilitzen el CO2 i el converteixen en oxigen. Doncs tots havien d’anar transportant aquest gas que sortia de la ciutat de Barcelona fins a Collserola i després quan havien aconseguit passar havien de tornar oxigen a la ciutat. No us penseu que era tan fàcil com això i és que pel mig del camí hi havia uns terribles monitors que no volien que fessin aquest canvi i es dedicaven a perseguir-los i petar els globus que representaven l’oxigen. Tot i això, van aconseguir passar molts dels globus i van anar a pintar altre vegada.

Per acabar vam fer un macarroni un xic diferent i és que el vam barrejar amb el joc de l’aranya. Aquest cop el que havien de fer era reciclar paper i per fer-ho l’havien de portar a una central de reciclatge amagant-se trossos de papers a algun lloc i travessant una frontera on els monitors feien guàrdia.
Si els monitors els pillaven contaven vuit industries papereres mentre aquest els escorcollaven i si trobaven el paper s’havien de quedar a fer guàrdia amb ells. Si no ho feien podien seguir corrent fins a la central.

Van aconseguir passar molts papers i gràcies a això van obtenir tot de petits arbrets que van poder enganxar al costat de l’Arbre Pare perquè no es sentis sol.

Finalment van pintar les últimes fulles a l’arbre i aquí va acabar la tarda d’esplai!!

Ja veieu que al final l’Arbre Pare feia molta més patxoca que al principi tot peladet. Tenia fulles de tots els colors i molts arbres que li feien companyia. A part sabia que els nens i nenes havien aprés moltíssimes coses sobre el reciclatge, la contaminació i la natura i ja va poder tornar al bosc ben content.

No us penseu que només els Esquirols i Dofins van estar fent coses, els més grans Guineus, Isards i Joves van estar mirant una pel·lícula molt maca que es diu Herois i segur que van aprendre tot de coses sobre l’amistat. Si no l’heu vist us la recomanem. segur que us agrada!!!

Recordeu que la setmana que ve és pont i que per això no hi haurà esplai! Ens veiem tots a la sortida familiar que farem, aviat penjarem tota la informació!!

jh